dimarts, 21 de setembre de 2021

S'ACABA L'ESTIU I ALGUNA COSA MÉS



S' acaba l' estiu. Comença l' evocador període de la tardor associat a la maduresa, la rutina i la malenconia. Per mi s'acaba l'estiu i alguna cosa més. L'estiu ha marcat des de sempre la meva vida, potser perquè m'agrada aquesta estació de l'any, o potser perquè les coses importants a la vida passen en aquest període de temps. Un estiu em vaig enamorar, i els darrers dies d'un estiu em vaig acomiadar desfeta d'aquell amor per sempre. I aquest estiu ha estat estrany i m'ha deixat sense el meu referent vital, el pare. I passen els dies i el cervell -que està pensat per rependre el curs i la rutina de setembre- s'autoenganya i en vol dissimular l'absència. Això m'ha permés passejar pel món, anar uns dies a Mallorca i retornar a la feina. Viure.

Però hi ha moments que el cervell sembla badar, i llavors de cop s'inunda d'imatges, records i sensacions. Aquest mateix cervell que m'ha ensenyat a girar full, a perdonar deslleialtats, tristeses i desenganys per sobreviure i fer la vida suportable, m'agafa per sorpresa i em llença a la cara una onada de nostàlgia. És llei de vida, et diuen. És clar. És llei de vida morir. Com és llei de vida plorar tot allò que estimes i que perds. La frase "és llei de vida" m'ha semblat sempre un mal consol, així que deixeu que m'abraci a la malenconía per dir adèu aquest estiu estrany que marxa.    


dilluns, 2 d’agost de 2021

LA FESTA DELS EMPESTATS CELEBRA EL DESÈ ANIVERSARI



 

La Festa_dels Empestats de Malgrat ha celebrat 10 anys de vida. Un aniversari que significa implicació, feina, voluntat i sentiment de poble, i que només és possible per la participació de molta gent que col.labora desinteressadament per recordar el Malgrat-Vilanova de Palafolls d' un altre temps més fosc. Un viatge en el temps convertit en una representació múltiple a diferents punts del poble que recorda l'arribada de la pesta i els motius que van portar al poble de Malgrat a decidir i reclamar el vot de vila a Sant Roc. Un recorregut per un temps en que la gent només podia mirar al cel per intentar comprendre la malura de la pesta, els atacs dels pirates a la costa, la mort i la misèria. Una festa que recorda el vot de vila, la misericòrdia i la voluntat de persistir. L' estima de tots -artistes, técnics i públic- ha mantingut viva la flama. Ni la pandèmia, ni la pluja que va caure dissabte -amb llamps i trons- va poder apagar aquest esperit de ser. La festa va continuar sota la pluja fins al final i ens va recordar que malgrat els avanços i la modernitat continuem mirant el cel per entendre algunes coses. Col·laborar, participar o formar part d'aquesta projecte és per mi un autèntic privilegi.

Amor infinit pel nostre poble i pel que som. Visca Sant Roc!


dijous, 17 de juny de 2021

EL NOU PASSEIG MARITIM. QUÈ EN PENSES?


 



No tenia planejat escriure un apunt sobre el Passeig Marítim de Malgrat en particular, però fa temps que m’endinso en l’escriptura conscient  i surt el que surt. La reflexió neix d’un retall del tram remodelat del Passeig Marítim que va quedar pres a la meva retina durant la passejada d'un matí de diumenge. 

De fet, el gust de passejar pel Passeig Marítim un diumenge assolellat de primavera, quan tenim tot l’espai per nosaltres, o bé  una tarda d’estiu, quan el sol perd intensitat i compartim amb els visitants un passeig ple de música, bars, botigues, hotels, colors, sabors, trànsit, gent amunt avall, terrasses i paradetes és un dels grans plaers per molts malgratencs i malgratenques. Això ho sap l’Ajuntament i ho sabem tots els que som de Malgrat.

Com també sabem que la remodelació d’aquest Passeig Marítim -l’autèntic eix vertebrador del nostre turisme, sense cap gràcia històrica més enllà de la seva traça rectilínia-, és la “ultima bala” per dotar-nos d’un front marítim nou i modern. Perquè al final, quan el Passeig i el poble van de la mà tots hi sortim guanyant. Així ha estat durant molts anys i així hauria de seguir sent.

Per aquesta raó, molt abans de l’any 2011 el nostre equip va posar a l’agenda la necessitat d’afrontar el repte de la remodelació urbanística del passeig, i la proposta no deuria ser gens desafortunada, perquè a banda de comentaris irònics sobre aquell “cosir el mar” per part d’adversaris polítics de curta visió, el cert és que poc temps després la unanimitat respecte la proposta es va acabar imposant. Per això, des de la perspectiva del temps, lamento la utilització barroera i partidista que alguns han fet d’unes obres que ja se sabia que eren complexes. I ho lamento més encara quan penso que la majoria que vam pujar al carro de la remodelació ho vam haver de fer per lleialtat al poble i des de l’oposició. Però les coses són com són. Allà cadascú amb la seva consciència, perquè al final la història és dels projectes i no pas de les misèries humanes. 

Però aquest escrit no va de retrets, ni de repassar els punts de discrepància concrets que guardo amb el projecte que es va començar a executar. Va de constatar la realitat. D’entendre que ara que ja es recupera lentament la vida i l’activitat turística contrasta el tram remodelat amb la decadència de la fase que resta per executar. A la part recent estrenada destaca l’elegància estètica i la simplicitat del nou urbanisme (hi haurà opinions per tot, és clar) i desvirtua completament el “mantra” d’aquells que han sostingut de forma interessada que amb un rentat de cara n’hi havia prou. 

I és que un Passeig nou pensat pel futur no s’improvisa. Aquesta és la dificultat. No es tracta de pintar jardineres i reparar forats, ni reposar papereres. Passejant pel tram remodelat una s’adona que el buit és un valor, i que el contingut dels espais s’ha de resoldre amb la màxima simplicitat. I a mi em comença agradar aquest buit radical del nou passeig, amb bicicletes pel carril bici, sense vehicles estacionats, sense mobiliari sobrer..., i somio en veure les façanes endreçades i gent, i nous paraments per les terrasses en la mateixa línia de simplicitat, naturalitat i elegància, i amb un reglament pel mobiliari que no faci tard (desitjo). No assolirem mai la perfecció absoluta, però una bona endreça hauria d’anar per aquí. I després caldrà esperar que la jardineria faci el seu curs i ompli l’espai de verd, que això comporta un temps, i sinó mireu l'Avinguda Bon Pastor. Qui l’ha vist i qui la veu. I haurem de veure com poc a poc el Passeig es recupera de la crisi i paràlisi del Covid, com torna a bategar fort, i com les activitats es posen les piles també per oferir la millor imatge. I vagi per davant que si qui ens governa no enten la necessitat i urgència de culminar aquest gran projecte s'equivocarà de ple. Com ja es van equivocar un dia deixant que la degradació guanyés terreny entre les palmeres del nostre estimat Passeig. 

I un altre dia us parlo del que no m’agrada, i de que posats a fer hi trobo a faltar elements naturals i alguna singularitat. Però això serà un altre dia. Les fotos son de l' Alfred Traveria que ha tingut la gentilesa de deixar-me compartir les imatges.

Anem parlant!

Fotos: @Alfred Traveria


 

 

dimecres, 9 de juny de 2021

PRESENTAR UN LLIBRE ÉS TOT UN MÓN

Presentar un llibre és tot un món. Aplegar gent al voltant del primer llibre que acabes de publicar te un significat molt especial i et fa sentir estranya. I ahir, la presentació de “Magma. Poemes i cristalls en suspensió” a la Biblioteca d’Olot va tenir aquesta atmosfera màgica i clàssica d’una presentació envoltada de prestatgeries plenes de llibres, i alhora va comptar també amb la dosi de generositat pròpia d’aquest tipus d’actes. Generositat dels assistents que venen a escoltar a una autora desconeguda que parla dels sentiments i emocions que ha posat sobre el paper barrejades amb el fang i la pluja; i generositat d’aquells que l’acompanyen en aquest viatge i en fan la presentació. Les paraules de la Silvia Vilacoba resseguint el fil de l’AIGUA, l’AIRE, el FOC i la TERRA, el mite ancestre dels quatre elements que han fet de fil conductor de cada poema, i la veu melodiosa de la Carrie Dorca recitant hi van posar la nota d’autenticitat i intensitat que fa d'una  vetllada un moment inoblidable.    

I en aquesta atmosfera màgica vaig intentar traslladar el batec del meu esforç d' abocar en paraules el silenci, el paisatge, la tristesa, el dol, però també la passió per la vida, la terra, les arrels i l’ origen. Un magma interior que connecta amb la dualitat màgica de bellesa i destrucció que simbolitzen els volcans. Una fusió personal i estranya de materials diversos que habiten dins meu i que eclosiona en forma de paraules.