dimarts, 28 de juny del 2011

AMB BOMBO D'ALTRE, BONES MASSADES















Aquests dies escric poquíssim, en part perquè m’he retrobat amb el temps per mi mateixa. En part, perquè m’he donat un descans. Però hi ha coses que són massa temptadores per passar de llarg i no dir la teva.  I és que notícies com la de la supressió del servei de tren AVE  Toledo, Albacete i Cuenca -posat en marxa tot just el mes de desembre- per falta de demanda és de les que no deixen indiferent. 

La dita que he posat per títol l'havia escoltat a casa quan es parlava de gastar els calers dels altres i m'ha semblat apropiada per introduir el post sobre la finalització del servei d'AVE Toledo-Cuenca-Albacete.


Segons un directiu de Renfe el servei ha transportat uns 2.796 usuaris en 6 mesos i costa a la companyia 18.000 euros diaris. El número de passatgers és d’uns 9 aproximadament, i l’aprofitament de la línia és d’un 4,7%. 

De fet, sembla que el servei es va posar en funcionament a petició dels alcaldes  d’aquests municipis, però està clar que els alcaldes a vegades fan els números molt a la lleugera. 

Fent un repàs a l’hemeroteca t’adones de com les gasten els espanyols. L’alcalde de Toledo és del PSOE i acaba de guanyar les eleccions municipals en un territori considerat “territori PP”. I qui l’hi ha pagat la campanya al bon home?. Segurament els generosos catalans que amb les nostres aportacions a les arques de l'Estat fem possible aquest dispendi. 

Un altre que potser pensava treure rèdit era el Sr. Barreda, president de la Comunitat, però sembla que, finalment, es queda sense tren i sense cadira. 

Les inversions han costat un grapat de diners, 47 milions d'Euros per la Vía entre Albacete i la variant d'Alpera. Ja veus!. Res, "calderilla". Però el més escandalós de tot és que la línia ha estat en funcionament 6 mesos justos i es tanca just després de les eleccions municipals i autonòmiques. Això sí que fa pudor.

Admiro un país com Islandia que demana responsabilitats als governants i els porta als tribunals per negligència. Algú s'hauria de plantejar seriosament demanar responsabilitats als ineptes que governen i malgasten els diners de tots en el que ja s'anomena "inversiones basura" i martingales variades. Ara bé, donar un cop d'ull a la Revista de Información de las Juntas de Castilla-La Mancha posa els pèls de punta. Per propaganda i fotos que no quedi. 

I mentres, els malgratencs invertim més temps ara per anar a Barcelona en tren que fa 30 anys!.  A la foto la flamant nova estació de l'AVE de Cuenca que suposo aviat es reconvertirà en xurreria.

dimecres, 22 de juny del 2011

HONESTEDAT, LA MILLOR DE TOTES LES ARTS PERDUDES

Casualitat o no casualitat. La veritat és que fa temps que vaig deixar de seguir el bloc del jovent socialista de Malgrat. De fet, no era massa actiu, ni aportava gran cosa al debat polític local. Avui, curiosament m'envien un mail amb aquest enllaç. Sembla que el jovent de la Campoy s'ha animat i, finalment, han fet un apunt sobre el nou consistori. Evidentment, és un escrit en clau de partit que sembla una mala imitació de l'estil d'alguns blocs. 

D'entrada, cal dir que el més normal del món és que els regidors i els partits fem les reflexions des del nostre punt de vista, però quan ho fas també  és essencial mostrar certa honestedat crítica. És a dir, que pots donar una opinió o fer una interpretació de la realitat, però el que no es pot fer és faltar a la veritat. Anem, doncs, a pams.

Els joves socialistes comencen parlant de la constitució del consistori  i fins aquí cap problema. A continuació,  poc a poc, es van complicant la vida. Per exemple, afirmen molt a la lleugera que "el PSC com ha fet sempre va mantenir una roda de contacte amb tots els grups municipals fins arribar el dia de la constitució del nou consistori (periòde vàlid per aconseguir els suports necessaris per a l'investidura). Cal dir que PSC sempre ha mantingut la mà estessa amb tothom, mentre que d'altres grups ja tenien molta pressa des del mateix dia 22 de maig". Fals. Mà estesa amb tothom?.  Quan un partit com el PSC evita cap contacte i conversa amb la segona força més votada alguna cosa passa. El PSC o la Sra. Campoy s'ha negat a parlar  amb CIU. Això ho sabem de sobres. És públic i notori.  De fet, ens han convocat a una única reunió formal el dia abans de la presentació del pacte amb el PP i només ens van convidar quan el van tenir ben lligat. Una trobada que podem qualificar de cordial i protocolària. Punt. Potser els fa vergonya dir-ho, però és la veritat. Quan un pren certes decisions les ha d'assumir i explicar.

El PSC s'ha negat a parlar amb CIU. Les converses no es van encetar per ordre de resultats com s'havia fet fins ara, i el PSC no ha tingut cap mena d'interés de conéixer la posició de CIU. És legítim?. Segurament. Però llavors, per què no diuen les coses clares?. Nosaltres ho diem sense embuts.

"El mateix dia 24 ja corríen rumors". I què?. Vol dir que prenen les seves decisions segons els rumors ?. Vaja, ....Quin rigor!. De fet, a nosaltres també ens han fet arribar rumors sobre pactes acordats abans de les eleccions, però els rumors són això, rumors.

 "Hi havia un pacte enparaulat, que no pas firmat", però també hi havia la certesa de que el PP jugava a dues bandes i que pretenia treure profit de la situació d'histèria que es va produir al PSC davant la possibilitat de quedar a l'oposició. Ara veurem quan s'acopli ICV com queda la cosa, perquè fins ara és qui s'ha endut un protagonisme que no mereix.

Diuen també els joves socialistes que  "com sempre les coses que comencen malament acaben malament i aquest rumor va difuminar-se amb el pas dels dies molt probablement perqué no s'ha tingut prou destressa amb les negociacions (virtut necessària per ser alcaldessa)". Home, vanitat no els en falta, eh?. En la meva ignorància pensava que per ser alcaldessa la principal virtut era ser honesta i pensar en el millor pel teu poble. Queda clar que pels joves socialistes la honestedat no és cap gran virtut. En qualsevol cas, la destressa per negociar serà virtut si es tracta de fer un bon pacte, però com diu Séneca "un vaixell que sembla gran en el riu, pot ser molt petit en el mar".

Penso que cal mesurar una mica les paraules. Sobretot, si a continuació vols semblar creïble quan escrius "tot i això seguim sent un govern en minòria i aquest fet ens obliga a mantenir la mà estessa i fer negociació per arribar a grans acords amb una majoria per tirar endavant els reptes que ens deparen. Quines seràn les prioritats aleshores: el poble? o el tactisme polític?". 

Ah!. És això?. Penseu que tot ho reduim al tactisme polític?. Francament,  l'article en sí mateix ja és una contradicció. En què quedem?. Teniu la mà estesa o parleu per parlar?. Voleu arribar a grans acords?. No patiu, nosaltres estem també per arribar a grans acords, i  no parlem per parlar. Tenim interés en garantir la governabilitat de  Malgrat i fer que el poble vagi endavant.  Veurem si aquesta gran majoria que demaneu es redueix a pactar amb ICV o esteu oberts als grups que més representació dels malgratencs hem obtingut. Tactisme, tactisme. Sí, serà interessant comprovar qui  es mou realment  per tactisme polític i qui pensa en el poble.


dilluns, 20 de juny del 2011

ARA SAPS QUE LA MORT NO ÉS MORIR-TE

Ara saps que la mort no és morir-te
sinó que mori algú estimat. La teva
mort no et convida al tètric espectacle:
te’n fa protagonista, i deu ser trist.
Però més trist és veure l’agonia
lenta d’algú que estimes, com el cos
tan conegut es degrada i malmet
fins a tornar-se un feix d’ossos i pell
que ni se serva, però encara estima,
i parla de guarir-se amb l’esperança
de qui mai no ha perdut la fe en els altres.
Clames llavors als déus i contra els déus
inútilment, que els déus mai no responen
i el seu callar és un mirall opac.
Torna, doncs, al teu clos i fes-t’hi fort
amb una opció de vida, ara que saps
que morir-te no és la mort, i emplena
d’amor el buit de l’estimada morta.

Versos del poema Torna al teu clos, d'en Miquel Martí i Pol (1929-2003), que fou publicat en el poemari Llibre d'absències (1985), en homenatge a les persones estimades que ens deixen per sempre.
 

dimarts, 14 de juny del 2011

FINALMENT, NI PACTE D’ESQUERRES, NI PACTE DE POBLE

La nit electoral i amb l'escrutini finalitzat, a Malgrat l'únic que estava clar és que el resultat deixava moltes possibilitats obertes. Ningú va assolir una majoria absoluta, però l’escenari obligava a una anàlisi política per tal d’entendre el missatge de les urnes.

La primera lectura que es podia fer -tenint en compte la dinàmica del passat mandat- era que l’oposició havia guanyat clarament les eleccions. Després de 4 anys de tenir un mur de 9 a 8 i de ser injustament fustigats pels govern del PSC l’aritmètica és clara. PSC-PP= 8, i CIU-ERC-ICV= 9. 

Una altra lectura és que a Malgrat la gent demana un canvi. De fet, el projecte que ha rebut un suport més significatiu ha estat el de CIU que ha parlat sempre de canvi. Sense campanyes d’ asfaltat de carrers, sense aixecar places a correcuita, sense reunions de llei de barris camuflades, sense faltar al respecte a ningú i sense dir mentides, hem estat capaços de vestir un projecte de poble que ha engrescat a molta gent i que ha generat il·lusió. Per tant, si mirem enrere, des de CIU no podem sinó sentir-nos orgullosos de la feina que hem fet.

Partint dels resultats i del fet que la decisió dels ciutadans és sobirana i racional calia iniciar converses ràpidament. Ens  hem sentit legitimats per intentar formar un govern diferent i fer realitat l'alternança a Malgrat.  Per coherència la primera opció a explorar era la possibilitat de construir un govern nou. L’entesa amb ERC no va ser difícil. A continuació , es va parlar amb el PP que immediatament va respondre positivament. De fet, les primeres converses van permetre fer visible que l’alternativa era possible, però aviat  també es va constatar que mentre uns posavem sobre la taula el poble sense fer cap imposició, de manera honesta i transparent, altres optaven per mercadejar d’una banda a l’altra. 

Més tard, va aparèixer el representat d’ ICV, aquell que pel matí professa la fe del pacte d’esquerres i per la tarda pren cafè amb el PP. Ja se sap que això dels pactes reserva grans sorpreses. No és fàcil treure’n l’entrellat del que s’amaga realment al darrera de les converses, perquè la política local és més complexa del que sembla i està plena d’elements molt personals. Per tant, tot queda a la consciència de cadascú. Queden molts interrogants oberts.  El pacte ja estava fet i l'aritmètica ho va trastocar tot?. 

Les úniques opcions que s’han posat realment sobre la taula han estat la del pacte per fer realitat el canvi a Malgrat (CIU-ERC-PP/CIU-ERC-ICV), i el pacte d’esquerres (PSC-ERC-ICV), però el pacte que s’ha acabat anunciant és el de l’anterior mandat PSC-PP ara en clara minoria. Tot fa suposar que ICV garanteix la governabilitat, però aquest és un govern que neix feble i marcat pel mateix signe de la confrontació que ha presidit l’anterior mandat. 

La nostra proposta durant les negociacions ha estat sempre la de construir un “pacte de poble” i en aquest punt ens hem trobat amb ERC. Sobre les bases d’uns principis programàtics comuns, el pacte que hem defensat conjuntament posa per davant l’ interès del municipi i supera les tensions creades en l’anterior mandat. A la nostra proposta el més important no ha estat en cap moment el repartiment de càrrecs, ni les retribucions. Per tant, és de justícia dir públicament que el grup d’ ERC s’ha mostrat molt generós en els plantejaments, sense imposar res i sempre obert a l’acord. No em sembla correcte que el PP justifiqui davant els seus unes “suposades imposicions d’ ERC o la manca d'acord programàtic” quan no se'ls ha imposat res. Si han optat per pactar amb el PSC és molt legítim, però cal que diguin la veritat i assumeixin la seva decisió. El PP no ha jugat net.  Penso que ICV tampoc. Ells ho saben i amb això n’hi ha prou. No cal entrar en detalls ni caure en despropòsits. Tenim molt temps per davant per comprovar la fidelitat d'alguns a les seves pròpies paraules.

Del PSC que podem dir?. El seu pacte no ha estat fruit de la reflexió, ni és d'esquerres, ni és un pacte de poble. Han assolit un pacte presidit pel tactisme i el personalisme. No sé si realment tenien la voluntat de fer un pacte d’esquerres. Sincerament, ho dubto. D'haver estat aquesta realment la seva prioritat hauríen insistit sense deixar que ICV el fes de portaveu. Si que puc afirmar que s'ha trencat la cortesia d'altres mandats d'encetar les converses per ordre de resultats. El PSC de forma intencionada ha volgut ignorar i menystenir el resultat de CIU, i en aquesta actitud precisament rau la seva principal feblesa.
Per això, el dia abans de la constitució de la corporació municipal CIU i ERC vam fer públic que un altre pacte és possible. Considerant com a bàsic el diàleg, la participació i la recerca del consens entre els ciutadans i els partits presents al consistori amb l’objectiu d’aconseguir el progrés del municipi, les dues formacions polítiques -Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya- hem expressat en un document una sèrie d’eixos programàtics en què estem d’acord i, a partir d’aquestes coincidències estem disposats a dialogar amb la resta de formacions polítiques per tal d’arribar a un acord per formar un govern renovat, estable i fort per Malgrat. Amb aquesta entesa entre les dues formacions pretenem construir i fer visible una alternativa de govern sòlida que faci possible una nova etapa en el govern municipal. El canvi a Malgrat ja ha arrivat. És visible en aquest acord i es va fer visible dissabte en el moment de les votacions. La candidata a l'alcaldia del PSC va rebre 8 vots per ser investida. (6 del PSC i 2 del PP), però la candidata a l'alcaldia de CIU va rebre també 8 vots (5 de CIU i 3 d'ERC). Un gest molt generós per part dels repesentants d'ERC que agraeixo de tot cor, però que a la vegada suposa una gran responsabilitat. Un avís  clar de que en aquest mandat serà recomanable que el govern no repeteixi l'esquema anterior i opti obertament pel diàleg i el consens.
Des de CIU farem si cal una oposició responsable i constructiva, tal i com hem  fet fins ara. Que ningú es pensi que renunciem a les nostres propostes. Per aquesta mateixa raó ens mostrarem ferms davant el nou govern municipal en les qüestions que considerem essencials per garantir un model de poble social i urbanísticament cohesionat, actiu i pròsper.