dissabte, 26 de febrer del 2011

PETITS DETALLS

Diuen que per arribar a fer grans coses, cal estimar els petits detalls, i en el context actual aquesta frase pren una nova dimensió. L’administració pública ha posat el fre de mà a moltes de les iniciatives, projectes i serveis que fins ara, enlluernats per una falsa riquesa, es podien dur a terme o comprometre sense haver de pensar en el seu finançament. Avui, ens cal una revisió profunda de les prioritats, dels mètodes, de les iniciatives i de les formes de governar per tal de poder ajustar l’administració a les noves realitats. En el cas de Malgrat, tardarem molt temps a dotar de la capacitat necessària l’Ajuntament, després d’una etapa on semblava que els diners sobraven a cabassos i que era possible fer tota mena de projectes i infraestructures, sense aturar-se a pensar quantes generacions hauran de passar per a fer front a la despesa actual. I això no vol dir renunciar a grans projectes de futur. Vol dir repensar aquests projectes

Sempre he pensat que, malgrat aquesta situació, que ens obligarà a tots a buscar un equilibri econòmic, la gestió municipal pot ser tant o més efectiva si som capaços de consensuar les veritables prioritats i de trencar una dinàmica on semblava que sense ciment ni formigó no es podia governar el poble. Els nous temps requereixen una nova mirada, valorar i tenir cura d’allò que ja tenim, mantenir el que està fet per no haver-lo de substituir cada quatre anys, però també, requereixen estar amatents a les petites necessitats, als petits detalls, cuidar la neteja, cuidar el manteniment, apostar per un poble net,...Són coses que es poden fer sense haver de recórrer a les grans inversions. Només cal que tothom hi posi una mica de la seva part: l’Ajuntament, vetllant per aquestes petites realitats, i els ciutadans i ciutadanes, mantenint una actitud cívica i participativa davant allò que és del domini públic.

Estic convençuda, que els propers anys seran els dels petits detalls, d’aquelles petites actuacions que sovint necessiten més dedicació que inversió, més imaginació que grans projectes. Per això, cal veure aquesta etapa des d’una vesant positiva i no des de la imatge de la retallada, i cal afrontar aquest nou repte com una gran oportunitat per endreçar el poble, per millorar-lo des de la perspectiva del dia a dia. I d’això, jo en dic un canvi positiu, perquè ens ajudarà a valorar molt més allò que ja hem aconseguit.

Des de Convergència i Unió tenim molt clar que aquest procés s’ha de fer amb la participació de tothom, tenint en compte totes les opinions, la de les entitats i la dels veïns, i creant els mecanismes perquè aquesta participació, alhora d’establir conjuntament prioritats, sigui veritablement efectiva, eficient, real. Haurem de promoure canvis d’actituds i canvis culturals en allò que suposa la gestió local i per aquesta raó, portem ja molts mesos trobant-nos amb veïns i representants dels diferents sectors de Malgrat, per parlar dels petits detalls, de les petites coses que durant massa anys han passat desapercebudes per un govern socialista que ha preferit continuar amb la política de la inauguració i les grans despeses, abans d’aturar-se i valorar realment allò que ja hi havia.

Sabem que no serà fàcil, que trobarem una economia malmesa, que no disposarem dels mateixos recursos, però també sabem que cal un canvi en aquesta direcció, que cal tocar de peus a terra per a seguir avançant, per a seguir millorant el dia a dia del nostre poble, amb l’objectiu de fer-lo més proper, més agradable a tots els malgratencs i malgratenques, utilitzant aquells recursos que ja tenim, aquelles capacitats de veritable servei al poble que també hi són. És només una qüestió de criteri, d’objectius, de prioritats, de model de gestió, d’idea de poble. Ens estimem Malgrat, i per això volem tenir cura dels seus carrers, de les seves places, del seu enllumenat, de la seva neteja, de la seva gent i, per fer-ho, cal sumar esforços, cal que tots plegats mirem cap a la mateixa direcció, cal que hi posem una mica de seny i repensem la manera de fer les coses davant massa anys  de no saber veure allò que ja tenim.

Article publicat a Diari Maresme

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada