dimecres, 25 de maig de 2016

UN ANY DE MANDAT MUNICIPAL. FEM BALANÇ?


Un balanç al complir-se aquest primer any de govern de Joan Mercader i Junts x Malgrat ens obliga a ser especialment crítics. Ras i curt. Les expectatives d’una nova manera de fer les coses que un relleu a l'alcaldia podien generar s’ han esvaït completament. Algunes passes han anat en sentit positiu, com l'obertura de les juntes de govern a tots els grups, però tot plegat ha quedat només en un gest donada la progressiva pèrdua de contingut de la pròpia junta de govern Junts x Malgrat ha esdevingut finalment el que molts sabíem, una mena de “frau polític” amb més vocació de garantir l’ alcaldia a un PSC en hores baixes que de impulsar canvis reals al municipi. Tot i així, val a dir que aquelles fotos entranyables dels primers dies de pacte en que anaven tots de bracet i es donaven les mans a tots els actes en un gest de felicitat sublim han desaparegut, ja sigui per estratègia política, o bé, perquè les fregadisses del dia a dia de la gestió municipal s'imposen i no ajuden a fer amics. 

No es pot negar que el pacte ha comportat estabilitat, per aquesta raó costa d'entendre l'actual paralització municipal. No hi ha excusa que valgui. No ens deixem vendre la moto. Que s'impulsin alguns actes de promoció -gens originals, per cert- amb més  o menys èxit, no pot ocultar la realitat. Que els arbres no ens tapi el bosc. Des del mes de juliol de 2015 les propostes d'acció de govern que s'han portat al ple han estat minses, i els punts de l'ordre del dia l'han omplert majoritàriament les mocions i propostes de l'oposició. De la poca activitat de govern cal dir que la majoria de punts han estat de tràmit: aprovar el compte general, modificació de reglaments, elecció de festes, modificació de preus públics i ordenances fiscals, ordenança de clubs de cànnabis, i coses per l'estil.

Tanmateix, hem constatat que es produeix un incompliment d' acords de ple adoptats, i que en aquest punt el govern desafina. Un exemple l'hem vist amb la incapacitat de fer una cosa tant senzilla com col·locar el cartell de l’ Associació de Municipis per la Independència (AMI) a Malgrat. Un acord adoptat per la majoria del plenari, amb els vots dels que avui formen Junts per Malgrat, i que demostra una evident incapacitat per mantenir les pròpies conviccions per part d'alguns. El Sr. Mercader en aquest punt és un alumne aplicat de la seva antecessora. El problema rau quan els mateixos que es revelen incapaços de defensar un simple acord de ple afirmen que resoldran el problema de l'habitatge a Malgrat. Les cames et tremolen. Si posar un "cartellet" de no res que llueix a la major part de municipis de Catalunya, costa Déu i ajuda i no se'n surten. Podem esperar que resolguin un tema tant complexa com l'habitatge social?

La veritat, i que ningú s'ofengui, és que a data d’ avui hem vist un govern insegur, lent, poc cohesionat i més entregat a fer polítiques d’ aparador que a resoldre les mancances de l'àrea de serveis socials. A destacar el perfil d'algun regidor de tarannà més dialogant i obert a propostes culturals que sembla tenir voluntat d'apropar-se a les entitats i col·lectius lluny dels prejudicis. Tot i així, les Barrakes en el format actual han desaparegut. Per la resta, res. Festes i festetes, Balcons florits (4 per ser exactes), cosetes que fa anys que s’ impulsen a altres municipis que s'intenten introduir a Malgrat amb més o menys fortuna, però cap projecte realment dinamitzador per Malgrat amb uns objectius clars que permeti valorar-ne els resultats. Els actes de promoció del comerç i el municipi ja ens agraden, però haurien d'anar acompanyats d'un pla i una estratègia clara amb un conjunt d'accions. Dona la sensació que posem molta atenció al guarniment, però poca al contingut. Despeses més que discutibles com els 200.000 euros pressupostats per instal·lar unes càmeres per vigilar-nos, però poc personal per desfer el col·lapse dels serveis socials i un evident abandonament de l’ espai públic. Només cal donar un tomb per alguns punts del municipi com l’ Avinguda Bon Pastor al segon tram recentment inaugurat per constatar el nivell de brutícia i descuit. Debats surrealistes que han pres protagonisme -com el del nou Reglament Orgànic Municipal-, i que han servit per mostrar una preocupant imatge del govern, la incapacitat pel diàleg o, el més greu, la por a mostrar feblesa. Constatar que alguns necessiten fer normes i reglaments a mida per dissimular les mancances, i que el món canvia, però aquí res no es mou. Cap projecte engrescador sobre la taula més enllà del que fa anys que està en via morta a l’ agenda municipal. Dona la sensació que l'únic canvi real que han estat capaços d'impulsar en TOT UN ANY ha estat el de les taules de l'àrea de política territorial, un canvi d'ubicació del personal que algú hauria d'explicar amb més detall, perquè realment costa de trobar una explicació raonable o una utilitat pràctica més enllà del que semblen formes poc recomanables d'exercir l'autoritat.

Però mentre fent i desfent aprèn l'aprenent, en aquest primer any també hem estat espectadors de preocupants rumors sobre la contractació de la figura d’ un gerent amb truc per suplir la incapacitat de lideratge i organització de l’ equip de govern més car de la història. Cap projecte de futur, cap debat nou sobre la taula. Portals de transparència, però converses per adquirir propietats sense llums i taquígrafs i visites a les que només són convidats els escollits (com a mínim els convergents no hi som convidats). Reunions amb la PAH, però ni un sol habitatge social en perspectiva. Portals de transparència al costat d'un regidor d'esports que es nega a contestar en públic una simple pregunta sobre una taxa. La dura realitat esclatant a la cara.

En definitiva, ara per ara, un mal govern. Esperem que Malgrat no hagi de passar tres anys més a la via morta. Encara tenim bona part de mandat per endavant per agafar la brúixola i posar rumb. També és cert que la vida municipal pot comportar canvis a curt termini. De fet, s'observen canvis i moviments a l'horitzó que poden sorprendre a més d'un. Nosaltres seguirem a l'oposició, però no deixarem d'intentar fer propostes de poble i, a la vegada, fiscalitzar l'acció de govern com pertoca.

divendres, 13 de maig de 2016

EL 26 DE JUNY. QUE PASSI RÀPID!

Confesso que anar a votar novament el proper 26 de juny no em fa massa il·lusió. Se'm fa estrany que amb els resultats a la mà ningú hagi estat capaç de posar seny i formar un govern. 

Hem vist teatre, i teatre del bó. Postureig polític. Gesticulacions. Hem vist com alguns procuren salvar el cul, i altres els perd la pressa. Personalment, se m'ha fet llarg. Per un moment vaig arribar a pensar que el Pedro Sánchez aconseguiria guanyar terreny, però finalment haig de reconèixer que la realitat s'imposa. El tal Sánchez té menys lideratge que una anxova, i la postura estàtica de Rajoy ha estat possiblement més intel·ligent i li donarà més rédit electoral. Ja se sap que calladet sempre surt més ben parat aquest home. Ara se'm farà igualment llarg arribar al 26 de juny, i molt em temo que el resultat ens portarà a un nou atzucat. 

A nivell català fa molt de riure una campanya amb Unió demanant votar en blanc. Per Déu!. Em sembla d'una irresponsabilitat que mai hauria imaginat d'un partit que sempre ha presumit de seny i que tot just fa quatre dies ens deia com era d'important anar a Madrid. Delirant!. Esborrats del mapa polític per no saber llegir a temps els canvis a la societat no han trobat millor opció que apuntar-se com a pròpis els vots en blanc del 26 de Juny. No sería més honest i elegant quedar-se a casa i que cadasqú voti el que vulgui?.

De la resta ja en parlaré un altre dia. Al final el més segur és que tots votarem el mateix i tot quedarà igual. O pitjor. Alguns ni votaran esgotats de tanta onada de debats i tertulies. En fí!. Què passi ràpid i arribi el 26 de Juny. El millor és que la campanya es tancarà el 24 de juny. Per tirar cohets!.

dimarts, 10 de maig de 2016

BRUTÍCIA I DEIXADESA ALS ESPAIS PÚBLICS DE MALGRAT

El 17 de juny de 2012 es va estrenar amb la xerinola habitual les obres d’urbanització de la riera de Sant Genís de Palafolls, en el tram comprés entre els carrers d’en Fonlladosa i de Passada. Aquesta obra va suposar la urbanització sobre un tram de 170 metres de la riera coberta.
 
Les obres van incloure la creació d’una zona enjardinada per salvar els desnivells i una zona formigonada sobre la canalització de la riera davant les edificacions existents. El cost de l’obra va ser de 488.751,09 euros que es van pagar entre l’Ajuntament (60%) i els veïns (40%).
Un dels aspectes més destacats del projecte era, sens dubte, l’enjardinament. Així ho assenyalaven les cròniques del moment que destacaven que aquest enjardinament seguia els paràmetres  dels Espais Verds Municipals, de sostenibilitat, estalvi d’aigua, vegetació autòctona,, etc etc....
Cal recordar que aleshores l’Ajuntament acabava de presentar el Pla Director d’Espais Verds “un full de ruta per la gestió”, segons afirmaven, i presumia de ser un referent en jardineria.
Avui, una simple passejada per la  zona permet comprovar com els plans directors i altres coses per l’estil són un recull de bones intencions, però que són insuficients si al darrera no hi ha una mentalitat clara de fer les coses ben fetes. L’abandonament actual és inacceptable . Graffitis a les tanques, brutícia, enjardinament deteriorat....Cal fer actuacions amb urgència i no esperar a les properes eleccions.
 

dilluns, 9 de maig de 2016

COR JOVE CONTRAPUNT. CONCERT ANIVERSARI

 
L'església de Malgrat va ser escenari, aquest passat dissabte, del concert d'aniversari del Cor Jove Contrapunt. La coral va oferir amb la The Ripieno Consort Orquestra una interpretació magnífica de la Cantata BWV 131 de Bach, i peces del seu repertori ja familiar per aquells que hem anat seguint la trajectòria de la coral. El nombrós públic que va omplir l'església va ovacionar i aplaudir als cantaires, i és que es pot dir que el Cor Jove Contrapunt ha assolit en el decurs d'aquests 10 anys una inqüestionable maduresa musical que dissabte va esclatar en una experiència realment gratificant que va permetre comprovar dues coses. La primera és que la iniciativa i amor per allò que es fa és l'element essencial per l'èxit d'un projecte i aconseguir impulsar les millors idees. La segona, que el Cor Jove segueix gaudint d'una excel·lent salut i sap innovar i buscar complicitats sense perdre la seva essència i estil propi.  La història del Cor Jove que es va anar desgranant de manera entranyable pels seus membres en el decurs de la vetllada musical és la història d'un èxit construït des de la senzillesa, però també des del rigor i l'afany de fer les coses cada vegada millor. No sempre ha estat fàcil. Enhorabona al Cor Jove Contrapunt. Per molts anys puguin seguir "donant la nota" en el millor sentit de la paraula.
 
 
 
 
 
 

dimarts, 1 de març de 2016

ADÈU, SUKO!

La mort és la conseqüència de la vida, i avui el Suko ha tancat el cicle de la vida. Fa dies que havia empitjorat notablement i les proves que li han fet no ens feien tenir moltes esperances. "Aquest 2016 haureu de fer una decisió", em va dir l' Ignasi dijous, i vaig plorar com una nena petita mentre el gos estirat als meus peus em mirava amb els seus ulls de color cafè. No ha calgut. El cor se li ha aturat aquest matí. Mentre la meva mare m'explicava per telèfon com ha estat, uns llagrimots furtius s'han escapat galtes avall. Algú m'ha mirat amb estranyesa, perquè estava al mig del carrer, però tant se val!. 

Només qui ha estimat un gos o qualsevol altre animal pot entendre el buit que deixa a casa. El Suko va arribar a la meva vida de casualitat, com moltes vegades arriben els éssers que més estimem. Havia passat els darrers anys a la gossera de Mataró on el va trobar la meva germana. "Porta'l a casa", li vaig dir, "si s'entén amb els meus gats es pot quedar". I gats i gos es van entendre, així que es va quedar. Va arribar en el moment més amarg de la meva vida, i em va acompanyar en aquelles llargues nits d'insomni, quan no podia respirar ni dormir de dolor. Dormia amb mi, i la seva respiració i l'escalfor de la seva pell van ser un bàlsam per la meva soledat. Hi havia dies que el cos no podia més i em quedava estirada al sofà, morta per dins. Plorava en silenci. Llavors, el Suko recolzava suaument el seu cap a la meva falda i es quedava molt quiet. Gran amic i company. M'ha acompanyat en llargues caminades solitàries. Bon gos. Un animal noble i intel·ligent. M'ha donat molt i m'ha fet feliç. Crec que a ell també l'hem fet feliç i que a casa meva va trobar el refugi i la pau que mereixia per passar els darrers anys de la seva vida. Suko estimat. Viuràs sempre al meu cor. Desitjo que trobis el teu paradís particular. Un camp d'herba verda per còrrer amb un rierol d'aigua fresca  i ben  ple de bocins de pa. 

dijous, 11 de febrer de 2016

A PROPÒSIT DEL NOU REGLAMENT ORGÀNIC MUNICIPAL (ROM): "COMSEMPRISME" EN ESTAT PUR

Als Ajuntaments hi han dues maneres de fer les coses: com sempre o com mai. Els “comsempristes” són aquells que a posar una cara nova en diuen canvi, però a l’hora de la veritat tot segueix igual de rovellat. Això sí, són uns autèntics supervivents de la governança i campen pel govern de Malgrat, sols o  acompanyats d’altres “comsempristes”. 
Per què dic això?. Doncs, perquè l’Ajuntament de Malgrat no disposava fins ara d’un ROM (Reglament Orgànic Municipal), un instrument molt important per regular el funcionament de l’Ajuntament, els seus òrgans, i articular els drets i deures dels membres de la corporació. Des del grup de Convergència ens hem atipat de reclamar un ROM, sobretot, després de viure i suportar autèntiques disfuncions dels Plens municipals. 
Doncs bé, també hi ha dues maneres de fer un ROM: comptant amb tothom o cuinar-te’l sol, i resulta que el govern del Sr. Mercader ha aprovat un ROM totalment precuinat, sense comptar amb ningú, i que té com a principal objectiu silenciar l’oposició i reduir-la a la mínima expressió. 
Us fem cinc cèntims de la cronologia dels fets: divendres 22 de gener, la Sra. Ponsa ens envia un e-mail amb la proposta de ROM; dilluns 25 de gener es dicta el Decret d’Alcaldia que constitueix la comissió d’estudi que suposadament ha de redactar i treballar la proposta del ROM (com s’entén que el 22 ja està redactada SI FINS EL 25 NO ES CONSTITUEIX LA COMISSIÓ D’ESTUDI?); dilluns 25 de gener, la suposada comissió es reuneix, però només en formen part 2 polítics de 17 que té el consistori, el Sr. Mercader i la Sra. Ponsa (gran exercici democràtic!!!); dilluns 25 de gener es dicta proposta d’Alcaldia, s’adjunta Informe del Secretari i vet aquí........Ja tenim ROM!. Dimarts 26 de gener reunió de tràmit amb la oposició per si volem afegir un punt o una coma (res, engrunes). Dijous 4 de febrer es porta a Ple. La oposició en bloc demana que es deixi el punt sobre la taula. El govern de PSC i JxM no escolta i tira pel dret. S’aprova el nou ROM. Resultat: PARTICIPACIÓ=0 
És imprescindible acabar d’una vegada amb aquesta manera antiga i rància de fer les coses “com sempre”. És urgent que aquells que creiem en una manera diferent de fer les coses sumem esforços i recuperem la vocació de servei a la ciutadania. Les polítiques de participació han de travessar tota l’organització municipal, i han d’impregnar tant el personal al servei de la Corporació com els polítics en el govern i a l’oposició. Tothom, amb major o menor grau, té la responsabilitat directa de fer possible aquesta organització participada, atenta a les inquietuds, suggeriments i iniciatives ciutadanes.
Com deia abans, des de Convergència fa anys que reclamem la redacció d’un ROM que representi un procés constituent a nivell local que transformi l’actual rigidesa de les estructures municipals en un espai obert a la participació. Per aquesta raó, vam demanar al Sr. Mercader que es deixés aquest ROM precuinat sobre la taula per fer un autèntic treball conjunt i democràtic. NO va escoltar. I no en tenen prou.  A sobre, ens anuncien que ja treballen en un “reglament de participació ciutadana”. Per què?. Més reglaments precuinats? No hauria estat més lògic treballar els dos documents a la vegada i fer una bona regulació amb participació de tots?.  
Lamentablement, el “comsemprisme” del PSC i JxM ha imposat la seva majoria perdent la oportunitat de demostrar que les coses es poden fer de manera  diferent.  El PSC del Sr. Mercader és “com sempre” i el JxM de la Sra. Ponsa la crossa imprescindible perquè res no canviï. “Comsemprisme”en estat pur. 
Neus Serra
Regidora i Portaveu de CIU a l’Ajuntament de Malgrat de Mar

dimarts, 5 de gener de 2016

NO PERDEM L'ESTELADA PEL CAMÍ

És hora de fer "reset" i retornar la vida d'aquest bloc. Calia ordenar moltes coses i era necessari un temps de reflexió personal. Un temps de parada tècnica. Però l'horitzó d'unes noves eleccions i el context en el que tindran lloc obliga a implicar-se al 100% de nou. Ara per ara sembla que s'acabi el món, però no n'hi ha per tant. Tot el que ha fet la  CUP era previsible. Són els mateixos que havien de "capgirar Malgrat" i al primer autogir es van marejar. Cap sorpresa, doncs. Tothom s'ha tret la màscara i ha clarificat qui és qui realment i quin és l'objectiu. Prioritat, liquidar Convergència. A partir d'aquí no se sap què, però el propòsit d'alguns és construir una mena de cosa trotskista que dubto molt empari la majoria de catalans que voten independència.
 
Tot plegat ha servit per veure amb nitidesa que tanta proclama i assemblea que venen com a exemple de democràcia més aviat sembla l'entreteniment d'alguns, perquè a l'hora de la veritat s'utilitza aquest sistema per no haver de mullar-se en res. Només cal veure qui pren la decisió final. Un grupet d'escollits. D'això en diuen democràcia de baix a dalt. Viure per veure.

És cosa dels temps líquids en els que ens trobem. Temps de "nova política" a vegades més rància i casposa que la "vella política". Temps del tot s'hi val. Temps de noves sigles que camuflen polítiques ràncies i antics interessos. No sempre el mes nou és garantia de ser millor. Perdoneu, però serà que em faig gran, perquè a mi m'agrada la vella política. Renovada, neta, participativa i transparent. Lliure d'errors, però amb la experiència i el saber. M'agrada conèixer l'autèntic full de ruta d'un projecte. M'agrada la trajectòria, reconèixer el compromís d'aquells que han lluitat molt abans que nosaltres, amb més risc i amb més por per una Catalunya lliure i justa. M'enorgulleix formar part d'un projecte clar que  ha servit per bastir les estructures d'un autèntic país i que avui continua bategant malgrat les empentes d'uns i altres. Un projecte capaç d'adaptar-se al que una gran majoria demana i que ens ha conduit fins on mai havíem somiat arribar. Massa lluny per defallir ara.
 
El país s'ha instal·lat en una mena de dia de la marmota permanent i amb la CUP s'ha estat molt ingenu. En el fons tothom parla de prioritzar la independència i aquí rau la gran mentida. El que de veritat hi ha és un joc de trons. Ho demostra la proposta poc meditada que ahir va deixar anar l'Oriol Junqueres a la desesperada. Qui té por de les urnes?. Alguns estan perdent els nervis i ara no és el moment. Tothom que em coneix sap que sempre he manifestat admiració pel Junqueres, però ahir no va saber estar a l'alçada de la història. Li vaig veure la por a la cara. El cangueli. Allò que mai he vist al rostre del president Mas.  Sincerament, arribats aquí només les urnes poden decidir qui ha de fer un pas enrere. Ni la CUP, ni ERC, ni l'ANC. Som els catalans que vam votar el 27S els que hem de poder decidir cap on anem i amb qui. 
 
No perdem la paciència ni l'estelada pel camí. Tinc la certesa que res acaba. Tot just comença.