dijous, 17 de juny de 2021

EL NOU PASSEIG MARITIM. QUÈ EN PENSES?


 



No tenia planejat escriure un apunt sobre el Passeig Marítim de Malgrat en particular, però fa temps que m’endinso en l’escriptura conscient  i surt el que surt. La reflexió neix d’un retall del tram remodelat del Passeig Marítim que va quedar pres a la meva retina durant la passejada d'un matí de diumenge. 

De fet, el gust de passejar pel Passeig Marítim un diumenge assolellat de primavera, quan tenim tot l’espai per nosaltres, o bé  una tarda d’estiu, quan el sol perd intensitat i compartim amb els visitants un passeig ple de música, bars, botigues, hotels, colors, sabors, trànsit, gent amunt avall, terrasses i paradetes és un dels grans plaers per molts malgratencs i malgratenques. Això ho sap l’Ajuntament i ho sabem tots els que som de Malgrat.

Com també sabem que la remodelació d’aquest Passeig Marítim -l’autèntic eix vertebrador del nostre turisme, sense cap gràcia històrica més enllà de la seva traça rectilínia-, és la “ultima bala” per dotar-nos d’un front marítim nou i modern. Perquè al final, quan el Passeig i el poble van de la mà tots hi sortim guanyant. Així ha estat durant molts anys i així hauria de seguir sent.

Per aquesta raó, molt abans de l’any 2011 el nostre equip va posar a l’agenda la necessitat d’afrontar el repte de la remodelació urbanística del passeig, i la proposta no deuria ser gens desafortunada, perquè a banda de comentaris irònics sobre aquell “cosir el mar” per part d’adversaris polítics de curta visió, el cert és que poc temps després la unanimitat respecte la proposta es va acabar imposant. Per això, des de la perspectiva del temps, lamento la utilització barroera i partidista que alguns han fet d’unes obres que ja se sabia que eren complexes. I ho lamento més encara quan penso que la majoria que vam pujar al carro de la remodelació ho vam haver de fer per lleialtat al poble i des de l’oposició. Però les coses són com són. Allà cadascú amb la seva consciència, perquè al final la història és dels projectes i no pas de les misèries humanes. 

Però aquest escrit no va de retrets, ni de repassar els punts de discrepància concrets que guardo amb el projecte que es va començar a executar. Va de constatar la realitat. D’entendre que ara que ja es recupera lentament la vida i l’activitat turística contrasta el tram remodelat amb la decadència de la fase que resta per executar. A la part recent estrenada destaca l’elegància estètica i la simplicitat del nou urbanisme (hi haurà opinions per tot, és clar) i desvirtua completament el “mantra” d’aquells que han sostingut de forma interessada que amb un rentat de cara n’hi havia prou. 

I és que un Passeig nou pensat pel futur no s’improvisa. Aquesta és la dificultat. No es tracta de pintar jardineres i reparar forats, ni reposar papereres. Passejant pel tram remodelat una s’adona que el buit és un valor, i que el contingut dels espais s’ha de resoldre amb la màxima simplicitat. I a mi em comença agradar aquest buit radical del nou passeig, amb bicicletes pel carril bici, sense vehicles estacionats, sense mobiliari sobrer..., i somio en veure les façanes endreçades i gent, i nous paraments per les terrasses en la mateixa línia de simplicitat, naturalitat i elegància, i amb un reglament pel mobiliari que no faci tard (desitjo). No assolirem mai la perfecció absoluta, però una bona endreça hauria d’anar per aquí. I després caldrà esperar que la jardineria faci el seu curs i ompli l’espai de verd, que això comporta un temps, i sinó mireu l'Avinguda Bon Pastor. Qui l’ha vist i qui la veu. I haurem de veure com poc a poc el Passeig es recupera de la crisi i paràlisi del Covid, com torna a bategar fort, i com les activitats es posen les piles també per oferir la millor imatge. I vagi per davant que si qui ens governa no enten la necessitat i urgència de culminar aquest gran projecte s'equivocarà de ple. Com ja es van equivocar un dia deixant que la degradació guanyés terreny entre les palmeres del nostre estimat Passeig. 

I un altre dia us parlo del que no m’agrada, i de que posats a fer hi trobo a faltar elements naturals i alguna singularitat. Però això serà un altre dia. Les fotos son de l' Alfred Traveria que ha tingut la gentilesa de deixar-me compartir les imatges.

Anem parlant!

Fotos: @Alfred Traveria


 

 

dimecres, 9 de juny de 2021

PRESENTAR UN LLIBRE ÉS TOT UN MÓN

Presentar un llibre és tot un món. Aplegar gent al voltant del primer llibre que acabes de publicar te un significat molt especial i et fa sentir estranya. I ahir, la presentació de “Magma. Poemes i cristalls en suspensió” a la Biblioteca d’Olot va tenir aquesta atmosfera màgica i clàssica d’una presentació envoltada de prestatgeries plenes de llibres, i alhora va comptar també amb la dosi de generositat pròpia d’aquest tipus d’actes. Generositat dels assistents que venen a escoltar a una autora desconeguda que parla dels sentiments i emocions que ha posat sobre el paper barrejades amb el fang i la pluja; i generositat d’aquells que l’acompanyen en aquest viatge i en fan la presentació. Les paraules de la Silvia Vilacoba resseguint el fil de l’AIGUA, l’AIRE, el FOC i la TERRA, el mite ancestre dels quatre elements que han fet de fil conductor de cada poema, i la veu melodiosa de la Carrie Dorca recitant hi van posar la nota d’autenticitat i intensitat que fa d'una  vetllada un moment inoblidable.    

I en aquesta atmosfera màgica vaig intentar traslladar el batec del meu esforç d' abocar en paraules el silenci, el paisatge, la tristesa, el dol, però també la passió per la vida, la terra, les arrels i l’ origen. Un magma interior que connecta amb la dualitat màgica de bellesa i destrucció que simbolitzen els volcans. Una fusió personal i estranya de materials diversos que habiten dins meu i que eclosiona en forma de paraules.

dilluns, 24 de maig de 2021

ART A LES FAÇANES


Des de fa díes a les façanes d'alguns edificis de la ciutat d'Olot es poden observar unes lones de gran format que tenen a la gent gran com a protagonistes. No hi ha dia que anant o tornant de la feina no m'aturi a contemplar-les. En un moment en que la crisi de la Covid19 ha evidenciat la fragilitat del sistema d'atenció a la gent gran que està institucionalitzada i que s'ha sumat a la fragilitat de la gent gran en sí mateixa, em fa sentir emocions que algú hagi tingut la inspiració de tractar l'art com a comunicador de vivències i transmisor de sentiments d'aquest col·lectiu. 

Els protagonistes han escollit obres que pel motiu que sigui els desperta emocions. El fotògraf ha captat la imatge amb la peça a les mans, i la fotografia s'acompanya d'una frase amb la que el protagonista explica les raons que l'han dut a escollir aquesta peça. El resultat és un treball delicat que transmet molta sensibilitat i respecte cap a un col·lectiu que cal posar en valor. Personalment, l'exposició em fa reflexionar sobre la necessitat de recuperar el respecte a la gent gran, i recordar més sovint que si som on som és gràcies a ells. He llegit que el projecte artístic ha estat impulsat pels museus d'Olot i s'anomena "El museu entra a casa". M'ha semblat una iniciativa preciosa i plena de significat després del temps tan dur que hem viscut. 

https://museus.olot.cat/museu-garrotxa/activitats/donem-los-la-veu/

dijous, 6 de maig de 2021

"MAGMA. Poemes i cristalls en suspensió"


 "MAGMA" és un recull desordenat de sentiments, silencis i paisatges que germina en forma de poemes. Imatges construides a partir del fang, la pluja, el vent i el mar. Una eclosió de paraules des del fons de l'ànima que simbolitza l'erupció d'un volcà.

L'AIRE, el FOC, l'AIGUA i la TERRA, el mite ancestre dels quatre elements que ens sustenta són el connector, el fil invisible que ho embasta tot, la clau que obre la porta a la saviesa i claredat necessàries per entendre'ns millor.

Arriba un confinament inesperat, i en mig d’aquell desconcert inicial obres el calaix dels somnis i recuperes un projecte llargament acariciat. Mot a mot intentes posar ordre als sentiments i les emocions de diferents etapes de la vida. “I mentre fas i desfàs cada nus de la troca de la teva vida vas capturant aquells instants viscuts, la tristesa, els somnis i les esperances. Ho poses tot en una capsa imaginària. Fragments del mar, horitzons blaus, pols de terra del Pla de Grau, llavors a punt de germinar, el crec-crec de les fulles seques, la roca basàltica i el paisatge de la Garrotxa, el teu poble, el vent que et despentina, l’olor dels teus fills, el sabor de les pomes reineta...I amb tots aquests cristalls de vida construeixes lentament la teva pròpia càmera magmàtica. I només de tant en tant la sorra del temps esquerda aquest embolcall soterrani que  habita al teu interior i deixa fluir la lava, escupin per la boca espurnes de foc i de paraules. Llavors la pressió afluixa. El dolor es dilueix i, serena, acates que les coses realment  importants de la teva vida són aquells fragments de mar, l’horitzó blau, la fulla seca que trepitges, el teu poble, el paisatge que t'acull, el vent que et despentina, l’olor dels teus fills, el sabor de les pomes reineta.... Les petites coses que has desat en un garbuix dins aquella mateixa capsa. Llavors entens les raons del teu íntim viatge. Et sents alliberada. Lliure per créixer, per florir, per donar fruits com el ventre d’una mare. Sona “Un bel di vedremo”. Èxtasi absolut. Ja estàs a punt per tornar a començar”.

Fragment de “MAGMA. Poemes i cristalls en suspensió”

*En breu trobareu el llibre a la llibreria La Pilona.