dijous, 8 d’abril de 2021

"MAHALO". GRÀCIES A LA VIDA


Ja fa uns anys, la meva germana Carmina va afrontar un diagnòstic molt dur sense saber que aquell moment íntim i personal seria també el primer pas d'un viatge interior. 

Sempre he pensat que cada ànima necessita trobar el seu camí segons la manera en què el toca la vida. I si la vida et toca en forma de malaltia, pots decidir enfocar la malaltia com una desgràcia, o bé, la pots entendre com una motivació per encetar un llarg viatge a la recerca de l’equilibri personal i emocional. Al final es tracta d’alleujar el dolor o, simplement, abstreure’ns del dolor del món, l’angoixa de la incertesa i, a poder ser, saber retrobar els camins que et connecten de nou a la teva essència i t’aporten l’equilibri i la felicitat. 

Aquesta opció sanadora va ser la decisió de la Carmina a partir d'un punt de no retorn del seu propi procés de sanació. Una opció que l'ha portat a escriure i publicar 2 llibres. El primer "Desperta't a la vida", un autèntic crit de coratge de qui és capaç de nedar contracorrent, i ara aquest nou llibre "MAHALO", per mi un llibre que està escrit com un càntic d'agraiment a la vida. I quan de sobte trobes algú com la Carmina que et regala un bri de llum i esperança en aquest camí fosc i costerut que és la vida, que et parla de connectar amb l’univers, de les arrels i l’escorça dels arbres, de la veu interior, de la vibració, de la saviesa ancestral de les tortugues, de somnis de color turquesa i de viatges a llocs remots, realment mereix la pena aturar la nostra petita i atrafegada vida per escoltar.

Com diu el pròleg de la doctora Isabel Cusó “al final la vida és un viatge que enllaça destinacions, rutes, llocs, persones i situacions".

Com diu la Carmina:

Si he conseguido despertar, a través de este maravilloso viaje, el deseo de aprendizaje para hacer florecer en vuestro interior el espíritu que nos proporcionará la energía del universo, y el equilibrio necesario para purificar cuerpo y alma, el esfuerzo ha merecido la pena”. –MAHALO- Carmina Serra.


dimarts, 9 de març de 2021

VORA L' AIGUA


Aquell era un d’aquells dies que es sentia petita i difuminada. Massa petita per entendre un món tan gran, injust i complicat. Es es va seure a la vora de l’aigua per enfonsar les mans en aquella veu mullada i deixar lliscar entre els seus dits un rastre líquid de paraules mai dites. Aquella làmina cristal·lina i nodridora li va semblar el fil de tot el que havia viscut. L’artèria íntima del seu món que conduïa els sentiments i els somnis que habitaven dins seu per  una espina dorsal imaginària. L’ àvia Margarida  sempre deia que l’aigua sanava i nodria l’ànima. Ara el sol declinava suaument sobre els còdols i banyava d’ombres aquella font inquieta. Va recordar tots els tresors ocults i fascinants que amb el pas del temps i les batalles de la vida havia descobert al seu interior. Va revisar mentalment cada pedra del mur que havia bastit per protegir el seu cor. Cada pèrdua i cada engruna de felicitat viscuda va desfilar en processó per la memòria. Llavors va sentir com una energia desconeguda pujava amb fúria des de la terra per les seves cames com les bràctees d’una buguenvíl·lia vigorosa. Un somriure es va dibuixar al seu rostre. Amb un gest va espolsar l’aigua que duia a les mans i va alçar la mirada serena per buscar el blau d’un cel infinit i transparent.  Va tancar els ulls amb força. Quan els va tornar a obrir aquella font minúscula li va semblar tot un mar per navegar.


divendres, 5 de març de 2021

8 DE MARÇ. EN MARXA!




S’acosta el Dia Internacional de les Dones. El 8 de març. Una jornada reivindicativa que enguany arriba en un context especialment complex que fa més necessària que mai la lluita i la reflexió en clau  de feminisme. El perill real de fer passes enrere justifica sobradament la mobilització. Comparteixo la idea de que impedir les marxes per raons de salut és oportunisme i criminalització del feminisme.

Ara mateix ens trobem en plena lluita contra una pandèmia que ens ha esclatat a la cara. La hòstia ha estat descomunal, però ens ha permès veure amb claredat que l’alliberament que pensàvem haver aconseguit potser no era un “alliberament real”. El confinament ha estat especialment dur amb les dones, i les dades apunten a Catalunya que les dones hem patit un major risc d’exposició a la malaltia que els homes.  La pandèmia ha fet evident que també hi ha una bretxa de gènere que es pot identificar en relació a la situació laboral d’homes i dones davant la COVID-19 (mireu l’anàlisi d’Ester Fayos a la publicació Directa).

I en aquest context una ombra de foscor apareix a l’horitzó. Contemplem atònites com la irrupció d’una extrema dreta desfermada ha trobat una clara estratègia electoral en la “política antifeminista”. Un avís a navegants que posa de relleu que en aquest escenari, el feminisme, el seu rearmament i la lluita col·lectiva serà cavall de batalla i l'opció imprescindible per avançar i barrar el pas al feixisme.   

dilluns, 1 de març de 2021

PRINCIPI I FINAL


 

"L’arrel de l’arbre

clavada al ventre

d’una terra d’ocres,

verds i rogencs.

El xiscle de l’ocell

entre les branques

que son arrels.

El batec suau

de la llavor dins

la medul·la basàltica.

La terra estirant-se

per allà on passes.

Principi i final."

Neus Serra

(Foto by David Serramitjana)