dijous, 31 de març de 2011

XOCOLATA QUE PARLA DE SOMNIS
















Sí, encara ho recordo. Quan arribaven aquestes dates la pastisseria del barri feia un aparador espectacular que amb el temps s’havia convertit en tota una tradició. Molts dies abans ja estava atabalant al pare, perquè em portes a veure quina era la novetat d’aquell any. Així que el  diumenge la mare em posava unes sabatetes de xarol amb mitjonets blancs i el meu vestit favorit. Després em pentinava amb la calma dels dies de festa fins que els meus cabells rebels quedaven  recollits en dues magnífiques cues, i em posava una jaqueta blanca que m’havia fet la iaia. 

Llavors de la  mà del pare sortia al carrer. El recorregut era molt divertit, perquè el meu pare, que entre setmana anava de bòlit amunt i avall per la feina,  el diumenge es convertia en un pare disposat a qualsevol cosa per fer-te passar una bona estona. Així que jo anava contenta de la seva mà fent saltets per la vorera. Tots dos teníem un joc absurd que només sabíem nosaltres, i que consistia en no poder trepitjar segons quins rajols. Pensaves un número i llavors havíem d’anar comptant fins arribar al número prohibit i saltar el rajol. La gent es quedava mirant i jo em feia un tip de riure........en fi, aquestes petites coses que suposo que tots hem fet de petits, no?.

Al tombar la cantonada, de sobte davant els meus ulls apareixia un món de xocolata i fantasia. Era l’aparador de la pastisseria del barri, i cada any ens oferia una nova sorpresa. Sovint eren fragments de la ciutat que podies reconèixer, el campanar, l’església, l’ajuntament, el mercat. Però no era només l’edifici, sinó que aquell món de xocolata reproduïa tota la vida a l’entorn de l’edifici o indret escollit, amb els personatges del barri, el capellà, l’alcalde, els del teatre, els veïns....tots convertits en dolços protagonistes de l’escena. La Mona era un autèntic monument a la creativitat, a vegades amb un toc d’humor, a vegades nostàlgic.  El dilluns de Pasqua aquella extraordinària Mona  crec recordar que es portava a una entitat benèfica i es repartia. 

Aquest matí  m’ha semblat per un instant que el temps s’havia aturat, i els meus ulls s’han topat de nou amb una fantasia de xocolata convertida en les figures dels gegants de Malgrat. Una dolça i genial reproducció  d’en Bernat i la Eulàlia. Un somni per qualsevol nen i nena de Malgrat. Qui no ha somniat de petit en un riu de cacao com el de "Charlie i la fàbrica de xocolata"?,  o no us han vingut mai ganes de mossegar una de les figures gegants del Parc Francesc Macià?. Felicitats als autors i artesans de la Pastisseria Vives. A les seves mans màgiques que han fet possible que petits i grans desitjem des de ja llepar un tros dels gegants de Malgrat. Llarga vida a la xocolata!

diumenge, 20 de març de 2011

MALGRAT, UN MODEL DE POBLE, UNA OPORTUNITAT

Superar la crisi. 
Un govern transparent. 
Participació. 
Propostes. 
Oportunitats.

Principals eixos que treballem des de l'equip de Convergència i Unió per Malgrat.

divendres, 18 de març de 2011

QUI NO "ARREGLA" UNA GOTERA, "ARREGLA" LA CASA ENTERA


Alguns han adquirit l’hàbit estrany de replicar cada observació o comentari del meu blog a través d’altres blogs. Un fenomen –si em permeteu l’expressió- una mica paranormal.

Sembla que molesta que es posi sobre la taula aspectes importants de la gestió municipal com la falta de manteniment dels equipaments municipals. És clar, ens hauríem d’entretenir parlant només de les cintes que tallen i de lo bé que ho fan tot. Algunes persones quan es senten criticades o qüestionades per comptes d’actuar es dediquen a fer promoció de les seves bondats als espais que altres mantenim per explicar allò que creiem d’interès al municipi. 

En realitat, el millor seria que la crítica el fes actuar en la millora o en la redacció d’un pla de gestió dels actuals equipaments que sempre és molt més pràctic.

El cert és que avui per avui l’actual govern demostra una greu manca de visió de gestió que acaba costant molts diners, perquè sempre és més costós arreglar els equipaments o serveis quan estan molt deteriorats que no pas fer un manteniment preventiu i correctiu cada any. Només un detall, un dels comentaris que m’han fet arribar afirma que arreglar el pavelló de l’Avinguda Tarragona és més car que fer-lo nou. Un afirmació curiosa quan mai hem vist un pressupost ni un pla d’actuacions. Ara bé, considerant que l'autor del comentari forma part de l’equip de savis que volien fer la piscina coberta al pavelló de l’Avinguda Tarragona per "aprofitar el forat", llavors tot queda clar. 

Ja se sap, Qui no "arregla" una gotera, "arregla" la casa entera.

diumenge, 13 de març de 2011

PETITS DETALLS. UN EXEMPLE GRÀFIC

Fa poc vaig publicar un escrit amb aquest títol. "Petits detalls". Precisament, en aquell post deia que per arribar a fer grans coses, cal estimar els petits detalls. Ho deia en el sentit que  "els nous temps requereixen una nova mirada, valorar i tenir cura d’allò que ja tenim, mantenir el que està fet per no haver-lo de substituir cada quatre anys, però també, requereixen estar amatents a les petites necessitats, als petits detalls, cuidar la neteja, cuidar el manteniment.........". 

Avui tenim un exemple palpable d'aquesta afirmació. M'expliquen que aquest cap de setmana la pluja ha obligat a suspendre uns partits de hoquei al pavelló de l'Avinguda Tarragona. Qui m'ho explica ho fa amb disgust, i em comenta l'estat lamentable d'aquest equipament esportiu. Cert. Aquest és un exemple molt gràfic del que volia dir al referir-me als "petits detalls". 

No serveix per res fer noves inversions en equipaments que costen molts diners quan no som capaços de fer un manteniment adequat de les instal·lacions i equipaments que ja tenim. Ara per ara el contrast amb la inversió feta al camp de futbol i a la piscina i complex esportiu és molt gran, i no oblidem que molta mainada de Malgrat utilitza aquest pavelló per a la pràctica esportiva. Quan parlem de manteniment necessari i seguretat parlem de coses serioses i no ens poden donar excuses.


divendres, 4 de març de 2011

ALCALDESSA 2.0

Us ofereixo l'enllaç a l'entrevista del Diari Maresme.