dimecres, 14 de setembre del 2011

A CAMINAR!

divendres, 9 de setembre del 2011

dimecres, 7 de setembre del 2011

AQUESTA DIADA, PASSOS FERMS

Després d’algunes setmanes sense actualitzar el bloc torno a la feina per reprendre el fil internauta.  Ho faig en plena polèmica sobre el català com a llengua vehicular a l’escola, i això a les portes d’una campanya electoral, quan els ànims ja es trobem prou tocats per diferents motius, fa pensar que s’acosta una tardor calenta. De fet, si em deixo portar pels sentiments i pel que sento aquest escrit potser no es podria publicar. Per això intentaré raonar de manera ordenada, però estic molt cansada, molt cansada de sentencies, interpretacions, recursos, declaracions surrealistes i atacs sistemàtics a la meva identitat i la meva llengua. No entenc aquesta persistència en atacar frontalment un model que ha fet possible la convivència lingüística en aquest país i l’aprenentatge de les dues llengües. No entenc que sigui objecte de debat i polèmica temes que ja van ser objecte de debat fa anys i que el Tribunal Constitucional i la UE han avalat. Però, és clar, la llengua és el nervi de la nostra nació i sembla que cal extirpar aquest nervi com sigui per debilitar-nos. Es tracta d’anar fragmentant, separant, dividint, construint diferents identitats dins la societat catalana. A veure si així, de mica en mica, ens tornem més submisos i parem de tocar el crustó.  Aquest atac  és profundament antidemocràtic i dubto que sigui casual. És una involució en tots els sentits. Una involució que em temo no acabarà aquí, perquè al darrera hi ha una veritable ofensiva centralista que s’intenta camuflar darrera de la crisi. Tampoc hi ha un únic culpable. El PP juga el seu paper electoralista, però dir això és simplificar molt les coses. Al darrera hi ha el clar i precís objectiu que persegueixen fa temps  el PSOE i PP. Laminar. Trencar. Centralitzar. Ofegar. En definitiva, la situació és crítica. Mentre el govern prepara el recurs pertinent, mentre discutim, mentre preparem manifestacions..........Demostrem el proper 11 de setembre que hi som. A Malgrat ho podem fer amb contundència. El dia 10 anem a Can Campassol.  El tema no és si ens agrada més l’acte institucional el 10 o l’11. En el fons el més important és dir que som catalans i que no pensem deixar de ser-ho. Ho podem cridar el dia 10 al vespre participant a l'acte institucional que organitza l'Ajuntament, i ho podem tornar a cridar el dia 11 pel matí a Can Campassol. Penso que més que mai aquesta Diada hem de sortir al carrer per dir que som catalans.