diumenge, 21 de setembre del 2014

ON HI HA ROSES HI HAN ESPINES

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, s'ha deixat caure per la "Festa de la rosa" que els socialistes catalans celebren cada any, i ho ha fet per dir-nos que aquells que volem expressar-nos a les urnes som uns "insensats". 

De fet, ha titllat al president Mas d'insensat per obligar als catalans a escollir entre ser catalans i ser espanyols. Desprès ha repetit aquella part del discurs de la festa que em fa més ràbia que és quan els socialistes pretenen apropiar-se del paper de la immigració procedent de la resta d'Espanya en la construcció de Catalunya. Aquesta part em provoca urticària, perquè si una cosa ha fet bé el catalanisme ha estat reconèixer i posar en valor la contribució de tots aquells que han fet arrels a Catalunya en la construcció del que avui és aquest país. 

Però ja se sap que on hi ha roses normalment hi han espines. Així que tota la feina dels socialistes per fer creure que s'han renovat a fer punyetes. No n'hi ha prou en posar un rostre nou al capdavant d'un projecte si el discurs és vell i ranci. Resulta que el Sr. Sánchez és com tots els jardiners socialistes anteriors, i no sembla que les roses aixequin el cap, sinó que més aviat les veig músties. El més decebedor és que si de socialistes en queden pocs aviat no quedaràn ni demòcrates per regar el jardí. 

El Sr. Sánchez hauría d'anotar-se a l'agenda una frase genial atribuida a l'Orson Welles: "Tot és possible amb la condició de ser suficientment insensat". Que hi doni voltes i potser les enquestes se li giren de cara.  



dilluns, 15 de setembre del 2014

UN DINAR I 2000 SIGNATURES

L'escriptor francés Anatole France va dir alló de que "el futur està ocult darrera els homes que el fan", i aquesta reflexió sembla avui més actual que mai. Mentre la vella política intenta trobar una resposta a tant interrogant, els esdeveniments a Catalunya evolucionen sense fre de la mà de la nova política -la política que fan els ciutadans- i passen del debat als fets. 

Aquest matí l'ANC ha fet entrega al Parlament 750.000 signatures de la campanya "Signa un vot". Fa il.lusió pensar que entre aquestes signatures hi ha la de molta gent de Malgrat (també la meva).

El 'Signa un Vot' es basa en el Dret de Petició, un dret fonamental recollit en l'ordenament internacional, la Constitució espanyola i l’Estatut de Catalunya. Representa l’exercici de la democràcia directa en el seu estat més pur, en el qual un ciutadà expressa la seva petició a una administració. 

Aquesta campanya "Signa un vot" ha arribat a uns 800 municipis de Catalunya, i només a Malgrat s'han recollit més de 2.000 signatures i nombroses adhessions, tot i els entrebancs que normalment es pateixen al nostre poble quan s'impulsa una iniciativa d'aquest tipus. Cada signatura representa a un malgratenc o malgratenca i és una xifra molt respectable, però cap membre del govern municipal va fer acte de presència per recollir simbòlicament aquestes signatures. Sembla que aquests més de 2.000 malgratencs no mereixem tanta consideració.

De fet, a les portes del consistori ens vam aplegar únicament els representants dels grups municipals favorables a la consulta, però sorprenentment cap regidor socialista va mostrar el més mínim interès per l'exercici d'un dret fonamental dels seus conciutadans. Com sap tothom els socialistes de Malgrat fa anys que per la Diada han optat per menjar a part. Un àpat que avui s'ha convertit en la gran metàfora del socialisme a Malgrat. La imatge de 74 socialistes malgratencs dinant al voltant d'unes llarguíssimes taules mentre la gent ompla carrers i places no deixa de ser inquietant, especialment en una Diada tant carregada de simbolisme. 

Vist en perspectiva és impresionant. El contrast entre DINS i FORA va creixent. Allà, dins la seu del carrer Nàpols, la vella política asseguda al voltant de la taula. Lluny, ausent, distant. A fora, la nova política. A peu de carrer, prop de la gent, amb les seves diferències i contradiccions si es vol, però donant la cara, recollint amb el respecte que mereixen  les signatures que ens han dipositat més de 2.000 malgratencs. Un acte senzill i, a la vegada, extraordinari.

dilluns, 1 de setembre del 2014

FONS CARDONA: UN PROJECTE MUSEÍSTIC PER MALGRAT?

La fí de les meves vacances ha coincidit amb la publicació a la web del nostre consistori d'una notícia molt interessant des de molts punts de vista, que m'omple de satisfacció, i que obliga a fer una seriosa reflexió.

En efecte, la notícia afirma que "Prop de 5000 persones han visitat l'exposició de Fèlix Cardona que s'acomiada el proper 14 de setembre". La mostra, que és un treball conjunt de l’Arxiu Municipal de Malgrat i el Museu Etnològic de l’Ajuntament de Barcelona, serveix per donar a conèixer la figura de l’explorador malgratenc Fèlix Cardona, el més important del segle XX a Veneçuela. La notícia al web de l'Ajuntament explica que l’exposició és fruit d’un procés que es va iniciar amb l’adquisició del Fons Cardona que el consistori va comprar als hereus de l’explorador. Un extens llegat, format per una gran quantitat de fotografies, plànols, mapes, quaderns de viatge, documents sonors, pel·lícules, la seva biblioteca personal i objectes indígenes, i que durant dos anys, s'ha dut a terme una exhaustiva i acurada tasca per inventariar, classificar, digitalitzar i catalogar tot el Fons Fèlix Cardona. El que no diu la notícia -i crec que també és molt important- és que aquest llegat es va adquirir amb el consens de tots els grups del consistori que vam atorgar el nostre suport acceptant les explicacions que se'ns anàven facilitant, sense posar mai cap pas en dubte per tal de facilitar una gestió i una negociació de la que vam estar exclosos. Durant els llargs i difícils tràmits de l'adquisició sempre vam guardar silenci i vam actuar amb discreció. Per què?, doncs, perquè crec que tots teníem clar que adquirir aquest llegat suposava una enorme oportunitat per Malgrat. Com en altres qüestions que s'han posat damunt la taula es va intentar no posar cap entrebanc al propòsit. Un gest de lleialtat institucional indiscutible que tira per terra els intents de menystenir el paper de l'oposició de l'Ajuntament de Malgrat.

Personalment, he recomanat la visita de la mostra als amics i familiars que han vingut a Malgrat de visita i els he acompanyat sovint. Tots han sortit gratament sorpresos. La majoria desconeixien que aquest personatge, aventurer, polièdric i fascinant, fos malgratenc. Gairebé tothom ha coincidit a destacar que és una exposició molt amena, curiosa i interessant.

Doncs bé, tenint en compte l'èxit de la mostra i l'evident interès que ha despertat penso que és lógic plantejar-se la seva continuitat en forma de projecte museístic. Avui els museus han deixat de ser contenidors estàtics d'obres per convertir-se en espais dinàmics on passen moltes coses, i des del meu humil punt de vista (no sóc cap experta) perquè avui un museu tingui sentit cal disposar d’un projecte global basat en la col·lecció, que és sempre la raó de ser del museu. Bé, la colecció ja és aquí. Tot això des d'una visió múltiple, dinàmica i viva de un projecte de museu que sigui capaç de generar coneixement, complir una funció social, fer un servei públic pròxim i accessible al ciutadà, i ser a la vegada un espai crític de debat, d'estudi i de participació. A la fi, un museu és una entitat de gestió del patrimoni que pot tenir moltes formes.

Realment, la notícia o l'esperit aventurer del protagonista ajuda a posar en marxa la imaginació. Resulta molt estimulant i engrescador imaginar un projecte museístic al voltant del Fons Fèlix Cardona, la seva aventura científica, un viatge per la història dels indians i l'emigració catalana a Amèrica......Un projecte autogestionat i sostenible econòmicament amb les portes obertes de bat a bat, que trenqui amb els conceptes tradicionalment establerts, i que permeti als malgratencs prendre’n possessió com a gestors de ple dret.