dilluns, 25 de gener del 2010

PREPARATS PER COMENÇAR





Convergència i Unió enceta una nova imatge que trobo molt encertada en aquests moments de tanta grisor. Un somriure sempre és esperança i optimisme, i aquests dos factors són vitals per la gent i també per un país. Aquest missatge positiu és avui més necessari que mai, i considero que aquesta nova imatge engrescadora també és coherent amb el procés de renovació i modernització que s'ha fet des de CIU els darrers temps. Jo no he conegut pràcticament la Convergència del poder, perquè la meva entrada a la política municipal va coincidir amb la sortida del govern de la Generalitat de CIU i l'arribada del primer tripartit. Sempre penso que aquest fet va ser determinant per ratificar i reforçar el meu compromís polític. De fet, les meves conviccions catalanistes, el meu concepte de país, i el que jo he respirat a casa meva fan que difícilment pugui mai entendre que la política catalana giri al voltant d'un eix que no sigui el nacional. D'altra banda, penso que és precisament en els moments difícils quan el compromís polític agafa tot el sentit. Aquests sis anys no han estat fàcils, però he tingut la sort de viure de ben a prop un procés de renovació que no tinc cap dubte que conduirà a l'éxit. A vegades, em venen al cap les afirmacions que he hagut d'escoltar a un moment o altre sobre la inevitable desaparició de CIU. En especial, recordo un sopar de Nadal a finals del 2004 amb tots els regidors del consistori de Malgrat en que un regidor del PSC em va dedicar tota mena de mals auguris sobre la ruptura de la Federació de Convergència i Unió i la desaparició del partit. Ho feia amb sarcasme, potser amb l'ànim de molestar. No ho sé pas. En qualsevol cas, queda clar que no està dotat per la clarividència i la veritat és que en aquells moments pensava el mateix que penso avui. L'ànima i l'esperit de Convergència no es pot simplificar tant. Ha d'haver-hi una raó molt profunda que fa que gent molt diversa s'aplegui al voltant d'una idea, d'un projecte i d'un partit. Qui no pugui entendre això no entendrà mai res d'aquest país. Lluny de debilitar-se, Convergència al meu entendre s'ha enfortit. S'ha despullat de tot allò que potser li sobrava. Ha definit un projecte de futur. Ha sumat complicitats, i ha mostrat una capacitat sorprenent  de resistència. Després de les primeres passes del tripartit I vaig tenir clar que CIU tornaria a guanyar les eleccions. No calia ser endevina per veure que la fórmula és un desastre. Més tard, vaig constatar que no era suficient guanyar. Ara torno a tenir clar que CIU guanyarà i aquest cop també sumarà. Tinc molta il·lusió dipositada en aquesta campanya, perquè estic segura que Convergència serà la recepte que necessitem per sortir  de la grisor i el desànim. Per sortir d'aquesta "pluja fina" que ens està desdibuixant i diluint com a país.

dimecres, 20 de gener del 2010

CATALUNYA PERD EL TREN



A dos quarts de vuit del matí hem començat a repartir targetons informatius a peu d'estació de Malgrat. L'objectiu és denunciar un traspàs de rodalies virtual i sense les inversions necessàries per a garantir un servei òptim. La campanya es va encetar el passat 5 d egener a l'estació de Sants per manifestar el rebuig de CIU a un traspàs parcial de rodalies a la Generalitat, ja que només s'han traspassat els problemes de la gestió, sense la capacitat de poder-los resoldre amb inversions en vies, estacions o el traspàs de regionals. Les declaracions del conseller Nadal, advertint que durant el primer any, no es notaran els efectes del traspàs, dónen la raó a CIU. El que es necessita és, sobretot, incrementar la fiabilitat i la capacitat, una gestió integrada amb la transferència dels serveis regionals i la descentralització establint serveis de rodalies a les demarcacions de Girona, Tarragona i Lleida, nous trens de qualitat, més freqüència de pas, accessibilitat, seguretat i una millora del servei en general.

dimarts, 19 de gener del 2010

MALGRAT DE FUTUR?




Qualsevol manual del bon lideratge ens diu que el bon lider és aquell que s'anticipa al futur, que té visió estratègica de futur. D'altra banda, un poble que basa la seva economia principalment amb el turisme i que s'ho creu ha de ser per força un poble ben senyalitzat, amb bons serveis i espais immillorables per oferir al visitant ocasional.

Per això va estar una bona pensada empastifar el poble de senyals que ens indiquen on podem trobar l'aparcament del nostre Teatre Auditòri. D'aquesta manera cap visitant es perd i tots poden gaudir de les prestacions de luxe que tenim al municipi. La llàstima és que els cartells no avisen que cal anar ben equipat per poder sortir del vehicle un cop estacionat. No obstant, podría ser que -tal i com apunten alguns rumors- Malgrat prepari un projecte secret per participar als Jocs d'Hivern Barcelona-Pirineus del 2022 amb una nova disciplina esportiva. En aquest cas parlem del "fanging", esport que ara per ara sabem que no és olímpic, però que d'aquí al 2022 ves a saber.....Això explicaria el motiu d'haver fet regidor d'esports, obres públiques i serveis a un senyor que no té cap mena d'idea d'esports, ni d'obres, ni de serveis públics, i que davant la mínima pregunta o propostes t'engega a "pastar fang" com va passar al darrer ple quan se li va preguntar per l'estat de l'aparcament i els problemes que la pluja ocasiona als paradistes del mercat del dijous.

Per cert, el pal que apareix a la imatge davant el senyal i que no permet llegir-la bé no és un descuit o negligència. De cap manera. Des del consistori asseguren que és un nou model de senyalització que s'acabarà imposant a la resta d'Europa. En fi, que avui estic de bon humor tot i no poder aparcar a cap indret sense enfangar-me. Que tingueu un bon dia.

dijous, 7 de gener del 2010

MALGRAT DECIDEIX


El proper DIUMENGE, 10 de GENER de 2010, a 2/4 de 12 del migdia, a la SALA PERE MONER de la BARRETINA VERMELLA de Malgrat (2on pis) s'ha convocat una reunió informativa per tal de crear una plataforma ciutadana que promogui a la nostra població una consulta popular sobre la independència de Catalunya. Aquesta reunió és oberta a tothom, tant a persones a títol individual com a qualsevol entitat del nostre poble (sigui quin sigui el seu àmbit d'actuació) i té com a objectiu la creació de l'esmentada plataforma que serà l'encarregada d'organitzar la consulta al municipi de Malgrat de Mar.

Per tant, es convida a tots els malgratencs i malgratenques, a totes les entitats i associacions, que pensin que la convocatòria d'aquesta Consulta és un acte de democràcia, de llibertat i de sobirania perque participin de l'assemblea constituent de MALGRAT DECIDEIX!, per tal de celebrar a casa nostra una consulta popular sobre l'autodeterminació de Catalunya.







dimarts, 5 de gener del 2010

CARTA ALS REIS MAGS D'ORIENT


Estimats Reis Mags,

Vosaltres sabeu millor que ningú que avui és un dia molt entranyable. Endreçat a la memòria tinc un tresor de sensacions especials de moltes nits plenes de màgia. L'escalfor de la mà de l'avi apretant molt fort la meva mà. Allà, perduts entre la gentada mentre la filera de llums i colors desfila davant els meus ulls sorpresos. La veu del pare a cau d'orella, que m'assegura haver vist un paquet amb el meu nom entre la muntanya de regals de la cavalgada. Aquella sensació de tenir papallones a l'estòmac. El temor reverencial que em feia el rei Baltasar, el meu favorit. El tremolar dels meus dits al recollir els caramels de les vostres mans reials. Les remors màgiques que estic segura d'haver escoltat arraulida entre els llençols.....el misteri......i més tard, quan et fas gran, el codi secret per mantenir la il·lusió dels germans, dels cosins. Són molts instants viscuts que no tenen preu. Ara trobo aquella mateixa il·lusió a la mirada del meu fill petit, de les meves nebodes i nebots. En els ulls de qualsevol infant. És igual que revelis el secret. Durant molt temps no poden evitar els nervis. Les papallones que diu l'Enric. Uns nervis que s'encomanen i que et retornen a la teva infantesa. La tarda passarà lenta, i mentre embolico paquets de colors per la gent que m'estimo aquella escalfor misteriosa m'omplirà el cor. Dormiré poc, perquè els meus fills es despertaran més aviat que mai, però tot això farà que pugui continuar creient en la vostra màgia. En el misteri dels tres reis de l'Orient.

Per això, tot i saber que aquest any tindreu moltes demandes, i que ben segur haureu d'atendre peticions més importants que les meves, penso que m'he portat prou bé (no feu cas del que us puguin dir alguns polítics del meu poble) i que puc demanar algunes cosetes. Ha estat un any complicat, sobretot a nivell personal. Tot i així, he procurat complir els meus compromisos amb l'entusiasme de sempre. He passat alguna mala estona, però he fet l'esforç de girar full sense rancúnia. He intentat aportar idees, sense enfadar-me quan no han estat enteses o s'han rebutjat. He procurat ser honesta amb mi mateixa i amb els altres. No he contestat algunes paraules desafortunades, perquè m'ha sembla que era millor no afegir més llenya al foc. Segur que no tot ho he fet prou bé, però he procurat posar-me a la pell de l'altre. Son moltes coses que vosaltres sabeu millor que ningú. Per això sou màgics i ho podeu saber tot!. Així que després de fer balanç de tot plegat us vull fer algunes peticions especials.

En primer lloc, voldria no defraudar a ningú, sobretot a aquells que m'han fet confiança en qualsevol moment,  i les persones que m'estimen. Que m'ajudeu a fer millor les coses. Us demano ser més comprensiva i tolerant amb tot allò que sovint em costa entendre. Que la restauració de la torre de Can Serra es faci realitat. Que ens porteu una bona dosi de diàleg i capacitat de treball, sobretot pel que fa a l'Ajuntament del meu poble. Que tothom faci un petit gest per aconseguir més consens. Que s'aturi el projecte de canalització de la riera a Can Feliciano i s'aposti definitivament per impulsar un projecte que faci content a tothom. Que ningú perdi. Que tots puguem guanyar. Que algú es preocupi amb sinceritat de recuperar la Tordera. Que no tot siguin paraules i bones intencions. Que la gent trobi feina. Que al meu poble es fomenti l'esport de veritat, que no tot es quedi en inaugurar un camp de futbol fantàstic i jugar a la petanca. Que s'ajudi al comerç i el turisme. Que s'impulsi un projecte de millora del Passeig Marítim de Malgrat, i l'Avinguda Barcelona. Que s'escolti. Que es valorin les propostes, vinguin de qui vinguin. Que es treballi per Malgrat procurant sumar i no pas restar. Que no sigui més important l'amor propi que la raó. Que no convertim les diferències en una qüestió personal. Que es faci el Teatre Auditori d'una vegada. Que ens porteu un aparcament soterrat a la Plaça Catalunya. ....En cas que sigui impossible de portar-nos aquestes coses a mig termini, us demano que no ens porteu més succedanis de polític, que alguns no ens han sortit massa bé, o com a mínim, i si és inevitable, que els porteu dotats de capacitat d'escoltar i dialogar. Que no generem conflictes innecessàris, que aquest pobre món ja té masses guerres. Que s'acabin els conflictes armats. Que s'acceptin les resolucions de Nacions Unides. Que s'eliminin les injustícies. Que desaparegui al món la pena de mort. Que creixi la solidaritat i els moviments cívics. Sobretot, que creixi el meu país per caminar amb fermesa cap un nou horitzó. Que no ens dividim. Que sapiguem sumar per aconseguir els anhels d'independència.  Que hi hagi un canvi de govern a Catalunya.

Ja sé que us demano moltes coses, i que algunes són un pèl difícils, fins i tot per vosaltres que sou màgics. En tot cas, sé que fareu tot el possible.  

Gràcies anticipades.  

Neus

dilluns, 4 de gener del 2010

2010 DE PLE


Cal mantenir el sentit de l'humor. Per tant, fora pesimismes.

divendres, 1 de gener del 2010

PRIMER DIA DE L'ANY

Avui m'he despertat feliç. Avui és el dia dels bons propòsits. Encetem un nou any i això vol dir encetar noves il·lusions i esperances. El 2010 és un any al que donem la benvinguda una mica angoixats per les experiències acumulades el 2009, però el més segur és que sigui un any com tots els anteriors. Un any amb dies alegres i amb dies tristos. Un any amb bones i males notícies. Un any amb il·lusions i amb desenganys. Un any amb dies de pluja, amb dies de sol, amb dies de vent i amb dies de calma. El que tinc clar és que l'any potser serà complicat, però l'esperit amb que l'afrontem és determinant. Ara mateix tenim els fulls en blanc. De nosaltres depèn cada línia escrita, cada pàgina viscuda, cada experiència humana, cada gest. Aquest serà un any de canvis a molts nivells. No en tinc cap dubte. De nosaltres depèn que quan girem el full del calendari el proper 31 de desembre puguem mirar enrera amb un somriure satisfet per continuar contemplant el futur amb optimisme.