Ara ja fa temps que observo la
política malgratenca des de la barrera. Em dona molta perspectiva, però tampoc acostumo a escriure ni opinar sobre
el que fan i desfan, perquè el panorama és prou eloqüent.
El passat mandat l’aritmètica
electoral va permetre governar Malgrat amb una certa sensació de comoditat, tot
i el sorprenent canvi d’alcalde. Entrebancs no en van faltar, perquè gestionar un “Glória” i un “Covid” no és fàcil, però tenir un lideratge clar ajuda.
En aquest mandat la conjuntura
política municipal ha variat d’una manera abrupta. No entraré a valorar les
bondats de la suma, ni els errors i encerts d’uns i altres, perquè sé prou bé
que la política local és més complicada del que sembla i, sovint, acaba teixint
una teranyina de tensions i prejudicis difícils de digerir. Hi ha una majoria,
sí, però alguna cosa no acaba d’encaixar, i el devastador incendi de les naus
de brigades ja semblava un mal presagi. Cadascú entengui el que vulgui, però el
mandat s’ha acabat fent més i més espès, amb honroses excepcions com l’acord de
Can Palomo o el pisos socials.
No obstant això, la falsa
placidesa en la que semblava haver-se instal·lat aquest govern s’ha vist de cop
alterada per la revolta inesperada de la pagesia. I no és per menys. És difícil entendre que en un Ple s’acabés defensant una proposta de l’ACA que
proposa rebaixar la mota del costat de Malgrat per permetre que, en cas
d’avingudes importants d’aigua, tota la zona del Pla de Grau es converteixi en
la llera i es pugui desguassar cap al mar amb tot el que comporta. I encara és més
difícil entendre que es pugui defensar aquesta alternativa des del mateix Ajuntament
de Malgrat—i organitzar un bonic congrés— sense comptar amb la
pagesia. Intueixo que aquest congrés era més aviat una presentació preelectoral
del projecte estrella del programa de l’alcaldessa, perquè no entenc la
messiànica projecció de la seva foto a tota pantalla (no li conec estudis ni
publicacions sobre el Delta) ni tota la parafernàlia desplegada per un
Ajuntament que acostuma a fer aquestes coses justetes de pressupost.
Arribats aquí, la improvisació, el “mea
culpa” o l’autocrítica no poden justificar una ficada de pota tan gran. Ens
omplim la boca de Km0 i de defensar la pagesia, però la percepció és que el
suport polític és més retòric que real. La realitat és que a l’hora de la
veritat no es pensa a parlar amb el sector. Que partits que diuen defensar la
pagesia hagin votat la “alternativa 3” sense qüestionar res és una gran decepció per mi. La
pregunta que em faig és si realment es van mirar les alternatives o si els han volgut utilitzar i ara se n'adonen (no subestimeu mai ningú). Només cal escoltar el Ple de fa un any per entendre qui parla des
del coneixement del poble, les alternatives, els sectors i el territori i qui no.
Qui toca amb la partitura i qui toca purament d’ oïda per acabar desafinant. Avís
a navegants: jo no em refiaria massa de polítics que quan es veuen atrapats
diuen que “no hi ha res decidit” i es “tirarà enrere”. Aneu amb compte.
