dimarts, 1 de març del 2016

ADÈU, SUKO!

La mort és la conseqüència de la vida, i avui el Suko ha tancat el cicle de la vida. Fa dies que havia empitjorat notablement i les proves que li han fet no ens feien tenir moltes esperances. "Aquest 2016 haureu de fer una decisió", em va dir l' Ignasi dijous, i vaig plorar com una nena petita mentre el gos estirat als meus peus em mirava amb els seus ulls de color cafè. No ha calgut. El cor se li ha aturat aquest matí. Mentre la meva mare m'explicava per telèfon com ha estat, uns llagrimots furtius s'han escapat galtes avall. Algú m'ha mirat amb estranyesa, perquè estava al mig del carrer, però tant se val!. 

Només qui ha estimat un gos o qualsevol altre animal pot entendre el buit que deixa a casa. El Suko va arribar a la meva vida de casualitat, com moltes vegades arriben els éssers que més estimem. Havia passat els darrers anys a la gossera de Mataró on el va trobar la meva germana. "Porta'l a casa", li vaig dir, "si s'entén amb els meus gats es pot quedar". I gats i gos es van entendre, així que es va quedar. Va arribar en el moment més amarg de la meva vida, i em va acompanyar en aquelles llargues nits d'insomni, quan no podia respirar ni dormir de dolor. Dormia amb mi, i la seva respiració i l'escalfor de la seva pell van ser un bàlsam per la meva soledat. Hi havia dies que el cos no podia més i em quedava estirada al sofà, morta per dins. Plorava en silenci. Llavors, el Suko recolzava suaument el seu cap a la meva falda i es quedava molt quiet. Gran amic i company. M'ha acompanyat en llargues caminades solitàries. Bon gos. Un animal noble i intel·ligent. M'ha donat molt i m'ha fet feliç. Crec que a ell també l'hem fet feliç i que a casa meva va trobar el refugi i la pau que mereixia per passar els darrers anys de la seva vida. Suko estimat. Viuràs sempre al meu cor. Desitjo que trobis el teu paradís particular. Un camp d'herba verda per còrrer amb un rierol d'aigua fresca  i ben  ple de bocins de pa.