dimecres, 24 de juliol del 2013

CIUTAT SANITARIA O CIUTAT INVISIBLE

Cada vegada que entro o surto de Malgrat i passo per davant de la "Ciutat Sanitaria" recordo el temps que ha passat des que Urbanisme va donar llum verda al projecte. Sí, ha passat el temps i encara no hem vist res d'aquest ambiciós projecte que ara fa un any ens deia l'alcaldessa que "avança lentament". Vam posar velocitat de creuer per fer la modificació urbanística i anem a pas de tortuga per fer-ho realitat. I és que cal recordar que la parcel·la ja porta dos modificacions urbanístiques a demanda sempre del sector privat i de moment no hem vist que el megaprojecte es mogui ni un pam. 


La primera modificació, a petició d’una empresa privada
En efecte, aquests terrenys van ser objecte de modificació urbanística l’any 2002 en què es varen classificar com a sòl urbà i qualificats com a sistema d’equipaments privats d’ús sanitari– assistencial. Aleshores, la mercantil GERIMAR 2000, S.L. –propietària dels terrenys- va sol·licitar la modificació del planejament vigent i autorització immediata per l’edificació d’un centre geriàtric. L’equip de govern -llavors de majoria absoluta del PSC- es va afanyar a justificar la urgència de la tramitació per la necessitat d’impulsar un centre geriàtric davant la "desbordant" demanda de places, però la veritat és que la residència mai no va arribar a veure la llum. En aquell moment l’Avanç redactat mantenia les dues franges de sistema de protecció viari al llarg de la carretera Nacional II i la carretera BV-6001-Avinguda Costa Brava, i proposava la qualificació com a sistema d’equipaments privats d’ús residencial-geriàtric i sanitari-assistencial una superfície de 23.041 m2, i com a sistema d’equipaments públics una superfície de 4.822 m2. La peça d’equipaments públics es situava confrontant amb un altre terreny qualificat de sistema d’equipaments integrat dins el PP4/2 i amb façana a l’Avinguda Països Catalans per aconseguir una peça més regular i homogènia. Es concretaven també les obligacions dels propietaris en relació a cessions dels terrenys i urbanització, i es determinaven els paràmetres urbanístics i edificatoris a la finca de sistema d’equipaments privats, fonamentalment l’obligació de restar la finca de titularitat privada amb caràcter indivisible i la previsió d’un únic ús socio-sanitàri.

La segona modificació, a petició de la mateixa empresa privada
Durant la tramitació del POUM -que s’aprova el 2005 amb un ampli consens- no es va plantejar cap necessitat de fer modificacions en aquesta parcel·la. Curiosament, l’any 2009 l’empresa GERIMAR 2000, S.L. sol·licita la tramitació d’una nova modificació del POUM per tal d’alterar alguns paràmetres i condicions establerts en el planejament en relació als terrenys esmentats. "No es viable econòmicament", diuen, i el govern del PSC-PP engega la modificació urbanística a tota màquina. Aquesta modificació suposarà finalment la reubicació de la finca municipal que provenia d’una cessió anticipada del PP4/2  en una situació més allunyada del centre urbà.

Vull recordar que malgrat la importància que la legislació actual atorga al democràtic principi de participació ciutadana es va obviar qualsevol procés de participació, infringint clarament el que disposa la Llei d’Urbanisme. Tampoc es va informar als grups polítics que formaven part de l’oposició. Es va arribar a l’absurd que fins i tot alguns ciutadans demostraven disposar de més informació que els propis regidors del consistori mentre participaven a tertúlies radiofòniques locals explicant detalls molt concrets del projecte d'un tanatori previst als terrenys i que encara no hem vist mai.


Un procés estranyament ràpid i poc transparent
Tota la tramitació d’aquesta segona modificació urbanística es va portar a terme amb una estranya rapidesa i celeritat, sobretot si tenim en compte que ja han passat 4 anys i no hem vist res de res. Per què tanta pressa?. Des de CIU ja vam denunciar en el seu dia la manca de informació, la falta d’un estudi acurat dels nous usos i la nul·la justificació de l’ interès públic. Llavors ens preguntàvem que passaria si passats cinc o sis anys resultava que els promotors tampoc veien viable el nou planejament aprovat, i si es tornaria a modificar el pla per introduir altres usos, com per exemple l’ús residencial, atès que ara sense cap argument es permetia incloure usos com el terciari, comercial o el d’habitatge col·lectiu. “Què farem?”- ens preguntàvem- “Acabarem fent un “urbanisme a la carta” per donar als terrenys una sortida al mercat?”.

La modificació urbanística per la mal anomenada “ciutat sanitària” es va impulsar clarament al dictat del sector privat i destinada al seu benefici, per això avui per avui més que una ciutat sanitària tenim una ciutat "invisible". El més greu és que, en aquest cas, la paralització no és imputable a la crisi, perquè quan es va impulsar la segona modificació urbanística a corre cuita l’any 2009 la crisi ja ens havia esclatat a la cara. 


dilluns, 8 de juliol del 2013

BARRAKES A MIDA

Temps era temps que a Malgrat no hi havien Barrakes ni res semblant. Els nostres governants "socialistes i d'esquerres" pensaven que les Barrakes eren cosa de quatre joves peluts, de "fumetes" i gent poc recomanable. En definitiva, que no en volien ni sentir a parlar. Era un temps en que els joves malgratencs reclamaven un espai pròpi a les festes locals, i les branques juvenils d'alguns partits polítics de Malgrat es van implicar de valent, insistint a través dels partits polítics presents al consistori fins aconseguir una primera edició de Barrakes a Malgrat. 

Aquesta primera etapa va estar plena de tensions, negociacions i dificultats. Sembla que alguns tenen poca memòria, per això aprofito per recordar que l'Associació de Barraques de Malgrat, que ara s'atreveix a dir "qui pot i qui no pot fer Barraques", mai va estar present en la reivindicació ni en les primeres edicions de les Barrakes. De fet, sense el seu ferri control i -tot i comptar amb un pressupost ridícul i cap experiència-, les barraques van sortir prou bé, amb el permís de les inclemències del temps.

Com us deia, no fa ser fàcil. Hi va haver diferents intents d'acabar amb les Barrakes tot just iniciat el seu recorregut. Poc pressupost, espais poc adequats, estratègies sense sentit i la gairebé criminalització de les Barrakes per part d'alguns membres de l'equip de govern de Malgrat van intentar marginar i finiquitar-les. Però les Barrakes van resistir. Amb llums i ombres, però les barrakes s'han anat consolidant.

Vet aquí que ara, la Junta de Govern (que ni representa la majoria del consistori) i la democràtica Associació de Barraques de Malgrat han decidit fer fora de les Barrakes a les branques juvenils dels partits polítics. En realitat, es tracta de fer fora a la JNC. Diguem-ho clar. De fet, aquesta ha estat la única entitat juvenil política que ha participat a les darreres edicions de les Barrakes. I què s'amaga darrera d'aquesta decisió?. Bé, el Regidor de Juventut ho ha justificat amb l'argument de pa sucat amb oli de que les entitats han de  “sobreviure i fer calaix”, i es veu que la participació de les entitats polítiques juvenils fa minvar els recursos de les altres entitats. Quin argument més cínic!. No hi ha res que em faci més ràbia que el puritanisme i la falsa moralitat. Com s'atreveixen a donar lliçons?. D'entrada, les branques juvenils dels partits polítics, com les altres, no tenen afany de lucre i amb una gran dosi d'altruisme estan disposades a pencar fins la matinada per participar en un esdeveniment que els permet donar a conéixer les seves activitats. De recursos econòmics tampoc en tenen, però si que tenen gran capacitat de sacrifici com han demostrat a cada edició de Barrakes. Per altra banda, han de ser les pròpies entitats juvenils que han decidir amb llibertat si participen o deixen més espai a les altres entitats. El contrari és discriminar de manera barroera i interessada.

Per la meva part veig darrera aquesta decisió un afany de controlar l'activitat de Barrakes. No serà que realment el que molesta són les estelades i alguns eslogans reivindicatius?. No serà que alguns es volen fer un espai a mida?. Temps al temps. D'aquí a un cert temps les Barrakes deixaran de ser l'espai fresc i obert on hi havia lloc per tothom. De moment, aquells que van impulsar, defensar i reivindicar les Barrakes a Malgrat queden fora de la festa. A qui volen enganyar?.De fet, per què fer preguntes si ja sabem la resposta?.