divendres, 28 de gener del 2011

NO. LES COSES NO ES FAN AIXÍ

Com diu la meva mare “les coses no es fan així”. Lamentablement, els governants de Malgrat segueixen reproduint pràctiques i maneres de fer que no tenen cap sentit avui dia. Els projectes no es poden improvisar, i menys quan parlem d’invertir diners públics. La notícia que publica  la web municipal ens indica clarament com es fan les coses a Malgrat. Ara resulta que la flamant Línia 4 estrenada el passat setembre canvia el recorregut i fa algunes millores en les parades amb “la voluntat de donar millor servei a la ciutadania”. 

No. Les coses no es fan així. Els ho vam dir al ple  del 2 de setembre de 2010, i us recomano fer una lectura de l'acta del ple que trobareu a la mateixa web municipal, perquè ofereix una visió molt oportuna de com fem les coses uns i de com responen els altres. A dia d'avui encara espero que em siguin lliurats els estudis previs del servei tot i el compromís de la Sra. Alcaldessa. Conclusió: Estudi? Què és un estudi?. No hi ha cap estudi. Quan les coses es fan amb una evident manca d’anàlisi, manca d’estudi de necessitats, manca d’informes, passa això. Quan s’improvisa, quan es prenen decisions amb interrogants, quan es desvesteix un sant per vestir-ne un altre, quan no s’admeten suggeriments, passa això. Us deixo un apunt de la meva intervenció al ple de setembre de 2010 sobre la supressió del bus escolar al Marià Cubí i la nova Línia 4. El temps té això. T'acaba donant la raó.

"La Sra. Serra expressa la seva preocupació per aquesta manera tan singular de tirar endavant aquest projecte per part de l’equip de govern, recordant que el tema de la inquietud de les famílies davant una possible supressió del transport escolar al CEIP Marià Cubí, el va posar CiU sobre la taula, en el Ple del mes de juny, contestant la Sra. Alcaldessa que tenia intenció de parlar d’aquest tema en una reunió que estava convocada pel dilluns següent; que s’hi treballava des de feia temps; que els autocars Marès s’havien fusionat amb Transports Pujol, havent plantejat suprimir el transport extraescolar per integrar-lo en el transport urbà; que l’empresa estava acabant de perfilar l’estudi; que aquest servei integral podia ser subvencionat i que aquesta reconversió donaria servei el col·legi i a la gent del barri, amb un cost d’uns 22.000 €, indicant que, en l’anunciada reunió, la Sra. Alcaldessa es va comprometre a lliurar-los els estudis amb els que es basava la supressió del servei de transport escolar i la creació d’aquesta nova línia, havent-ho recordat en el Ple del mes de juliol i en el Ple del mes d’agost, en el que se’ls va dir que era qüestió de quinze dies, resultant que, el conveni es va aprovar a la Junta de Govern, del 19 d’agost, i avui es porta a ratificar, sense que ningú els hagi lliurat cap estudi ni els hagi explicat els termes d’un conveni sobre el que caldria fer alguns aclariments, atès que hi ha coses que poden ser interpretades de moltes maneres, estant oberts a una convocatòria perquè els ho expliquin, pensant que el discurs del Sr. Rodríguez ha estat incoherent, ja que, d’una banda, ha dit que feia temps que s’estudiava el tema del transport urbà i que des de la fusió de Marestrans i Transports Pujol, es va començar a parlar de canviar la ruta i, d’altra banda, ha dit que comencen amb prudència per veure l’acceptació que té, el que vol dir que no s’ha fet cap estudi per saber la demanda que hi ha del servei ni la seva viabilitat, contraposant, aquesta falta de rigor amb la posada en funcionament del servei d’autobús hospitalari, en el que es va fer un sondeig bastant acurat, demanant al mateix hospital quants usuaris de cada població hi anaven, quants viatges feien cada dia, les hores de les analítiques, les hores puntes, etc.., considerant que l’expedient de la posada en marxa d’un servei ha de contenir un mínim de dades en les que recolzar-se a l’hora de prendre una decisió, resultant que, en aquest cas, no sembla que la voluntat sigui obtenir el suport al que es proposa, - ja que, altrament, s’explicarien les coses -, sinó que es pensa que se’n pot prescindir. Continua dient que CiU també està per millorar el transport urbà, havent apostat ja - quan formaven part del govern- , per posar en marxa, tant el bus hospitalari com el servei de bus als càmpings, veient en aquesta proposta la voluntat d’aglutinar una sèrie de serveis existents per donar resposta a una necessitat, que hauria d’estar reflectida en l’estudi que tenen demanat, tractant-se d’un servei que es posa en funcionament amb una certa improvisació i manca de rigor, en tant que el dimarts comencen les escoles i tot just ahir es va fer públic l’inici d’aquest servei, el que fa pensar que ha estat una decisió presa d’una manera precipitada, en un tema en el que hi ha interessos contraposats, concloent que, en matèria de serveis públics les coses s’han de fer d’una altra manera,..........".

dimecres, 26 de gener del 2011

REFLEXIÓ

"El pressupost ha d'equilibrar-se, el Tresor ha de ser reaprovisionat, el deute públic ha de ser disminuït, l'arrogància dels funcionaris públics ha de ser moderada i controlada, i l'ajuda a altres països ha d'eliminar-se perquè Roma no vagi a la fallida. La gent ha d'aprendre novament a treballar, en lloc de viure a costa de l'Estat".

Dita de Marcus Tullius Cicero (escriptor, filòsof i polític romà), realitzada l'any 55 a.c.


Si fem l'exercici de l'eliminar la referència històrica podem comprovar que la dita podría ser ben actual. Sembla que el pas del temps no ens ensenya i que no aprenem dels errors. Per això és tan important la història i rellegir els clàssics. Quantes coses podem aprendre.

dilluns, 24 de gener del 2011

EL CANVI POSITIU QUE MALGRAT NECESSITA


La veritat és que fa cert temps vaig encetar unes reflexions parlant del “canvi positiu que Malgrat necessita”, però no em volia quedar només en la frase. El meu objectiu era anar més enllà i intentar parlar també de com arribar entre tots a fer aquest canvi positiu. De fet, el que no vol dir “canvi positiu” és que  uns tinguem la veritat absoluta, ni que siguem millor que ningú. ni que els canvi que proposo el puguem fer sols. A vegades, les coses s’entenen o es volen entendre així, però el concepte és molt més complex.

El que volem dir és que intentem fer propostes diferents i, sobretot, parlem de trencar certes inèrcies que s'han instal·lat a Malgrat durant massa temps  i que són les que en gran part ens han portat a l’estancament actual, a l'ofegament en tots els sentits. Parlar de canvi positiu vol dir que no ens resignem a acceptar allò que no ens agrada i aspirem a fer les coses de forma diferent. La nostra idea de “canvi positiu” arrenca d'entrada d’una manera i un concepte de governar diferent a l’actual que es pugui notar des del primer dia. La gent sabrà que és un govern amb CIU i que és un govern sense CIU. Penso que això d'alguna manera ja ho han pogut comprovar els malgratencs. Avui mateix al passar pel carrer de Mar i veure com avancen les obres de rehabilitació de la Torre de Can Sala ho he pensat. Què hagués passat si el debat de la rehabilitació de la Torre s'hagués produït aquest mandat?. Certament, a reivindicació de la Torre va ser un clam col·lectiu. Sí, però també ha estat un clam col·lectiu  la modificació del projecte de la riera a Can Feliciano. Què hagués passat?. Els ciutadans van posar la veu. Cert. Però altres vam posar el convenciment i la coherència agradi o no.

I el propòsit no pot ser altre que marcar aquesta diferència en tots els àmbits. Fer que es noti també al paisatge quotidià de Malgrat. Nosaltres no volem un Malgrat convertit en un municipi diluït, sense cap tret de personalitat que el faci distingible. Volem que viure a Malgrat tingui un valor diferencial propi i reivindiquem la personalitat de Malgrat. Volem un Malgrat amb una personalitat forta i singular, un Malgrat amb projecció pròpia. Massa sovint mirem al voltant de forma acomplexada i negativa, ignorant les nostres virtuts com a poble i els potencials que tenim com a col·lectiu. 

Però per això és important que qui governa transmeti confiança i respecte pel que som i el que hem estat com a poble, que aposti de forma clara i contundent pel coneixement de la història i la tradició, pel manteniment i la conservació dels punts de referència comuns que tenim, a l’hora que impulsa i aposta per projectes de futur. Mantenir la personalitat viva d'un poble és vital , aprofundir en el nostre coneixement de la realitat, però també en l’assumpció dels trets històrics i les tradicions que ens són pròpies. 

És necessari també apostar de forma decidida pel dinamisme social i econòmic. Hem d’aprendre a valorar molt més el paper del nostre comerç, dels nostres empresaris, dels nostres pagesos, de la gent que munta petits negocis i fan que Malgrat tingui vida. Sense el seu dinamisme, sense el seu caràcter emprenedor la nostra personalitat com a poble queda coixa i l’activitat als nostres carrers queda buida. És responsabilitat de l’administració facilitar les coses per garantir el manteniment de l’activitat econòmica, perquè sense aquesta activitat no hi ha poble, perquè aquesta també és una manera de fer política per les persones.

I necessitem lluir èxits col·lectius. Som capaços de crear serveis i infraestructures potents i de futur, de plantejar el repte d’una nova façana marítima que posi en valor i converteixi en un símbol un dels nostres principals recursos, el mar i la platja. Un projecte plantejat des de la suma, que no sigui imposat per una majoria, sinó que surti de l’ànima, l’energia i la confiança en el futur dels mateixos malgratencs i malgratenques. Sincerament, penso que Malgrat és capaç de fer-ho. És capaç de fer el tomb, d'impulsar el canvi i projectar-se decididament cap al futur.

dijous, 20 de gener del 2011

MALGRAT: PAS ENRERE EN PROMOCIÓ TURÍSTICA

Malgrat de Mar apareix aquests dies als mitjans per dues notícies relacionades amb el turisme i la promoció turística. D’una banda, s’ha fet pública la voluntat del govern malgratenc d’abandonar el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme. D’altra banda, l’alcaldessa i regidora de turisme de Malgrat, Conxita Campoy, reconeix que la iniciativa de promocionar el municipi entre els treballadors del Ministeri de Defensa, projecte  ideat i impulsat per Malgrat, no ha obtingut cap resultat ni ha estat precisament un èxit. El fracàs de la iniciativa es justifica des de fonts municipals dient que s’han adonat que hi ha molta competència i que potser no es va plantejar prou bé.

Aquesta informació contrasta amb una altra que apareix al mateix temps als mitjans de comunicació, i és que l’esforç de la comarca i del Consorci de Promoció Turística per a la implantació del segell de qualitat SICTED (Sistema Integral de Qualitat Turística Espanyola en Destinació) ha fet que la destinació turística Costa de Barcelona - Maresme hagi quedat finalista en els primers premis SICTED que s’han convocat a nivell estatal. Costa de Barcelona - Maresme ha estat la única destinació de Catalunya que ha aconseguit un reconeixement en els premis “Destino SICTED 2010”.

Tot això porta a una interessant reflexió sobre la necessitat de coordinar polítiques i esforços per assolir objectius com la promoció turística. En definitiva, aconseguir una planificació estratègica efectiva i operativa, aprofitant els recursos del conjunt del territori a través de la implicació de tots els agents econòmics i socials des d’una perspectiva comarcal sembla ser molt més efectiu. 

L’exemple de Malgrat és evident. Es van invertir com a mínim 7.000 euros –sense comptar els recursos humans, el cost dels viatges de la regidora i la tècnica a Madrid, o el temps que es va dedicar a preparar la tramesa- en promocionar Malgrat de Mar com a destinació entre els empleats del Ministeri de Defensa. Una idea o proposta que Malgrat va liderar pel seu compte i que ha obtingut un nul resultat. 

Per contra, l’objectiu del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme és consolidar la comarca del Maresme com a destinació turística de qualitat i les accions que promou van dirigides a donar a conèixer la variada oferta turística de la nostra comarca a nivell nacional i internacional. El Consorci treballa amb diferents agents, crea nous productes turístics i planifica noves estratègies i projectes. Precisament, el treball per projectes és cada vegada més comú a qualsevol tipus d'organització. Les claus perquè aquests esdevinguin projectes d'èxit radica principalment en un disseny acurat i una planificació realista, que afavoreixi l'assoliment dels objectius proposats.

El cost de participació al Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme per l’Ajuntament de Malgrat és inferior a la quantitat invertida en el la promoció del seu paquet turístic a Defensa. La conclusió és obvia. La suma d’esforços és molt més efectiva, econòmica i eficaç. La coordinació és avui més necessària que mai, sobretot en temps de dificultats financeres per les administracions. La visió territorial també és essencial si realment treballem tots per un turisme de qualitat, per posar en valor el nostre paisatge i els nostres recursos. Segurament alguns aspectes de la gestió es poden millorar, però en un moment que el Consorci de Promoció Turística està integrat per 30 municipis de la comarca no sembla que desmarcar-se del treball planificat i coordinat sigui una solució. Penso que el fet de formar part del Consorci de Promoció Turística ofereix a Malgrat importants possibilitats en les polítiques de promoció i gestió turística. Permet establir vincles privilegiats amb la resta d’oferta del territori i és un element important per crear sinèrgies entre les diferents ofertes turístiques i entre els diferents sectors econòmics del municipi i de la comarca. 

(Article publicat a Maresme360)

dilluns, 10 de gener del 2011

LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA, CLAU PEL FUTUR MUNICIPAL

Poc abans de les festes organitzaven una taula rodona per parlar del futur de Malgrat, un acte obert al poble amb una important participació de ciutadans i ciutadanes i, amb ponents de molt diverses sensibilitats. A l’acte es va posar de manifest una realitat, la necessitat urgent de canviar les polítiques municipals pel que fa a la relació amb les persones, la necessitat d’escoltar més els veïns i veïnes del municipi i de treballar plegats per trobar solucions al difícil moment actual. Sempre he pensat que un ajuntament no pot viure d’esquenes al poble, no pot limitar-se a informar de la tasca que fa utilitzant únicament els procediments administratius establerts per la llei. Això s’ha acabat, toca canviar de cultura, canviar d’hàbits, en el sentit de donar protagonisme al poble, d’asseure’s amb la gent i de posar en comú idees, necessitats i projectes.

La responsabilitat de governar segueix essent patrimoni dels qui han estat escollits per fer-ho, però aquesta responsabilitat no és pot confondre amb una “carta blanca” per fer i desfer sense tenir en compte les necessitats, les demandes, les propostes, les inquietuds i els problemes dels que hi viuen al municipi. No és tracta de posar a votació cada decisió, d’introduir mecanismes assemblearis que no ens portarien enlloc, sinó d’establir conjuntament les línies mestres del nostre futur. En un moment en el qual ja no serà possible afrontar els reptes amb grans inversions, allò que és fa més evident és la necessitat de consensuar, de parlar, de dialogar, de trobar complicitats en tots els àmbits de la població per avançar plegats, d’establir un camí comú on tothom se senti còmode, on tothom hi pugui aportar la seva part de participació.

Com sinó afrontarem reptes tant complexes com la difícil situació de les famílies malgratenques? Com donarem resposta a les expectatives del jovent? Com superarem el sentiment de tristor i d’apatia que s’està instal·lant en l’activitat econòmica local? Com resoldrem el futur de la nostra pagesia, del nostre comerç, de la nostra industria, dels nostres serveis, del nostre turisme?. És evident que no ho farem a base de talonari, d’obres i projectes faraònics. Ho farem parlant amb tothom, posant sobre la taula punts de consens, prioritats assequibles, compromisos públics i privats, esforços comuns, debat i dissenyant plegats un itinerari de superació, d’avançament, de desenvolupament, un projecte que ens il·lusioni a tots, un projecte que no surti exclusivament de la fàbrica de l’ajuntament ni dels tècnics municipals, sinó que sigui el fruit del treball conjunt, de la valoració comuna i del compromís del tot.

Aquesta és la meva manera d’entendre la participació ciutadana, de recuperar la relació política-persones perquè estic convençuda que sense un mecanisme d’implicació, de participació, el paper dels propers ajuntaments s’anirà diluint, s’anirà allunyant de l’esperança de la població i s’anirà perdent, deixant perdre al mateix temps totes les oportunitats que tenim al davant. Jo hi crec amb la participació com a revulsiu local, com a objectiu polític i social, com a referent per a governar la complexa situació que vivim. Altres prefereixen seguir fent obres agradin o no a la gent, seguir prenent decisions il·lògiques que no aporten res a la dinàmica local. A Malgrat de Mar tenim un exemple de llibre, un pla de mobilitat i circulació que és la riota de tot el poble, fet des dels despatxos, sense  possibilitat de rectificar ni acceptar suggeriments o propostes, i que per comptes d’ajudar el que ha fet és complicar la vida de tots els ciutadans. És amb això amb el que hem d’acabar.

(Article publicat al Diari Maresme)

dimecres, 5 de gener del 2011

BUROFAX ALS REIS MAGS D'ORIENT

Majestats,

Us escric un burofax, perquè hem d’anar renovant les comunicacions, és més ràpid i queda constància del que us he enviat. Digueu-me desconfiada, però amb les peticions que es fan de cor no s’hi juga.

El primer que demano és salut i seny per tothom.  Humilment demano que siguem capaços de fer front entre tots a  la situació actual, amb esperit de superació i coratge. Que la gent tingui feina i els joves un horitzó que els il·lusioni. Us prego que sigueu generosos i no escatimeu en aquest punt, que ens fa molta falta.

Us demano també que amb la vostra màgia elimineu les injustícies, els egoismes i les desigualtats en el món.  

Per al meu poble us demano progrés, cohesió, qualitat de vida, inversions i sobretot, un sac molt gran d'esperances i confiança en el futur. Si pot ser, porteu-nos un canvi de govern, un canvi que arribi amb nous projectes, amb renovació d’idees i amb gent  que tingui ganes de resoldre problemes i no pas de generar-ne absurdament.  Que la vida és prou complicada per afegir més llenya al foc. 

Un sac de carbó ben ple als polítics del govern que només aixequen el dit  sense  oferir explicacions ni escoltar a ningú. 

A la nostra actual alcaldessa -que no s’ha portat pas massa bé- us prego que li regaleu unes bones vacances. Com li agrada molt viatjar i conèixer món li podeu regalar un creuer de dos anys, o qualsevol altra feina que no sigui l’alcaldia. Prou que s’ho mereix després de tants patiments al serveis dels malgratencs. També us prego que li porteu un bon diccionari amb les paraules “diàleg”, “pau” i “consens” en negreta i subratllat, perquè el pugui portar als plens.  

Al regidor de mobilitat porteu-li el "volant màgic de la Granja de Tiny Love" i tres piles, de recanvi, perquè s’entretingui i deixi de marejar als malgratencs amb més canvis de circulació. 

També us demano, si això no és demanar massa, alguna coseta per a mi. No necessito perfums, joies ni res per l’estil. Tampoc em fa falta un mòbil d’última generació, ni l’ Ipod, ni la “Nespresso”( ni que baixi del cel en George Clooney en persona). Us aviso que aquests regals  em fan una ràbia especial. El que em fa falta és una dosi extraordinària de paciència i de lucidesa per afrontar els mesos que tinc per davant. Sobretot, ajudeu-me per saber escollir el millor camí per fer realitat tots els projectes i somnis sense fer mal a ningú. Aquest és un món molt complicat on no sempre és senzill saber on has d’anar. 

Finalment, l’únic regal que desitjo de veritat per a mi és la salut dels meus, la unió de la meva família, i la felicitat de saber que vaig pel bon camí i que entre tots podem fer possible el canvi que desitgem a Malgrat.

Una abraçada,
Neus

PD. Com sempre hem deixat aigua i menjar a l'entrada.



dimarts, 4 de gener del 2011

EL GOVERN DE LA "XOCOLATA DEL LLORO"


La primera decisió anunciada pel govern de la Sra. Campoy per afrontar la crisi aquest 2011 ha estat tancar la casa consistorial per les tardes.  A partir del 3 de gener de 2011 es tancarà a les 16 hores, a excepció dels dijous. L’argument és considerar el cost energètic que suposa mantenir la temperatura i l’ il·luminació de l’edifici. El més sorprenent és  que quan hem preguntat l’estalvi que suposarà en xifres aproximades la resposta ha estat taxativa. “Ni el sabem ni el pensem calcular”. Així tal com sona. Si tenim en compte que el cost més important és el personal que ara cal reorganitzar, però que seguirem pagant, ens semblava que valia la pena saber el que realment estàvem estalviant.  

De fet, la mesura ja la va anunciar a diferents mitjans de comunicació la Sra. Alcaldessa el mes de juny de 2010, el que et porta a preguntar el motiu d’haver ajornat tant de temps la mesura si de veritat l’estalvi és significatiu. Quina poca seriositat. O serà que ara s’apropen eleccions i cal fer un gest responsable?.  Per cert, de l'estalvi en neteja i recollida d'escombraries res de res. És clar, s'ha de renegociar la contrata i les empreses no estàn per anuncis que no els donen de menjar.

A mi aquestes retallades em semblen la “xocolata del lloro”, i més si no venen acompanyades d’un mínim argument. Entenc que hi hagi opinions per a tots els gustos, però jo penso que representa més propaganda que diners estalviats. Per exemple, la temperatura de la casa consistorial resulta actualment asfixiant i posar-la una mica més baixa tampoc  aniria malament. Un altre exemple, els diners gastats per enregistrar el nom d’un programa de ràdio, concretament el doble del pressupost de tota l’emissora local, i només perquè algú va creure que podia perjudicar un partit polític. Tot un exemple de gestió dels diners públics. Un altre exemple, el butlletí municipal. Posats a retallar la xocolata del lloro, per què no eliminar una revista cara i que no fa cap funció informativa. Si vam passar més de 20 anys d'ajuntament democràtic sense butlletí podrem sobreviure, no?.
En definitiva,  l’únic argument a favor que se m’acut és l’exemplaritat. Predicar l’austeritat amb l’exemple està bé.  És clar que per predicar amb l’exemple es molt més efectiu eliminar un càrrec de confiança del PPC que es limita a fer tasques administratives i aprofitar la nova reorganització per cobrir el lloc. Llavors l’exemple d’austeritat que  volem donar als ciutadans seria més comprensible i entenedor. Apagar el llum per no gastar està bé, però seria molt millor fer les coses amb rigor i actuant en conseqüència. D’altra banda, voleu dir que no anem una mica tard per fer economies?. El cert és que l’equip PSC-PPC  han actuat amb una autèntica passivitat davant la crisi i s’han limitat a retallar i asfixiar a les entitats, les festes, la cultura i l’ensenyament sense adoptar veritables mesures d’estalvi.  Una altra qüestió que planteja la mesura és la  conveniència de mantenir aquest senyor edifici tancat i barrat tota la tarda en ple centre comercial de Malgrat obviant el paper de punt d’informació que realitza. Deixo de banda que la tasca dels regidors i regidores que es pot veure afectada. perquè en qualsevol cas una  mesura que afavoreixi al municipi resulta prioritària.  El problema és no veure clar el benefici que suposa pel poble i ensumar que hi ha un altre seguit d'accions que es podrien fer molt més efectives.
Una darrera reflexió. Els mateixos que fan economies de pa sucat amb oli eren els que van proposar com a projecte estrella del seu programa electoral el 2007 construir un NOU AJUNTAMENT, i ara resulta que no poden ni pagar la llum del que tenim. Els haurem d’anomenar “profetes” d’ara endavant.

dilluns, 3 de gener del 2011

NOU ANY I CANVIS A LA VISTA!

Comencem un nou any amb el comptador a zero. Estrenar any sempre convida a estrenar propòsits i projectes, el que passa és que a  hores d’ara potser que ja haguem incomplert algun dels bons propòsits que ens vàrem fer, tot just començat l’any. És clar, amb els grans de raïm a la boca i el ressó de la darrera campanada en les nostres oïdes tot sembla diferent. De fet, arrencar el darrer full del calendari segurament no té cap virtut màgica ni ens allibera del res, perquè només suposa un punt i  seguit. La vida segueix, però l'any nou és una excusa perfecta per renovar-nos i renovar els nostres projectes. És un moment óptim per repensar, resituar, recomençar i, sobretot, per impulsar canvis en tots els sentits.  I parlar de canvis amb unes eleccions municipals a l'horitzó vol dir parlar de canvis a Malgrat. Recentment hem canviat el mapa polític del país i això ja és una bona notícia, però ningú pot esperar que això sigui suficient per canviar un govern a Malgrat. 

Evidentment, els canvis com els bons propòsits s'han de treballar cada dia, amb constància i esforç. Amb projectes i propostes que parlin de futur. Amb el nou any s'endevinen canvis polítics positius que posaran  una mica de color al gris permanent del nostre poble. Esgotat l'actual model de  govern obscur i prepotent, creix la necessitat de noves formes de fer política. No descobrirem res si afirmo que la societat malgratenca està en constant evolució. Els temps canvien i la gent s'adapta als canvis i evoluciona. Curiosament, l'actual govern és  el reflex d'un estil i unes maneres que no han evolucionat. Però des de la crítica mai farem un canvi real.  Serà des de la reacció, i mai des de la resignació, que es podrà aconseguir fer un tomb  positiu a Malgrat. Un canvi aconseguit entre tots i, sobretot, al servei de tots. Aquest és el desig i l'esperança, però també el clar convenciment que aquest any que comencem serà l'any del canvi. L'any de la proximitat i la participació, perquè no hi ha projecte comú sense una idea compartida de poble.