dimarts, 18 de desembre del 2018

POLÍTICA I VALORS. UNA REFLEXIÓ SOBRE LA VAGA DE FAM


Qui em coneix bé sap que sempre he defensat que no hi ha política sense valors. I els valors en política no és allò que el polític proclama en públic  o per televisió, sinó el que de veritat inspira les seves idees i projectes, allò que posa en pràctica cada dia. Allò que el mou i el guia.



De fet, jo no crec en el concepte "nova política" o "vella política", com a mínim no de la manera que s'utilitza avui. Aquest concepte que ha fet fortuna ni tan sols és nou, només cal recordar que ja pel 1914 l'utilitzava Ortega y Gasset per parlar de "Vieja y nueva política", i es referia precisament a una Espanya entossudida a prolongar "los gestos de una época finida".  A mi parleu-me de política i humanitat. Política i valors. Política i el bé comú. En definitiva, ni nova ni vella. A mi parleu-me de BONA política i punt. L'actual descrèdit de la política al nostre país i el distanciament dels ciutadans neixen precisament, des del meu punt de vista, del desajust cada vegada més evident entre allò que es diu i allò que es fa. La política només assoleix la seva autèntica grandesa si s'ajusta i s'equilibra amb la ètica i els valors. Les etiquetes no les posa la "vella" o la "nova" política. Les etiquetes les escollim aquells que fem política al nivell que sigui i escollim entre el compromís polític i l'oportunisme, entre la llibertat de consciència o la disciplina  de partit. Entre els valors o l'afany de poder.


Per aquesta raó, em causa veritable perplexitat i desassossec que uns polítics, unes persones, uns homes facin una vaga de fam per denunciar la vulneració d'uns drets fonamentals, -per mi el gest més greu i important des de l'1 d'octubre- i que mostra el compromís indefugible d'aquestes persones disposades a trencar tots els esquemes que el procés ha anat dibuixant fins ara i que ens han portat a una decaiguda de l'ànim. Fins i tot a que veiem i acceptem com a normal un empresonament que no te res de normal. Que els presos no caiguin en l'oblit està bé però no és suficient. La divagació i la manca de rumb del nou Govern no ajuda, la inexperiència política a les files d'uns i altres i els interessos partidistes o personals tampoc. No dubto que actuen de bona fe i amb convicció, però com diu ma mare de la bona fe no es menja. 

Dit això, el que realment em produeix autèntic desassossec i inquietud és que, davant la gravetat d'una vaga de fam, alguns polítics amb nom i cognoms en pugui fer mofa o acudits. És inversemblant. És inversemblant que gent sense escrúpol, sense valors, sense la més mínima humanitat avui campin per la política. Com poden defensar el bé comú i els interessos col·lectius gent sense escrúpols ni mesura de les coses? Ens ho hem de fer mirar tots plegats. Una vaga de fam és greu. Pots estar-hi d'acord o no. Pots defensar altres vies de solució. El que no pots fer mai, mai és frivolitzar i fer escarni del sacrifici i el dolor de la gent. Això va més enllà de les expressions grolleres a un plenari, la mala educació o la falta de respecte que avui podem observar que es va imposant. Parlem d'humanitat, de misèria humana. Parlem d'una societat que es mirall de la política i on la insolidaritat, la mentida, la cobdícia i la merda aflora. Cal que prenguem consciència d'aquesta "nova política" deshumanitzada i sense escrúpols, que deixem d'actuar com a ciutadans "contents i enganyats" i prenguem la iniciativa. Cal defensar la bona política i als bons polítics.     


dimecres, 7 de novembre del 2018

FACIN JOC, SENYORS!


Com que la justícia porta els ulls tapats simbòlicament, és obvi que no hi pot veure; i quan mira de reüll sembla que curiosament tampoc mira igual a tothom. Per això l'esmena de la sentència de l'Alt Tribunal sobre l'impost de les hipoteques ha generat tanta indignació i suposa un descrèdit per al sistema judicial espanyol, perquè definitivament se'ls ha vist el llautó. La gestió d'aquest assumpte ha estat nefast i, finalment, sembla que l'autèntica "hipoteca" que ens queda als ciutadans és la imatge d'una justícia cada cop més allunyada de la gent i rendida als poders polítics, econòmics i financers. En cap cas s'hauria d'haver permès aquesta imatge mercantil que ens han ofert el poder judicial i la banca, perquè deixa ben tocada la credibilitat d'uns i altres, però sobretot dels primers.

El canvi de criteri acordat en només 15 dies i l'ajustat resultat de la votació ofereixen una imatge vergonyosa. Als senyors magistrats els preocupen més els diners que els drets dels ciutadans, els preocupen més que la banca respiri i cotitzi a l'alça que no pas la confiança de la gent en el sistema judicial.  A tot això, surt el President del Gobierno i anuncia mesures perquè la banca assumeixi l'impost. La música pot sonar bé, però la lletra no em convenç. L'impost l'acabarà pagant el ciutadà. Temps al temps. I qui retorna els diners a la resta de ciutadans que ja s'han vist afectats per l'abús de la banca?.

Corren un temps en que com advocada sento una profunda indignació davant d'algunes decisions judicials i la imatge que projecta la justícia, però per damunt de tot visc amb absoluta perplexitat determinades actuacions d'una justícia que fa temps que mostra la seva cara més fosca i enfila una darrera altra resolucions que generen una gran inseguretat jurídica. Com diu el President del Suprem Sr. Lesmes "son las reglas del juego". Facin joc, senyors, facin joc!.

   


dilluns, 5 de novembre del 2018

REPRENC EL BLOG. A MÉS MAR, MÉS VELA

Desprès d'un temps de reflexió enceto una nova etapa d'aquest blog amb  la pretensió de posar a mans de qui li interessi la meva opinió relacionada en diversos àmbits, però sempre parlant del meu poble i el meu país: Malgrat de Mar i Catalunya. Passen moltes coses i cada cop més sento la necessitat d'escriure i dir-hi la meva.

Quan l'any 2006 vaig començar a escriure el meu primer blog el panorama de les xarxes era molt i molt diferent. L'any 2006 no s'havia estès el facebook, instagram o twitter. Ara podem seguir la vida de la gent per instagram, i xarxes socials, poden veure que fa i que diu, conèixer la seva actitud davant la vida pel que penja o deixa de penjar, els comentaris, però tot plegat crec que podria ser objecte d'un estudi antropològic.  La xarxa comporta molta lleugeresa i no és or tot el que hi brilla. Ràpidament detectes que la xarxa no sempre és reflex de la veritat, ni informa, ni aprofundeix en les reflexions. Sovint la immediatesa i la necessitat de donar una resposta ràpida ens fa caure en errors . Vaja, que la xarxa i la política, com la vida mateixa, han canviat molt. Personalment, em costa molt d'entendre que per alguns la política local es resumeixi avui a fer una foto, penjar-la el primer, clickar m'agrada,  i poca cosa més. I com gairebé sempre no hem de buscar culpables, perquè la culpa és molt lletja. Simplement, que en general tots ens hem tornat així de superficials, ens resignem i tampoc exigim com a ciutadans el que toca: idees amb consistència, projectes de veritat, respostes i no excuses.

Quan vaig començar a escriure al blog tot era molt diferent. En el moment que vaig encetar el primer blog a mi em va semblar una finestra oberta a la gent i una manera de ser transparent i expressar el que pensava sense fer trampes.  Això us puc assegurar que m'ha comportat molts problemes, sobretot dins els estrets marges d'una política malgratenca poc acostumada a expressar obertament el que es pensa. Personalment, sempre he procurat fer-ho així. En un blog no es pot mentir, ni dir avui blanc i demà negre. Un blog és un autèntic exercici de sinceritat i coherència. De fet, mirem quants caps de llista de les anteriors eleccions municipal a Malgrat o arreu han mantingut els seus webs o blogs actualitzats amb escrits i opinions personals.....tic, tac. tic, tac....doncs això, que escriure quatre coses durant una campanya (si les escriuen ells, és clar!) és senzill i més avui amb el Sr. Google. Ara bé,  desgranar idees pròpies  una per una, opinar, fer crítica, o anar teixint un veritable projecte  no és tant fàcil. Exigeix una bona dosi de convicció, reflexió, i pensament. Exigeix una bona dosi de treball.

En el meu cas, jo sempre he pensat que el facebook o l'instagram no poden substituir mai al blog. No tenen tantes funcions ni mai és casa nostra del tot. Facebook és molt tancat i ens tracta als usuaris com a nens. A més, resulta una eina que pensa més en els seus propis interessos que en els dels usuaris. Per això, tot i confessar que em fascinen les xarxes com a instrument de comunicació mai he deixat del tot el "meu blog".

Tot i així, fa temps que hi dono voltes, perquè a partir d'un moment determinat vaig considerar que m'havia de donar un temps per saber com enfocar l'espai. Ja he tancat una etapa, i tot i que el meu compromís segueix intacte la realitat tossuda m'ha fet reflexionar sobre el sentit de mantenir o no el blog com a quadern personal. Fa sis anys vaig deixar d'escriure una llarga temporada per raons personals. En moments de gran dolor íntim i personal he estat incapaç d'expressar-me. Després he fet alguns escrits, però sense aquell entusiasme inicial.

Finalment, després d'uns petits canvis he decidit començar de nou. Els moments actuals són difícils pel meu país. S'acosten unes eleccions municipals i ja hem constatat com són d'importants els governs municipals quan el país tremola. Així que com diuen els mariners " a més mar, més vela". Poc a poc. A veure que surt.

diumenge, 10 de juny del 2018

AVINGUDA BARCELONA. UN GRAN PAS CAP AL FUTUR

A Malgrat estem de celebració. Inaugurem una de les grans obres del mandat: un nou tram definitiu de l'Avinguda Barcelona. Un pas ferm cap el futur, perquè aquesta no és una obra qualsevol. 

Parlem d'una obra complexa, que al marge de renovar l'entorn i la zona turística del municipi permet reordenar-la, i en un futur que tenim a tocar, ens permet desdoblar la circulació del Passeig Marítim i endegar una altra gran obra de mandat vital des del punt de vista estratègic per Malgrat: El nou Passeig Marítim.

Aquesta ha estat una obra llargament esperada, i cal fer un exercici de memòria per entendre la importància i abast del projecte, sobretot quan en els darrers dies algunes veus s'han mostrat queixoses pel retard de l'execució de l'obra. Precisament les mateixes veus que el passat mandat van mantenir incomprensiblement paral·litzades les obres del pavelló de l'Avinguda Tarragona. N'hi ha per tocar campanes!.

Vull recordar que l'obertura d'aquesta Avinguda ja estava prevista en el PGOU del 1990, i també la va preveure el POUM del 2005. Quan vaig entrar el 2003 com a regidora ja estava a l'agenda política. Per tant, parlem d'un llarg recorregut. Massa llarg tenint en compte el valor estratègic d'un projecte que ha de servir també per millorar la connexió dels carrers perpendiculars, per millorar la mobilitat i la seguretat viària de la zona, i per donar un millor servei als establiments turístics.

L'execució del projecte, doncs, ja anava tard. I al retard històric s'ha sumat el dubte que planejava sobre el nou govern i la seva capacitat per executar una obra de tanta envergadura en tant que, des de fa poc més d'un any, la responsabilitat passava a unes altres mans.

Però tot just començar a rodar, aquest govern va posar fil a l'agulla, i tot i els  problemes técnics que es va trobar d'inici, i els que han aparegut durant l'execució ha estat capaç de dur la obra a bon port demostrant que "molts cuiners poden fer bon caldo" si tenen la cuina organitzada i treballen plegats.

Parlem d'un projecte de dos milions d'euros si tenim en compte les indemnitzacions als propietaris afectats. I parlem de molts obstacles que considero que cal explicar. D'entrada el projecte heredat tenia greus errors técnics que es van haver d'esmenar abans de començar a treballar les màquines, i que van suposar un retard important de l'inici de les obres. Els terrenys no estaven alliberats, s'han hagut de desviar serveis particulars no previstos inicialment al projecte com la conducció de regs dels camps, i desviament d'altres serveis privats que no es van poder fer fins obtenir la conformitat dels propietaris. Les obres de telefònica, consistents en la conducció aèria de la fibra òptica necessaria van durar tres setmanes més del previst. Van sorgir afectacions de serveis no previstes al projecte com l'execució del colector d'aigües residuals (desviat a primers de febrer), afectacions d'escomeses com el gas d'alta pressió que no es va poder fer fins que Gas Natural va definir les proteccions necessàries. Ha estat necessària l'execució de murs de protecció no previstos amb la hipoteca de que els privats havien de fer l'acabament de les connexions, i s'han fet canvis de definicions de la xarxa d'aigua potable, xarxa eléctrica, regs i altres serveis. Una autèntica llista d'obstacles i maldecaps.

Però el més important és que el projecte ja és una realitat, i que el poble de Malgrat fa un pas amb fermesa cap al futur. És un orgull pels integrants d'aquest govern haver-ne estat partíceps i, sobretot, haver contribuit a desencallar i fer realitat un projecte tant esperat.  
  

dissabte, 24 de febrer del 2018

QUAN TANQUES UNA ETAPA DE LA VIDA

Inexorablement quan tanques una etapa de la vida fas un repàs del passat. Recordes com va començar l'aventura que ara finalitza. Va ser l'any 2003 que la meva vida va fer un gir inesperat des del moment que vaig assumir la responsabilitat d'encapçalar el projecte de CiU a Malgrat de Mar. A partir d'aquí va començar una nova manera de viure per mi i per tota la meva família.

La política local està plena de vivències precioses. Noves relacions, noves perspectives de les coses quotidianes. Estableixes una relació diferent amb l'entorn immediat, perquè viure el municipi suposa  entendre les coses des d'un angle diferent. La política local és un gran aprenentatge. Aprens de la gent i dels companys. Però cal tenir clar que la política local no és apte per gent fluixa o gent que només busqui el seu interès personal. També està plena de perills, de dificultats i obstacles. Exigeix una gran dosi de vocació i sacrifici. Per uns és un camí fàcil i per altres suposa una lluita incansable. En aquest camí he tingut la sort de conèixer gent increïble, però també he conegut gent grisa que m'ha decepcionat. Avui és un camí difícil pels idealistes i aquesta mena de gent rara que posem per davant els valors i els compromisos. Lamentablement avui s'imposa "el tot s'hi val" i la política "fast food". Ens deixem enlluernar fàcilment per venedors i xerraires. Oblidem ràpidament coses imperdonables i en fem un drama de coses sense importància. Ens deixem influenciar per gent sense escrúpols que aboca merda i mentides per les xarxes, i no escoltem gent sensata i pencaire, perquè ens sembla avorrida. Costa distingir el fum de la feina. Carreguem contra els polítics de manera injusta i generalitzada i no pensem en tants i tants càrrecs electes del nostre país que treballen dia a dia des de la honestedat i la honradesa. No. La política no és fàcil i la política local encara menys. 

De tot el meu bagatge la major recompensa que he rebut ha estat un comentari que em va fer el meu fill un matí d'agost mentre feia temps per assistir a l'ofici de Festa Major. Esmorzàvem junts. Jo venia de travessar una dura etapa personal i no em sentia gens animada. Parlàvem de política de manera informal, i de com anaven les coses a Malgrat. De sobte en un moment de la conversa  el meu fill em va dir "mama, jo em sento molt orgullós de tú. Ets un referent per mi. Tots els polítics haurien de ser com tú d'honestos, treballadors i generosos". I aquella petita frase del meu fill em va il·luminar el dia, perquè no hi ha res més gran que l'amor dels fills. Em va donar una força inesperada per abordar aquest mandat. No m'ho esperava, perquè precisament els meus fills han viscut la meva vocació amb resignació. Sé que han patit molt quan m'han vist patir i, de fet, si he pres la decisió de tancar aquesta etapa ha estat principalment per ells. L' Enric tenia 4 anys quan vaig començar i la meva activitat política li ha robat un temps preciós. 

Deia que la política és vocació i servei. I la política també és saber llegir el futur i saber renovar els projectes. El PDECat ho ha fet. Un gran esforç de renovació que també cal fer a Malgrat. Sàvia nova. Deixar pas a noves energies. Cal saber llegir els temps i els moments. Això vam fer ahir la gent del PDECat de Malgrat. Dipositar la confiança en tota una nova generació de gent que que té ganes de fer coses i que arriba plena d'energia. Primaries. Assemblea. Com hem fet sempre, des de la màxima transparència. Nosaltres escollim sempre els candidats votant i deixant votar. Hem fet confiança a Jofre Serret i el seu equip amb el 100% dels vots. Joventut i experiència. A tots ells els desitjo molta sort en aquesta nova etapa, i des del minut zero poso tota la meva capacitat de treball i experiència a la seva disposició.  Sé que faran una gran feina i que són capaços de conduir Malgrat cap al futur. 

Però que ningú s'enganyi. Deixar pas no vol dir marxar ni renunciar a la política. En aquest moment més que mai cal seguir lluitant. Les circumstàncies del país són tràgiques i tenim gent empresonada que ens necessita. Des d'avui enceto, doncs, una nova etapa de treball al PDECat, des d'una altra línia de foc, però sempre al servei del meu poble i del meu país pel que faci falta. Seguim!