divendres, 5 de maig de 2017

DES DE LA CÀMERA DEL PLE

ORDRE DEL DIA PLE ORDINARI 4/05/2017





1.- Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el dia 6 d'abril de 2017.
2.- Disposicions, acords i resolucions d'especial interès pel Consistori.
3.- Dació de compte de l'informe de morositat corresponent al primer trimestre de 2017.
4.-Aprovació inicial de la modificació de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa per la prestació de serveis mitjançant la utilització d'instal·lacions municipals.
5.- Aprovació de les bases reguladores de les subvencions atorgables per l' Ajuntament de Malgrat de Mar per l'exercici 2017.
6.- Aprovació de les bases específiques reguladores de les subvencions en matèria d'habitatge social que atorga l' Ajuntament de Malgrat pel 2017.
7.- Aprovació de les bases específiques reguladores dde subvencions pel foment de l'activitat econòmica que atorga l' Ajuntament de Malgrat per l'exercici 2017.
8.- Moció dels grups GPM PSC i PP per a realitzar l'obertura de l'Av. Mediterrània per a connectar amb el carrer Sant Elm.
9.- Dació de compte dels decrets 495 a 803/2017.
10.- Torn obert de preguntes. 
(11.- Moció d'urgència del PP. No s'aprova la urgència per haver estat lliurada aquella mateixa tarda i no haver arribat a tots els regidors. Queda pel proper ple).

Ahir vam celebrar una nova sessió del ple de l'Ajuntament de Malgrat, l'ordinària del mes de maig. Us he posat els punts de l'ordre del dia, però faré només referència als més rellevants.

Vull aclarir que el punt 2 és nou, i s'ha incorporat recentment amb voluntat del nou govern de portar a ple aquells punts que s'aproven a les diferents juntes de govern o, en el seu cas, aquells projectes, reunions o propostes que cada regidor considera que poden tenir un major interès pels  malgratencs. 

Així, el regidor de cultura (Márquez-Cup) va fer un balanç de la darrera edició de MalgrArt i un agraïment especial a tots aquells que han fet possible que es repetís la Cantata Escolar, enguany amb col·laboració de grups de teatre amateur.

El regidor de comunicació (Roger-Erc) ens va explicar els avanços en la implantació de l'administració electrònica. 

El regidor de serveis socials i inserció laboral (Jofre Serret-PDECat) va exposar els eixos de la nova convocatòria dels plans d'ocupació i el projecte de "brigades joves" adreçat als joves del  nostre poble per oferir la oportunitat d'una primera experiència laboral.

A partir d' aquí es va obrir el debat com un meló i es va posar de manifest algunes obvietats: que els canvis sempre costen d'acceptar, que alguns ens adaptem millor que d'altres a les contrarietats de la vida, que n'hi ha que encara es llepa les ferides, que el PP té intenció d'exercir de cap de l'oposició mentre el PSC bada, i que des del nou govern hem de fer també autocrítica en alguns punts. Ho vam constatar en el punt 4. Una simple modificació d'un preu públic per l'ús del box d'assaig del centre cívic que el regidor de cultura ha consensuat amb els grups de música. Bona feina del Sr. Márquez. Ho demostra el nivell de la única crítica que va rebre i que resumeixo en el "aii! què farem si venen grups de fora???. No els cobrarem més car?", una crítica ben cutre venint d'aquells que han promocionat un parc Francesc Macià que costa una pasta de mantenir i que gaudeixen els de Malgrat i els de fora. (Com penso ha de ser). El Sr. Ortin (nou regidor del PSC) fins i tot es va lluir amb un crit dramàtic: "És un xollo!", ens va dir. Carai!. Quan el debat arriba aquest nivell la raó et diu que millor passar pantalla.

El punt 6 era la convocatòria d'ajuts als propietaris d'habitatges adscrits  o que s'incorporin a la borsa de lloguer social de Malgrat. És la 3ª vegada que s'obre la convocatòria i cada any s'han anat introduint petits canvis. Enguany seran subvencionables les actuacions per la millora de l'habitabilitat, l'eficiència energètica o l'estat de conservació de l'habitatge destinat a lloguer social. 

La mesura té com objectiu millorar el parc d'habitatges destinats a lloguer social, però no em va estalviar un discurs demolidor de la Sra. Ortiz. La regidora Ortiz es va passar de frenada i va equivocar completament el to, les formes, i contingut. Has d'anar en compte amb el que dius quan representes a un partit que es diu "socialista" i que en més de 30 anys ha permès que Malgrat fos un clar exponent de la bombolla immobiliària, i que no ha estat capaç de bastir ni una mínima política d'habitatge municipal. 

Ara tenim el que tenim. Families amb problemes dramàtics als que no podem donar resposta. Faria bé la Sra. Ortiz de parlar amb més prudència i no donar lliçons, però comprenc que és difícil fer-ho quan no ets capaç de veure més enllà del teu nas. Si els esforços abocats en els darrers 10 anys per donar sortida als terrenys de la misteriosa Ciutat Sanitària s'haguessin destinat a impulsar un parc públic d'habitatge social altre gall ens cantaria.

Finalment, el punt 8. Obertura de l' Avinguda Mediterrània. Projecte llargament reclamat per completar les anelles de la nostra circulació malabar i veure si podem arreglar aquest pitafi de mobilitat que tenim a Malgrat. Projecte presentat públicament com un dels 10 objectius d'aquest govern per aquest mandat.  N'hi ha que perduts bous i esquelles s'apunten al carro. Doncs, som-hi!. Aquest ha estat un projecte absurdament posposat per anteriors governs, però és un projecte que exigeix ampli consens, així que endavant.  

Per acabar el ple sessió intensiva de preguntes de regidors. A destacar les que es van formular al regidor de cultura sobre el nou format de Festa Major "menys dies i més intensos". La resposta del responsable de cultura es va convertir en una brillant conferència sobre el concepte de cultura tant decadent que hem patit els darrers anys contraposat al nou concepte de cultura que es vol anar teixint. Sincerament, quan ets a la oposició algunes preguntes les  carrega el dimoni. 

Brillant i honesta la resposta del meu company Serret-PDECat a la pregunta sobre la contractació de plans d'ocupació per cobrir el volum de treball de l'àrea. "No fem politiqueta", va deixar anar. "Contractarem el professional que calgui amb informes desfavorables de qui sigui per donar un millor servei als usuaris de Malgrat". No es pot consentir donar una primera visita a dos mesos vista en temes socials. 

Certament, la nau socialista ahir no va tenir un bon dia. Greu error exposar-te a rebre una bastonada com la que ahir va rebre el PSC entre cultura i serveis socials. Dos àrees que per el seu projecte haurien d'haver estat prioritàries i que hem rebut amb greus mancances per culpa de la incapacitat dels seus responsables per la presa de decisions.                    

divendres, 31 de març de 2017

NI 100 DIES DE GRÀCIA

Mentre repasso les notes d'avui de la meva llibreta vermella d'habitatge m'ha vingut al cap l'eslogan de la nostra darrera campanya electoral. "Tota una altra història". Un lema que volia transmetre la necessitat d'impulsar una manera diferent de fer les coses, lluny del populisme i el culte a la persona, una aposta per construir enlloc de destruir i que posava a les persones com a prioritat.
I de veritat que el que estem fent a Malgrat és tota una altra història. Potser resulta difícil d'entendre per alguns que es deixen atrapar per la crítica facilona, sense ni donar els 100 dies de gràcia que tot govern mereix.Tant se val. Tanquem una setmana en que hem posat fil a l'agulla en molts temes que anirem perfilant. Una setmana que ja ha permès posar blanc sobre negre i que deixa clar que ni som "continuistes" ni anem enrera com els crancs.
Les coses al ritme que han d'anar. Tindrem comptadors d'aigua solidaris, treballem en la ruta de La Tordera, el casal d'estiu municipal oferirà places per infants amb necessitats especials, els veïns podràn participar en els projectes del barri, estem planificant la millora del manteniment i gestió dels espais públics, busquem solucions per la regressió de la costa, però sense acceptar imposicions i garantint el respecte a la zona deltaica (si calen dos reunions les fem, perquè la feina no ens espanta), trepitjem els barris per detectar mancances i deficiències i per copsar la opinió dels veins. 
Som lents? No sé. Avui que la cultura gastronòmica està en alça posem que no som un govern "fast food", sinó més aviat "slow food". Cuinem a ritmes diferents, però cuina de qualitat.


dilluns, 13 de març de 2017

PAGUEM LA QUOTA DE L'AMI, SÍ O NO?

El primer grau de saviesa és saber callar, però quan estem en el debat polític hi ha qui parla massa i sense cap argument de pes. 

Després d'acusar-nos de robar-li l'alcaldia amb l'únic argument de "jo que us he fet per merèixer això", ara Joan Mercader ens sermoneja sobre com gastar el diner públic "de tots" i ho fa amb el fastigòs argument espanyolista del PP i Ciutadans sobre el pagament de la quota de l'AMI. 

Permeteu que apunti que és del tot lògic i natural que el consistori malgratenc aboni la quantitat que li toca, perquè una àmplia majoria del Ple va votar a favor d'integrar-se a l'AMI (Associació de Municipis per la Independència). Per tant, va quedar clar que el procés sobiranista és "d'interès comú municipal".

A més, emparant-nos en l'Estatut i la Llei de Régim Local -que no crec que Mercader discuteixi- l'Ajuntament té plena competència per decidir pagar la quota i per pagar-la. 

Salta a la vista que Mercader fa un descarat ús esbiaixat del bé comú i el diner públic "de tots". Primer, perquè la quota és un miserable percentatge del pressupost municipal, però a més, perquè Mercader oblida que l' Ajuntament és sobirà per adherir-se a l'AMI i també té ple dret per decidir pagar quotes anuals a l'associació. L'article 87.2 de l'Estatut del 2006 és molt clar quan recull que els municipis "tenen dret a associar-se i cooperar entre ells ...per complir tasques d'interès comú i que les lleis no poden limitar aquest dret "

La Llei de Régim Local diu que els municipis "tenen autonomia per defensar els interessos de la col·lectivitat  i tenen competències en àmbits com la participació ciutadana, l'autoorganització, la identitat i la representació locals." 

En aquest sentit no hi ha res més proper a la "identitat" que el procés sobiranista català que busca precisament donar identitat pròpia, nova i diferent, a la comunitat catalana.

Mercader també fa un ús esbiaixat de l'objectivitat i a la representativitat de l'AMI. Diu que no representa tothom. És curiós aquest argument, perquè quan es va aprovar la adhesió a l'AMI per majoria el PSC no va impugnar mai el procés associatiu. Però és que resulta que la postura que ens ha estat imposant Joan Mercader i la seva predecessora de girar l'esquena a l'AMI i  al procés tampoc representava a tothom. I resulta que aquestes qüestions, és a dir, quan hi han dues o més postures en democràcia es resolen votant i acceptant el que diu la majoria. Vet aquí!. Just el que ells mai han fet.     

Ara bé, en un únic punt puc estar d'acord amb el lament d' en Joan. No m'agrada malbaratar diner públic. Per tant, si al Joan li preocupa no malbaratar diner públic en allò que per ell és simple ideologia, llavors hauria de fer balanç detallat de tots les bestieses que el PSC i la seva predecessora a l'alcaldia ha arribat a fer al llarg dels anys per "pura ideologia" o simple "mala llet". 

Per netejar-se la consciència en Joan podria començar retornant els 6.000 euros que la Campoy es va gastar per registrar "Malgrat, desperta!" per pura vanitat i per afany de perjudicar a un adversari polític. Pot retornar els diners d'un viatge al Marroc que van fer una magnífica delegació de governants del PSC de Malgrat i que, a data d'avui, encara ningú no ens ha explicat el propòsit ni l'objectiu (i va costar una pasta!). Pot retornar també els diners malbaratats de les cartes que es van enviar per promoure un suposat "turisme militar" aprofitant l'avinentesa de la Chacón, o simplement retornar els diners que va costar una càmera que es va instal·lar a la sala de plens per pura ideologia clientelar i que mai, mai va servir per res (l'import més o menys crec que era equivalent a la quota de l'AMI)........

En fi, que no acabaria mai. Ho deixo aquí, perquè després m'agafen mania. Un cop més, és el tarannà de cadascú. Mentre ells parlen els altres anem per feina. Si tot el que pot criticar Mercader és la quota de l'AMI vol dir que anem bé. Seguim!    

dilluns, 6 de març de 2017

EL PLE DEL CARTIPÀS SUPERA EL TRÀMIT


El Ple extraordinari del cartipàs a l'Ajuntament de Malgrat que es va celebrar aquest passat dijous va superar el tràmit i el nou equip de govern format per JxM, ERC, PDECAT i CUP comença a rodar amb força.

Els punts que es van portar a Ple van passar el tràmit sense massa sotracs. Es van aprovar les retribucions que trobareu a la web municipal. A destacar que amb una millor organització s'ha pogut reduir en 22.000 euros la despesa que suposa els sous dels regidors. En aquest punt només puc dir que des del nostre grup hem mantingut sempre un discurs basat en la coherència i el respecte vers la responsabilitat que suposa assumir una competències municipals. Potser per aquesta raó no vam ser interpel·lats pels grups de la oposició. 

També s'han introduït canvis com el dia de celebració de la Junta de Portaveus que ara es farà el mateix dia del Ple a les 13 hores per tal de intentar de dotar-la d'una major funcionalitat. Personalment, el balanç que puc fer fins ara de les Juntes de Portaveus ha estat molt pobre. Segons el Sr. Mercader ajudava a fixar l'ordre del dia dels plens, però no se m'acut cap exemple que permeti sostenir aquesta afirmació.

La Junta de Govern local es celebraran el dimarts i no els dijous i serà paritària, és a dir, hi haurà un equilibri entre els grups municipals representats. També és de lògica si tens en compte que hi ha un gran equilibri entre les forces polítiques que formen el nou govern.   

Finalment, es retornen atribucions al Ple, Això, juntament amb la derogació del Reglament Orgànic Municipal (ROM) aprovat sense consens suficient en aquest mandat permetrà que el Ple recuperi el caràcter de màxim òrgan de debat que li és propi i que mai hauria d'haver perdut. 

Serà una satisfacció personal que no us podeu ni imaginar fer possible la eliminació del esperpèntic rellotge que darrerament s'havia erigit en l'autèntic protagonista dels plens.    

dissabte, 4 de febrer de 2017

UN NOU GOVERN PER MALGRAT

Diuen que després de la tempesta sempre arriba la calma, però en aquest cas no parlem de pluja. 

Per primera vegada a la història democràtica del nostre poble s'ha produït una moció de censura i un autèntic canvi al capdavant de l' Ajuntament de Malgrat. Un fet que, contra el criteri d'alguns, tot i ser extraordinari, no reflexa més que la normalitat democràtica que ha de regir un poble. Un canvi que ambiciona ser molt més que un relleu, i que té per objectiu demostrar que és possible una nova governança local.

La Moció que el grup municipal del PDECAT ha signat i recolzat és conseqüència del fracàs de l'anterior alcalde que ha estat incapaç de veure que no disposava d'una majoria, i no ha sapigut teixir les complicitats suficients per formar un govern estable, o assegurar-se com a mínim acords puntuals.

Des que van esclatar els primers rumors, i malgrat la legalitat de la moció i la legitimitat dels que l'hem signat, hem pogut llegir i escoltar un grapat de mitges veritats i versions interessades, sobretot per part del PSC de Malgrat i els seus partidaris, que val a dir, s'han revelat en molts casos com autèntics exaltats. Vagin aquestes línies per recordar a tots ells que la "moció de censura" és una peça fonamental del sistema democràtic. Estem en una democràcia representativa, on tenim un sistema d'elecció indirecte de l'alcalde/ssa, i on no regeix el principi de força majoritària. L'alcalde/ssa és escollit pels regidors/es que ha escollit prèviament el poble a unes eleccions municipals.

I, per què una moció de censura? Moltes raons podríem apuntar, però fonamentalment, perquè en aquests 18 mesos de mandat de Joan Mercader no hem vist més que indecisió, inoperància i paràlisi de projectes importants per Malgrat. Perquè dia rere dia hem constatat una manca de cultura democràtica insòlita en uns polítics tant joves educats en la democràcia. Perquè tot i oferir-nos a col·laborar per facilitar l'acció de govern han estat moltes les ocasions que s'ha menystingut el paper dels grups de l'oposició. Perquè no es té cap idea ni projecte global que planifiqui estratègies per determinar quin model de poble per Malgrat es vol. Només hem vist falta de determinació i improvisació. Ara a correcuita s'han fet grans anuncis de projectes que només són fum i que mai han explicat. On eren aquests projectes? on eren les respostes quan Ple darrera Ple hem formulat preguntes sense obtenir cap resposta?.

Certament, després de diferents episodis que s'han produït als darrers plens municipals el pacte s’ha precipitat. Però el que ha passat estava escrit des de feia temps que acabaria passant. Era obvi que en aquests darrers mesos s'ha esquerdat la confiança dipositada en Joan Mercader tant per part del soci de govern, que s'ha sentit arraconat, com de la resta de grups. Això ens portava directament a tenir “un govern dèbil i sense futur”. Per nosaltres l'acord assolit que comença a caminar era la única sortida. 

Aquest pacte permet deixar enrere partidismes rancis i egos polítics, i és una forma de crear una nova coalició que aposta per un nou model de governança, més democràtica, consensuada i transparent. Som conscients que la pluralitat mai és fàcil de gestionar i que per alguns és una debilitat, però per nosaltres precisament és en aquesta pluralitat on rau l'autèntica fortalesa del pacte. 

A la vegada, l'acord suposa superar rivalitats i antagonismes. En aquest sentit, puc assegurar que em sento personalment orgullosa de ser partícep d'aquesta nova etapa de confiança mútua entre tots. Sincerament, no entenc la sorpresa d'alguns davant una capacitat d'entesa tan àmplia. Des del punt de vista ideològic no és incoherent, perquè resulta evident que JxM estarà sempre més a prop de PDECAT que del PSC. Tenim punts que ens uneixen i, el més important, les dues formacions hem estat capaços de posar el comptador a zero per al bé de Malgrat. Hem entès que vivíem un moment excepcional i que calia prendre decisions. Ningú podrà dir mai que no vam saber estar a l'alçada de les circumstàncies. Per uns potser és un factor sorprenent, però no ho és per aquells que tenim el convenciment de que la política és diàleg, negociació i pactes, i que aquests són ingredients imprescindibles per la gestió del bé comú.   

Anirem desgranant els objectius i compromisos de l'acord que hem fet públic. Faig meves, nostres, les paraules de Gandhi "Tu, jo, nosaltres, vosaltres, tots junts podem ser el canvi que desitgem per veure un món millor". 

Que així sigui!.   

  

dimarts, 20 de desembre de 2016

20 DE DECEMBRE. AVUI FAIG ANYS!

Vaig néixer el 20 de desembre de 1963. Avui faig anys. Ni molts ni pocs. Depèn de per a què. Per exemple, estimo molt i millor, i he assolit aquell punt òptim de maduresa que em permet veure algunes coses des de certa distància o prendre'm la vida com si ja anés de tornada. Continuo pensant que el món pot canviar i que val la pena posar-hi un granet de sorra. He gaudit de moments d'intensa felicitat i he plorat la pèrdua d'una part de la meva vida. He confiat en gent que no ho mereixia i he trobat grans amics i persones. He tingut prou temps per aprendre que les coses realment importants són les més senzilles i invisibles als ulls.

Sóc com sóc pels aprenentatges que he fet pel camí de la vida, per tot el que he recollit i per allò que he pogut escampar.   

Sigui com sigui he arribat als 53. Ho he fet envoltada de gent que m'estimo i m'estima. Des de primera hora rebo felicitacions de familiars, amics, companys i coneguts, i ho agraeixo infinit. M'agrada fer anys, celebrar-ho i compartir-ho. Després bufaré unes espelmes i amb una mica de sort potser desembolicaré algun regal inesperat.   

dilluns, 21 de novembre de 2016

DESPERTA'T A LA VIDA!. EL LLIBRE-TERÀPIA.

Quan et demanen que presentis un llibre sempre tens la sensació d'assumir una gran responsabilitat. Comences a pensar si seràs capaç d'apropar el llibre a la gent, com has de parlar de l'autor/a, com fer la presentació....imagineu si a mes qui t'ho demana és la teva pròpia germana!. Llavors l'encàrrec es converteix en un repte i la por a decebre es fa molt present i et tremolen les cames. 

Aquesta era la sensació que tenia el passat dijous quan vaig entrar a la sala de La Barretina, aquest espai de gran calidesa que ofereix un marc tant singular per aquest tipus d'acte. 

Va ser entrar a la sala i saber que el que havia d'explicar era molt més senzill del que pensava. Es tractava d'explicar com em vaig trobar amb el llibre de la Carmina per primera vegada, perquè sempre dic que aquest és un llibre amb certa màgia. Un llibre teràpia. Un llibre sense cap pretensió literària que simplement vol explicar una vivència personal i transmetre un missatge d'esperança. "Guarda el que hagis pogut aprendre , escolta el teu interior, i prepara't per prendre les teves pròpies decisions", diu l'autora al seu lector. 

Els indis lakota diuen que quan Wakan Tanka va disposar de les sis direccions, l'Est, el Sud, l'Oest, el Nord, a dalt i a baix, restava encara per fixar la setena.  Wakan Tanka sabia que aquesta darrera direcció -la de la saviesa- seria la més poderosa, i volia situar-la on no fos fàcil de trobar. Per això va triar un lloc en el qual no acostumem a pensar-hi els éssers humans: el cor de cadascú. El seu interior.

Recordo que en totes les llargues estones compartides en el decurs de la seva malaltia la llavor d'aquest llibre era ben present, però quan la meva germana em va posar l'arxiu amb l'esborrany a les mans em vaig quedar sorpresa. És la modèstia i la senzillesa que destil·la. És aquesta veu interior. És aquest escoltar el teu interior que t'atrapa definitivament i em fa pensar en la llegenda dels indis lakota i aquell tresor de la saviesa que només alguns sabran trobar.  

Em sento infinitament orgullosa de la meva germana i del seu coratge a l'hora d'afrontar les proves de la vida. Com ella diu, "si passa serà perquè aprenguis alguna cosa. No et resignis. Lluita i aprèn".  

Gràcies  a tots per ser-hi!.