dimecres, 18 d’abril del 2012

DES DE LA CÀMERA DEL PLE. (II PART)

I continuem amb el resum d’un Ple per recordar. Ho faré molt breu, perquè la sessió va ser molt llarga. Els punts més interessants van ser el punt 6è en relació al canvi de la forma de gestió del servei públic d’Escola Municipal de Futbol que ha portat molt enrenou. Moltes han estat les trobades mantingudes amb l’actual regidora i en totes elles se’ns han anat canviant les argumentacions i motius. Tot i així, cal agrair que es vagi prendre com a mínim la molèstia d’explicar-nos els seus objectius en relació a la gestió de l’escola i el seu compromís de controlar amb més rigor la gestió i facilitar-nos més informació. Per molt que digui l’alcaldessa i moltes comparacions que es facin, no hi ha cap entitat a Malgrat que rebi una subvenció de quasi 40.000 euros anuals, per tant, és inacceptable  que es permeti justificar les despeses amb tanta lleugeresa i aportant rebuts on no hi figuren dades identificatives de cap tipus. No es tracta de buscar 3 peus al gat, però si d’exigir una mica més de rigor. Només el temps dirà si hi ha realment voluntat de millorar la gestió. 

A partir d’aquí a destacar les mocions que van anar a Ple. CIU en va presentar 3. La primera és una Moció que demana la millora de l’emissora de ràdio municipal de Malgrat, que va obtenir el suport de tots els grups amb la llastimosa excepció del PSC que no s’apunta a cap millora o proposta del nostre grup, ni que sigui pel bé de tots. El que passa és que la realitat és tossuda. Per molt que el regidor Puignou ens llegeixi una llista de les "cosetes" que s’han anat fent, el cert és que hem tingut en pocs mesos dues parades a la ràdio local. Un fet anormal que fa pensar que cal fer alguna "coseta" més. Només demanem que s’impulsi un estudi tècnic del que cal fer per modernitzar l’emissora i per tal de donar als professionals les eines necessàries per fer bé la seva feina. 

La segona Moció de CIU reclama a l’Estat espanyol la transferència del 0,7% dels fons provinents de l’IRPF destinats a Programes de Cooperació i Voluntariat. Curiosa proposta que va aconseguir el suport de ICV-EUA, ERC i l’abstenció del PP i només el vot en contra del PSC que es va tornar a lluir.  
Finalment, la Moció conjunta de CIU i ERC per instar al govern municipal a celebrar una consulta popular per tal que els veïns afectats per les obres dels carrers Llibertat, St. Elm, Carme i Plaça Joaquim Ruyra decideixin el futur del projecte. Tot i que va ser la pròpia alcaldessa qui va suggerir fer una consulta als mateixos veïns, no li va agradar la proposta de que la consulta es faci segons mana la llei amb total transparència i garantia democràtica. El govern va votar-hi en contra, però l’oposició -que suma també majoria si es posa d’acord- va decidir impulsar la proposta que va rebre el suport de CIU, ERC i ICV-EUA.  Ens queda el dubte si aquest acord de Ple es complirà o si, novament, tot seran excuses per  no executar el que la majoria acorda. 

A l’acabament de la sessió la nostra companya Sandra va anunciar que renúncia a l’acta i que tanca una etapa de la seva vida al consistori, una etapa que com vaig dir desitjo que sigui només un parèntesi. El seu comiat va servir per agrair que un dia ens vagi decidir acompanyar-nos en la responsabilitat de formar part del grup de CIU a Malgrat. Avui que els electes i, sobretot, els electes locals estem sempre al punt de mira val la pena recordar que hi ha persones com la Sandra que compaginen la seva vocació política amb la feina, la família, els amics, la formació i el partit, i que ho fan de manera honesta i responsable. Molta sort, Sandra i fins aviat.

diumenge, 15 d’abril del 2012

DES DE LA CÀMERA DEL PLE (I PART)

Un retard de mitja hora i la sala plena de gom a gom. Aquest dijous vam tenir una sessió molt intensa de Ple municipal. Una sessió que donarà de parlar força temps. Més de cinc hores van donar per molt. Un ordre del dia carregat amb 18 punts, i precedida d’una Junta General de l’empresa Malgrat Turisme SL avançava que el Ple seria llarg, intens, feixuc a estones, i que guardava sorpreses. La sorollosa presència a l’escala de veïns que esperaven inquiets per entrar a una sala de plens que va quedar petita també deixava entreveure que aquest seria un Ple diferent.  Moltes coses es van poder veure a la sessió plenària i tot ho va captar la meravellosa càmera del ple.  A un costat, un govern que actua sense cap tipus de mirament, sense cap cortesia per l’oposició i que oblida que es troba en minoria. A l’altra banda, una oposició que no defalleix.  A la sala el poble vigilant i atent al decurs d'un Ple que va estrenar piulades sobre les incidències al twitter amb l’etiqueta #plemalgrat360, un signe de modernitat que serveix de contrapunt a un govern de formes ràncies que massa sovint sembla el camarot dels germans Marx, amb regidors que entren a escena per una porta i surten per la finestra (ja sabeu que els Marx són famosos per la seva capacitat d'improvisació), i amb consells municipals sense convocar senzillament perquè fa molta mandra. 

Ni el micròfon va poder aguantar el ritme. Tot apunta que va ser cosa de  la pesada retòrica del regidor Puignou que parla, parla, parla i no acaba mai, perquè el micròfon va dir prou i es va adormir. Sobtada fallada tècnica que no va impedir que el regidor Serret poses dels nervis al sempre callat regidor de joventut.

Al que anàvem. Moment estel·lar la votació del segon punt “Modificació pressupostària 3/2012 Crédit extraordinari”. Consistia bàsicament en una simulació per fer-nos creure que necessitem amb caràcter d’urgència una nova oficina de turisme. Això comporta fer una despesa de 45.000 euros per arranjar un local de lloguer del que no sabem ni el preu. L’actual mòdul va costar també uns 45.000 euros, es va estrenar tot just l’estiu del 2006 i té un certificat de qualitat turística SICTED. Simulació absoluta i presa de pèl en la línia del contracte de l’Oficina d’Habitatge: pressupost amb data febrer 2012 que inclou plànol i amidaments d’un local concret, informe de la Presidència de Malgrat Turisme, SL de març de 2012 que insisteix en la necessitat de llogar un local concret a l’Avinguda Bon Pastor, 27 i anunci al web de l’ajuntament de 28 de març -per despistar- demanant als ciutadans que disposin de locals buits que facin ofertes abans del 12 d’abril (curiosament la data del Ple que ja pretenia aprovar el crèdit per fer les obres al local del Bon Pastor, 27). A l’oficina de turisme li podem dedicar un monogràfic més endavant, perquè té tela.

El sentit comú va unir els diferents grups de l’ oposició. Tots vam coincidir en assenyalar que ni el moment econòmic actual és el millor per fer despeses improvisades sense una planificació adequada, i sense estudiar altres possibles ubicacions o solucions. El procés seguit ha estat surrealista. Poca transparència, simulació i nul·la informació. Encara no sabem ni el preu del lloguer, però ja estan disposats a gastar-se 45.000 euros en reformes al local.

La votació va ser 8 (PSC-PP) a 9 (CIU-ERC-ICV-EUa), i al tombar-se per primera vegada una proposta del govern la sala es va omplir d’un ambient molt especial. Ambient de festa?. No sé, però el govern feia cara de funeral. El final de la votació va coincidir en un esclat de rialles absurdes de la Sra. Campoy. “Tot això que ens estalviem”, va dir nerviosa. “Senyal que no serà tant necessari ni urgent el projecte", vam pensar la resta de la sala. I és que des de la Sala es veu tot, tot. Fins i tot allò que alguns no volen que es vegi i que sembla invisible.

I arriba el 3er punt. Imposició i ordenació de contribucions especials per raó de l’obra “Remodelació urbana dels carrers Llibertat, Sant Elm, tram final de Carme i plaça Joaquim Ruyra”. El debat es va fer més intens. Es va pujar el to. CIU demana que s’alteri l’ordre del dia i es pugui votar abans el punt 14è que consisteix en la Moció presentada per CIU i ERC per demanar una consulta popular entre els veïns afectats per les obres. A la fi, la idea de consultar els veïns va ser de la pròpia alcaldessa que ho va deixar anar el 15 de març en mig d'una reunió amb els veïns afectats. És clar, ella proposa una consulta sui generis a la seva manera. Es tracta senzillament de que per carta li diguis que no vols l'obra, i nosaltres demanem una consulta amb tots els requisits d'informació i transparència. La presidenta es va negar a alterar l'ordre del dia. El Sr. Puignou ens va engaltar un discurs interminable amb la intenció de justificar les contribucions i la seva actitud enrocada. Va fer una crida desesperada a la responsabilitat dels altres, com si el govern no tingués cap responsabilitat. És el de sempre, els irresponsables som els altres. L’ oposició va defensar que s’ha d’escoltar als veïns i replantejar les contribucions, que no s’entenen unes contribucions del 75% als veïns, que no sembla el moment més adequat per carregar tributs especials a la gent. Com a portaveu explico que he mantingut dues trobades amb els veïns afectats que ens ho han demanat i que hem estat molt prudents. Hem defensat les contribucions especials i l’obra de millora d’aquests carrers sense demagògies fàcils, però no entenem que l’oferta que es va fer arribar al govern per trobar una solució consensuada vagi obtenir un cop més la negativa del govern PSC-PP. La reunió amb el govern va resultar decebedora i en la línia dels temps de les majories absolutes. NO, NO i NO. 

La votació va acabar amb un 8 (PSC-PP) a 9 (CIU-ERC-ICAV-EUa). Res. Ni el millor dels guions podia haver encadenat les seqüències tant bé. L’ alcaldessa va fer com si res, però al següent punt se li va escapar un cop de geni. Pausa sobtada i fugida del govern de la sala de plens amb l'esperança que molta gent decideixi marxar a casa. Pobres, encara es pregunten que va passar. Es van prendre una til·la i van tornar a la sala, però a la sala alguna cosa havia canviat definitivament. La resta us ho explico demà en un altre post.

dimarts, 10 d’abril del 2012

ONA MALGRAT: ESTRANYES COINCIDÈNCIES O LA DURA REALITAT

Serà casualitat o estranya coincidència, però la notícia d'avui a la web municipal no deixa espai pels dubtes: Problemes tècnics a la ràdio local que obliguen a reduir les hores d'emissió. Tot això la mateixa setmana que el grup municipal de CIU presenta al Ple de l'Ajuntament de Malgrat una Moció que demana millores a l'emissora municipal del nostre poble. La ràdio local és l'altaveu de tot allò que passa al poble i és un mitjà de referència a un poble com Malgrat que no va sobrat de mitjans de comunicació.

La Ràdio de Malgrat de Mar ha anat guanyant al llarg dels anys acceptació en la ciutadania fins arribar a considerar-la un mitjà amb característiques singulars i pertanyent ja al paisatge propi de Malgrat i patrimoni de tots, doncs és evident que pels ciutadans i ciutadanes, entitats, clubs esportius i col·lectius la ràdio és una eina fonamental per donar veu i difusió a les seves activitats i realitats. Per això, cal un projecte clar i voluntat política. Si apostem per tenir ràdio local que sigui en condicions. Ja fa massa temps que dura la indefinició.

Casualitat?. Estranya coincidència?. No, senzillament és coneixement de la realitat que tenim al nostre poble, i possiblement que l'oportunitat és per qui treballa.

dissabte, 7 d’abril del 2012

LES CONTROVERTIDES CONTRIBUCIONS ESPECIALS DE MALGRAT


Les contribucions especials són una via de finançament per a les entitats locals per fer les obres i els serveis de caràcter ordinari que duen a terme en exercici de les seves competències, però també són tributs que comporten una coneguda controvèrsia. 

De fet, la llei reguladora de les hisendes locals defineix el fet imposable d’aquest tribut que coneixem amb el nom de "contribucions especials" com l’obtenció pel subjecte passiu d’un benefici o augment de valor dels seus béns a conseqüència de les obres públiques o ampliació de serveis públics de caràcter local que fan les entitat locals o Ajuntaments. El problema és que hi ha una manca de regulació concreta del concepte jurídic de que entenem per benefici, i això comporta una àmplia discrecionalitat municipal a l’hora de modular el tribut que, a la vegada, genera una casuística molt diversa. Precisament el Síndic de Greuge detecta en els seus informes aquesta problemàtica a resultes de les nombroses queixes que  presenten els ciutadans sobre les contribucions especials.

Un dels elements comuns que assenyala el Síndic és la manca de rigor per part dels Ajuntaments per justificar i motivar l’existència d’aquest suposat benefici, un benefici que generalment afecta a tot el municipi. No hi ha una definició concreta de "benefici", i a falta d’una definició legal d’aquest “benefici”, han estat les diferents resolucions judicials les que han anat delimitant el concepte. Un dels requisits principals és que el benefici no sigui general i col·lectiu, sinó que afecti de manera especial a determinades persones de manera individualitzada. Així, si l'actuació de l’Administració beneficia tota la comunitat no es poden cobrar contribucions especials, és a dir, que el benefici individual ha de ser sensiblement superior al general. Està clar que en obres que constitueixen sistemes generals el benefici individual es difumina i la finalitat predominant és l’ interès comú. Per exemple , a Malgrat hi ha obres que és molt clar que generen beneficis als particulars com la urbanització de la riera al tram del Bon Pastor, però si ho compares amb els suposats beneficis que reben els veïns afectats per les obres del carrer Llibertat, Sant Elm, tram final del C/Carme i Plaça Joaquim Ruyra, aquí el concepte “benefici” queda evidentment molt difuminat i és un element de controvèrsia.

L’ aplicació de contribucions especials sempre ha estat controvertida, sobretot per aquesta manca de criteri i de rigor en la seva aplicació que fa que els percentatges repercutits als veïns siguin molt diferents entre un municipi i un altre, o perquè a molts municipis fa anys que s’ha optat per no aplicar contribucions especials. Els municipis que no les apliquen afirmen que la planificació i l’equilibri són claus per no haver de cobrar contribucions especials als ciutadans. Que prenguin nota els nostres governants sempre tant estarrufats de la seva gestió. A Valls, per posar un exemple, l'arribada de CIU al govern local va suposar l'adéu a les contribucions especials. 

En altres municipis que sempre han aplicat contribucions especials es plantegen la revisió dels criteris, doncs en aquests moments, quan patim els efectes d’una crisi econòmica que fa als ciutadans especialment susceptibles a l’hora d’afrontar obligacions econòmiques, les contribucions especials produeixen un temor inevitable entre els veïns afectats. 

Tampoc ajuda a resoldre la controvèrsia el fet de que en un mateix poble, com  és el cas de Malgrat, uns veïns hagin de pagar per la remodelació del seu carrer un 75% del cost de l’obra, mentre que en altres carrers la proporció veïns-Ajuntament ha estat diferent i s’ha repercutit als veïns un percentatge inferior. La gent sap veure la diferència entre un 75%, un 60%, un 30% o un 0%, encara que alguns polítics intentin fer jocs de mans i negar l'evidència. Qui no ho entengui s’ ho ha de fer mirar. 

Tampoc ajuda a la comprensió de les controvertides contribucions especials que mentre discuteixes el percentatge que et toca pagar per unes obres al teu carrer, a uns altres veïns del mateix poble els hi facin les obres de millora  sense cap cost per ves a saber quina “llei de barris”.  Per més que ho expliquin és difícil que ho puguis entendre, i ben mirat, les coses es podrien fer amb uns criteris més igualitaris i equitatius, així els ciutadans podríem entendre les coses a la primera. Per exemple, si un municipi es pot beneficiar d'acollir-se a la Llei de Barris per arranjar determinats carrers pot repartir aquest benefici entre la resta de ciutadans del poble precisament deixant d'aplicar contribucions especials. 

Finalment, tampoc ajuda gens a trobar una solució pacífica al malestar dels veïns que el govern de torn faci promeses de realitzar una consulta surrealista entre els veïns un cop aprovades i notificades les contribucions especials, perquè tens l' impressió que una "consulta" s'ha de fer revestida de totes les garanties legals, disposant de tota la informació  i amb la màxima transparència. Per això, sobre les contribucions especials relatives a les obres dels carrers Llibertat, Sant Elm, tram final del carrer del Carme i Plaça Joaquim Ruyra que aniran al proper Ple, des de CIU som de l'opinió que cal revisar i reduïr les contribucions que es volen imposar als veïns, però donat que la voluntat expressada pel govern és fer una consulta entre els afectats,  demanarem que aquesta consulta es faci com cal i amb totes les garanties necessàries perquè els veïns i veïnes d'aquests carrers puguin dir la seva.    

dilluns, 2 d’abril del 2012

A PRIMERA DIVISIÓ D'ESPAIS VERDS?

Vaig tenir el privilegi d’assistir a la improvisada entrega del Pla Director dels Espais Verds  de Malgrat per part de la Diputació de Barcelona. Un acte fet com tot allò que es fa darrerament a l’Ajuntament de Malgrat, és a dir, improvisant i a corre cuita. Una llàstima si realment l'objectiu és transmetre que es fa bona feina. L’estudi fet per la Diputació indica que  “som a primera divisió”, va dir l’alcaldessa, que cada dia recorda més a un Mourinho local. Per contra, el Sr. Josep Llobet, representant de la Diputació de Barcelona, va ser més prudent i realista, i es va limitar a dir que “és el primer Pla Director que es fa d’aquest tipus”, que és el mateix que dir que encara és aviat per parlar de  categories i divisions. 

En cap cas vull desmerèixer  la feliç decisió d'elaborar un Pla Director d’Espais Verds o celebrar un congrés de l'Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya (APEVC) a Malgrat. Res més lluny del meu pensament, perquè estic encantada en que hagin escollit el nostre municipi per fer la trobada. Però tot plegat porta inevitablement a fer algunes reflexions sobre els espais verds de Malgrat.

D’una banda, cal dir que a tot en diuen espais verds, i et preguntes com pot ser que un poble a “primera divisió” d’espais verds tingui, per exemple,  la principal entrada del municipi feta una veritable pena parlant en termes de jardineria. La imatge que ofereix Malgrat des d’una de les seves principals vies d’accés per la Nacional II no és de primera divisió. Tenim un esperpèntic cartell amb una imatge turística del municipi obsoleta, uns arbres que fan llàstima de veure, i un enjardinament d’aspecte descuidat i vulgar. Ja es ben curiós que un poble que fa alguns anys s’ha entregat a la passió dels aizkolaris o talladors de troncs mantingui en peu uns arbres sense cap gràcia que es van plantar sense massa fortuna fa anys per substituir al magnífic exemplar anterior. I què dir de la primera rotonda que el visitant es troba per l'entrada de la Nacional II?. 

El cert és que els espais verds són elements clau del tramat urbà i és necessari planificar i dissenyar aquests espais tenint en compte quines funcions bàsiques es volen aconseguir i l’entorn natural o urbà a on es troben. Avui en dia els espais verds tenen una funció important en el paisatge urbà, perquè ajuden a suavitzar la duresa i pressió de l’entorn edificat i perquè contribueixen a filtrar el soroll i la pol·lució del trànsit rodat, permeten el desenvolupament d’activitats de lleure i la relació social. Per això, és necessari dur a terme una acurada gestió dels espais verds urbans, per garantir la seva qualitat, potenciar les seves funcionalitats i reduir al màxim els impactes que poden generar les actuacions que s’hi realitzen.

No dubto que a Malgrat tenim bons professionals, però igual que ens agrada destacar els mèrits -i reconec que a Malgrat tenim solucions espectaculars que no trobo a altres municipis -, també convé fer una mica d’autocrítica. Per això, em pregunto el motiu pel que els arbres de la Plaça Pau Casals s’han tallat fa poc i no pas al planificar el projecte de millora del Barri Antic. Puc recordar que el tema es va posar sobre la taula i es va discutir, però no es va adoptar en cap cas la solució de tallar els arbres. Per què?. Per la proximitat electoral?. Per evitar tenir un nou conflicte de “Can Feliciano”?. Per por al rebuig dels veïns?. Per què és més fàcil actuar amb traïdoria?. El que està clar és que la mesura no s’ha planificat ni s’ha executat d’una manera acurada ni amb cap criteri clar. Només cal donar un cop d’ull a la memòria del projecte del Barri Antic i veure els informes. És una llàstima, perquè la plaça s’hauria pogut dissenyar d’una altra forma sense el condicionament dels arbres preexistents, segurament molt més funcional i adequada que la solució final. Si de veritat els arbres estaven malalts sobta que no s'hagués actuat en aquell moment optant per un millor disseny de la plaça. I què dir de l’estrany “arbre dins un embut” de la Plaça Anselm Clavé?. Digne d’un Tàpies. Mira!,  “arbre dins un embut”  i “escultura del mitjó”. En fi, pitafis malgratencs.

En qualsevol cas, recomano als experts malgratencs de la jardineria que acabades les ponències del congrés i retornats a la feina, posin fil a l'agulla i mans a l'obra per arranjar d'una vegada l’entrada de Malgrat pel Parador. Ho dic amb carinyo, és clar!.