dilluns, 28 d’abril del 2014

EPISTOLARI



La afició de l’Alcaldessa de Malgrat, Sra. Campoy, a fer cartes ve de lluny i és prou coneguda. No cal buscar gaire per trobar exemples ben sucosos. Recordo una carta que va adreçar al Director General de l’ACA durant el conflicte de Can Feliciano i que van publicar alguns mitjans. Estava escrita des del sectarisme partidista més descarnat, i des dels grups de l'oposició la vam criticar amb contundència.

També recordo una carta adreçada al Ministeri d'Hisenda protestant per no poder pagar la paga extraordinària del mes de desembre del 2012. Segurament, tots els representants del consistori compartíem que era injust pels treballadors, però ella va anar més enllà i fa fer el gest teatral i simbòlic de fer la seva carta-protesta. El cas que li va fer el Ministeri va ser cap. Lógic. No va resultar massa convincent, sobretot si tenim en compte que va continuar governant de la mà del PP.

A continuació va venir la carta al President Mas. Una carta desafortunada que va fer sentir vergonya a molts malgratencs i malgratenques, però que la seva cort particular li va aplaudir.

Finalment, avui veu la llum la Carta a la Sra. Joana Ortega. Sense comentaris. És més del mateix. Els mateixos arguments, els mateixos complexes, la mateixa falta de respecte, la mateixa arrogància i, curiosament, amb faltes d'ortografia i sintaxi ben significatives.

Em sap greu dir-ho, però la nostra Alcaldessa confon l'afany de denúncia amb el desig de notorietat i la recerca desesperada de protagonisme, la reivindicació amb la hipocresia política, la transgressió amb portar pedaços als pantalons, la gimnàstica amb la magnèsia.  El més lamentable és que no surt mai a la premsa per èxits assolits en la seva particular gestió, sinó per les respostes més que dubtoses que fa en nom dels ciutadans/nes de Malgrat.

dijous, 24 d’abril del 2014

TURISME LOCAL O COM TREURE CONILLS D'UN BARRET


Recentment he llegit algunes notícies relacionades amb el turisme local que produeixen certa inquietud. Ja m’he acostumat a l’ il·lusionisme periodístic que practica  l’empresa turística municipal, però de tant en tant encara hi ha notícies que m’agafen per sorpresa. Això ve a tomb de les dues notícies aparegudes a la nostra web municipal. D’una banda, aquest “Malgrat vol ser plató de rodatges, que sense voler m’ha fet pensar en aquella excèntrica proposta del turisme militar d’èxit més que dubtós que algú es va treure de la xistera una tarda que patia molta febre. Deixem-ho aquí. Millor no recordar les nostres misèries locals.

En cap cas dubto de les bones intencions de la proposta, i friso per anar al cinema a veure el trailer de "Vuit cognoms malgratencs". Ja em perdonareu, però el titular de premsa em sembla un pèl operístic i delirant. Per fer promoció turística no cal treure un conill del barret.

Si a més, hi afegim l'altre titular de la mateixa web municipal que parla de la suspensió del Festival de Corals, la cosa adopta un caire dramàtic inevitable. Vols dir que no vestim un sant i en despullem un altre?. Tant viatge i tanta promoció per què han servit?. Com deia l'àvia, "això són vuits i nous i cartes que no lliguen". 

      

dimarts, 22 d’abril del 2014

FELIÇ DIADA DE SANT JORDI!

Potser ja l'he recordat en alguna Diada de Sant Jordi, però és un poema que m'encanta i evoca tantes Diades de Sant Jordi ja viscudes!. Així que el comparteixo una vegada més. Feliç Diada!.

"Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia
".
"Les roses recordades".Salvador Espriu

dilluns, 21 d’abril del 2014

NI WHATSAPP, NI TWEETS, NI FOTOS.....DESCONNEXIÓ!

Si no aixeques la vista del whatsapp et perds moltes coses, i és la pura veritat. Així que aquesta Setmana Santa m'he proposat fer una desconnexió total. Més de 48 hores sense xarxes socials, facebook, tweetter, móvil. Confesso que no m'ha estat fàcil, però m'ha servit per recordar que hi havia un temps en el que una disfrutava de la vida i, senzillament, desava les imatges a la memòria. És curiós, perquè inicialment penses que només cal tancar el móvil i llestos. Doncs no ha estat així. De fet, ara estic pensant si desinstal·lo el Whatsapp del móvil. És una bona eina, però m'agobia bastant. Estic farta d'aquesta moda de dir-ho tot pel "wasap". Arriba un punt que la gent confonem els temps i les coses. Hi ha gent que acaba utilitzant el "wasap" per dir allò que no sap o no vol dir a la cara, i això emprenya molt. Desprès està el que pensa que vius mirant la pantalleta del móvil i s'empipa si no li contestes immediatament, o el poruc de mena que quan ha passat tot et diu que "ja t'ho va dir per wasap"......En fi, que aquestes eines són fantàstiques, i personalment m'agraden molt. No deixen de ser instruments útils que ajuden a la comunicació. Ara bé, mai , mai poden substituir la comunicació bàsica. Així que he aprofitat uns dies de comunicació primitiva i elemental. Converses, abraçades, petons, somriures....han estat uns dies de comunicació i cura emocinal fantàstics.

diumenge, 13 d’abril del 2014

CARRER DEL ROST. POSEM FIL A L'AGULLA!



Quan una té la meva edat, i gaudeix de bona memòria, recorda bastant l’evolució de la política municipal a Malgrat des de les primeres eleccions municipals democràtiques de fa trenta-cinc anys. Sí, dic bé, 35 anys!. Potser no tingui a mà totes les promeses electorals que uns i altres hem fet, però sí que tinc clar que el PSC ha tingut l'alcaldia del meu poble durant aquests trenta-cinc anys. En el decurs d’aquests anys som pocs els que hem tingut l’oportunitat de governar i, per tant, de poder impulsar els projectes que proposàvem. CIU va tenir l’honor de fer-ho en el mandat 2003-2007, i va contribuir a impulsar projectes importants per Malgrat, entre d’altres, a posar la base del que més tard ha estat el projecte de la llei de barris que ha permès fer realitat millores al barri del Castell i La Verneda, un sector que cal recordar havia patit un greu oblit per part del govern durant molts anys. 

L’any 2008 vaig escriure un article (publicat si mal no recordo al Som-hi! i en algún altre mitjà) que amb el títol d'”HABITATGE I BARRI DEL CASTELL: ON ERA LA POLÍTICA SOCIAL A MALGRAT?parlava precisamentdel punt d’inflexió que suposa també el canvi de majoria política a l’Ajuntament de Malgrat en el període 2003-2007, perquè la pluralitat sempre aporta noves perspectives. 

Avui segueixo pensant el mateix, però lamentablement, -tot i que a Malgrat tenim un govern PSC-PP- aquella pluralitat ha desaparegut. És el resultat inevitable de convertir el govern en un lloc confortable per sobreviure i de governar plegats 12 anys de manera  ininterrompuda. Avui a Malgrat no saps on acaba el PSC i on comença el PP. S’ha produït una autèntica simbiosi. Ni més ni menys que una relació tròfica entre dues espècies de la que els dos organismes en resulten beneficiats.

Però a l'escrit de l’any 2008 deia més coses. Precisament, parlava del fracàs de model de política social de l'hegemonia del PSC posant d'exemple “el projecte d’Intervenció Integral del Barri del Castell". Aquest projecte que sempre va gaudir del suport de tots els grups polítics del consistori, que es financia amb els diners de tots, però que el PSC ha gestionat de manera excloent des de l'inici.

Doncs bé, el propi projecte quan es va presentar justificava la necessitat de les actuacions al Barri del Castell per l’abandonament que ha patit històricament aquest nucli, i que es posa de manifest a la memòria del projecte en aspectes tant bàsics com: mal estat del paviment, manca d’equipaments, dèficit d’aparcaments, mobiliari urbà insuficient, falta de transport públic, problemes de mobilitat, aïllament social i físic respecte del centre. Em preguntava llavors qui era el responsable d’aquesta situació. Avui ja no m'ho pregunto, però si es parla del tema sembla que a Can PSC es molesten. Noi, tenen la pell molt fina!. 

El cert és que qui millor pot saber allò que manca en un carrer és qui hi viu. Doncs bé, podem afirmar que després de tallers de barri, de posar gomets vermells, de fer classes magistrals a no sé quina universitat, de trobades, reunions, etc, encara hi ha punts oblidats que reclamen una solució urgent. Un d’aquests carrers és el carrer  del Rost. Els veïns es queixen amb raó. Hi ha gent que ens diu que fa 38 anys qe viu al carrer i mai no s'ha fet res. Gent gran que ha de fer un esforç cada dia per transitar per un carrer que no reuneix condicions. Una bona mostra de nul.la sensibilitat social. També l’evidència que cal sumar esforços i actuar d’una vegada. A la darrera reunió que vaig assistir vam aconseguir arrencar el compromís al regidor d'urbanisme de prioritzar el projecte i fer un pressupost. Des de CIU ens oferim a sumar esforços per fer realitat el més aviat possible les millores necessàries i reparar un greuge. Espero amb candeletes que des del govern ens convoquin per presentar-nos el projecte i deixin de picabaralles infantils via tweet. És el que de veritat demanen els veïns i el que necessiten.