dissabte, 4 de febrer de 2017

UN NOU GOVERN PER MALGRAT

Diuen que després de la tempesta sempre arriba la calma, però en aquest cas no parlem de pluja. 

Per primera vegada a la història democràtica del nostre poble s'ha produït una moció de censura i un autèntic canvi al capdavant de l' Ajuntament de Malgrat. Un fet que, contra el criteri d'alguns, tot i ser extraordinari, no reflexa més que la normalitat democràtica que ha de regir un poble. Un canvi que ambiciona ser molt més que un relleu, i que té per objectiu demostrar que és possible una nova governança local.

La Moció que el grup municipal del PDECAT ha signat i recolzat és conseqüència del fracàs de l'anterior alcalde que ha estat incapaç de veure que no disposava d'una majoria, i no ha sapigut teixir les complicitats suficients per formar un govern estable, o assegurar-se com a mínim acords puntuals.

Des que van esclatar els primers rumors, i malgrat la legalitat de la moció i la legitimitat dels que l'hem signat, hem pogut llegir i escoltar un grapat de mitges veritats i versions interessades, sobretot per part del PSC de Malgrat i els seus partidaris, que val a dir, s'han revelat en molts casos com autèntics exaltats. Vagin aquestes línies per recordar a tots ells que la "moció de censura" és una peça fonamental del sistema democràtic. Estem en una democràcia representativa, on tenim un sistema d'elecció indirecte de l'alcalde/ssa, i on no regeix el principi de força majoritària. L'alcalde/ssa és escollit pels regidors/es que ha escollit prèviament el poble a unes eleccions municipals.

I, per què una moció de censura? Moltes raons podríem apuntar, però fonamentalment, perquè en aquests 18 mesos de mandat de Joan Mercader no hem vist més que indecisió, inoperància i paràlisi de projectes importants per Malgrat. Perquè dia rere dia hem constatat una manca de cultura democràtica insòlita en uns polítics tant joves educats en la democràcia. Perquè tot i oferir-nos a col·laborar per facilitar l'acció de govern han estat moltes les ocasions que s'ha menystingut el paper dels grups de l'oposició. Perquè no es té cap idea ni projecte global que planifiqui estratègies per determinar quin model de poble per Malgrat es vol. Només hem vist falta de determinació i improvisació. Ara a correcuita s'han fet grans anuncis de projectes que només són fum i que mai han explicat. On eren aquests projectes? on eren les respostes quan Ple darrera Ple hem formulat preguntes sense obtenir cap resposta?.

Certament, després de diferents episodis que s'han produït als darrers plens municipals el pacte s’ha precipitat. Però el que ha passat estava escrit des de feia temps que acabaria passant. Era obvi que en aquests darrers mesos s'ha esquerdat la confiança dipositada en Joan Mercader tant per part del soci de govern, que s'ha sentit arraconat, com de la resta de grups. Això ens portava directament a tenir “un govern dèbil i sense futur”. Per nosaltres l'acord assolit que comença a caminar era la única sortida. 

Aquest pacte permet deixar enrere partidismes rancis i egos polítics, i és una forma de crear una nova coalició que aposta per un nou model de governança, més democràtica, consensuada i transparent. Som conscients que la pluralitat mai és fàcil de gestionar i que per alguns és una debilitat, però per nosaltres precisament és en aquesta pluralitat on rau l'autèntica fortalesa del pacte. 

A la vegada, l'acord suposa superar rivalitats i antagonismes. En aquest sentit, puc assegurar que em sento personalment orgullosa de ser partícep d'aquesta nova etapa de confiança mútua entre tots. Sincerament, no entenc la sorpresa d'alguns davant una capacitat d'entesa tan àmplia. Des del punt de vista ideològic no és incoherent, perquè resulta evident que JxM estarà sempre més a prop de PDECAT que del PSC. Tenim punts que ens uneixen i, el més important, les dues formacions hem estat capaços de posar el comptador a zero per al bé de Malgrat. Hem entès que vivíem un moment excepcional i que calia prendre decisions. Ningú podrà dir mai que no vam saber estar a l'alçada de les circumstàncies. Per uns potser és un factor sorprenent, però no ho és per aquells que tenim el convenciment de que la política és diàleg, negociació i pactes, i que aquests són ingredients imprescindibles per la gestió del bé comú.   

Anirem desgranant els objectius i compromisos de l'acord que hem fet públic. Faig meves, nostres, les paraules de Gandhi "Tu, jo, nosaltres, vosaltres, tots junts podem ser el canvi que desitgem per veure un món millor". 

Que així sigui!.   

  

dimarts, 20 de desembre de 2016

20 DE DECEMBRE. AVUI FAIG ANYS!

Vaig néixer el 20 de desembre de 1963. Avui faig anys. Ni molts ni pocs. Depèn de per a què. Per exemple, estimo molt i millor, i he assolit aquell punt òptim de maduresa que em permet veure algunes coses des de certa distància o prendre'm la vida com si ja anés de tornada. Continuo pensant que el món pot canviar i que val la pena posar-hi un granet de sorra. He gaudit de moments d'intensa felicitat i he plorat la pèrdua d'una part de la meva vida. He confiat en gent que no ho mereixia i he trobat grans amics i persones. He tingut prou temps per aprendre que les coses realment importants són les més senzilles i invisibles als ulls.

Sóc com sóc pels aprenentatges que he fet pel camí de la vida, per tot el que he recollit i per allò que he pogut escampar.   

Sigui com sigui he arribat als 53. Ho he fet envoltada de gent que m'estimo i m'estima. Des de primera hora rebo felicitacions de familiars, amics, companys i coneguts, i ho agraeixo infinit. M'agrada fer anys, celebrar-ho i compartir-ho. Després bufaré unes espelmes i amb una mica de sort potser desembolicaré algun regal inesperat.   

dilluns, 21 de novembre de 2016

DESPERTA'T A LA VIDA!. EL LLIBRE-TERÀPIA.

Quan et demanen que presentis un llibre sempre tens la sensació d'assumir una gran responsabilitat. Comences a pensar si seràs capaç d'apropar el llibre a la gent, com has de parlar de l'autor/a, com fer la presentació....imagineu si a mes qui t'ho demana és la teva pròpia germana!. Llavors l'encàrrec es converteix en un repte i la por a decebre es fa molt present i et tremolen les cames. 

Aquesta era la sensació que tenia el passat dijous quan vaig entrar a la sala de La Barretina, aquest espai de gran calidesa que ofereix un marc tant singular per aquest tipus d'acte. 

Va ser entrar a la sala i saber que el que havia d'explicar era molt més senzill del que pensava. Es tractava d'explicar com em vaig trobar amb el llibre de la Carmina per primera vegada, perquè sempre dic que aquest és un llibre amb certa màgia. Un llibre teràpia. Un llibre sense cap pretensió literària que simplement vol explicar una vivència personal i transmetre un missatge d'esperança. "Guarda el que hagis pogut aprendre , escolta el teu interior, i prepara't per prendre les teves pròpies decisions", diu l'autora al seu lector. 

Els indis lakota diuen que quan Wakan Tanka va disposar de les sis direccions, l'Est, el Sud, l'Oest, el Nord, a dalt i a baix, restava encara per fixar la setena.  Wakan Tanka sabia que aquesta darrera direcció -la de la saviesa- seria la més poderosa, i volia situar-la on no fos fàcil de trobar. Per això va triar un lloc en el qual no acostumem a pensar-hi els éssers humans: el cor de cadascú. El seu interior.

Recordo que en totes les llargues estones compartides en el decurs de la seva malaltia la llavor d'aquest llibre era ben present, però quan la meva germana em va posar l'arxiu amb l'esborrany a les mans em vaig quedar sorpresa. És la modèstia i la senzillesa que destil·la. És aquesta veu interior. És aquest escoltar el teu interior que t'atrapa definitivament i em fa pensar en la llegenda dels indis lakota i aquell tresor de la saviesa que només alguns sabran trobar.  

Em sento infinitament orgullosa de la meva germana i del seu coratge a l'hora d'afrontar les proves de la vida. Com ella diu, "si passa serà perquè aprenguis alguna cosa. No et resignis. Lluita i aprèn".  

Gràcies  a tots per ser-hi!. 

divendres, 11 de novembre de 2016

MALGRAT: UN PAS ENDAVANT CAP A LA TARIFACIÓ SOCIAL


Tots els Ajuntaments tenen equipaments i serveis que no són obligatoris per llei i que van néixer amb voluntat de garantir el seu accés a tots els ciutadans. Parlem de serveis educatius, culturals, socials, joventut o esportius. Parlem de la llar d'infants, les escoles de música, la piscina municipal, els pavellons d'esports, gimnàs, els tallers i cursos de tota mena, la teleassistència o el casal d'estiu, entre d'altres. Serveis que, en general, van néixer amb els objectiu de ser de qualitat, sostenibles i amb clara funció social.

Però la realitat i els canvis econòmics i socials que hem sofert han fet desdibuixar amb el temps aquests objectius, i molts serveis municipals s'han convertit en accessibles només a les franges de població amb més recursos o més poder adquisitiu. 

Cal, doncs, trencar aquesta barrera amb noves eines i avançar en noves polítiques de preus i taxes pels serveis municipals per evitar que algunes families que no són ni "prou riques" ni "prou pobres" quedin expulsades d'aquests serveis. Un servei amb vocació de social no pot permetre que quedin fora famílies de rendes mitjanes i baixes. Per això, apostem per un model universal de preus segons renda. En resum, es tracta de canviar l'assistencialisme per equitat. Canviar el pagament únic corregit pels ajuts socials per una taula de preus variables ajustats als ingressos familiars i sense haver de passar per serveis socials. De pas, descarreguem els serveis socials que prou feina tenen. En aquest cas, les franges de preus s'estableixen normalment en funció de la relació dels ingressos amb l'índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), a partir del qual s'estableixen les prestacions socials de la Generalitat.

En l'informe al Parlament del 2012, el mateix Síndic valora molt positivament els sistemes de tarifació social, "atès que es tracta d'un tipus d'estructura tarifaria que facilita un accés més equitatiu al servei perquè té en compte el nivell d'ingressos familiars". De fet, en els darrers anys la tarifació social s'ha estès per molts municipis, perquè amb l'esclat de la crisi els consistoris ho han vist com un sistema més equitatiu.

Des del PDECat de Malgrat apostem per propostes que avancin en el camí de la justícia social. Propostes valentes i agosarades. Ambicioses. Propostes viables que plantegem iniciar amb l'estudi, les dades i la informació suficients. Ahir vam posar damunt la taula una Moció per impulsar l'estudi necessari per avançar en la tarifació social a Malgrat i vam sortir del Ple amb la satisfacció de veure aprovada la nostra proposta per unanimitat. No tingueu cap dubte. Si les propostes de l'oposició s'aproven per unanimitat segur que son bones propostes.       


divendres, 28 d’octubre de 2016

UNA FOTO QUE JA ÉS HISTÒRIA

Fer una foto no és gens fàcil, i abans de disparar cal seguir una sèrie de passos. Normalment, el primer que fem és escollir el lloc i fixar-nos en el fons i en tot allò que volem que surti. Mirarem l'enquadrament i mesurem la llum. Enfoquem i...... Clik.

Fa temps vaig escriure un petit post amb aquesta imatge, en el que parlava d'estimar Malgrat. Avui he remenat arxius per trobar la fotografia. Per nostàlgia. Per una mena de sentiment de tristesa i d'impotència. En aquell escrit desgranava allò que volia pel meu poble i recordava la lletra d'una cançó que diu:"en mig de la nit, que envolta la plaça tot és com ahir, aquí el temps no passa".

Està clar que a Malgrat el temps passa sense aturador, i que passa amb una piconadora. Cal veure l'espai que ha quedat on abans estava el pont que presidia una de les entrades principals de Malgrat. Ja sé que diran que era vell, que no era segur i bla bla bla. El cert és que sóc bastant pessimista sobre el futur del patrimoni local de Malgrat, sobretot perquè és notori la manca de sensibilitat i el grau de desconeixement des nostres governants en relació als elements patrimonials de Malgrat, però és necessari recordar al nostre govern que, encara que no tinguin sensibilitat envers el patrimoni, "en tenen responsabilitat". Hem de recordar que aquest patrimoni està format per una diversitat de béns, objectes i tradicions. Vestigis capaços de transmetre en el temps, missatges i experiències de gran calat. No és retòrica. De fet, el terme "patrimoni" -d' orígen llatí- vol dir "el que ve dels pares", i evoca per sí mateix el valor del llegat i la herència.

Lamentablement, en aquest món d' avui, buit i artificial, la tendència és prioritzar allò més nou. Som una societat que fabrica, transforma i consumeix novetats a ritme trepidant, i que ràpidament converteix en vell tot el que és nou. En el dia a dia ho veiem i ho constatem en tot. En la política tenim el gran exemple. Prima lo nou. Allò que es ven com a nou i sense passat, però que en realitat arriba sense projecte i sense programa. A veure que cau. Polítics buits i sense sensibilitat. Carcasses. Efímers, Llàstima que quan marxin el pont ja no hi serà.    

dimecres, 26 d’octubre de 2016

TOURDERA: I SI EXPLIQUEM LES COSES COM SÓN?

Aquesta setmana sabem que, finalment, Malgrat s'ha incorporat a la "Tourdera", el projecte de via verda que recorrerà el territori al voltant del riu la Tordera. En tot això, la regidora de turisme subratlla l'oportunitat que s'obre per donar a conèixer Malgrat i en fa una valoració positiva. I jo que ho celebro!. 

Ho celebro, perquè vam ser l'únic grup que portava aquesta proposta al programa electoral del 2015 i que vam fer un compromís públic per treballar conjuntament amb les poblacions veïnes per fomentar activitats vinculades a la valorització dels recursos del territori d'una manera sostenible. Els únics que vam apostar per participar en aquesta iniciativa de desenvolupament local de territori que s'estructura entorn un itinerari que connecta diferents municipis seguint els cursos fluvials de la Tordera, que busca promoure activitats econòmiques i potenciar valors naturals i paisatgístics.

L' Ajuntament de Malgrat s'havia mantingut sempre al marge, però des de CIU (avui PDECat) ja teniem clar que això ens feia perdre oportunitats. Per aquesta raó el passat mes de juny vam presentar una Moció demanant que l' Ajuntament de Malgrat deixes de mirar a un altre costat i poses fil a l'agulla per tal que el nostre poble no quedi despenjat d'un projecte tant important. Curiosament, desprès d'un debat més aviat agre el PSC no va la votar. Sort que el temps posa les coses al seu lloc. i que quan ens creiem un projecte som tossuts de mena. Al final, el més important és creure en el que fas i en allò que defenses. Al final, quan una proposta val la pena el més important és que tiri endavant. La resta -com diuen alguns- "escenografia, foto i medalla".  

dimecres, 31 d’agost de 2016

QUÈ PASSA AMB ELS EMPESTATS?

Era tot just l'octubre del 2014 que penjava un post en aquest bloc amb motiu del sopar que cada any celebra l'organització dels "Empestats" amb els col·laboradors. 

Em sentia molt engrescada i feliç, i vaig fer un escrit carregat d'optimisme. Cal assenyalar a títol d'anècdota que aviat un "anònim" molt simpàtic- d'aquests que escriuen d'amagatotis i després et saluden com si res- va fer un comentari com si el meu entusiasme hagués "gafat" el projecte. Vull creure que no, perquè, de fet, la Festa dels Empestats ha continuat endavant amb un número significatiu de voluntaris que la fan possible i bon nivell d'acceptació per part del públic.

Malgrat aquestes perspectives llegeixo amb sorpresa que els Empestats es plantegen marxar de Malgrat per manca de sintonia amb el consistori, una situació que es fa difícil d'entendre per part d'uns governants que han vingut donant suport durant anys i panys a qualsevol mena d'entitat esportiva, social i culturals, a vegades ben poc consistent o amb objectius més que discutibles, i que ara permet que s'obrin escletxes amb l'organització  d'un esdeveniment tan singular com els Empestats. La única raó possible és la pobresa de mires i la política de poc recorregut. Una llàstima. Sí, Una veritable i autèntica pena que no es sàpiga apreciar l'esforç d'un grapat de gent, la majoria ben jove, que poden ser ben segur, en un futur, el tant recomanable relleu generacional per la cultura local.

Tot i així, com ahir expressava a un dels organitzadors, no vull creure que no hi hagi remei per aquesta falta d'entesa. Diàleg, diàleg i diàleg és la recepta, i així sembla que ho ha entès l'actual regidor de cultura. Fins ara, l'Abert Cuní m'ha semblat un regidor obert  i força dialogant. En aquest sentit més d'un cop no he dubtat a felicitar-lo per algunes iniciatives que amb millor o pitjor fortuna intenta dur endavant des que va arribar al consistori malgratenc. No tot funciona a la primera, però com li he expressat personalment ningú ha dit que innovar o intentar fer canvis sigui una tasca fàcil. En aquest sentit, sempre penso que el paper de l'oposició no ha de ser criticar-ho tot, sinó donar suport a les noves propostes si consideres que van en la línia que tu també proposaries i, fins i tot, compartir la responsabilitat quan no acaben de funcionar.

Dit això, i perquè no sembli que hi poso massa sabó, també recomanaria al regidor que no s'adormi. El desgavell dels serveis municipals en aquesta darrera edició d' Empestats ha estat important, i la incapacitat manifesta d'improvisar o donar solucions per part d'aquests serveis també. Ho he viscut en primera línia. Ho dic amb pena, tot i reconèixer els intents per donar una ràpida resposta de regidors de govern com el mateix Albert. Cuní i l' Oliver SC quan se'ls va avisar. Tampoc comparteixo la seva opinió sobre la forma en que s'han donat a conèixer les crítiques per part de la organització d'Empestats. Mira, opinar és un dret igual que criticar, i faria bé l'Albert C en no repetir alguns mantres dels seus antecessors. Ja és hora que l'Ajuntament de Malgrat comenci a canviar aquest estil antic i ranci de fer callar tota crítica amb l'argument que no és "la forma adequada" com si només fos adequat parlar directament amb el regidor de torn. Totes les formes són adequades si el que es vol és una reacció ràpida, i mira per on, potser la escollida per la organització ha estat a més efectiva. I sinó haver trucar l'endemà mateix per preguntar que havia passat i com havia anat tot plegat.

Però millor intentar girar full i intentar aprofitar aquesta gran oportunitat que s'obre per davant. Ara toca corregir possibles errors a base de parlar. No ens podem permetre perdre  una iniciativa que trepitja amb força i ens fa diferents. Som-hi!.

Gràcies per llegir-me. Seguim!