dilluns, 28 de febrer del 2011

INAUGURACIONS DE CAMPANYA ELECTORAL

















Si un marcià hagués aterrat ahir al migdia a Malgrat davant la Torre de Can Serra hagués tingut la impressió que Malgrat és un poble pintoresc i xiroi que ho celebra tot amb gresca, que té al capdavant una alcaldessa amant i defensora de la cultura local, i que aquesta dona va lluitar contra les adversitats tota sola per guanyar un edifici singular pels malgratencs. Però els presents ahir a la inauguració de la Torre de Can Serra o la Vídua Sala no érem precisament marcians, fa massa temps que vivim a Malgrat com per deixar-nos impressionar per quatre coets i una mica de confeti . Així que tots teníem ben clar que la cosa anava d’inauguració i que s’acosta una campanya electoral, perquè el govern fa setmanes que preparar les tisores de les grans ocasions per tallar cintes d’obres sense acabar.

Dit això, penso que és una bona notícia que Malgrat disposi des d’ahir un nou conjunt d’equipaments. I cap sorpresa en aquest sentit. El poble es va bolcar ahir al migdia en la inauguració del nou arxiu municipal i la Torre de la Vídua Sala. De fet, tot feia preveure que seria una jornada emotiva, perquè després d’anys de veure un espai degradat fins a límits increïbles Malgrat recupera un edifici que simbolitza millor que res el fet que un mai s'ha de resignar i ha de procurar veure més enllà del seu nas. També s'ha convertit en el símbol més evident de que la nostra magnífica alcaldessa no sempre l’encerta. Sí, amics, perquè cal dir que durant molt temps ens va voler fer creure que no era possible recuperar aquest edifici, i va defensar tot el contrari en públic i en privat. 

Ahir un gran nombre de veïns vam celebrar que la màxima autoritat hagi errat un cop més,  que el poble recuperi un equipament modern, funcional i carregat de sentiments. Però el comentari de molts dels assistents era el de recordar les opinions de la nostra alcaldessa abocades a tots els mitjans en els moments més importants del procés que finalment ha retornat la Torre i l’espai de l’antic Bombai al poble. I és que el poble té memòria. 

Per això qualsevol discurs era inútil i, de fet, ens el van estalviar. Això sí, va ser un matí de lloances, però sense cap mala intenció. La Sra. Alcaldessa es va fer acompanyar per dos amics molt entranyables, l’alcalde de  Sant Joan de Vilatorrada, Ezequiel Martínez del PSC  -que porta –segons va dir- 28 anys al càrrec, i el Sr. Joan Rangel, que abans de ser delegat del govern va estar un grapat d’anys d’alcalde a Caldes. El missatge subliminal era molt clar. Alcalde "forever". L’esforç titànic que van fer tots dos personatges per lloar la nostra màxima autoritat i fer creure als assistents que és extraordinària va quedar deslluït més tard per la seva afirmació de que “el nou arxiu municipal permetrà replantejar l’ampliació de l’ajuntament”. Ja hi tornem!. Ara sí, ara no. Ui!. Estranya declaració per part de qui es presenta com a gran gestora municipal i va canviant de criteri segons el vent que bufa. No vam quedar que el “NOU AJUNTAMENT” era el projecte estrella del PSC?. En què quedem?. 

Però deixem-ho aquí. Estem de festa. Amb la inauguració d’ahir es culmina la transformació d’un espai d’una manera espectacular i d’això ens hem de felicitar tots els malgratencs i malgratenques.

dissabte, 26 de febrer del 2011

PETITS DETALLS

Diuen que per arribar a fer grans coses, cal estimar els petits detalls, i en el context actual aquesta frase pren una nova dimensió. L’administració pública ha posat el fre de mà a moltes de les iniciatives, projectes i serveis que fins ara, enlluernats per una falsa riquesa, es podien dur a terme o comprometre sense haver de pensar en el seu finançament. Avui, ens cal una revisió profunda de les prioritats, dels mètodes, de les iniciatives i de les formes de governar per tal de poder ajustar l’administració a les noves realitats. En el cas de Malgrat, tardarem molt temps a dotar de la capacitat necessària l’Ajuntament, després d’una etapa on semblava que els diners sobraven a cabassos i que era possible fer tota mena de projectes i infraestructures, sense aturar-se a pensar quantes generacions hauran de passar per a fer front a la despesa actual. I això no vol dir renunciar a grans projectes de futur. Vol dir repensar aquests projectes

Sempre he pensat que, malgrat aquesta situació, que ens obligarà a tots a buscar un equilibri econòmic, la gestió municipal pot ser tant o més efectiva si som capaços de consensuar les veritables prioritats i de trencar una dinàmica on semblava que sense ciment ni formigó no es podia governar el poble. Els nous temps requereixen una nova mirada, valorar i tenir cura d’allò que ja tenim, mantenir el que està fet per no haver-lo de substituir cada quatre anys, però també, requereixen estar amatents a les petites necessitats, als petits detalls, cuidar la neteja, cuidar el manteniment, apostar per un poble net,...Són coses que es poden fer sense haver de recórrer a les grans inversions. Només cal que tothom hi posi una mica de la seva part: l’Ajuntament, vetllant per aquestes petites realitats, i els ciutadans i ciutadanes, mantenint una actitud cívica i participativa davant allò que és del domini públic.

Estic convençuda, que els propers anys seran els dels petits detalls, d’aquelles petites actuacions que sovint necessiten més dedicació que inversió, més imaginació que grans projectes. Per això, cal veure aquesta etapa des d’una vesant positiva i no des de la imatge de la retallada, i cal afrontar aquest nou repte com una gran oportunitat per endreçar el poble, per millorar-lo des de la perspectiva del dia a dia. I d’això, jo en dic un canvi positiu, perquè ens ajudarà a valorar molt més allò que ja hem aconseguit.

Des de Convergència i Unió tenim molt clar que aquest procés s’ha de fer amb la participació de tothom, tenint en compte totes les opinions, la de les entitats i la dels veïns, i creant els mecanismes perquè aquesta participació, alhora d’establir conjuntament prioritats, sigui veritablement efectiva, eficient, real. Haurem de promoure canvis d’actituds i canvis culturals en allò que suposa la gestió local i per aquesta raó, portem ja molts mesos trobant-nos amb veïns i representants dels diferents sectors de Malgrat, per parlar dels petits detalls, de les petites coses que durant massa anys han passat desapercebudes per un govern socialista que ha preferit continuar amb la política de la inauguració i les grans despeses, abans d’aturar-se i valorar realment allò que ja hi havia.

Sabem que no serà fàcil, que trobarem una economia malmesa, que no disposarem dels mateixos recursos, però també sabem que cal un canvi en aquesta direcció, que cal tocar de peus a terra per a seguir avançant, per a seguir millorant el dia a dia del nostre poble, amb l’objectiu de fer-lo més proper, més agradable a tots els malgratencs i malgratenques, utilitzant aquells recursos que ja tenim, aquelles capacitats de veritable servei al poble que també hi són. És només una qüestió de criteri, d’objectius, de prioritats, de model de gestió, d’idea de poble. Ens estimem Malgrat, i per això volem tenir cura dels seus carrers, de les seves places, del seu enllumenat, de la seva neteja, de la seva gent i, per fer-ho, cal sumar esforços, cal que tots plegats mirem cap a la mateixa direcció, cal que hi posem una mica de seny i repensem la manera de fer les coses davant massa anys  de no saber veure allò que ja tenim.

Article publicat a Diari Maresme

dimecres, 23 de febrer del 2011

EL SENAT APROVA UNA MOCIO DE CIU PER IMPULSAR SISTEMES DE PREVENCIÓ PER PAL·LIAR LA REGRESSIÓ DEL LITORAL CATALÀ

Al Ple municipal de novembre de 2007 de l'Ajuntament de Malgrat de Mar es va posar a debat una Moció  que instava a aturar les obres de drenatge de sorra del litoral per protegir la dessalinitzadora de Blanes i que demanava alternatives. L'extracció de 180.000 metres cúbics del delta de la Tordera va encendre l'alerta pels presumptes efectes mediambientals derivats de l'actuació i així es va manifestar a través d'una moció que va ser desestimada pel govern del PSC-PPC.
 
Ara s'ha aprovat al Senat una moció de CiU, transaccionada amb tots els grups excepte el PP, que insta el Govern a impulsar sistemes de prevenció per a pal·liar la regressió de les platges del litoral català, defensada per la portaveu adjunta del Grup Català, Montserrat Candini, i que ha tirat endavant amb 131 vots a favor i 114 en contra. 
 
Candini ha explicat que “avocar sorra sobre les platges per a regenerar-les, sense protocols permanents i definitius contra l'erosió, és llençar els 170 milions gastats des del 2004 a Catalunya”
 
La iniciativa té com a objectiu que “s'adoptin de forma urgent protocols i vies d'actuació que evitin l'erosió i consolidin un bon estat de les platges catalanes, així com vies d'actuació ràpida per a corregir els danys en cas de produir-se”
 

dilluns, 21 de febrer del 2011

FITES I CONTRADICCIONS

 

 

 

 

 

 

Diuen que "qui sembra ambigüitats recull contradiccions", fins i tot hi ha una cançó que parla de les "fàcils contradiccions que canvien el meu món...". Res de més cert. El món està ple de contradiccions ben sonades. I per mostra un botó. Llegeixo al MC la notícia de que "l'ascensor inclinat de Malgrat és exemple d'accessibilitat", i jo que m'alegro de tot cor.  

Sembla que es tracta de participar a una jornada técnica d'aquestes que  organitza la Diputació de Barcelona i en la que també es parlarà  de rampes i escales implantades en altres indrets. És molt bona idea. A veure si així els nostres representants de Malgrat venen  amb la motxilla carregada de propostes per fer accessible d'una vegada el Barri Palomeres Nord. 

En cas contrari la propera jornada on participi Malgrat serà la del municipi de les "contradiccions". Uns molt i altres ben poc.

dissabte, 19 de febrer del 2011

ALLÒ QUE NO T'HE DIT

Al llarg de la vida hi ha persones amb les que comparteixes un lligam molt especial. Per això, aquest és un escrit especial per a una persona que ocupa un espai molt especial a la meva vida. De petites vam compartir estones inoblidables de joc i joguines, representacions de teatre improvisades amb els vestits i collarets de la mare, rialles de complicitat, llàgrimes, baralles i discusions de criatures. En definitiva, allò que fem la majoria dels germans. Recordo una imatge adorable de la meva germana vestida amb una bata meravellosa de la mare, unes sabates daurades que ves a saber d'on les havíem arreplegat i amb tot un joier penjat del coll, desfilant entre les cadires del menjador com una model. Durant molts anys vam compartir habitació i somnis infantils. Més tard, quan jo era tota una adolescent vaig demanar als meus pares "independitzar-me" d'aquella criatura que em remenava l'armari, es posava la meva colònia, m'agafava les coses d'amagat i  m'omplia l'habitació d'uns posters horrorosos. 

Ens hem fet grans, però seguim compartin una bona dosi de confidències, fotos absurdes fetes amb el móbil que ens fan petar de riure, i un grapat de tonteries. També compartim les angoixes i els moments dolents. Per això fa un temps,  en plena crisi existencial d'aquestes que patim les dones de tant en tant la vaig animar a iniciar una nova etapa, i per sorpresa meva sembla que em va escoltar. Va començar amb un curs de català. Va continuar amb l'accés a la universitat per majors de 25 anys i acaba de finalitzar els primers examens de la carrera que ha escollit amb un éxit significatiu. No ho té fàcil. Estudiar quan has d'educar una filla, tirar una casa endavant tu sola i portar un negoci  és tot un repte. És clar que existeix la xarxa familiar, però requereix molta voluntat i dedicació. La veig estudiar els diumenges, els dies de festa, a la botiga quan té una estona.....sempre embolicada amb els treballs que ha de presentar, les classes, l'ordinador......És una dona decidida, valenta i lluitadora. Estic segura que se'n sortirà. S'ho mereix. 

dimarts, 15 de febrer del 2011

I DIU QUE NO FEM PROPOSTES?

















Fa uns dies el regidor de la "immobilitat" de Malgrat -com li agrada que li diem- ens sorprenia amb unes sucoses declaracions a Ona Malgrat sobre la circulació al nostre poble que més tard va ratificar al ple en forma de retrets al grup de Convergència i Unió. El regidor afirma que només sabem criticar, però que no ens atrevim a proposar solucions per la mobilitat a Malgrat. Segurament, el regidor ho diu de bona fe, perquè ell està convençut de disposar d'un grau de sabiduria màxima pel que fa a qualsevol afer relatiu a la seguretat i la mobilitat del poble. Però per ser justos cal aclarir al regidor que allò que afirma no és cert, i que només cal repassar la tasca feta des del nostre grup els darrers anys per comprovar-ho.

De fet, tot just iniciat el mandat el Grup de CIU va presentar una Moció que proposava l'estudi dels anomenats camins escolars segurs, uns itineraris definits i segurs que faciliten la mobilitat dels infants i joves per anar a l'escola i que suposa una forma innovadora d'abordar l'educació per la mobilitat. La Moció es va presentar al Ple del mes de maig de 2008 i el PSC i PPC hi van votar en contra, evidentment.
Més tard, el Grup de CIU preocupat per la reivindicació que fa anys mantenen un grup de veïns del Barri Palomeres Nord va demanar que es fes el possible per fer accessible aquest punt del municipi, instant a la vegada a l'estudi d'una alternativa viable que permeti la connexió entre Can Viader i el Barri Palomeres Nord. Aquesta proposta es va presentar al Ple de juliol de 2009 i aquest cop va ser aprovada per unanimitat de tots els grups, però no s'ha mogut un dit per fer res.
Preocupats per les queixes que sovint rebem dels ciutadans i, sense cap ànim de fer demagògia, vam proposar juntament amb ERC i ICV-EUA completar l'Avinguda Barcelona per millorar la mobilitat de la zona turística. Això va ser el desembre de 2009, i la proposta es va desestimar pels vots en contra del PSC i PPC.

Des de CIU hem demanat en diverses ocasions la revisió del Pla de Mobilitat i la seva actualització, la darrera vegada va ser el novembre de 2010 a través d'una Moció que proposa impulsar una taula de mobilitat integrada per tots els grups polítics per millorar i flexibilitzar criteris de circulació viària. Es va desestimar pels vots en contra del PSC i PPC.
El tema de la mobilitat ha estat sovint motiu de debat. Es va parlar novament de mobilitat durant la redacció del projecte de millora del Barri Antic, i el tema va formar part de les al·legacions del CIU al projecte. En aquell moment el regidor de la "immobilitat" va defugir el debat i ho va posposar a l'acabament de les obres, però al final mai es va abordar. No ens ha consultat la decisió de canviar els horaris d'obertura dels carrers, el canvi de les zones de càrrega i descàrrega previstes inicialment, ni res de res. No obstant, sembla que al regidor li molesta la nostra preocupació. Oblida que la preocupació d'un grup polític per un tema deriva de la inquietud que transmet la gent. 

La mobilitat també ha estat objecte de preguntes als plens i no sols per part del nostre grup. Ha estat objecte de preguntes del públic sobre els criteris de repartiment de comandaments de les pilones, i objecte de debat. 

Mai, mai, però mai, he observat la mínima flexibilitat, reflexió, autocrítica, voluntat de diàleg o consens per part del regidor. Mai ha cedit un milímetre. Mai ha estat disposat a parlar. Per aquest motiu em sobta, sincerament, que gosi parlar de falta de propostes. Cal tenir la memòria de peix o la cara de pedra per fer una afirmació com aquesta i quedar-se tan tranquil.


dijous, 10 de febrer del 2011

L'AVINGUDA DELS PINS I EL TRÀNSIT
















Hi ha coses realment sorprenents. Al ple del passat dijous es va parlar del tema de l’Avinguda dels Pins i la intenció del govern municipal de tancar el trànsit els caps de setmana de la temporada d’estiu. Així portem un parell d’anys. Concretament, des que un benaventurat va decidir la compra d’uns pivots que no sap on col·locar. L’argument del govern és la seguretat. Un argument contundent que, evidentment, ha de servir per fer callar qualsevol veu contraria a la proposta. El que passa és que si l’argument és la seguretat, llavors la seguretat hauria de ser l’argument amb totes les seves conseqüències. Això vol dir, posar un enllumenat que doni seguretat a l’Avinguda dels Pins, facilitar l’accessibilitat segura, col·locar un paviment segur i unes voreres segures. Però res d’això podreu trobar a l’Avinguda dels Pins i l’argument de la seguretat del regidor de la “immobilitat” cau pel seu propi pes.

Una altra solució seria ordenar les zones d’aparcament, senyalitzar degudament i informar buscant la complicitat dels propis establiments, els primers interessats en que es permeti l’accés a les persones que volen gaudir de l’Avinguda dels Pins en llibertat i sense restriccions paranormals. Això sembla que és massa complicat.

Vull recordar que curiosament el passat 31 de juliol de 2010 vaig participar juntament amb un centenar de persones a la 2ª Caminada nocturna organitzada per l’entitat malgratenca Malgrat es Mou.  Recordo que era un dissabte a la nit en plena temporada d’estiu i el recorregut es va fer sense ni tallar el trànsit de l’Avinguda. Els vehicles estaven estacionats i circulaven i els participants vam poder fer la caminada sense cap problema. Evidentment, la caminada va comptar amb les autoritzacions pertinents i es van seguir les mesures fixades per l’autoritat competent.  Era un 31 de juliol !. 

dimarts, 8 de febrer del 2011

LES OPORTUNITATS DE MALGRAT

Des de Convergència i Unió ja hem anunciat públicament que l’eix central de la nostra proposta per a les properes eleccions municipals serà la presentació d’un projecte econòmic per Malgrat, d’una estratègia que permeti superar la difícil situació actual. I això, ho podíem fer de moltes maneres. Podríem fer-ho de manera unilateral, amb un projecte basat exclusivament en idees i propostes pròpies, però pensem que dissenyar un full de ruta requereix la participació directa dels malgratencs i malgratenques, perquè no és tracta d’avançar i prou, sinó de creure’ns, tots plegats, que som capaços de fer-ho, que Malgrat és capaç d’anar endavant i d’establir les bases per a una economia que ens porti estabilitat per molts anys. 
Per això, hem endegat una campanya basada en la participació, en el diàleg, en escoltar a tothom que vulgui afegir-se a aquesta proposta de treballar plegats per un futur millor. Personalment crec, i ho defenso, que el consens és i serà l’eina bàsica i necessària entre l’administració local i els ciutadans per poder endegar iniciatives de tota mena, perquè ja no és suficient amb la decisió política o amb l’inversió municipal. Cal, aplegar esforços, sumar iniciatives, unir voluntats i, sobretot, cal que tots caminem cap a la mateixa direcció.
I és fruit d’aquest treball, del contacte diari amb molts malgratencs i malgratenques, que sorgeixen un munt d’idees i propostes que intentaré resumir. D’una banda, està clar que hem de seguir treballant per dotar de competitivitat, de prestigi i de projecció el nostre sector turístic però, abans, cal millorar alguns aspectes essencials de la nostra oferta turística, com és el cas de la incorporació de nous continguts a la mateixa, basats en el nostre patrimoni, en la nostra història, en la nostra activitat, en el nostre paisatge, però com també és el cas, d’una façana marítima digna, capaç d’actuar com a atractiu i com a referent; una façana marítima que vagi molt més enllà del que estrictament és el Passeig Marítim. Ja hi estem treballant. 
D’altra banda, és evident que el nostre comerç està en regressió, que pateix una sagnia constant de tancaments d’establiments. No només hem d’aturar aquesta tendència negativa, sinó que hem de fer el possible per dinamitzar els establiments comercials de la vila, posant en valor l’especialització, la proximitat, l’oferta, nous serveis i noves activitats, facilitant la implantació de nous comerços que aportin quelcom a l’oferta, generant confiança, millorant l’atenció i, promocionant entre el mateix poble el seu coneixement.
I no em vull oblidar de la pagesia, que malgrat les dificultats, segueix essent un important sector pel nostre municipi. Cal donar un cop de ma, sobretot en temps difícils, promovent els productes propis, la marca de qualitat, facilitant l’accés a l’agricultura a molta gent que voldria dedicar-s’hi, facilitant la venda de productes en el mateix poble i col•laborant amb les seves iniciatives. Ens queda molt per fer. 
Cada vegada, la industria s’allunya més del nostre poble, com passa arreu del país, però seguim tenint un teixit empresarial prou important, de petites empreses, de petits tallers que sovint ni el mateix poble coneix. Tenim un polígon que és com si no el tinguéssim, vivim d’esquenes a ell, i cal obrir-lo al poble, donar-lo a conèixer per saber tot el que ens pot oferir. Dinamitzar aquestes empreses mitjançant el coneixement i facilitant al màxim la implantació de noves i, especialment, aquells projectes que puguin sorgir dels joves, dels joves emprenedors que n’hi ha i molts. 
No em puc estendre, però és evident que davant nostre s’obren moltes oportunitats, que ens hem de posar d’acord sobre quines són més vàlides i quines són més viables. I estic convençuda que amb la col•laboració de tots, amb el treball comú, serem capaços de treure’n profit, de traduir aquestes mateixes oportunitats en estabilitat econòmica i social. Per això, us convido a començar a treballar, a no perdre-hi ni un minut més, a no deixar passar cap més tren que pugui condicionar el nostre futur. Hem perdut masses anys pensant que el progrés estava en les obres, en les infraestructures, en els equipaments i, ara, el que cal són les persones, les seves iniciatives i el suport d’un poble i l’Ajuntament ha d’estar al seu costat. Nosaltres, i aquest és el meu compromís, hi serem. 

Notícia El PUNT 9 de febrer de 2011

dijous, 3 de febrer del 2011

L' ENTREVISTA


"Malgrat és capaç de fer aquest canvi, d'entendre que hi ha una altra manera de fer les coses".

"Treballem per definir un projecte i un model econòmic per Malgrat, un projecte global que serveixi per superar l'actual situació d'estancament".

"La nostra façana marítima és un valor que no s'ha potenciat. Proposem una nova façana marítima, però no serà una obra més, sinó un projecte emblemàtic del municipi"

"Cal establir un nou marc de relació entre ciutadania i Ajuntament per consensuar necessitats i prioritats".

" L'Ajuntament pot tenir un paper de lideratge escoltant a la gent, posant-se al costat d'aquelles iniciatives que aporten valor a la població"