divendres, 28 d’octubre del 2011

"TRICK-OR-TREAT" O LES PRESSES SÓN MALES CONSELLERES

Certament, les presses són males conselleres, i quan es dona una notícia s’ha de treballar, contrastar, ampliar i enriquir la informació. Per això m’ha sorprès que un mitjà que sempre m'ha semblat professional com el Malgrat Confidencial ofereixi una “desinformació” sense ni tan sols haver  procurat obtenir una informació precisa. 

De fet, l'ambient de castanyada de les vigílies de Tots Sants no pot ser més adient per donar aquesta notícia. Ja sabeu allò del "Truco o trato"  ("Trick-or-treat"). Doncs apa, aquí teniu el susto. Així que els senyors de MC pengen una notícia absolutament errònia i es queden tan tranquils. 

Veureu. Les al·legacions de CIU al cobriment de la riera invocant raons de manca de seguretat i falta de justificació urbanística es van presentar a l’Ajuntament i no pas a un Jutjat, per tant, resultaria fins i tot escandalós que ara ho resolgués una jutgessa, perquè evidentment les ha de resoldre l’equip de govern i no han esgotat encara la via administrativa. 

La Sentència que esmenta la notícia del MC suposo que fa referència al recurs contenciós administratiu interposat l’any 2008 contra un acord de Ple. Aquí no us puc ajudar. Quan hagi pogut llegir la sentència i pugui fer una valoració del contingut us en faré cinc cèntims. No sigui que em passi el mateix que al MC i em fiqui de peus a la galleda.D'entrada si puc dir que en aquest recurs no s'invoquen raons de seguretat ni manca de justificació urbanística. Tampoc era un recurs contra el cobriment de la riera al tram de Can Feliciano, perquè si no recordo malament en aquell moment el conflicte era sobre el projecte de canalització de la riera al tram de Can Feliciano i, respecte aquest motiu del recurs la veritat és que digui el que digui la Sentència poca cosa podrem fer. 


En el fons els senyors del MC són gent confiada. Pensen que la justícia  d'aquests país és ràpida i efectiva. Benaventurats!. Si la jutgessa hagués resolt sobre les al·legacions que hem presentat el mes de setembre d'enguany contra el cobriment de la riera m'hauria caigut de la cadira. Tanta diligència i rapidesa en la justícia fins i tot m'hauria espantat.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

POPULISME, DEMAGÒGIA I DESINFORMACIÓ A "TUTIPLEN"

Mes o menys ja m'ho esperava, però la realitat sempre supera la ficció. Després del post que vaig dedicar a la concentració socialista de protesta del divendres passat, avui puc afegir alguns comentaris a l'excel·lent actuació teatral de la Sra. Campoy a la tertúlia d'ONA MALGRAT. Transformista, aprofitada, oportunista. Sobren adjectius per qualificar la funció. Per comptes d'informar al ciutadà aquesta senyora es dedica a crear alarma social per pur interès electoralista. "I que no passi res, eh?", "que jo no ho voldria pas, eh?". Al·lucinant!.

El nostre país pateix una situació de crisi econòmica que obliga a fer contenció de la despesa, entre d'altres raons per reduir l’enorme dèficit que ens va deixar d’herència l’anterior govern Tripartit, que es un dels principals responsables de la situació actual. Dóna la sensació per la teatralitat que li ha posat l'alcaldessa de Malgrat que el PSC no hi era en aquella nefasta etapa tripartita. És com si no hagués existit, i la realitat, encara que sigui dura i la  Sra. Campoy no li agradi, demostra que l’anterior govern tripartit va dilapidar tot el pressupost de la Generalitat i va crear un dèficit de 7500 millions de €. Evidentment, el PSC hi era, i malgastava de la mateixa manera que ho feien els altres socis del govern tripartit. D'altra banda, als primers símptomes de crisi un tal Zapatero, del PSOE per més senyes, es va dedicar a dir que era una desaccelaració de l'economia i, més tard, el remei que es va treure de la xistera va ser en forma de Plans E descabellats que van consistir no pas en ajuts a les empreses que produeixen i poden crear llocs de treball. No. Van consistir ni més ni menys que en abocar la saca de diners en la construcció fomentant obres a dojo als municipis. Mentre, els alcaldes i alcaldesses aplaudíen. És clar. Obres en clau local sempre equival a inauguració, i inauguració és el mateix que vots al sac. 

A Malgrat estem molt contents de tenir un nou camp de fútbol, un arxiu i una torre restaurada en un temps record, però evidentment les mesures restrictives son, en bona mesura, conseqüència de la situació a la que ens van abocar ells amb les seves actuacions. Ara, en lloc de fer costat al govern per sortir el més aviat possible de l’atzucac, utilitzen una bona dosi de cinisme per criticar les mesures, sense assumir cap responsabilitat. La Sra. Alcaldessa sense anar més lluny està "indignada". M'agrada, perquè espero que aquesta nova condició li permeti llegir i entendre el manifest dels indignats que comença per demanar més participació dels ciutadans, una coseta que precisament no li agrada gens ni mica.

I quina solució dona la Sra. Campoy per eixugar aquest dèficit que ha creat el seu estimat Montilla i Cia. Doncs "apagar la tele i no fer més llibres que ningú es llegeix". Meravellós. Apa!. El que es coneix popularment com la xocolata del lloro. Vaja uns estalvis!. Ah, també reben els mossos d'esquadra i les casernes de policia. Tot plegat d'una frivolitat impressionant. Quan una creia haver-ho vist tot a Malgrat, va l'alcaldessa i es supera. Certament el govern de Catalunya està aplicant unes mesures que no son gens populars, i ja s’encarreguen els agitadors professionals de carregar contra el govern i muntar protestes o manifestacions gairebé a diari, tal i com van fer abans de les eleccions municipals. Hi ha ciutadans que evidentment estàn molestos i emprenyats. És ben legítim. Però també hi ha una gran majoria silenciosa en aquest país  que sap que no queda altra solució. Patirem, però crec que tenim un govern seriós que sap on va. Un govern que pren mesures poc populars. Que governa pensant en el país i el futur d'aquest país, i no  només en les eleccions i els resultats electorals.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

POPULISME AL DESCOBERT

El populisme sempre és un recurs fàcil per qui no té  altres arguments, sobretot ara que ens trobem a les portes d'una campanya electoral. En aquest darrer any hem pogut veure com des que es va produir el canvi de govern a la Generalitat, cal dir que amb un ampli suport electoral, s’han hagut de prendre una sèrie de mesures de contenció del dèficit que no agraden a ningú. Sovint, a mi tampoc. La veritat és que cap polític retalla despeses sense motius ni adopta mesures que la ciutadania no aplaudeix, i aquest mantra que diu que CiU retalla pel gust de fer-ho, o que CiU vol carregar-se l’estat del benestar és demagògia barata, i qualsevol persona amb dos dits de front ho enten. Com vols que un govern de CIU es carregui l'estat del benestar quan ha estat un govern de CIU el que ha bastit l'actual estat del benestar que disfrutem. El que ha fet la Generalitat fins ara ha estat demanar plans de contenció de la despesa a tots els nivells de l’administració pública i a tots els serveis que en depenen, directament o via concertació. El que sabem és que s’ha de disminuir un 10% la despesa i resulta que el govern central del Sr. Zapatero -socialista ell- en demana un 20% de reducció.

Però el tancament de les urgències nocturnes del CAP de Malgrat, Tordera i Canet a partir del dia 17 d'octubre no és una retallada, sinó més aviat un canvi de model que es va posar en marxa l'any 2008. No resulta tant estrany que s'intenti reordenar un servei, sobretot, quan técnics qualificats han fet estudis seriosos sobre el model. Val a dir que el propi conseller l'ha definit com un model "elàstic", en el sentit de que en aquests moments no ens podem permetre un sistema estàtic i que si és necessari el servei es pot reobrir. 

El que si resulta  xocant és que el govern de Malgrat - millor dit, el PSC-PSOE- hagi deixat d'utilitzar els canals que habitualment fa servir per comunicar-se amb altres administracions, i es dediqui a organitzar actes de protesta des de l'Ajuntament. Em consta que es va intentar repartir la convocatòria fins i tot en alguns serveis municipals. S'ha de tenir molta cara. El que resulta sorprenent és que la nostra màxima autoritat local per comptes d'informar correctament als ciutadans dels canvis que implica el nou model aprofiti les vacances per posar-se la disfressa "d'indignada" i fer servir la xerrameca al mig dels carrers. per generar alarmisme entre la gent confiada. Per què no  ens fa un favor i acampa una temporada a la Plaça Catalunya?.

Això no m'ho empasso. Ni jo, ni ningú que tingui un mínim de seny. Una senyora que porta els darrers 20 anys dedicada exclusivament a la política no pot sortir i dir que és una indignada com si la cosa no anés amb ella. Alguna participació ha tingut en el sistema, i el seu salari no és precisament d'indignada.  La prova més evident d'aquesta falta de credibilitat és la "gran concentració" i el "gran clam" d'ahir davant el CAP de Malgrat per protestar. En realitat, un acte del PSC disfressat de reivindicació ciutadana. (mira que són dolents fins i tot manipulant!). La Sra. Campoy al mig de la rotllana dient que ha lluitat molt per tenir el CAP (precisament ella) i que volen privatitzar la sanitat. I qui el va fer el nou CAP Sra. Campoy?. Crec recordar que va ser un govern de CIU, no?. Vol dir que no en fa un gra massa?. 

Certament, estem en temps de crisi i a banda d'haver de contenir la despesa també és moment per reformular serveis amb criteris d'eficàcia. La Sra. Campoy ja no recorda com ella soleta va tancar l'escola municipal de Ca l'Arnau sense escoltar els pares, o com no fa gaire va suprimir el servei de trasnport escolar al CEIP Marià Cubí?. La desmemòria, el populisme i la barra d'alguns poden arribar a extrems impensables. Aquesta setmana per Malgrat han aparegut uns paperets que convidaven als malgratencs i malgratenques a concentrar-se davant el CAP de Malgrat per protestar contra el tancament de les urgències nocturnes. Uns paperets ben curiosos que no deien qui era el convocant, el que no deixa de ser estrany i preocupant, perquè normalment qui convoca un acte posa el seu nom com a mínim per assumir responsabilitats. Haurà gravat en video la policia als concentrats com ens va gravar a l'arbreda?.

Precisament, ahir anava a casa pensant en aquesta curiosa circumstància quan em vaig ensopegar amb una regidora del govern de la Campoy que venia indignada de la concentració. "Eren 4 gats i tots polítics", em va deixar anar. "El partit socialista, i 4 d'ICVm, quina vergonya, jo he marxat". Carai!, vaig pensar. Quin éxit!.

Avui llegeixo EL PUNT i em quedo amb la boca oberta. Resulta que la concentració la va convocar "l'alcaldia", i "la Sra. Campoy va ser la principal protagonista". Flipo!. D'una banda, per això de les "150 persones". Vols dir que hi eren totes les 150?. A continuació, flipo per l'extraordinari poder de convocatòria de la nostra alcaldessa. Ostres!. Suposo que va aprofitar per explicar al personal que l'anterior govern tripartit del seu estimat Montilla ha deixat la caixa buida, no?. Però també flipo -perdoneu que em faci pesada- , perquè es suposa que la Sra. Campoy com alcaldessa està de vacances i l'alcaldessa en funcions és la Sra. del PP. Per últim, flipo, perquè com a representant d'un grup municipal penso que tinc dret a saber si l'alcaldessa en funcions o no del meu poble convoca una concentració. D'entrada, em sobta descobrir que ni tan sols m'ho ha comunicat ni m'ha convidat. Penso que és molt poc considerada, o bé no sap realment quin és el seu paper institucional. 

Però, de sobte he recordat també les signatures recollides contra la canalització de la riera al tram de Can Feliciano, les persones que van seguir el ple a peu de carrer el 4 de setembre del 2007, el seguiment de les mobilitzacions, o les 300 persones que la mateixa font va comptar aquell mateix 2007 i que la Sra. Campoy sempre ha menystingut. De sobte, he recordat el seus comentaris vers els que van gosar discrepar de la decisió d'un govern i dels discursos de la nostra màxima autoritat demanant respecte per les decisions "del govern escollit majoritàriament pels ciutadans". Vaja, vaja. Com ens hem de veure!.

Ara, a les portes d'unes eleccions que el PSC-PSOE de la Sra. Campoy té absolutament perdudes, la nostra màxima autoritat oblida els sermons d'aquests darrers 4 anys,  i com el Sr. Fraga i aquell "la calle es mia", es llença al carrer per fer mittings davant els seus obedients seguidors. Tot un exemple de coherència. Em reservo altres comentaris que em venen al cap. (foto EL PUNT). De moment, disfruto observant la diferència entre les 2 imatges. En la del 2007 el poble. A la d'aquest divendres cares prou conegudes.



divendres, 14 d’octubre del 2011

ANEM PER FEINA!

Fer oposició és difícil. De fet, ningú es presenta a unes eleccions per fer d’oposició, sinó que ho fa carregat d’idees, propòsits i projectes que voldria poder dur a terme. Com a mínim és el meu cas. Però, a la vegada, la bona salut de la democràcia depèn precisament de l’oposició. És important per garantir un relleu en el govern que algú faci oposició i que ho faci bé. També és cert que per fer oposició cal tenir un projecte clar i, sobretot, cal saber arribar a acords amb qui governa per garantir la pluralitat en l’acció de govern.  A la vegada, cal no ser presoner del govern, i saber trobar els seus punts febles i aquelles debilitats o errors que et permet restar-li suport. Poca broma. Els que han tingut el privilegi de només conèixer que és el govern es dediquen a critica o menystenir l’oposició, sigui del color que sigui, però aquells que hem conegut els dos costats sabem que governar és difícil i fer oposició també. Governar  implica responsabilitat i decisió. Fer oposició també. 

Dit això, la manera de treballar l’has d’anar adaptant a les circumstàncies i a la manera de treballar de l’adversari. Sovint, a Malgrat ha estat ben complicat arribar a establir acords per impulsar conjuntament els projectes, però hem procurat ser constructius quan ha estat possible. Ara, al encetar un nou mandat amb els mateixos protagonistes al govern hem intentat traslladar la voluntat de girar pàgina i deixar més espai per dialogar entre tots. Penso que el context ens obliga als que tenim el privilegi de ser representants municipals a fer aquest esforç. Ja veurem si tothom pensa el mateix, però per ara des de CIU intentem compartir els projectes que van marcar el nostre programa i que estem convençuts que estratègicament són importants per Malgrat. De fet, abans de fer les propostes vam escoltar a molta gent i pensem que són bones propostes. De fet, tenim moltes ganes de contribuir a millorar Malgrat. Avui els regidors i regidores de CIU hem dedicat la jornada a parlar del passeig marítim,  la remodelació i el seu finançament amb diputats i representants del sector. Abans, tali com ja vaig escriure a un altre post, també hem mantingut converses amb els responsables de turisme per tal d’estudiar la possibilitat d’impulsar l’estació nàutica a Malgrat que vam proposar en campanya. Penso que és el que cal fer en aquests moments. Compartir propostes i ajudar a fer-les realitat. Aquesta és la línia i el propòsit que ens hem marcat per treballar els propers 4 anys.  

divendres, 7 d’octubre del 2011

100 DIES SENSE CAP CANVI

El temps passa, i ja s’han complert els 100 dies de govern municipal o el que és el mateix, el termini de cortesia que s’acostuma a oferir des de l’oposició al govern per tal que perfili les línies d’actuació. Potser 100 dies són poca cosa per valorar l’obra de govern, però són suficients per apreciar clarament alguns indicadors i, sobretot, per observar un gest significatiu que demostri l’estil del govern. De fet, a Malgrat aparentment poca cosa ha canviat. L’alcaldia segueix en mans del PSC, i el PSC segueix en mans del PP.  Tenim un govern amb minoria que no il·lusiona gens ni mica al ciutadà. Des de fora ICV contempla el paisatge. Més enllà, CIU i ERC a l’autèntica oposició. 

Però a Malgrat es poden fer ja algunes valoracions interessants. Per exemple, alguns regidors del govern semblen encara bastant lluny de saber on carai s’han ficat, especialment el d’urbanisme que va molt peix. Per ara, si aquest havia de ser el pilar de l’equip de govern no es nota, perquè  el govern pivota sobre el paper del regidor d’hisenda i, francament, tot i la voluntat que hi posa l’home no es precisament un indicador de canvi de tarannà. De la resta de regidors res destacable. 

En general, aquests primers 100 dies han estat molt decebedors. Cap gest en relació a la composició de la Junta de govern, ni el consell d’administració de l’empresa Malgrat Turisme. Paraules moltes, però passes cap ni una. i tot té un límit. No hi ha voluntat manifesta de canviar les coses. Tot plegat segueix marcat pel continuisme pur i dur, sense cap autocrítica i amb alguna frivolitat com la de entossudir-se a gastar més de 300.000 euros per cobrir un calaix de formigó que ningú ha demanat amb la que està caient sobre les famílies d’aquest país. 

La línia d’actuació és extremadament conservadora, sense cap idea ni cap missatge nou. Penso, sincerament, que en aquests moments els ciutadans esperem dels governs que s’enfrontin a les necessitats amb propostes i alternatives locals, és a dir, amb idees que facin front a la crisi i generin il·lusió. Per dir-nos que la cosa està fotuda no cal tenir regidors, però la línia estratègica del govern no està per la innovació. Res, arreglar quatre carrers més i que paguin els veïns. El de sempre. Posar més gris sobre gris, bancs i papereres en fila.

Per part del nostre grup intentem transmetre que la nostra participació política volem que sigui un exercici de responsabilitat i fem l’esforç d’aportar propostes: per ara hem mantingut contactes amb turisme per exposar el nostre projecte d’impuls d’una base nàutica a Malgrat com a motor d’oportunitats i activitats vinculades al mar, i sembla que la idea no ha desagradat i es treballa. Espero poder oferir-vos aviat el resultat d'aquesta col·laboració constructiva que anirem alternant amb la crítica en allò que considerem necessari criticar. Necessitem preparar el nostre poble pel futur i aprofitar totes les seves potencialitats, un treball que no és possible fer des de l’autocomplaença. Son temps difícils, temps per l’austeritat, temps de sumar esforços, però també és temps de treballar amb rigor i demostrar empenta política i no resignar-se amb “l’anar fent”. Ara per ara, no tenim un equip de govern que em desperti gran entusiasme i quan ens confirmin que la seva gestió es vol limitar a pagar deutes, apujar impostos i fer poques inversions no sé si entusiasmarà a la resta de malgratencs i malgratenques.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

AVUI FA UNA TARDA PRECIOSA

Ara mateix fa una tarda preciosa. Ningú no diria que som a l’octubre, perquè l’estiu sembla que no es vol acomiadar del tot. Però per a mi és també una tarda absurda. Em trobo tancada en un despatx quan voldria caminar i respirar l’aire de la tardor. Aquesta és una tarda per abdicar de tot. Estic cansada, però no és un cansament físic. M’he passat tot el matí ordenant i traslladant arxius i expedients definitius. Ara, miro per la finestra aquesta tarda preciosa, i tinc la sensació que entre la muntanya d'expedients he arxivat sense voler una part de mi mateixa. Potser, perquè la tardor és un temps especial, aquest temps que ens recorda com som de fràgils. Potser perquè els arbres perden les fulles. Potser perquè els ocells fan i desfan un cercle imaginari per travessar el cel camí de l’infinit. Ara mateix penso que sempre recordaré aquesta tardor, però  els motius són massa personals per apuntar-los. Ho deixo així.  És el que tenen aquests espais virtuals on apuntem les coses que ens passen. Allò realment íntim i personal no ho pots escriure. La vida és com és, sense mesura. Un dia t’ofereix moments d’intensa felicitat. Un dia t’aboca a un tràngol d’angoixa. És així i ningú ha dit que sigui perfecte, ni tenim fulls de reclamació. Però el més important és que és la vida que et toca viure, i realment sobta  descobrir que en cada moment que vius pots trobar una escletxa si la busques. No tenim escapatòria. S’ha de viure.  Aquesta preciosa tarda és un símbol indesxifrable. Res no ens fa  por. Avui fa una tarda preciosa i el món no s'atura.