divendres, 25 de gener del 2013

DES DE LA CÀMERA DEL PLE

La situació política a Malgrat és tant excepcional al meu entendre que la majoria d’uns o altres al Ple és molt relativa. L'oposició si suma són més que els altres, però curiosament no hi ha una majoria que pugui oferir una alternativa al govern actual i aquesta realitat és un element clau per entendre moltes coses que passen. La voluntat de canvi a Malgrat es fa palesa i no ve d’ara, però un joc de circumstàncies i coincidències ben curiós, i que vull analitzar properament en un altre post, fa que inevitablement el govern malgratenc es trobi en minoria i, a la vegada, cómodament instal·lat. Es detecta la seva  debilitat i desgast, però no hi ha alternativa. Arribats aquí, els tres partits de l’oposició tenim molta feina a fer en aquests moments. Molta. I tenim molt a reflexionar. Els del govern també. Aquesta feina i aquesta reflexió l’hem anat fent, almenys a Convergència i Unió, en aquesta primera etapa de mandat, sobretot a la vista de l’evolució que ha pres la situació política al consistori i la constatació que algunes situacions no aporten res. 

Així, doncs, fa temps  que a Convergència i Unió estem fent una profunda reflexió sobre on condueix la situació actual, i aquesta reflexió ha estat clau en el procés del pressupost. Per nosaltres, un pressupost municipal és una eina fonamental per concretar línies de treball, sobretot en aquest moment en que també cal fer front a la crisi a nivell local. Calia considerar moltes coses, entre d’altres que no estem ara mateix en situació de perdre oportunitats. També som conscients de que no disposem d’aquesta majoria suficient per oferir l'alternativa de govern que ens agradaria i que faria possible impulsar  projectes que considerem necessaris i disposar de més recursos, perquè està clar que el PP de Malgrat en sap ben poc d'obtenir recursos.  Per aquesta raó, en un exercici de responsabilitat i prudència vam demanar al govern que retirés la seva proposta pressupostària per obrir un període de negociació. Una decisió francament difícil després del lamentable episodi de les ordenances fiscals, però una decisió que enteníem imprescindible. 
 

Penso que en aquest procés també el PSC comença a entendre algunes coses. Era imprescindible que ho fes. D’aquí que la nostra ferma voluntat de no fracassar de nou en el diàleg s’hagi trobat segurament un PSC amb el mateix propòsit. Des de CIU els vam presentar un conjunt de propostes raonades i argumentades per incloure al pressupost. Per desencallar el tema ens hem reunit i parlat -un exercici molt saludable- en les darreres setmanes, fins arribar a un consens que ha portar a signar un document amb 10 compromisos per aquest exercici que assumeix el PSC i CIU, punts que han estat claus pel desbloqueig de la situació i que van en la línia del nostre programa electoral. Ningú ha dit que hagi estat fàcil, però és d'agrair que l'alcaldia s'hagi implicat a fons per obtenir finalment el consens necessari i un acord amb el tots ens sentim cómodes.

PSC i CiU han arribar, doncs, a un acord per tirar endavant el pressupost d'enguany que prioritza projectes com la rehabilitació del pavelló municipal de l'avinguda de Tarragona, la connexió amb Can Palomeres Nord i el tram 0 de la riera, entre altres. La proposta econòmica pel 2013 és de 18.103.075 euros, i les inversions previstes ascendeixen a 1.453.500 euros, una xifra molt superior a la dels 553.000.- euros inicialment previstos pel govern Campoy com a inversió. La satisfacció més gran, demostrar que el diàleg sempre és possible si hi ha voluntat per totes bandes. 

A nivell intern de CIU també ha estat molt enriquidor el procés. Posar sobre la taula "pros i contres", perquè tothom pugui dir la seva ha estat un exercici interessant que, lluny de generar tensions, ens ha permés observar la situació política de Malgrat des de diferents perspectives. Constato que formem un equip cada dia més compenetrat, amb una gran capacitat de treball i una voluntat política molt ferma.  

El Ple també va aprovar ahir la moció de suport a la declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya per 11 vots a favor (CIu, ERC, ICV-EUA, i 2 regidors de PSC), 4 abstencions (4 regidors del PSC) i només 2 vots en contra, de qui?, doncs del PP. Un PP ahir clarament descol·locat.
  

dimecres, 23 de gener del 2013

ENS HEM BEGUT EL SENY?

L'enfrontament estèril cansa. Em cansa a mi i, sincerament, crec que cansa a la gent. La cançó enfadosa i sistemàtica entre Duran i CDC em cansa i m'avorreix. Sóc conscient que, tal com estan les coses, la meva sinceritat pot molestar, però és el que sento i tinc per costum dir i escriure el que penso. Hi ha opinions de. Duran que no m'agraden i no comparteixo, algunes fins i tot em desconcerten. Però la política no és un joc de nens, i focalitzar el decensís en una persona em resulta massa infantil. El context actual que viuen moltes famílies al nostre país no deixa espai a crispacions absurdes que alimenten els mitjans d'informació. Pensem que pels clàssic una virtut fonamental és la prudència, i en aquests moments perdre el temps en debats interns exposats a la llum pública és irresponsable i ens distreu de l'objectiu fonamental que ens hem marcat els catalans. Duran és un talent. Duran no és l'enemic del sobiranisme, ni la causa dels resultats electorals. No perdem el seny. Perdre el seny ens ho pot fer perdre tot. Keep Calm.

dijous, 17 de gener del 2013

ADÈU A L'EURO PER RECEPTE!

Les farmàcies de Catalunya han deixat de cobrar l'euro per recepta a les 23 hores d'aquest dimecres, després que el Departament de Salut hagi rebut al migdia la notificació del Tribunal Constitucional de que admetia a tràmit el recurs del govern espanyol i dictava la suspensió cautelar de la taxa durant cinc mesos. Per ara, doncs, diem adèu a l'euro per recepte.

La veritat és que vaig rebre amb resignació l'arribada de la taxa, però també amb cert malestar. A casa l'hem patit en carn pròpia i, sincerament, l'argument de millorar la qualitat de la prescripció i l'optimització de recursos que el sistema sanitari català destina a la prestació farmacèutica resulta incomprensible quan convius amb malalties molt greus que necessariament impliquen un elevat cost de medicaments.

Francament, em resulta menys dolorós l'argument de que amb aquesta taxa es preveu aconseguir cada any un ingrés de 100 milions d’euros que s’invertiran en la millora del finançament del sistema sanitari públic de Catalunya. Aquest argument com a mínim és molt més contundent, perquè la veritat és que cap persona que pateixi una malaltia greu es pren el medicament perquè vol.

Ara, un cop implantada la taxa, tampoc entenc el recurs del govern espanyol. La vicepresidenta del govern diu que "se considera que vulnera la normativa prevista en el Estado para garantizar la coordinación de la sanidad y la igualdad de los españoles. Esa tasa grava por dos veces la adquisición de medicamentos". Es nota que la Sra. Soraya Sáenz de Santamaría no viu a Catalunya. Si fos així, s'hauria adonat que els catalans fa massa temps que ens hem acostumat a rebre les clatellades per partida doble. Que arriba un punt que tant si val si és per aquesta taxa, per les taxes judicials o per un munt de coses que acabem pagant. Fa anys que sabem que no rebem el mateix tracte que altres espanyols. Ho sabem els que hem nascut en aquesta petita pàtria i és el primer que aprén un nouvingut quan s'instal·la al nostre país. 

De veritat que no s'enten que el govern espanyol no aporti cap proposta més enllà de continuar asfixiant Catalunya i els catalans. Hi ha serveis bàsics que cal mantenir i garantir, però el magnífic informe del Consejo de Estado no diu com ho hem de fer. Us estalvio el que penso d'aquest Informe del Consejo de Estado, del seu argument sobre el "factor de desigualtat" i del govern espanyol, en general.


divendres, 11 de gener del 2013

JUGAR AMB FOC



Qui juga amb foc s’acaba cremant i això és el que li acabarà passant al nostre govern municipal si segueix jugant a difondre notícies que generen confusió. Fa dies que emeten comunicats i difonen entre els treballadors i els veins de Malgrat informacions errònies, confuses, fins i tot falses, sobre la prórroga dels pressupostos municipals. Ho fan molt cofois. De fet, són com la canalla, però aquesta estratègia tant infantil de donar la culpa als altres sempre s’acaba girant en contra teva.

Passarem per alt tota classe de rumors que ens arriben aquests dies, però avui llegeixo la notícia que Malgrat “no sap si podrà fer rua de Carnestoltes aquest any”. Vaja!. El regidor de cultura ens recorda afligit que ell ja voldria fer la rua, fins i tot més gran que  l’any passat (amb la què cau?). Es veu que fins i tot s’ha comprat la disfressa per ballar el “gamgam style” o com es digui aquesta cançoneta enganxosa que està de moda. Si que em sap greu!. Un noi tant de la gresca i potser s'haurà de quedar a casa.

Però el regidor de cultura de Malgrat no ha de patir. No. Ens hem informat molt bé i li puc assegurar que prorrogar els pressupostos no suposa cap impediment per fer una rua de carnestoltes com a mínim com la del 2012. Així, doncs, no hem de patir!. Potser el que l'ha de fer patir és que alguns perdem la paciència amb tanta tonteria, tanta desinformació i tanta mentida sobre els pressupostos prorrogats. Tot té un límit. 

dimecres, 2 de gener del 2013

HAN PERDUT LA IL·LUSIÓ



Sembla que al nostre govern municipal no queda ningú que cregui en la màgia. Atrafagats com estan en mantenir la cadira i el càrrec no els queda prou temps per dedicar una vegada a l'any una estona als més petits de Malgrat. Sí, definitivament, la màgia s’ha esvaït del tot. 

De fet, vivim en un país estrany en el que hem plantat dues repúbliques al llarg de la història, mantenim una monarquia que  trontolla, i continuem venerant uns Reis Mags de l’Orient. I és que la festa dels Reis Mags és una imatge d’il·lusió col·lectiva que avui, més que mai, es fa necessari preservar, perquè no hi ha dubte que l’arribada dels Reis Mags d’Orient és l’esdeveniment que més il·lusió provoca entre els més petits i que retorna també a molts pares aquella il·lusió de la innocència. Ni la crisi pot amb la força de la tradició i la màgia dels Reis.

Si hi ha una festa popular a Malgrat que aplega gent de tota condició i edat és precisament la dels Reis Mags. L’any passat criticava els nombrosos canvis sense sentit que s’han dut a terme en els darrers anys amb una clara vocació de deslluir la festa i generar desconcert entre els menuts. Enguany tenim nous canvis amb lloguer de camells inclòs que ja veurem com acaben. 

Però avui si una imatge m’ha sobtat és la dels Patges Reials d’aquest matí davant l’Ajuntament de Malgrat.  Si fem cas de la web municipal la tradicional recollida de cartes per Ses majestats els Reis de l’Orient que els Patges Reials havia de tenir lloc a les peixateries velles. Finalment, sembla que algú ha considerat “més bonic o més modern” fer la recollida davant mateix de l’Ajuntament,  a peu de carrer i de qualsevol manera.  Poques ganes de feina s’han de tenir per organitzar un acte pels nens i nenes d’aquesta manera. Poca il·lusió, poques ganes i menys imaginació. Algú em pot explicar per què ja no es pot celebrar res al Parc de Can Campassol?. Hi ha alguna plaga vegetal que s'encomana?   Hi ha alguna raó de pes per organitzar un acte tant pobre i deslluit?