dilluns, 26 d’octubre del 2009

FI DE TRAJECTE. NO HI HA RES A FER

Un article interessant. "Fi de trajecte"

NI NADAL, NI SETMANA SANTA


Sembla que el Govern català estudia canviar el nom a les vacances escolars. Volen vacances amb nom laic. La proposta ha sortit d'una "comissió de savis" del Consell Escolar de Catalunya que a falta de feina i per matar el temps ha tingut la gran pensada de proposar que el Govern canviï la denominació dels períodes de vacances actuals substituint les vacances de Nadal per “vacances d’hivern” i les vacances de Setmana Santa per “vacances de primavera”. Segons els savis d'aquesta comissió la immigració i la multiculturalitat són les causes que aconsellen aquest canvi. Com si els immigrants tinguèssin la culpa de tanta bajanada.

Cal ser papanates -no trobo millor paraula per dir-ho- per fer propostes com aquesta. Sobretot, s'ha de tenir temps i poca feina. Com si aquesta fos la solució miraculosa als problemes del nostre sistema educatiu o un signe d'acolliment i integració dels nouvinguts. Si us plau!. Per comptes de fixar la mirada en les aules d'acollida i procurar que no es trobin saturades i amb pocs recursos es dediquen a fer propostes ridícules. Aquest país som únics.  Personalment, em sembla una forma més d'integrisme aquest voler que perdem els nostres orígens culturals i la nostra identitat. Penso que, en general, aquestes festes fa temps que són practicament laiques. Només cal veure com marxa la gent el primer dia de vacances, les cues per anar a esquiar, la gentada que envaeix les grans superfícies comercials. Més laiques no poden ser. Per anar a la Missa del Gall no cal demanar tanda, us ho asseguro. Avui, els entossudits a mantenir un mínim d'esperit i sentit religiós de la festa anem contracorrent.

El que em preocupa és que al darrera hauré de canviar el dia del meu Sant i el meu pare s'haurà de canviar el nom, perquè es diu Josep i  aquest és nom de sant. A casa som molt respectuosos i no voldríem ofendre ningú. I el que és pitjor, la revetlla de Sant Joan s'ha de dir revetlla de juny, i la fira de Sant Nicolau fira de desembre, i la Festa Major de Sant Roc festa d'agost. Després suposo que les festes d'altres religions també deixaran de sortir a TV3. No farem pessebres, ni castanyada, ni menjarem panellets, .....No posarem llums al carrer, no farem pastorets, ni farem cagar el tió (això si que m'emprenya), ni farem cavalgades de Reis que s'omplen de canalla, sobretot de nens i nenes fills d'immigrants, que troben en aquestes celebracions un element comú d'integració i les celebren amb el mateix entusiasme. Però el món no serà trist. No patiu. Tindrem festes de primavera, de tardor i d'hivern.  Festa Major d'Agost i Festa Major de la Constitució a Malgrat. Els nostàlgics de les nadales, les llums, i l'esperit nadalenc sempre podrem anar a Disneyland.

Només espero que entre tant papanata hi hagi alguna persona amb sentit comú i dos dits de front. No sé si és molt demanar, però no vull perdre l'esperança.





dissabte, 24 d’octubre del 2009

II PREMIS BLOCS DEL MARESME



Avui dissabte, 24 d'octubre, a l'auditori de Can Comas de Pineda de Mar s'ha fet l'acte de lliurament dels II Premi Blocs del Maresme, amb motiu del tercer aniversari de Diari Maresme.

Durant la trobada s'han fet públics els noms dels blocs guanyadors de cada categoria, a més d'un premi especial del jurat que ha estat pel Malgrat Confidencial de l'Albert Serrano i la Noemí Guillem.

Els premiats són "Maresme Medieval" en la categoria de blocs de societat; el "Bloc d'Ivan Aranda" en la categoria de blocs polítics; "L'home Cactus" en la categoria de blocs de cultura; i el "Bloc BTT de Sant Cebrià de Vallalta".

Els guardons han estat lliurats per l'alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor; l'editor de Diari Maresme, Albert Lladó, el seu director, Ramon Texidó, el Secretari General de l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta, Josep Ritort, i el cap de màrqueting i publicitat de Caixa Laietana, Joan Herrero. 

A tots els premiats moltes felicitats.






dijous, 22 d’octubre del 2009

DELIRANT


Tot el circ a l'entorn del cas Millet comença a semblar delirant. Jutges enfrontats. Fiscals fent rodes de premsa. Debats televisius on tothom parla del que ni sap. Ombres de sospita tendencioses. Fotos de casaments, llistes de convidats. Tot s'hi val. Les coses van així, i cada dia tens una nova sorpresa. No ens enganyem. Això sembla que per alguns és la política. Mentre, les xifres d'atur juvenil arriben a nivells històrics d'un 39,2 % i doblen la mitjana europea. Mentres, moltes famílies fan cua als serveis socials per demanar ajuts i poder fer front a les necessitats més bàsiques, les empreses segueixen tancant i els bancs d'aliments no s'acaben la feina. I a qui l'interessa això?. Pel que es veu a poca gent. Ja ha deixat de ser notícia. La crisi ja no ven, i a la cantonada tenim eleccions. Ara ven intoxicar i parlar del tot i res.

Només faltava per veure a la justícia apuntant-se al festival. Veure jutges de tertúlia televisiva en tertúlia radiofònica. Què no tenen feina?. Trobo lamentable que s'apuntin aquest joc. No s'havia vist mai abans a la fiscalia fent una roda de premsa. De què s'han de defensar?. No entraré a valorar l'actuació de l'instructor del cas, però personalment trobo curiós aquest estirar-se dels cabells per les seves decisions. De veritat sorprenen algú?. És la primera vegada, potser, que un imputat està al carrer sense fiança?. Per què aquest cas ha de ser diferent que un altre? Per què ha d'instruir-se amb més celeritat?. Per què surt a més diaris?. Simplement s'ha d'instruir amb celeritat i prou. Com hauría de ser en tots els casos, no?. Si demanem justícia igual per tothom, que sigui per tothom igual.

Finalment, per posar la cirereta surt avui l'Iceta i afirma sense posar-se vermell "nosaltres quan necessitem diners anem a veure bancs". La diferència és quan hi anem els ciutadans ens fan retornar els diners i ens cobren interessos. Al PSC els hi condonen. La diferència és que el PSC els troba a l'Obra social, mentre d'altres entitats socials feina tenen a tirar endavant els seus projectes. Delirant.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

FINALITZA LA 10 A EDICIÓ DEL FIBM


La 10a edició del festival Internacional de Bandes de Música de Malgrat ha finalitzat amb un resultat prou positiu que allunyen alguns dubtes i interrogants oberts en la fluixa edició anterior. El Festival va començar a caminar ja fa 10 anys, però encara pateix d'un escàs ressó mediàtic i de certa dificultat per guanyar-se l'interès del públic i d'algunes veus crítiques.

Sincerament, crec que algunes decisions que es van adoptar des de la malaurada comissió de bandes de música -sorgida del Consell Municipal de Turisme- han contribuït de forma notable a redreçar un Festival mancat de personalitat i perfil propi. La decisió en cert moment era acabar de deixar morir el festival entre la indiferència de la gent, o apostar per mantenir un event que aporta un fort component desestacionalitzador de la temporada turística.  La decisió en cert moment d'obrir-nos, sortir i mantenir contactes amb la Federació Internacional va estar encertada i han permés donar un gir al festival que, poc a poc, va escapant del risc que tenia de estar massa exposat a certs interessos privats.  Es va optar per mantenir el format, però millorant la qualitat i apostant per completar la programació amb un festival de corals que des del principi es va dissenyar amb un format molt diferent que celebro es mantingui amb el mateix criteri.

El FIBM ha nedat sempre molt a contracorrent, sobretot al caure en alguns errors de pes i no  haver buscat des del principi la implicació de la gent. De fet, aquesta implicació només es va buscar durant un curt període de temps, perquè amb l'arribada d'aquest nou mandat i els canvis polítics que s'han produït al consistori s'ha tornat a capgirar el timó deixant al marge del festival qualsevol participació. Jo agraeixo sempre molt particularment el paper que va jugar alguna gent que de forma generosa es va implicar a la comissió de bandes i van ajudar a la presa de decisions. També lamento que per raons polítiques es vulgui menystenir la feina d'altres, però és el que hi ha.

La veritat és que amb independència dels gustos personals de cadascú, el FIBM de Malgrat és un bon recurs i em costa entendre certes crítiques. Alguns critiquen el cost. Bé, tampoc és un cost exagerat si es compara amb el cost mig que tenen esdeveniments d'aquest tipus. Si a sobre analitzem l'impacte econòmic que té a Malgrat la presència de les bandes crec que el promig és prou positiu. El que si és criticable, per exemple, és que quan es va fer l'obra de millora de l'entorn del pavelló Germans Margall, des de CIU es va demanar amb insistència que l'espai fos amb coberta per afavorir precisament la celebració d'aquest i altres tipus d'events. Les nostres al.legacions van ser desestimades i el resulta és que cada any hem de fer una despesa de més de 10.000 euros per posar una carpa. Un espai cobert no era cap obstacle a que fos una plaça esportiva i oberta als veïns, però la feia molt més versàtil i pràctica pel poble i pel barri. En fi, coses de la política de baixa volada. Hem acabat fent un aplaça com la que tenen els pobles veïns. Un standard i punt.

Altres crítiques són que no es tracta d'un event que promogui la nostra cultura. Una crítica absurda, perquè la nostra cultura la pots promocionar igualment a través del festival. Només cal tenir idees i anar per feina. El més curiós es que mai he vist cap proposta que arribi d'aquestes veus crítiques i, per contra, si he escoltat algunes coses sense gaire sentit. Per exemple, que les bandes de música són alienes a la nostra cultura, o que les majorettes i les bandes són de caire militar. Carai. He vist cabres desfilant amb soldats, però majorettes, francament, no n'he vist mai. És clar que jo tampoc acostumo a presenciar desfilades militars i em puc equivocar.

Cert que a Malgrat no tenim banda de música, però cert que tampoc tenim "castellers" i, a vegades, fins i tot ens costa fer "pinya".  Per contra, si anem a la web de la mateixa Generalitat que parla de Catalunya, de les costums i tradicions, resulta que inclou les bandes de música.(http://www.gencat.cat/catalunya/cat/cultura/cultura3.htm). Si anem a les terres de l'Ebre ni en parlem. Allà hi ha una forta tradició de societats musicals i bandes de música. Per tant, no és una tradició tan aliena a la cultura catalana. Aneu a la web de la Federació Catalana de Societats Musicals i doneu un cop d'ull.

No fa massa temps, durant la visita a l'exposició fotogràfica d'Antoni Poch, em va cridar particularment l'atenció constatar que a moltes imatges apareix una banda de música. He intentat buscar més informació al respecte a l'arxiu, però per ara no he trobat gran cosa. El que resulta indiscutible és que a les imatges apareixen músics desfilant en les festes populars i els instruments no semblen de cobla. En fi, només és una anécdota, però és curiós.

Com deia, celebro que enguany el festival hagi mostrat un bon estat de salut i que no caigui el teló. Penso que és una bona proposta i que encara té molt recorregut a fer. Això sí, sempre cal estar obert a noves propostes que tinguin com objectiu la promoció del poble i que permetin complementar i desestacionalitzar l’oferta turístic (i amb ella bona part de l’economia productiva del nostre poble).

dijous, 15 d’octubre del 2009

DE QUÈ PARLEM?

Tenim per davant un panorama ben confós i estrany fins les properes eleccions. Mai he acabat d’entendre que la mateixa justícia serveixi per fer judicis paral•lels als mitjans informatius i a les tertúlies, però està clar que en aquest país ser tendenciós i posar-hi cullerada està a l’ordre del dia. Portem setmanes amb un debat estèril que, mentre deixa de banda aspectes realment importants del cas, es dedica a fer sentències de moralitat. Parlo del cas Millet i algunes connotacions polítiques. Què no és la justícia l’ha que ha d’actuar?. Sembla que no. Sembla que la sentència ja l'ha dictat uan série de directors de diaris i opinadors de tota mena, degudament polititzats i amb evidents interessos al darrera. Han trobat una perla. Així, mentre parlem del Sr. Millet -a qui ha de jutjar un tribunal- aprofitem per tapar altres coses que preocupen molt més als ciutadans. Mentre parlem de Fundacions i convenis, no parlem de diners públics malbaratats pel govern en informes inútils. Així no parlem de crisi, ni de política, ni de idees o solucions per fer front als problemes econòmics. Ara es veu que toca parlar d’ètica, transparència i moral. El terme legalitat ha passat a un segón plànol. Ètica?. Transparència?. Moral?. És moral parlar de moral quan et diuen que una cosa és legal?. S’ha de jutjar des de la llei o des de la moral?. Per parlar de moral aquests opinadors i periodistes haurien de començar per posa damunt la taula els diners públics que reben els mitjans de comunicació. Alguns també poden incloure a la targeta de visita la seva tendència política, així tot queda clar i transparent.  

Si parlem de moral el debat no tindrà fi, perquè també podem qüestionar la moralitat d’una fundació com la Rafael Campalans vinculada al PSC que va rebre l’any passat poc més de 907.000 euros, 755.000 dels quals eren subvencions oficials, o que manté un conveni amb l’Obra Social de Caixa Catalunya pel que va ingressar 50.000 euros el 2008 en concepte de “difusió i manteniment d’un arxiu històric”.  I a què es dedica la bona gent de la Fundació Rafael Campalans?. Doncs si agafem la Memòria del 2008 que la mateixa entitat té penjada a la web sembla que bàsicament el 2008 es va dedicar a festejar l'aniversari del partit socialista.


De fet, és habitual que les fundacions vinculades a partits polítics rebin subvencions d’organismes públics, és a dir, diners de tots,  i que tinguin un règim fiscal especial. La Generalitat va destinar el 2008 700.000 euros per subvencionar les fundacions dels partits polítics i 660.000 euros l’any 2006. Això sembla que és legal. Normalment es reparteixen les subvencions segons la representativitat, així que la Josep Irla (ERC) o Nous Horitzons (ICV) i les vinculades al PP també en reben. La Sindicatura de Comptes ha fet recomanacions en aquest sentit.

En fi, quan per raons polítiques es vol aprofitar un assumpte judicial per empastifar-ho tot la política en surt perjudicada. Els mitjans el que han de fer és dedicar-se a seguir el cas Millet i donar fe que la justícia treballa de forma eficient i sense dilacions. Ara bé, si es tracta de barrejar qüestions morals ja no parlem de justícia.







dimecres, 14 d’octubre del 2009

DESTRALERS COM POCS

No sé si destraler ve de la paraula destral o de destresa, però s'acostuma a emprar el terme per referir-se a la persona poc curosa amb la tasca que realitza, i estic veient que resulta apropiada per definir a la gent que fa certes actuacions. Per què? Doncs, perquè el patrimoni cultural i la memòria d'un poble són un capital simbòlic valuós que cal preservar i dignificar des de l'àmbit local, no només pel valor artístic que pugui tenir, sinó perquè serveix per posar en valor el present d'un poble i suposa un repte per transmetre valors sobre l'orígen i la història de l'escenari vital dels ciutadans. El patrimoni local és un senyal per generacions futures. Ja ho he dit altres vegades i no cal donar-hi més voltes. A Malgrat queda clar que poca cosa deixarem als ciutadans del futur per poder valorar.  

A l'any 2004 a Malgrat es va fer un catàleg municipal de béns protegits del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal amb l'objecte de conservar i acreixer el patrimoni local. Si agafeu la Memòria del Catàleg podreu trobar un conjunt de belles definicions i voluntats que avui, amb la distància que ofereix el temps i l'experiència del dia a dia, fan venir ganes de riure. Està clar que les obligacions en matèria de protecció i conservació de l'estat actual del patrimoni no es van escriure pas per l'Ajuntament. Així, mentre als particulars propietaris d'edificis catalogats els imposem un conjunt de deures sovint ben costosos, el govern municipal pot tirar pel dret i arrencar el ferm d'un carrer que forma part d'un conjunt protegit sense fer ni un expedient. Resulta que algú ben intencionat va tenir la gran pensada d'incloure al catàleg el "conjunt o ambient carrer dels Arcs/Passada i Hug Descolomer", però això condueix a un gran interrogant sense resposta. Un àmbit singular com aquest mereix un tracte tan desconsiderat per part de les autoritats locals?.

El document aprovat el seu dia té la condició de Catàleg del Patrimoni arquitectònic i elements d'interès artístic i històric del municipi de Malgrat, es va formular per donar compliment al que disposa l'article 69 de la Llei 2/2002, de 14 de març d'urbanisme i s'adequa a les determinacions de la legislació de regulació específica del Patrimoni Històric-Artístic. Per què?. Per què buscar-se tanta feina?. Recentment s'han dut a terme actuacions que no han tingut en compte per res la normativa. Primer l'escala del carrer Hug Descolomer. Ara s'arrenca el ferm del carrer dels Arcs, però algú s'ha parat a pensar quins materials eren els més adequats a l'àmbit?. Algú ha fet un simple estudi?. No. Tenim un informe de l'oficina d'habitatge que diu textualment "Vist que a causa de les obres d'arranjament realitzades en el cr. Hug Descolomer es constata que el ferm del Passatge dels Arcs n'ha resultat malmès, s'informa de la necessitat d'arranjament i millora del ferm del Passatge dels Arcs en l'àmbit perimetral del Projecte d'Intervenció Integral del barri del Castell". L'informe és del 5 d'octubre. La Junta de Govern Local el dia 8 d'octubre aprova adjudicar les obres. El dia 13 d'octubre s'aixeca el terra. Com podeu veure, l'informe destila sensibilitat patrimonial i la solució és asfaltar. Com sempre a correcuita. No dic que no es trobi malmès el paviment, ni que aquest sigui una obra d'art, però ben segur que calia estudiar la tècnica i tipus de material més ajustat a l'àmbit. I ben segur que l'asfalt no és el més idòni. I ben segur que acabarant fent el que els doni la gana. I ben segur que qui ha decidit aquesta actuació és un destraler/a. Apa. Una altra llófia per inaugurar i fotografiar al butlletí municipal.

Certament, hi ha coses que no s'entenen.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

divendres, 9 d’octubre del 2009

11 DE SETEMBRE SI, 12 D'OCTUBRE NO



La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) organitza una caminada popular al Castell de Palafolls sota el lema: “11 de setembre sí, 12 d’octubre no”. La jornada tindrà lloc aquest proper dilluns dia 12. Començarà a les 11 del matí amb el desplegament d’una estelada a la plaça de Joaquim Ruyra de Palafolls, i a continuació s’iniciarà una caminada popular fins al Castell de Palafolls. Allà s’hissarà l’estelada i, després dels parlaments, es farà un dinar popular.


No t’ho pensis més, el dia 12 d’octubre fes sentir la teva veu i recorda al món que aquesta no és la nostra festa.

Us hi esperem!

dijous, 8 d’octubre del 2009

"MALGRAT TURISME O CASTELLS A L'AIRE, SOCIETAT LIMITADA"

Diuen que un pessimista és un optimista amb experiència. Suposo que és això. Sobre "Malgrat Turisme, SL", més que pessimisme sento incredulitat. Així ho vaig manifestar a la reunió mantinguda dilluns passat amb l'empresa responsable de la memòria per la "Creació d'una entitat de gestió turística a la ciutat de Malgrat de Mar". (Us aconsello donar un cop d'ull al contingut de l'informe per saber de que parlo).

D'entrada, ja ho vam avisar. No ens sentim còmodes en un procés fet de qualsevol manera. Sembla "el mundo al revés", és a dir, primer votem uns Estatuts al Ple per l'article 29 i, en tot cas, després es poden fer preguntes. De què van?. I com gent -aparentment seriosa i professional- es pot prestar al joc del disbarat?.

La reunió va ser un desastre. Primer per una qüestió de formes. Tard i malament. Però l'esperpent sempre es pot superar. Així va ser quan cap responsable polític va comparèixer a la reunió. Evidentment, això va impedir poder demanar explicacions sobre aspectes importants, perquè a un tècnic no li podem demanar arguments de les decisions polítiques, oi?. Per tant, després de fer constar la nostra sorpresa per aquest grau de indiferència i mala praxis de qui suposadament afirma liderar el turisme de Malgrat, també vam haver de deixar clar que resulta certament incòmode discutir aspectes técnics sobre la gerència de la futura mercantil amb la persona escollida per ocupar el càrrec.

Consti que els Estatuts parlen de com i qui ha d'escollir el gerent, formes que no compartim. A més, el nom de la futura gerent és va fer públic al Ple abans d'aprovar-se els Estatuts, un fet inacceptable des de qualsevol punt de vista.

Queda clar que la promoció i el foment de turisme i comerç a Malgrat continuarà com fins ara, perquè si l'objectiu és enfortir la posició del municipi com a destinació turística i fer que les decisions es prenguin des de la corresponsabilitat i la implicació de tots, -agents públics i privats-, no puc imaginar pitjor manera d'encetar el camí. D'entrada costa entendre aquesta voluntat explícita de trencar el consens polític sobre el model turístic, però estic convençuda que això s'ha fet amb un ferm i clar propòsit. No és casual. Aquesta insistència en voler fer creure que l'oposició és un obstacle per desenvolupar un pla turístic, o que es va dedicar a posar pals a les rodes el mandat passat és  surrealista. El principal obstacle no va estar pas a l'oposició, senyors meus. El principal obstacle el vam trobar dins el propi govern. No negaré que amb l'oposició van haver-hi diferències, però crec que es va acabar imposant el diàleg i la voluntat de tirar endavant un projecte. En cas contrari, com hauríem pogut fer tantes coses en tant poc temps? Perquè cal recordar que per raons polítiques no es va disposar de tot el mandat per fer realitat un projecte per turisme. 

Mireu ara. No hi ha l'oposició a turisme, i Déu n'hi do!. Dos anys i mig que portem de mandat i el més calent a l'aigüera.  Fa més d'un any, el 24 de juliol del 2008, la Junta de Govern Local ratificà una resolució d'Alcaldia de 17 de juliol que va aprovar la memòria "Creació d'un organisme mixte de planificació, gestió i promoció de Malgrat de Mar". Es demana una subvenció al Ministerio de Industria, Turismo y Comercio i el 31 d'octubre de 2008 es fa pública la concessió d'una subvenció de 66.150 euros per la creació d'un organisme mixte de planificació, gestió i promoció de Malgrat, la qual s'accepta per acord de la Junta de Govern Local el 20 de novembre de 2008

Pausa, fins que el 12 de març de 2009 s'acorda adjudicar els treballs de redacció de l'anàlisi de la creació de l'entitat de gestió -que recordem ha de ser mixte- a l'empresa Tangible, SL, per un import de 17.400 euros més IVA. Finalment, el 14 de septembre de 2009 l'empresa Tangible entra a l'Ajuntament la Memòria que suposadament justifica la conveniència de fer una societat mercantil de capital públic com a forma més viable, és a dir, una societat limitada i que ja no serà mixte. (¿?) 

Preguntes a fer:

1.- Si la memòria s'entrega a l'Ajuntament el 14 de septembre d'enguany, és realment necessàri portar-ho a Ple l'1 d'octubre sense haver donat cap explicació a la resta del consistori?

2.- No hagués estat més convenient per aclarir qualsevol dubte convocar una reunió amb caràcter previ i, posteriorment, portar-ho a Ple?

3.- Si s'encarrega crear una empresa mixte i paguem més de 17.000 euros, és normal optar per una societat limitada de capital exclusivament públic?

4.- Per acabar redactant uns Estatuts utilitzan un model tipus de la Diputació cal contractar una empresa?. 

En el decurs del Ple ja vaig expressar els dubtes del nostre grup. Nosaltres no podem donar suport a projectes que no ens mereixen credibilitat. No ens creiem el que ara el govern diu que farà a turisme, perquè la qüestió és si a aquestes alçades ens podem creure que es farà alguna cosa pel turisme i comerç de Malgrat a la vista d'un procés ple de dilacions inexplicables, incoherències i contradiccions .

Nosaltres pensem que no, perquè si la intenció és realment impulsar seriosament un dels pilars de la nostra economia el més normal és començar buscant complicitats i el màxim consens possible. Aquest inici és un mal senyal. Voler marginar aquells que representem bona part del poble de Malgrat no condueix a res. Deixar fora agents turístics importants tampoc. Com sempre les coses s'han fet de qualsevol manera. Per nosaltres els Estatuts tenen aspectes a corregir i el pressupost d'aquesta societat també. Hi han aspectes laborals per aclarir.

D'altra banda, com s'entén que hi hagi una previsió fins el 2012 que deixi marginada l'àrea de comerç?. Què justifica que la paraula comerç no es mencioni en tota la reunió?.  Així dinamitzarem el nucli antic després de les obres?. Una mica més de consens, coherència i transparència no hagués fet cap mal.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

MALES FORMES, MAL GOVERN

No vull insistir en coses impossibles, però les formes són importants. Avui, els regidors de l'oposició hem pogut mantenir una reunió amb l'empresa Tangible autora de la super memòria per la creació d'una empresa turística. El fet singular és que la proposta relativa a l'empresa turística va passar pel ple de dijous passat. Curiosament la reunió informativa per demanar aclariments i resoldre dubtes s'ha fet avui.

Lleig, molt lleig. Igual que pronunciar públicament en el decurs del ple el nom de la persona que serà gerent de l'empresa. Fins i tot abans d'aprovar-se els estatuts que parlen de com i qui ha d'anomenar el gerent. Una mica de discreció, senyors meus!. Es veu massa el plumero. Aquesta no és evidentment la meva manera de fer les coses, ni la nostra, la de la gent de Convergència i Unió, ni la de la majoria de gent de Malgrat. Però no em sorprèn. Les formes en política i en democràcia són importants. Per això durant la campanya vam parlar de canvi. Ja sé que això va molestar a més d'un, i sobretot a més d'una, però és que canviar les formes és més important del que sembla.

Al darrer ple vam parlar de la suspensió de l'acte institucional de la Diada que ningú va comunicar a la resta del consistori. També vam parlar de la manca de respecte vers l'oposició quan ni tan sols ens participen actes com uns simples homenatges a persones que han escollit el nostre poble per passar les vacances des de fa un grapat d'anys. És a dir, que donem la clau de Malgrat -un gest tan significatiu- i la major part del poble ni ens enterem.

No cal entrar en polèmiques inútils. Això no canviarà mai amb aquesta gent. Ho tinc molt clar, i per si en tenia cap dubte la Sra. Alcaldessa ho va rematar al no intentar ni una disculpa. "No penso disculpar-me" -va afirmar fent-se l'ofesa. Quina novetat!. Més del mateix. La autèntica  novetat seria precisament rebre una disculpa i una explicació lógica. Tot això revela un tarannà especial i una manera d'entendre el govern i el poder que no puc compartir. La consideració amb l'altre, en especial al que no pensa com tu, reforcen la democràcia, milloren la societat i contribueixen a oferir al ciutadà una visió més positiva de la política. Després lamenten la desafecció política!. Hipocresia pura i dura. 

 En definitiva, que avui hem mantingut la reunió relativa a la proposta de crear una empresa turística i que s'hauría d'haver mantingut per raons óbvies abans del ple. Gràcies, però ja han fet tard. Queda clar que darrera les males formes sempre s'amaga un mal govern, un govern que fa les coses a correcuita i d'amagatotis. Però això de l'empresa us ho explico demà, perquè pel que sembla "fent i desfén, aprent l'aprenent"  i "per la gola, farigola".

diumenge, 4 d’octubre del 2009

SALA DE PLENS: PROHIBIDA L'ENTRADA

Til·la, molta til·la i una santa paciència cal tenir a vegades per fer política local, sobretot a Malgrat. Si parlem d'un ple cal augmentar una mica la dosi, perquè pot passar de tot. Als plens de Malgrat es diuen coses a les que pots aplicar qualsevol qualificatiu, des de prepotent, sorprenent, caòtic a histriònic. Ara bé, hi ha coses que no han de passar o no hauríen de passar. No pot passar que es negui l'entrada a un ciutadà, perquè això és negar el dret més bàsic de la participació ciutadana. Un ple és un acte públic, i negar l'entrada a una persona és un gest que suposa un viatge enrera en el temps. És depurar. És perseguir directament a tot aquell que discrepa. Dijous va quedar clar que l'actual règim malgratenc no tolera la disidència ni la discrepància, sigui politica, associativa o ciutadana. Qui discrepi ha de ser depurat de manera automàtica fins arribar a l'esperpent del passat dijous. El pecat del ciutadà no va ser abocar una bossa de garrofes davant l'alcaldessa a l'acabament d'un ple. No. El pecat va ser pensar diferent. Ser tossut de mena, i això no es pot consentir. El ciutadà no va insultar ningú. No va cridar. Va esperar pacientment el final del ple sense fer cap mena d'interrupció. No va agredir. No va amenaçar. No va fer cap gest violent. Però el ciutadà va discrepar. Es va queixar públicament per una acció i una actitud del govern municipal. Sembla que això és molt greu. En un altre temps hagués anat com a mínim a la foguera, però en democràcia es barra el pas a una sala de plens. Si afegim que el ciutadà és un ex treballador de l'Ajuntament que considera que va ser injustament acomiadat i defensa els seus drets et quedes sense paraules. Si consideres que qui governa ho fa sota les sigles d'un partit suposadament "obrer" ni en parlem.
D'altra banda, realment és una manca de respecte intolerable portar garrofes a un polític? Bé, es pot mirar de moltes maneres. Què no és una manca de respecte escridassar al teu adversari tot dient que no sap pensar?. Francament, penso que hi ha una mesura justa per les coses. Penso que a Malgrat hi ha un govern que conserva el poder, però que perd l'autoritat a cada pas. A cada gest. També penso moltes altres coses davant algunes frases que es poden sentir als plens del meu poble. Un bon exemple és afirmar que manes per mandat diví. Mare de Déu!. La teoría del dret diví a Malgrat en el segle XXI. Vaja!, Com Lluís XIV de França. La Sra. Alcaldessa ho és per la gràcia de Déu. Sembla una anècdota, però aquesta constant referència a Déu i els seus designis per justificar segons quines coses em cansa, m'indigna i m'ofèn. M'ofèn fins i tot com a cristiana. Un alcalde o alcaldessa ho és perquè els ciutadans el voten. A vegades, perquè la matemàtica juga al seu favor. A vegades, per un cop de sort. Dubto que Déu hi pugui fer res, ni que perdi el temps mirant pels interessos de la Sra. Campoy. Altra feina té amb la que cau. La seva afirmació és com dir que Déu és responsable que hi hagi mandataris escollits per les urnes que han estat dictadors i assassins terribles. No ho vull pensar. Tampoc vull fugir del tema. El que va quedar clar dijous és que tenim un govern amb una clara i preocupant tendència a embolicar les coses més senzilles. També va quedar clar que la reina absolutiste que ens governa disposa d'una cort que l'aconsella poc i malament. No és millor súbdit qui calla. A vegades, cal dir a l'emperador que va despullat. On dic emperador llegiu emperadriu.