dissabte, 19 de febrer del 2011

ALLÒ QUE NO T'HE DIT

Al llarg de la vida hi ha persones amb les que comparteixes un lligam molt especial. Per això, aquest és un escrit especial per a una persona que ocupa un espai molt especial a la meva vida. De petites vam compartir estones inoblidables de joc i joguines, representacions de teatre improvisades amb els vestits i collarets de la mare, rialles de complicitat, llàgrimes, baralles i discusions de criatures. En definitiva, allò que fem la majoria dels germans. Recordo una imatge adorable de la meva germana vestida amb una bata meravellosa de la mare, unes sabates daurades que ves a saber d'on les havíem arreplegat i amb tot un joier penjat del coll, desfilant entre les cadires del menjador com una model. Durant molts anys vam compartir habitació i somnis infantils. Més tard, quan jo era tota una adolescent vaig demanar als meus pares "independitzar-me" d'aquella criatura que em remenava l'armari, es posava la meva colònia, m'agafava les coses d'amagat i  m'omplia l'habitació d'uns posters horrorosos. 

Ens hem fet grans, però seguim compartin una bona dosi de confidències, fotos absurdes fetes amb el móbil que ens fan petar de riure, i un grapat de tonteries. També compartim les angoixes i els moments dolents. Per això fa un temps,  en plena crisi existencial d'aquestes que patim les dones de tant en tant la vaig animar a iniciar una nova etapa, i per sorpresa meva sembla que em va escoltar. Va començar amb un curs de català. Va continuar amb l'accés a la universitat per majors de 25 anys i acaba de finalitzar els primers examens de la carrera que ha escollit amb un éxit significatiu. No ho té fàcil. Estudiar quan has d'educar una filla, tirar una casa endavant tu sola i portar un negoci  és tot un repte. És clar que existeix la xarxa familiar, però requereix molta voluntat i dedicació. La veig estudiar els diumenges, els dies de festa, a la botiga quan té una estona.....sempre embolicada amb els treballs que ha de presentar, les classes, l'ordinador......És una dona decidida, valenta i lluitadora. Estic segura que se'n sortirà. S'ho mereix. 

1 comentari:

  1. Un comentari tendre i entranyble felicitats a la carmina vostre amic josep.

    ResponElimina