divendres, 29 de setembre del 2017

PAPERETES, URNES I EMOCIONS A FLOR DE PELL

I no podria arribar diumenge 1 d'octubre sense fer un apunt en aquesta pàgina en blanc en forma de bloc. Ara escric poc, però la ocasió s'ho val. Finalment ho tenim a tocar. Hem passat uns dies d'incertesa i hem viscut un huracà d'amenaces de tota mena. Urnes, paperetes, impremtes, entrades i registres, detencions, multes, declaracions. Però aquí estem. Dempeus. Avancem amb fermesa en el nostre objectiu i ningú pot aturar aquesta riuada d'il·lusió.

Fa uns anys, el president Mas es va referir al procés sobiranista comparant-lo amb el passatge bíblic de David i Goliat. "David no va vèncer Goliat per la força sinó per la seva habilitat i astúcia", deia. La força del gegant Goliat contra el petit David. De fet, segurament ni David era tant feble ni Goliat tant fort i en aquests dies ho hem constatat:

A una banda, Espanya ha esgrimit tots els seus arguments: lleis, tribunals, manipulació de fiscals, policia, exercit, amenaces, xuleria, mofa i poca cosa més. 

A l'altra banda, il·lusió, determinació, gent, somriures, cançons al carrer, projecte i futur. 

La comparació és odiosa. Penso en diumenge i no puc evitar un somriure. Penso en aquells que ja no hi son. Penso en la il·lusió del meu pare que la propera setmana compleix 80 anys. Penso en els meus fills i en els que m'estimo. Penso en la gent que aquestes hores omple de somriures les escoles i edificis públics, en les seves cançons, en els jocs i activitats organitzats, en els que passaran la nit en vetlla, en els que diumenge sense por obriran les portes de la democràcia. Penso en quantes vegades he cantat "L'estaca" aquestes darreres setmanes, en el seu significat i en la lletra que hem teixit a la nostra memòria. M'emociono. Diumenge em llevaré molt, molt, molt aviat, i ho faré amb la immensa força que dona aquesta emoció. Ja falta menys. Compte enrere! SÍ!!

dijous, 7 de setembre del 2017

I NO ESTEM SOLS!



I no hem estat sols. Molts alcaldes i alcaldesses han signat aquest matí el Decret per donar suport al referèndum. Els comptes de twitter en van plens. Tots ells miren a càmera amb orgull i determinació i ho arrodoneixen amb un rotund #josigno. Des de primera hora teníem 48 hores per confirmar-ho i comunicar la disponibilitat de locals electorals. Fet. A Malgrat hem estat ràpids. Tenim els deures fets des de fa setmanes. A mig matí ja teniem el Decret signat i havia recollit amb l'objectiu de la càmera el moment.Treball d'equip. Bon equip. Equip sense por. Equip amb la determinació que exigeix el moment que tenim la oportunitat de viure.

Al migdia he anat a casa, i just en el moment que entrava al menjador en Rajoy deixava anar un discurs llarg i pesat amb un contingut ple d'amenaces. Lleig amenaçar a la bona gent que només intenta facilitar allò que la gent demana. Més tard he pogut escoltar al Sr. Rivera, un oportunista que ha fet carambola a Madrid. He pogut escoltar les seves repetides referències a l' Estatut i la seva defensa aferrissada. Quin cinisme. No tenen cap vergonya. Ara resultarà que s'abracen a l' Estatut que han trepitjat tantes vegades.Fan tard.Una gran majoria de catalans i catalanes fa temps que hem desconnectat per sempre. Fins i tot trobo bé que manin i ordenin al TC que faci advertiments als Ajuntaments. Així sabem realment qui són aquests personatges del TC i que representen. Sense embuts. Però quan arribi la carta serà tard. Som molts els que fa temps que ens hem posat en "modo avió". A Malgrat també. I no estem sols!.