divendres, 22 de juliol del 2011

NOU GOVERN COMARCAL

Fa tot just unes hores s’ha constituït el nou Consell Comarcal del Maresme amb la presa de possessió dels 33 consellers i conselleres que formarem el nou plenari comarcal.  La sessió ha començat a les 12 del migdia, i ha donat el tret de sortida al nou mandat 2011-2015 que presidirà el company i amic Miquel Angel Martínez, alcalde St. Vicenç de Montalt. 

En acabar la sessió de constitució  s’ha celebrat el Ple d’Organització que defineix l’estructura i el funcionament del Consell.  Amb l’aprovació del cartipàs, el nou equip de govern del Consell, format per Convergència i Unió i Partit Popular, ha començat a funcionar amb alguns canvis respecte a l’anterior legislatura. Així, a les 3 grans àrees que han format l’estructura del Consell fins ara, Serveis al Territori, Serveis Educatius i Promoció, ara s’afegeix una àrea de Cooperació Municipal i Planificació. Aquest canvi ve donat bàsicament per  l’ampliació de serveis que ha experimentat el Consell Comarcal els darrers 4 anys i que ha fet considerar la necessitat de crear un nou departament. 

El ple extraordinari ha servit també per establir el règim i la dedicació dels membres polítics de la corporació i el règim de retribucions i indemnitzacions, un tema que darrerament s’ha convertit en motiu de grans debats. 

Altres punts de l’ordre del dia de la sessió plenària han estat la creació de la comissió permanent del ple i el règim de delegacions, el nomenament dels representants als òrgans col·legiats d’ens participats pel Consell Comarcal i, el coneixement de les resolucions de Presidència en matèria d’organització comarcal.

En el meu cas, he estat designada consellera delegada de l’àrea de serveis socials i educatius, responsabilitat que portaré a terme amb una dedicació parcial del 60% de la jornada, i amb una  retribució  de 27.000 euros/any bruts. 

Val a dir que començaré la propera setmana amb l’agenda  plena, i amb data per signar el contracte- programa 2011 amb el departament de Benestar Social el proper divendres 29 de juliol. Anem per feina.   

dimecres, 20 de juliol del 2011

MALA CONSCIÈNCIA?

Diuen els entesos que rentar-se les mans ajuda a netejar la consciència, i sembla que els éssers humans tenim un gran desig de rentar-nos després d'haver actuat contra les nostres creences, com si l'aigua contribuís a netejar la part del cervell on s'allotja la consciència. Qui diu aigua diu tovalloletes humides en forma d'escrits de lectura recomanada pels entesos. 

M’ha vingut al cap aquesta reflexió tot llegint l'escrit que a manera de rentat de mans ha publicat ICV-EUA al seu web i amb el que preten justificar la seva respectable però incomprensible postura. No deixa de tenir gràcia que certes coses es publiquin, perquè així ningú pot negar-les després. Dono, doncs, un cop d’ull a l’escrit recomanat de la setmana i prenc nota del diari personal del Sr. Jordi Medina i que permet treure algunes conclusions. 

1ª.- Sembla evident la necessitat d'ICV de justificar-se.

2ª.- El regidor d’ICV porta un diari personal en el que anota només el que l’interessa i apunta algunes mentides.

3ª.- Aprecio que ICV subtilment intenta carregar “la culpa” a un altre.

4ª.- Cap critica al PSC, principal responsable de trobar la porta tancada a ERC?. 

5ª.- El Sr. Medina porta el rellotge parat. On vas avui demanat un  “tripartit”?.

6ª.- L’actual ICV està carregada de prejudicis i dogmes. Al·legar “la retallada” per justificar que no vols fer un pacte amb CIU em sembla infantil., però que a sobre ni ens ho comuniquis és la pera. De pas que ens expliqui perquè al PSC-PSOE -responsable de la major retallada de drets socials de la història recent- no se li aplica la mateixa recepta. O que expliqui perquè pot donar suport a un govern del PP.  

7ª.- Constato que el PSC no ha estat mai la nostra opció de govern, però CIU tampoc ha estat l’opció del PSC. Les coses clares.

8ª.- El PP no queda massa ben parat. A banda d’aparèixer com a plat de segona taula, el Sr. Medina revela fets que el PP ens ha negat fins ara.  Per cert, al document que diu haver vist (un fet certament indigne que podria com a mínim callar) la 3era tinent d'alcalde no era Ana Vega ni consta cap  tècnica que demana el PP com a càrrec de confiança.

9ª.- El relat dels fets mostra clarament que no va existir mai un pacte CIU-ERC abans de les eleccions, no?.

10ª.- El relat prova que des de CIU hem fet una valoració molt realista  des de la mateixa nit electoral. En el fons hem fet el que haviem de fer, però certes respostes tampoc han estat cap sorpresa.

La conclusió final és que per fer política cal una mínima ética. 

dimecres, 13 de juliol del 2011

CÀRRECS ELECTES I FORMACIÓ. UN DEBAT INTERESSANT

A l’acabament del darrer Ple vaig mantenir una interessant conversa amb el regidor Sr. Puignou sobre la formació dels càrrecs electes. El regidor Puignou ens va retreure la nostra abstenció al punt de les retribucions amb algunes expressions ben poc afortunades. El més interessant, però, va ser la discussió al voltant de la formació. Intentava explicar al Sr. Puignou el cost de ser un regidor responsable, i la necessitat que avui tenim de rebre una formació de manera continuada que sovint has de costejar personalment. Aquí justament rau la nostra discrepància. Considera el Sr. Puignou que no cal que un regidor rebi formació. “Total duren un o dos anys”.  

Aquesta frase em va sorprendre, perquè tots sabem que alguns/nes han durat molts anys al càrrec. De totes maneres la veritable sorpresa és el concepte tant diferent que nosaltres tenim de la tasca de regidor. No cal que els regidors/res rebin formació?. De veritat?. 

Doncs, l’Associació Catalana de Municipis va entendre fa molt temps que, precisament per la responsabilitat que suposa ser alcalde o regidor i les moltes i variades situacions amb les quals es poden trobar per raó del seu càrrec, calia apostar per aquest tipus de formació. Així és com al novembre de l’any 2000 va néixer l’Aula d’Alts Estudis d’Electes (AAEE) en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Poc després, el gener de l’any següent, s’inaugurava a l’Hotel Campus de Bellatera el primer curs de l’Aula. Pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, present a l’acte, la nombrosa presència d’alumnes que van donar resposta a la iniciativa demostrava “que des del món local hi ha ganes de fer bé les coses”, i l’èxit del projecte a Barcelona va motivar que l’any següent, el 2002, l’ACM amb la mateixa UAB i l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat creés la Fundació Privada Aula d’Alts Estudis Electes per consolidar l'oferta.

La Sandra i jo hem rebut aquesta formació. El Postgrau té una durada de 2 anys i requereix d'un evident esforç personal. El Pep, la Sandra i jo -tot i estar a l'oposició- hem destinat part de les nostres retribucions a formació assistint a cursos i jornades a la Diputació, a l’ACM i a CDC o UDC.

La formació aborda diferents qüestions com la presa de decisions, les relacions amb els mitjans de comunicació i la imatge pública, la planificació i execució de pressupostos, l’organització municipal, l’aplicació de les noves tecnologies a l’àmbit local, els recursos humans, el comerç local, l’ urbanisme, etc, però també hem assistit a jornades sobre serveis socials, la llei de dependència, programes de promoció econòmica, entre d'altres. No es tracta d'enumerar el curriculum, ni de semblar un "lletraferit", però no hi ha dubte que hi posem molta responsabilitat al càrrec. Sobta constatar que, precisament qui més oportunitats i mitjans disposa per formació entengui que aquesta no és necessària i que per això tenim els técnics. Bé. És una manera de veure les coses. El problema és que som els polítics qui prenem les decisions i no pas els técnics. O penseu que un técnic de l'Ajuntament de Malgrat hauria construit la caseta de la petanca de la Plaça Germana Campos?.  

Certament, no sempre t’ho pots combinar si treballes, ni pots assistir a totes les jornades, però ens fem el propòsit  d'assistir a un mínim cada any per actualitzar coneixements. Pensem que és important fer bé les coses, i resulta difícil entendre que s'aprovin retribucions per regidors o regidores prenen per referència l’escala de retribucions de l’administració pública per determinats càrrecs (on has de passar una selecció) sense que els regidors acreditin cap coneixement, i sense que comporti o es demani una mínima autoexigència. Així ens va. Són diferents maneres d'entendre les coses. La política per servir-se o la política per servir.

dimarts, 12 de juliol del 2011

DES DE LA CÀMERA DEL PLE







Som-hi!. Primer Ple del nou mandat, i primera crónica des de la càmera de la nostra Sala de Plens. Havia pensat titular aquest espai "La divina comédia", inspirada en aquest pacte de govern tan insòlit, però al final he decidit mantenir el títol i com a mínim donar utilitat a la càmera. 

Per parlar del Ple cal parlar també del pacte PSC-PP (+ ICV-EUA). Va quedar clar al plenari que el pacte és a 3 bandes, sobretot des del moment que una veu certes incongruències. Trist paper el d'ICV-EUA amb aquest "quiero y no puedo". Una espera que un partit que se les venta de ser  d'esquerres de debó i trencador sigui més valent. "Apaga y vámonos". 

Està clar que aquest pacte respon més a interessos personals que als interessos del nostre poble, i també està clar que és un pacte molt poc transparent que amaga algunes veritats als malgratencs. Ja fa temps que ens pentinem sols. Sabem que la Sr. Campoy no firmaria un pacte tant pírric amb el PP sense tenir el suport assegurat del Sr. Medina. Com voleu que deixi 9 regidors a l'oposició i governi amb minoria?.  Això és el que resulta decebedor de la política. No són els pactes els que decepcionen, sinó aquest menyspreu a la inteligència dels ciutadans i al sentit comú.

Per això, el cartipàs que han presentat és el reflex fidel d’aquests interessos , dels pactes estranys i la politica de curta volada. Un cartipàs sense novetat, sense rumb, on no es prioritza un programa de treball i costa endevinar com es duran a terme les propostes que el poble demana, exigeix i necessita. D'entrada, l'estructura és d'un immobilisme que fa por. El mateix de sempre. Però és que si analitzes el pacte signat pel PSC i el PP el dia abans impresiona per la seva manca absoluta d'ambició. El títol del pacte podría ser "El que importa no és el que pactem, sinó el que em donen". Cert que cal tenir prudència, però senyores meves, s'ha de mostrar també confiança en el futur. i respecte per la gent. D'entrada, s'ha de tenir molta caradura per posar com un punt del pacte que posaràs "dutxes" a les platges quan sou les mateixes que heu dedicat 4 anys de govern a retirar les dutxes amb l'argument de l'ecologia i a posar uns ridículs rentapeus. Mare de Déu!. 

Així doncs, d'un pacte sense ambició només pot sortir el cartipàs de la piruleta. La regidoria es paga a 21.000 euros, però no dona dret a tocar el potet. Des del primer dia, aquest és un govern amb respiració assistida, un pacte en el que un grupet de gent sense idees es fan el boca boca per sobreviure 4 anyets. El PSC salva els mobles,  però els salva amb un pacte car per al poble i per ell mateix. Hi ha una clara descompensació en el repartiment de responsabilitats i els costos que els diferents càrrecs suposen pel pressupost municipal. Han fet un repartiment de càrrecs que respon únicament al pacte polític, i tot apunta que es reserva un lloc privilegiat pel convidat que pensen que s'acabarà afegint en un futur, és a dir, quan deixin de fer comèdia.


Certament, aquest no és el cartipàs que nosaltres hauríem fet, però esperem que com a mínim  comporti una millora de l'esport a Malgrat donada la important quantitat de diners que invertim en  aquesta  sobredimensionada regidoria d'esports. Suposo que l'afany de ser la titular d'esports de la regidora del PP deriva del desig de convertir-se en la  "reina per un dia" durant la inauguració del complex esportiu. Recordeu que amb la inauguració de la caserna de policia va viure un dels seus minuts de glória. Aquest ha de ser un record imborrable. Fora bromes, el tema és de calat, doncs una de les màximes preocupacions de la nova regidora d'esports és la gestió del nou complex esportiu i aquí se li gira feina, perquè com el seu propi nom indica és "complex". Ja em direu si és normal que un servei públic sigui tant car i hagi de pujar preus abans de començar a prestar el servei. Ja ho vam dir al veure l'estudi econòmic fet a correcuita.

El tema de les retribucions va servir perquè la Sra. Campoy critiqués durament a ERC. Tot un clàssic. La veritat és que aquest punt sempre produeix enfrontaments una mica absurds. Tant absurd és que la Sra. Campoy ens vulgui fer sentir llàstima pel poquet que guanya, com que anem a fer discursos populistes. Nosaltres entenem que qui dedica temps a l'ajuntament i assumeix responsabilitats avui ha de rebre la retribució que pertoca. No oblidem que quan es demana responsabilitats civils i penals als regidors i alcaldes per actes realitzats en l'exercici del càrrec es demana una responsabilitat personal. Aquesta és una feina compromesa de 24 hores al dia i tots els dies de l'any. Una no es treu la jaqueta de regidor/a o alcalde/ssa quan surt del ple, sinó que la porta sempre posada. El que s'ha de demanar  i exigir és que qui es compromet ho faci bé, amb honestedat i responsabilitat.  

En definitiva, el primer ple no va portar cap novetat més enllà del ja conegut càrrec de confiança del PP que donarà molt de joc aquest mandat. Ja sabeu la dita "sogres i nores, llegum de mal coure". Aquest va ser l'únic punt que va qüestionar ICV. Quin disgust!.

dimecres, 6 de juliol del 2011

DONES EN XARXA

L’objectiu essencial de Dones en Xarxa és fomentar l’ús d’Internet com una eina de comunicació, de relació i de participació de les dones en l’exercici de la ciutadania per superar l’exclusió digital per raó de gènere.
 
Dones en Xarxa neix el 2004 d’un grup de dones feministes i progressistes amb la finalitat de mostrar la veu de les dones a la opinió pública catalana. Per fer-ho van crear una web amb l’ànim de promoure una xarxa de dones i “fer xarxa” entre elles: ser punt de trobada, espai de reflexió i altaveu d’iniciatives de les dones progressistes de Catalunya. Inicialment, la web s’allotja dins Mujeres en Red, un dels portals feministes degans a Internet.

De l'agradable conversa amb Mercè Mulet surt l'entrevista que us enllaço.

divendres, 1 de juliol del 2011

"UN SOMNI FET REALITAT"

Han sigut necessaris 32 anys, però l'alternança política ha arribat a l'Ajuntament de Barcelona de la mateixa manera que a Malgrat també arribarà, perquè al final les eines que valen són la constància, el compromís, la honestedat i el treball. "Estic treballant en un somni, encara que de vegades el senti tant lluny" és la lletra de la cançó de Bruce Springsteen que ha citat Trias per referir-se a la tasca dels darrers anys.

Avui Xavier Trias, després de diversos intents, s'ha convertit en el primer alcalde convergent de Barcelona des de les primeres eleccions democràtiques. Ho ha fet amb els vots dels 15 regidors de CIU i amb els vots de Portabella i Laporta, circumstància que celebro especialment. En el seu discurs, el nou alcalde ha parlat d'una "nova manera de governar", i ho ha fet de manera emocionada dibuixant un horitzó d'il·lusió. Després, Portabella ha justificat el seu vot de suport per la responsabilitat política i la coherència amb la situació actual i ha allargat la mà al nou alcalde per assolir acords que li permetin no dependre només del PP. També Hereu li ha recordat que no té majoria, i el portaveu de CIU s'ha compromès amb el diàleg, conscients, ha dit, que no tenen majoria. Destaca que el govern de Trias no només compti amb gent de CIU, sinó que per l'alcalde electe l'Ajuntament ha de seguir comptant "amb tothom que sigui vàlid", sigui del partit que sigui. 

Estic segura que Trias serà un bon alcalde, perquè és una magnífica persona. A la vegada, sento una enveja sana davant la tranquilitat amb la que tothom ha assumit el procés de canvi i, sobretot, davant el tarannà dels discursos dels diferents portaveus a l'Ajuntament de Barcelona. "Cal il·lusionar a la ciutadania" ha dit Trias, i estic totalment d'acord amb aquesta frase.  Precisament, alguns durant aquesta campanya han criticat l'ús de la paraula "il·lusió" per part dels polítics, però en els temps d'avui la  gent necessita il·lusió . Podem entendre que ens diguin que no hi ha prou recursos, però la il·lusió és gratis i es pot oferir sense por. Necessitem pensar i creure que aquells que ens volen governar senten il·lusió i són capaços de generar il·lusió.

Quina diferència amb el discurs d'investidura tant decebedor de la nostra alcaldessa . Un discurs que es va limitar a dir-nos que "tot seguiria igual". "Farem el que hem fet fins ara". Cap gest de bona voluntat. Cap paraula cordial. Cap full de ruta. Cap il·lusió.