dilluns, 21 de novembre del 2016

DESPERTA'T A LA VIDA!. EL LLIBRE-TERÀPIA.

Quan et demanen que presentis un llibre sempre tens la sensació d'assumir una gran responsabilitat. Comences a pensar si seràs capaç d'apropar el llibre a la gent, com has de parlar de l'autor/a, com fer la presentació....imagineu si a mes qui t'ho demana és la teva pròpia germana!. Llavors l'encàrrec es converteix en un repte i la por a decebre es fa molt present i et tremolen les cames. 

Aquesta era la sensació que tenia el passat dijous quan vaig entrar a la sala de La Barretina, aquest espai de gran calidesa que ofereix un marc tant singular per aquest tipus d'acte. 

Va ser entrar a la sala i saber que el que havia d'explicar era molt més senzill del que pensava. Es tractava d'explicar com em vaig trobar amb el llibre de la Carmina per primera vegada, perquè sempre dic que aquest és un llibre amb certa màgia. Un llibre teràpia. Un llibre sense cap pretensió literària que simplement vol explicar una vivència personal i transmetre un missatge d'esperança. "Guarda el que hagis pogut aprendre , escolta el teu interior, i prepara't per prendre les teves pròpies decisions", diu l'autora al seu lector. 

Els indis lakota diuen que quan Wakan Tanka va disposar de les sis direccions, l'Est, el Sud, l'Oest, el Nord, a dalt i a baix, restava encara per fixar la setena.  Wakan Tanka sabia que aquesta darrera direcció -la de la saviesa- seria la més poderosa, i volia situar-la on no fos fàcil de trobar. Per això va triar un lloc en el qual no acostumem a pensar-hi els éssers humans: el cor de cadascú. El seu interior.

Recordo que en totes les llargues estones compartides en el decurs de la seva malaltia la llavor d'aquest llibre era ben present, però quan la meva germana em va posar l'arxiu amb l'esborrany a les mans em vaig quedar sorpresa. És la modèstia i la senzillesa que destil·la. És aquesta veu interior. És aquest escoltar el teu interior que t'atrapa definitivament i em fa pensar en la llegenda dels indis lakota i aquell tresor de la saviesa que només alguns sabran trobar.  

Em sento infinitament orgullosa de la meva germana i del seu coratge a l'hora d'afrontar les proves de la vida. Com ella diu, "si passa serà perquè aprenguis alguna cosa. No et resignis. Lluita i aprèn".  

Gràcies  a tots per ser-hi!. 

divendres, 11 de novembre del 2016

MALGRAT: UN PAS ENDAVANT CAP A LA TARIFACIÓ SOCIAL


Tots els Ajuntaments tenen equipaments i serveis que no són obligatoris per llei i que van néixer amb voluntat de garantir el seu accés a tots els ciutadans. Parlem de serveis educatius, culturals, socials, joventut o esportius. Parlem de la llar d'infants, les escoles de música, la piscina municipal, els pavellons d'esports, gimnàs, els tallers i cursos de tota mena, la teleassistència o el casal d'estiu, entre d'altres. Serveis que, en general, van néixer amb els objectiu de ser de qualitat, sostenibles i amb clara funció social.

Però la realitat i els canvis econòmics i socials que hem sofert han fet desdibuixar amb el temps aquests objectius, i molts serveis municipals s'han convertit en accessibles només a les franges de població amb més recursos o més poder adquisitiu. 

Cal, doncs, trencar aquesta barrera amb noves eines i avançar en noves polítiques de preus i taxes pels serveis municipals per evitar que algunes families que no són ni "prou riques" ni "prou pobres" quedin expulsades d'aquests serveis. Un servei amb vocació de social no pot permetre que quedin fora famílies de rendes mitjanes i baixes. Per això, apostem per un model universal de preus segons renda. En resum, es tracta de canviar l'assistencialisme per equitat. Canviar el pagament únic corregit pels ajuts socials per una taula de preus variables ajustats als ingressos familiars i sense haver de passar per serveis socials. De pas, descarreguem els serveis socials que prou feina tenen. En aquest cas, les franges de preus s'estableixen normalment en funció de la relació dels ingressos amb l'índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), a partir del qual s'estableixen les prestacions socials de la Generalitat.

En l'informe al Parlament del 2012, el mateix Síndic valora molt positivament els sistemes de tarifació social, "atès que es tracta d'un tipus d'estructura tarifaria que facilita un accés més equitatiu al servei perquè té en compte el nivell d'ingressos familiars". De fet, en els darrers anys la tarifació social s'ha estès per molts municipis, perquè amb l'esclat de la crisi els consistoris ho han vist com un sistema més equitatiu.

Des del PDECat de Malgrat apostem per propostes que avancin en el camí de la justícia social. Propostes valentes i agosarades. Ambicioses. Propostes viables que plantegem iniciar amb l'estudi, les dades i la informació suficients. Ahir vam posar damunt la taula una Moció per impulsar l'estudi necessari per avançar en la tarifació social a Malgrat i vam sortir del Ple amb la satisfacció de veure aprovada la nostra proposta per unanimitat. No tingueu cap dubte. Si les propostes de l'oposició s'aproven per unanimitat segur que son bones propostes.