dimecres, 31 de desembre del 2014

S'ACABA L'ANY 2014!

S’acaba un any molt intens en tots els aspectes i després d'un matí de feina em disposo a saborejar amb els meus les darreres hores d'aquest 2014 tant estrany i sorprenent.
En el capítol personal ha estat un any d'afrontar la realitat i d'anar a ritme frenètic. Any de superació personal, de patiment intens, de decepcions profundes, però també ha estat un any de reafirmació personal, de lluita, de retrobament amb mí mateixa. L'any del Camí de Sant Jaume i de treure pedres de la motxilla. L'any d'enfrontar novament el rostre de la malaltia a casa, però també l'any de no perdre la fe i l'any que es tanca contra pronòstic amb la millor de les notícies médiques. L'any de fer les paus amb moltes coses, d'aprenentatge i creixement personal. Un any que s'acaba amb sorpreses inesperades que em toquen el cor. 

En el capítol polític ha estat l'any de canvis, any de treball intens per consolidar un projecte de poble i formar un bon equip amb l'objectiu de les municipals 2015. Any del pressupost prorrogat a Malgrat. Any d'aprendre a distingir allò que val la pena. Any de guardar silenci i aprendre la virtut de la humilitat davant actituds que no tenen explicació. Any de treballar a peu de carrer amb carpes i més carpes per arribar i escoltar a la gent. Any de la meva presentació com a candidata de CIU a l'alcaldia de Malgrat. Any de començar "tota una altra història". Any d'observar atentament i pendre nota d'allò que mai, mai farem si governem aquest poble. Any de contestar amb treball a les crítiques i desqualificacions personals. 

Però, per damunt de tot, el 2014 serà recordat per la reivindicació d’independència de Catalunya. Malgrat les amenaces, tot i els intents de boicot, les pressions, i els ridículs internacionals del Gobierno de España, el 9N, 2.300.000 catalans vam anar a votar per la independència. I ho vam fer amb civisme i respecte, deixant molt clar que la guerra de la por no ens atura. Ara, malgrat que sembla que els dies passen, que tenim la sensació que els polítics treballen molt lentament i massa sovint ens perd la impaciència, tenim el camí aplanat per afrontar el tram final de trajecte.

S’acaba l’any, i s’acaba aquest post per donar pas a un any nou. L'economista Santiago Niño Becerra pronostica que "el 2015 serà un any molt complicat" d'entrada per l'evolució del preu del petroli però també per altres factors. És igual. El 2015 ha de ser millor any que el passat, perquè ja hem fet el més difícil en molts sentits. En el cas dels malgratencs ens preparem per un any de canvi que encetarà una nova etapa de futur a Malgrat. En el cas dels catalans ens hem despertat del llarg son. Bon any 2015 a tots i moltes gràcies per ser-hi i haver arribat fins aquí. Us regalo un escrit que m'han fet arribar aquest Nadal que parla de la nova primavera de Catalunya. Ànims, amics meus!. Ens espera un any ple de canvis i reptes il·lusionants. Gaudiu de l'esperança!

"Si sentiu, de vegades, trontollar massa fort l'esperança,
penseu en els minyons de muntanya i la mestressa de la masia pirinenca,
en el pagés de Riells, en el soci de l'Ateneu barceloní i la seva mare, 
que coneix la virtut de la sopa escaldada, en el patró de la barca de la Costa Brava,en el propietari Castanys, en el metge Morell.
 Al ple de l'hivern ells porten amagada al cor, com nosaltres mateixos, la nova primavera de Catalunya".
 (Eugeni Xammar, article Hivern a Catalunya. Paris. 1940)

dimecres, 24 de desembre del 2014

BONES FESTES, MALGRATENCS!

Els carrers de Malgrat s'han omplert de llum i color per anunciar la proximitat del Nadal i convidar-nos a participar d'uns dies de joia i de pau. Dies de compartir i viure en família. Dies d'enyorar als que no hi son i d'abraçar als que ens retrobem. 

Però certament, no deixem que les llumetes amaguin la realitat que es troba darrera l'explosió d'amor i alegria d'aquestes festes. Per alguns el Nadal és sinònim de sentir tristesa i abandó, de trobar-se sols. Per algunes famílies el Nadal no serà una taula ben plena, sinó la penúria de cada dia. 

Així, doncs, per què no intentar aquests dies fer unes festes de Nadal diferents?. Gaudim de les petites coses, fem feliç a la gent que tenim a tocar, dediquem temps als pares que es fan grans, dediquem temps als fills sense la pressa quotidiana, pensem en els que tenim a prop i que ho passen malament. Dediquem temps a fer un Nadal més autèntic que mai. Bones Festes a tots!

diumenge, 14 de desembre del 2014

MALGRAT RECUPERA ELS LLUMS DE NADAL AL CARRER

Malgrat ja llueix els llums de Nadal. Des de fa dies els carrers de Malgrat s’han omplert de llum amb l'objectiu d’alegrar les festes i d'incentivar el consum nadalenc. Però el cert és que l’enllumenat de Nadal que avui llueix Malgrat ha agafat per sorpresa a més d’un, acostumats com estem a un govern municipal que ha mostrat més aviat poc interès en engalanar els carrers i potenciar el comerç local. 

De fet, convé recordar que històricament els comerciants de Malgrat són els que han portat la iniciativa de la decoració nadalenca, i els que han fet l'esforç econòmic més gran. Sovint amb poca col·laboració de l'Ajuntament i escoltant retrets i discursos sobre si llogar o comprar els llums, o sobre qui havia de pagar la despesa. Tot plegat discursos que avui cauen pel seu propi pes davant l'evidència de que la majoria de les ciutats i pobles del món fan un esforç per omplir de llum els carrers per Nadal i alegrar una mica la vida dels seus conciutadans. Què això és afavorir el consumisme?. Sens dubte, però la realitat quotidiana de la majoria de la gent ja és prou dura en aquests moments com per a sobre renunciar a posar una mica de llum o il·lusió durant uns dies. 

Així, doncs, una de les principals novetats de l'enllumenat d'enguany és que qui assumeix la iniciativa i el cost és el propi Ajuntament, que es fa càrrec de la despesa de lloguer (sí, lloguer!!!!) i de la instal·lació de les decoracions nadalenques. Sens dubte, això ha permès estendre les llums a més carrers i punts del municipi, així com renovar la decoració amb alguna sorpresa com els arbres de llumetes de la Plaça Anselm Clavé i la Plaça de l'Esglèsia. Una idea que celebro i trobo molt encertada. 
 

De fet, fa temps que des del grup de CIU hem vingut exigint al govern municipal que davant la crisi i el context que hem patit els darrers anys –que ha afectat al comerç del poble-  l'Ajuntament es fes càrrec de la il·luminació nadalenca dels carrers. Per CIU les festes de Nadal són una oportunitat per donar un impuls al comerç local -que ja pateix prou per l'actual context econòmic -, per això vam reclamar ja el 2013 al govern municipal que fes l'esforç de planificar una campanya seriosa per explicar els avantatges de comprar al nostre municipi i el que això suposa per l'economia local, així com que es recuperés la il·luminació nadalenca dels carrers. La resposta arriba un pèl tard, però vol reparar l'oblit i descuit dels darrers anys en que els malgratencs no hem pogut gaudir de la tradició d'engalanar els carrers. 

 

Benvinguda sigui aquesta bonica tradició que permet gaudir dels carrers amb família i amics!. 

 

dilluns, 8 de desembre del 2014

SANT NICOLAU, LA FESTA MAJOR D'HIVERN

Un any més la Festa Major d’Hivern s’ha omplert d'activitats, algunes vinculades al Nadal per la proximitat de les dates, i moltes a la tradició popular. Tot plegat amb un caire més familiar, càlid i recollit, però amb tota la intensitat que ha de tenir una Festa Major. Les propostes d'aquests dies no s'aturen i es combinen amb àpats i trobades familiars. 

La veritat és que aquestes dates conviden a transformar el fet quotidià en alguna cosa diferent i festiva, mantenint la tradició i posant la il·lusió dels més petits per davant de tot, perquè Sant Nicolau és el preludi d'una il·lusió que arribarà al seu punt àlgid amb les festes del Nadal, l'alegria del Nou Any i l'esperada cavalcada de Reis amb la tradicional pluja de caramels.

Desitjo de tot cor que gaudiu de la Festa Major i del ventall de propostes que ens ofereix la programació d'enguany. Que Sant Nicolau propiciï el retrobament, l’alegria, la convivència i la solidaritat durant aquests dies entranyables plens de civisme i bon humor.
Bona Festa!

divendres, 5 de desembre del 2014

UNA HISTÒRIA DE DONES VALENTES

Aquest és un apunt al bloc molt personal i que arrenca d'una foto. Una foto familiar que forma part d’una història familiar. Una foto entranyable que la meva tieta Carme ha guardat tota la vida i que avui és el cartell d'una celebració. La imatge és de l’any 39 i va ser presa el dia que la meva iaia Teresa Trenchs Solà va arribar a Sabadell amb tot el que tenia de valor, els seus dos fills Carme i Josep. 

El més petit és el Josep que a la imatge seu als peus de l’àvia. El Josep és el meu pare. La meva tieta Carme és la nena que seu a la falda de l'Esperança Marcet, una cosina de la meva iaia. El meu pare i la seva germana són només uns infants a la  foto, però la seva mirada no té l'alegria pròpia dels infants, si nó que és més aviat trista. Les seves vides havien sofert un gran daltabaix i fugien d’un seguit de desgràcies que els acabarien marcant per sempre més. 

L'entrada dels nacionals a Terrassa es va produir precisament pel pati de casa seva i va tenir unes conseqüències terribles per la família. Els enfrontaments que es van produir en aquell punt els va forçar a abandonar casa seva -a la que mai més van poder tornar-, per refugiar-se a casa d’una cosina de l’àvia, l'Esperança Marcet. Aquest episodi va coincidir amb un altre de més trist encara. La mort prematura del meu avi Marià Serra. L'àvia Teresa havia quedat vídua amb només 27 anys i 2 fills ben petits al seu càrrec. Sense feina, sense cap prestació de viduïtat ni orfandat. Sense casa. Sense res. 

 Però a la vida sempre hi ha bones persones i dones valentes. L’àngel de la iaia Teresa es deia tieta Milagros. La Milagros era la germana soltera de l’avi Marià. Una dona forta que va deixar clar a l’àvia que no havia d’esperar res de ningú, que havia de ser valenta i tirar endavant ella sola. Així que la tieta Milagros va fer tractes per pagar el traspàs d’un negoci a Sabadell, la va ajudar a pagar el traspàs, la va ajudar a trobar un pis, i la va preparar per portar un negoci. Malauradament, la tieta Milagros va morir poc temps després, però a casa mai l'hem oblidat, perquè fent honor al seu nom va fer possible el petit miracle de posar una escletxa de llum a tanta foscor.
 

La foto és del dia que l’àvia Teresa va arribar a Sabadell amb el camió de mudances i va fer el primer aparador de la seva botiga. Tenia tant pocs diners que la meva tieta sempre explica que a l’aparador va posar tot el que tenia per vendre i va haver d'omplir les prestatgeries de caixes buides. Però l’àvia va engegar un negoci que encara perdura, i va alimentar i educar els seus fills sense ajuda de ningú. Una botiga en la que he passat estones inoblidables de la meva infància remenant calaixos i enredant darrera els taulells. 

Un establiment al carrer Sant Quirze de Sabadell que enguany fa 75 anys, i que avui porten les meves cosines, la Maite i l'Anna. Un establiment que amb el nom de "Femina" representa una història i tot un llegat de dones fortes i emprenedores. M'agradaria que aquesta petita història servís d'homenatge a la meva àvia Teresa, però també a tota una generació de dones valentes que van fer front, sense por, a les adversitats de la guerra i d’un temps absolutament hostil per una dona. Dones que no van tenir res fàcil, però que van trobar el coratge suficient per saber tirar endavant la seva família.

 La foto m'ha portat records, uns records impossibles perquè jo encara no havia nascut, però que tinc molt presents perquè formen part de la meva història familiar, i possiblement de la del país. Ignoro si la meva àvia i els seus fills portaven una maleta de fusta aquell dia de l'any 39 que van arribar a Sabadell. Una maleta d'aquelles que sovint veiem al cinema. Vull pensar que sí, perquè és la classe de maleta que porta des de sempre la gent valenta disposada a començar de nou.

Com diu el cartell de commemoració "el nostre agraïment als clients que ho han fet i ho fan possible". Agraïment i reconeixement a tots aquells que en mig de la foscor que deixa una guerra són capaços de donar-se les mans per sobreviure i recomençar.


dissabte, 29 de novembre del 2014

UN FULL DE RUTA CLAR PER COMPLETAR UN PROCÉS

Dimarts el President Mas va posar la seva proposta sobre la taula. Un full de ruta clar que té com a punt de sortida convertir unes eleccions ordinàries en una consulta sobre el futur polític de Catalunya. 

No hi ha dubte que la proposta és agosarada i ha sorprès a més d'un, però és un full de ruta impecable i contundent. De fet, la proposta pivota sobre una frase del president que resumeix el que està passant a Catalunya i que encara molts no han entès. 'No es pot tornar als despatxos allò que ja és de la gent, perquè s'ho ha guanyat". Tant senzill com això. Llista transversal, mandat d'un any i mig amb l'objectiu d'encarar la recta final del procés català, eleccions constituents i referèndum en el que cada partit es presenti amb el programa i la ciutadania pugui escollir els representants d'un nou Estat.

Potser com diuen alguns la proposta es pugui millorar, però el que és indiscutible és que ningú ha anat mai tant lluny ni ha estat capaç de fer una proposta tant ferma i valenta. El President Mas ha sacsejat i estripat totes les costures de la política catalana. Ho tenen ben difícil tots aquells sempre disposats a desvirtuar o buscar tres peus al gat a tot el que fa el President Mas. La proposta és d'una rotunditat tant absoluta que per mi només deixa espai per una preguntar: volem fer la independència o no?

divendres, 21 de novembre del 2014

SI NO PENSES EN EL TEU FUTUR, NO EL TINDRÀS

Amb aquesta frase vaig encetar la jornada sobre economia local que va tenir lloc el passat 15 de Novembre al Centre Cultural de Malgrat. "Si no penses en el teu futur, no el tindràs", una cita de John Kenneth Galbraith que convida a mirar endavant amb optimisme, per construir un futur millor, tot aprenent dels errors del passat. 

De fet, que comences l'acte amb la cita d'un economista de prestigi tampoc és casualitat, perquè l'economia té molt a veure amb el debat i les reflexions que es van abocar en decurs de la jornada. Ningú discuteix que el context és complicat i la realitat molt tossuda. Aquest mes d'octubre l'atur ha pujat de nou al Maresme i s'ha tancat amb 893 nous maresmencs i maresmenques a l'atur, una xifra que representa un increment de la desocupació a la comarca del 2,48% respecte al mes anterior, i Malgrat amb un 16,26% d'atur apareix destacada entre les poblacions que superen la mitjana comarcal en xifra d'aturats. 

Aquesta dada apunta amb claredat que l’objectiu prioritari de qualsevol nou govern del nostre municipi haurà de ser canviar aquestes xifres d'atur. I fer-ho és possible, perquè a Malgrat existeixen prou elements sòlids per a poder generar oportunitats per la població, tant en creació de llocs de treball com de millora de l'economia local i el teixit productiu. 

El que necessitem és ser capaços de crear a Malgrat les condicions òptimes per afavorir la creació de llocs de treball, l’increment de l’activitat econòmica i la creació d’oportunitats. I aquí l’Ajuntament ha de jugar un paper fonamental, perquè haurà d'actuar d'una vegada com a motor econòmic i acompanyar en les polítiques d’estímul a l’economia productiva. Només cal apuntar que cada cop més els ens locals han introduït la promoció econòmica al seu cartipàs municipal, més enllà de considerar si tenien o no les competències per fer-ho. Això d'entrada ens dona la mida de la importància que te promoure oportunitats i ocupació al municipi. L'Ajuntament ha de ser -com us dic- un motor per impulsar les iniciatives dels malgratencs i per facilitar que les idees i projectes dels malgratencs es facin realitat. En aquest sentit estic convençuda que amb la participació i col·laboració de tots crearem les eines necessàries per impulsar l'economia, els llocs de treball, el benestar, la cultura i el patrimoni local de Malgrat.  

Però per fer-ho possible caldrà apostar per reduir la burocràcia al màxim, per agilitzar els tràmits, per fer una gestió més eficaç i eficient, per prioritzar inversions orientades a afavorir l’economia local com el nou projecte del Passeig Marítim i l'obertura de l'Avinguda Barcelona per impulsar polítiques de potenciació dels sectors que són els principals generadors de llocs de treball. Apostem pel turisme responsable i de qualitat, des d'un model equilibrat, dissenyant accions de promoció innovadores i prioritzant aquelles accions que garanteixen una rendibilitat i un retorn comercial més elevats. 

I no oblidem la indústria i la pagesia. No oblidem el comerç local, aquell que fa bategar el cor de Malgrat. No caiguem en la resignació. Podem impulsar una nova política comercial dinamitzadora de l'espai públic que sigui capaç de fer propostes i posar en valor els locals que queden buits al centre de Malgrat. Sí, Malgrat pot sortir de la crisi, però per això ens hem de preparar i hem de prendre mesures que no poden esperar més temps. Sóc conscient que l'actual context no posa les coses fàcils, però ja no s'hi val continuar posant la crisi com excusa. La imaginació és poder. La crisi no ens ha de servir d’excusa per no pensar a mig o llarg termini com volem que sigui el nostre poble. Si una cosa tinc clara és que aquest mandat només ha servit per perdre un temps preciós i un grapat d'oportunitats. Un temps en que es podien haver posats les bases i preparat el poble pel futur, però en el que s'ha optat per una alarmant estretesa de mires i pitjor encara, per la resignació.

D'això anava la jornada del passat dissabte. De no resignar-nos. De creure en Malgrat i les oportunitats que ofereix el nostre poble. De compartir perspectives i visions des de diferents sectors, perquè a Malgrat tenim capital humà i oportunitats, però és necessari saber identificar aquestes oportunitats i saber posar en valor allò que tenim. En aquest sentit la participació i implicació dels malgratencs serà clau. És hora de fer pinya i sumar. Entre tots trobarem nous camins per fer que el cor de Malgrat continui bategant. D'aquí la frase inicial d'aquest post: cal pensar en el futur. I el futur passa perquè entre tots plegats decidim quin és el nostre horitzó. Quin és el Malgrat que volem.



diumenge, 19 d’octubre del 2014

EL PSC I LA SEVA TRADICIONAL MEDALLITIS

Quan m’ha arribat a les mans l’escrit del PSC de Malgrat que parla dels "seu compromís amb les entitats locals i la bona gestió econòmica" no he pogut evitar la meva sorpresa. Constato amb tristesa que encara no han paït el tràmit d’aprovació del pressupost 2014, i que no han dedicat ni un minut dels darrers mesos a fer autocrítica. D'una manera gairebé infantil són incapaços d’assumir una mínima part de la seva responsabilitat del fracàs de la gestió del pressupost municipal i la no aprovació. 


Ara bé, la meva sorpresa no té límit quan llegeixo que es critica que al darrer Ple CIU, i també ICV-EUa, vagim aprovar les bases reguladores de les subvencions 2014 de les entitats. Parlen de “misteri”. Vaja. Misteri el que es diu misteri és que una gent amb tants pocs recursos, i nul·la habilitat pel diàleg, porti tants anys al capdavant del nostre Ajuntament. Això sí que és un autèntic misteri, i no pas l'aprovació d'unes bases reguladores de les subvencions de les entitats que són pràcticament iguals que sempre i que cada any aprovem. En fí, que no cal atabalar-se. Tot plegat si es rasca una mica en el fons de l’escrit veus ràpidament que hi ha una alarmant manca d'argumentació més enllà de la desqualificació habitual. Cap argument sòlid ni cap proposta nova. Només un truc de màgia per desviar l’atenció sobre la seva grisa gestió municipal.


Certament, les associacions tenen un important paper en la vida del nostre municipi. En això estem tots d'acord. Són elements de cohesió social, agents de participació ciutadana i generadors de dinàmiques que ajuden a consolidar signes d’identitat del nostre poble. Dit això, fa temps que Malgrat podria ser un bon exemple de l’esforç conjunt per consolidar marcs de col·laboració entre l’Ajuntament i les entitats a través de Convenis de col·laboració que regulin els acords i compromisos respecte de la subvenció a percebre, la cessió d’espais i a vegades, la cogestió d’equipaments. No s'hi val a omplir-se la boca del reconeixement a l’esforç de bona gestió de les entitats i, a continuació, confessar que les seves activitats depenen en part del suport de l’Ajuntament cada anualitat. 

Francament, no s’entén que a dia d’avui no hagi impulsat a Malgrat encara una política de convenis amb aquestes entitats per tal que puguin organitzar amb més seguretat i estabilitat la seva programació d’activitats i no hagin d'estar pendent de la subvenció cada any. És la manera que podran treballar en un marc estable i treballar millor. Per què no ho han fet els diferents governs del PSC?. Bona pregunta. Des de l’oposició ho hem proposat moltes vegades. Potser és que al PSC ja li va bé la política actual.


Doncs bé, arribats aquest punt, al final del seu escrit aprofiten un cop més per presumir de bona gestió de diners públics. Un altre truc de màgia. Quan en aquest mandat no has fet més que apujar impostos, no has fet cap inversió important, i has hagut d’anar al dictat del govern espanyol en relació a la despesa pública no sé si estàs en condicions de presumir. Tot plegat m’ha fet pensar en el Màgic Andreu i en aquelles medalles que es posava al final de cada truc de màgia. Doncs apa senyors del PSC!. Ja es poden penjar una nova medalla de plàstic i qui dia passa any empeny



diumenge, 12 d’octubre del 2014

FESTA DELS EMPESTATS. FEM-LA NOSTRA!


Ahir vaig tenir l’immens plaer de participar al sopar que posa punt i final a la Festa dels Empestats 2014 (tot i que la traca final sembla que la tindrem per la Festa Major de Sant Nicolau).

Sopar en bona companyia d’amics i coneguts del poble sempre ve de gust i si el sopar té lloc en un espai  tant estimat com la sala del primer pis de La Barretina de Malgrat encara més. Però hi ha una Raó més definitiva que va fer que no em perdés el sopar, i aquesta no és altra que mostrar reconeixement i suport a tota la gent que d’una manera o altra s’implica i dedica generosament part del seu temps perquè puguem gaudir d’aquesta Festa tant singular. Enguany, el fet de poder-hi participar des del paper de “figurant” m’ha permès obtenir una visió de molts aspectes des d'un angle diferent i ha estat una experiència molt interessant i recomanable. Confesso que també m’ho he passat francament bé posant-me en el paper d’una dona de l’època.


Ara que la Festa dels Empestats ja té un recorregut i ha superat amb èxit la fase delicada de les primeres passes que comporta tot projecte d’aquesta mena és temps de començar a fer balanç entre tots dels objectius assolits. D’entrada, penso que cal agrair l’empenta i el bon treball de la gent dels Empestats, perquè lluny de conformar-se o deixar-se portar per l’atonia, s’esforcen cada any en créixer, millorar i sorprendre. Tot això sense perdre l’essència històrica de la festa. En aquest sentit cal felicitar als membres de la comissió històrica per la feina que fan.


Sens dubte, caldrà anar revisant alguns aspectes de la Festa fins a obtenir l’encaix perfecte de tots els actes que s’organitzen, però no hi ha dubte que els Empestats té un gran potencial i que seguirà sent  una Festa singular que permet anar descobrint la història de Malgrat des d’una perspectiva viva i dinàmica. Crec que és fonamental  que mantingui la qualitat, que sigui coneguda i que s’hi vagi sumant gent més jove. Val la pena saber aprofitar el talent i la voluntat de joves del nostre poble que s’han implicat a fons per consolidar aquesta recreació històrica. Malgrat té molta gent amb talent, amb moltes idees, amb moltes ganes de fer coses i que intenta trobar el camí per fer-ho. Us animo a que a la propera edició us apunteu per  ajudar i col.laborar amb els actes. És una experiència irrepetible. Fem que aquesta festa sigui ben nostra!

diumenge, 5 d’octubre del 2014

LA FORÇA DEL MÓN LOCAL

No hi ha dubte que el món local va fer ahir un acte d'exhibició de força representat en els més de 800 alcaldes i regidors que van lliurar al president de la Generalitat, Artur Mas, les mocions aprovades a 920 ajuntaments, diputacions i consells comarcals en suport de la consulta. La imatge del Pati dels Carruatges del Palau de la Generalitat ple de gom a gom i dels alcaldes i alcaldesses aixecant la vara al crit d'independència és brutal i posa la pell de gallina. És una imatge que mostra una força especial, la força d'un país molt divers unit en una reclamació, expressar la seva voluntat.

A l'acte d'ahir hi van ser representats més del 96% del total de les poblacions de Catalunya (920 de 947 municipis), i Malgrat també hi va ser present. No cal dir que el nostre és un municipi singular. Governat pel PSC i el PP, a Malgrat  és l'oposició que s'uneix per demanar el Ple extraordinari que ha d'aprovar la Moció de suport al 9N. Desprès d'insistir, finalment el Ple es convoca i es celebra el 2 d'octubre. La Moció s'aprova per majoria. Ara falta portar l'acord de Ple al President de la Generalitat, però previsiblement l'alcaldia renuncia a representar Malgrat a l'acte institucional d'aquest dissabte. Per aquesta raó, se li proposa delegar aquesta representació als regidors/es dels grups  impulsors de la Moció i seran un regidor de CIU i una regidora d'ERC els que, finalment, representin a l'Ajuntament de Malgrat. 

Des d'aquí vull agrair el consens entre els grups polítics des del primer moment per designar els representants. Agrair al Jofre i l'Obdúlia que ens vagin representar tant bé. Agrair també a l'alcaldessa Sra. Campoy el gest de delegar aquesta representació tant punt se li va proposar, perquè ha permès que Malgrat fos present a un acte tant significatiu i emocionant.