A VEURE QUI LA DIU MÉS GROSSA!

És evident que no vull fer campanya per VOX, però hi ha coses realment preocupants més enllà de fer campanya. 

Avui podem llegir a un diari com La Vanguardia aquesta proposta macabra formulada per un individu que seu cada setmana a un tribunal en qualitat d' acusació particular. Fa molta por aquest personatge sinistre ple de gomina i testosterona. La notícia s'acompanya per l'anunci del fitxatge d'un torero i tot plegat és una barreja folklòrica i surrealista amb olor de sofregit. Una escena daliniana. És molt pitjor que el ministre Fernández Díaz condecorant una verge. Aquesta gent viu al mateix país en el que jo visc? 

No ens convertirem en un país més segur, però anem camí de convertir-nos en un espectacle de circ. S'aprofita el dolor dels pares que perden un fill per prometre reformes del Codi Penal, s'exhibeix a un acte electoral a una familia que ha patit un atracament,.....on anirem a parar? I no només això, per què La Vanguardia publica aquesta proposta com si fos una notícia quan en realitat és un esperpent? No confondre legítima defensa amb el Far West. No confondre la vida amb PortAventura World. Hem de reflexionar tots plegats ara que encara hi som a temps.

EL JET LAG MADRILENY

Diuen els entesos que el groc és tendència aquest primavera-estiu, i així ho vaig poder copsar aquest passat dissabte pel centre de Madrid. Una onada de groc va vestir la capital de l'Estat per denunciar el judici polític, però sobretot, per reclamar el nostre dret a ser i a ser respectats. El ball de números posterior ja m'és igual, perquè és un clàssic en aquest tipus d'esdeveniments i cada cop la diferència de xifres és més gran o directament proporcional a la manipulació dels mitjans d'aquest país. La veritat és que els que vam anar-hi ho vam fer, la majoria, amb molta lucidesa i tocant de peus a terra sobre els efectes que pot tenir una moguda com aquesta davant un Estat espanyol cada vegada més sord. Hi vam anar segurament per defensar el caràcter pacífic i democràtic del sobiranisme català que va fer possible que just al nostre costat un individu es passés la tarda mostrant una gran bandera espanyola entre el mar d'estelades i les mirades curioses dels independentistes.  

Tant se val. Més enllà de les xifres, els que hi érem sabem molt bé el que vam viure i el que vam veure. Personalment, vaig copsar l'abisme que hi ha entre la irresponsable indiferència dels madrilenys i la nostra reivindicació. Com si la cosa no anés de democràcia i qualitat democràtica. La sensació és que una gran majoria de catalans vam iniciar una desconnexió fa temps, i els madrilenys a la seva manera també es troben en una espècie de jet lag, una mena de desajust temporal que aquest dissabte encarnava a la perfecció una Cibeles vestida amb l'estelada que no es va perdre detall. 

   

TOTS CONTRA PUIGDEMONT

Diumenge es feia públic que el President Puigdemont encapaçalarà la lista de Junts per Catalunya a les europees, i en qüestió de minuts esclatava la caverna. Des d'aquest dilluns la notícia és objecte de telenotícies, articles i portades de diari. Una autèntica conspiració contra la figura del President Puigdemont. Sense anar més lluny, avui llegir La Vanguardia, - un diari que ha estat sempre present a casa com un membre més de la familia- fa vomitar. Uns i altres busquen desesperadament devaluar i desprestigiar la figura de Puigdemont, una estratègia que històricament s'ha emprat amb els lideratges incòmodes. 

Liderar no és senzill, i és evident que Puigdemont és un lider que incomoda  a molts, fins i tot a la seva pròpia gent. Per això, Duran el qualifica de "il·luminat", perquè es el que es fa, en general, amb la gent que genera il·lusió i esperança. Per això, Santi Vila es desfoga publicant articles a La Vanguardia demanant un Urkullu pels catalans obviant que en tot cas els catalans no som bascos, i que seràn els catalans qui han de dir si volen un Urkullu per anar fent o si volen un nou tipus de lideratge.

Tinc clar que Puigdemont és un polític estrany i difícil d'etiquetar. Per això m'agrada. M'agradava quan era candidat a l'alcaldia de Girona, m'agradava quan era alcalde, i m'agrada de President. Per la fermesa. Per aquest punt d'agosarat. Per la determinació. Per la valentia. Avui llegim que el Parlament ha modificat a la web un punt relatiu a la immunitat i jo que ho celebro. A vegades també tinc dubtes sobre com acabarà aquest procés, però sobre el que mai tinc cap dubte es sobre el coratge i la intel·ligència de qui va decidir plantar cara a l'Estat espanyol. Durant la recent estada a Waterloo vaig tenir el privilegi de participar en una animada tertúlia en la que ja es va veure clar la voluntat de Puigdemont de liderar la llista al Parlament Europeu, però el que més em va entusiasmar no va ser aquesta evidència, sinó la lúcidesa dels seus argumentaris en favor d'una nova manera de fer política, transversal, més enllà de partits i sigles. És evident que no serà fàcil i ho hem vist amb la sorprenent configuració de les llistes de Junts per Catalunya i la sorpresa d'alguns companys, però crec sincerament que cal salvar la política i aquesta és potser la única manera de fer-ho.

ELS PAMFLETS DE C'S A MALGRAT O COM DIR MENTIDES I MITGES VERITATS

Circulen per Malgrat uns pamflets, amb les sigles d'un partit polític, que aspira a entrar a la política local. Això no seria novetat, perquè estem  a les portes de d'unes eleccions municipals, però si que crida l'atenció la barreja de xifres falsejades dels pamflets en qüestió.

D'entrada, els senyors editors del pamflet (C'S) afirmen, sense cap vergonya, que "el Ayuntamiento de Malgrat debe destinar recursos a los problemas reales de los malgratencs". Aquí ja una es queda amb la boca oberta, perquè aquesta gent no saben -o no volen saber- tots aquells recursos que l'Ajuntament destina any rera any per fer front als problemes dels malgratencs i les malgratenques; arranjaments de places, de carrers, seguretat, mobilitat, projectes de remodelació urbana, recollida selectiva d'escombraries, manteniment, parcs i jardins, serveis socials, habitatge, cultura, festa major, educació i salut pública.....i així un llarga llista de serveis que l'Ajuntament de Malgrat ofereix i porta a terme per atendre les necessitats dels malgratencs.

A continuació, els mateixos pamflets diuen que recullen signatures a favor de no subvencionar el que ells anomenen "xiringuitos independentistes", és a dir, les quotes que l'Ajuntament aporta a entitats municipalistes. Es veu que recollir signatures per una tasca tant lloable és treballar pels "problemes reals" dels ciutadans de Malgrat. Sobta la curiosa forma d'entendre i copsar quines són les necesitats i "problemes reals" dels teus veïns. I arribats aquest punt el pamflet desplega mentida rera mentida, falsedat rera falsedat, fins a deixar-te estabornit.

A banda de l'embolic que es fan amb les votacions dels plens, el pamflet afirma que l'AMI (Associació de Municiis per la Independència) ens costa als malgratencs 400.000 euros!!! aprox.( según datos reales del presupuesto 2019). Mentida. La quota de l'AMI és de 1.487 euros anuals, la quota anual de l'ACM és de 2.978 euros i la quota anual de la FMC (que ni esmenten, o perquè no saben que es o perquè es tracta de la Federación Española de Municipios) costa 3.035 euros. Confondre xifres d'aquesta proporció em sembla molt preocupant.

En resum, que em preocupen les mentides i falsedats que aquesta gent escampa, però em preocupa encara més que fan evident que no entenen o no saben llegir un pressupost municipal. Preocupant. M'inquieta més la classe de gent que preten assumir la enorme responsabilitat de gestionar Malgrat de Mar i no sap entendre els números. Sens dubte, són més perillosos que un inofensiu  "xiringuito independentista", francament.