dilluns, 29 de novembre del 2010

29N.

Finalment, avui ha estat el dia després. Per ara només puc fer un breu apunt al bloc. Necessito agafar certa distància de la jornada electoral d'ahir i he procurat treballar com si tal cosa. És massa aviat per fer valoracions personals.Sento una alegria immensa i estic un pèl cansada. Penso que el país ha escollit bé, però que caldrà fer un gran esforç per sortir de l'actual situació. Caldrà treballar molt per aixecar el país. Gràcies a tots els que us heu sumat al canvi. Gràcies a tots per participar.

dissabte, 27 de novembre del 2010

UN PALAU PLE D' EMOCIONS I ESPERANCES

Tancament de campanya amb un acte càlid, ple d'emocions i, sobretot, amb grans esperances de canvi. Un canvi que suposi encetar un camí sense límits per recuperar aquest país. Les paraules em van sonar a poesia, perquè hi va haver molta poesia al Palau Sant Jordi, però també la calidesa que només les persones poden aportar. Una munió de gent aplegada per una mateixa causa. Al final, per molts recursos que posin els partits els mitings són de la gent i els fa la gent, perquè només l'entrega il·lusionada de les persones pot fer pujar la temperatura d'un Palau Sant Jordi. Un discurs que parla de generositat, de valors i de futur, perquè demà no ens juguem la Catalunya de dretes o esquerres, sinó la Catalunya que volem pel futur. Un discurs que parla de les arrels i del llarg viatge a Itaca. Diumenge arrivarem a port. No sabem que podem trobar, si hi haurà benvinguda o el silenci. Aprovació o desaprovació. Però qualsevol que sigui el resultat el viatge haurà valgut la pena.

dijous, 25 de novembre del 2010

25N. NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

¿Qué hacer cuando el hogar no es la morada
donde me encuentro a salvo del dolor?
¿Qué hacer cuando no sé donde esconderme
y el tiempo nunca juega a mi favor?
¿Qué hacer cuando el amor golpea y deja marca?
¿Qué hacer cuando el amor
ya no es amor ni es nada?
Pedro Guerra

dilluns, 22 de novembre del 2010

EL CANVI POSITIU QUE MALGRAT NECESSITA

A les al·legacions que CIU va presentar al projecte de remodelació del nucli antic, vam deixar clar que per nosaltres la proposta d’actuació havia de partir de la consideració del nucli antic com a peça central del sistema urbà local. Això volia dir, que qualsevol intervenció havia de procurar lligar l’acció urbanística i de mobilitat amb la identitat de l’àmbit i el seu paper econòmic, cultural i social, respectant cada indret o àmbit singular. 

Sempre hem defensat que era necessària l’actuació al centre de Malgrat, però el nucli antic de Malgrat  necessitava una actuació integral de millora, que englobés especialment els àmbits econòmics i socials, i no únicament l’aspecte urbanístic. Per nosaltres era important defugir aquesta voluntat uniformadora i lamentable que es vol imposar a Malgrat sense cap mena de criteri, però sobretot, era fonamental insistir en la necessitat de completar l’actual projecte amb un programa específic de dinamització econòmica i comercial de la zona per assolir els objectius que segons el DVD  encarregat per l'ocasió vol defensar quan pomposament parla de dinamitzar l’activitat económica. 

Malauradament, com sempre tot queda en la retòrica i la inauguració de més panots grisos.

Des de Convergència i Unió vam demanar “un programa d’estímuls fiscals i ajuts puntuals pels veïns que ajudin a ampliar l’actuació municipal amb l’actuació privada, i que s’acompanyin d’un programa específic de dinamització econòmica i cultural del nucli antic."

Res. Ni cas. Les nostres al·legacions van quedar al calaix dels bons propòsits. És una llàstima, però el comerç urbà és una riquesa sovint menystinguda pel nostre consistori. El comerç dona feina i vida als pobles i ciutats. De fet, costa imaginar un poble sense botigues. La mateixa essència del model de poble de la mediterrània és l'activitat comercial. A més, potenciar la proximitat del comerç al consumidor resulta ben coherent amb fer un poble sostenible. 

Ara, en un context econòmic que ha afectat de ple al sector, és evident que els comerciants locals han de plantar cara com poden a una situació adversa ,i el recolzament és més necessari que mai. No hi ha setmana que no hi hagin baixes d'activitat i és molt preocupant. Més preocupant encara quan no es detecta cap acció del govern municipal per posar fre a més tancaments o, com a mínim, quan no veus cap moviment dirigit a aprofitar el moment per ordenar el comerç local. On són els instruments del POEC que s'havien de desplegar?. L'amenaça potser ja no són les immobiliàries o les entitats bancàries, però l'amenaça sobre l'activitat comercial existeix. És una realitat palpable i ningú fa res.

Està clar que "El canvi positiu que Malgrat necessita" vol dir fer un aposta decidida pel teixit econòmic local abans que sigui massa tard. Vol dir revisar el pla de dinamització existent. Vol dir apuntar idees. Vol dir un compromís real de treball comú entre l'administració local i el comerç en benefici del nostre poble. D'aquest esforç conjunt en sortirem tots beneficiats, perquè haurem contribuit a la millora de Malgrat, de la seva vitalitat, del seu dinamisme, la seva diversitat i pluralitat.  

AQUEST COP US VOTAREM A VOSALTRES!

Arribo amb el carretó de la compra i demano tanda. Observo els productes de la parada  mentre intento fer la llista mental del que necessito aquesta setmana. Al meu costat  unes dones parlen molt animades de política i omplen el cistell. De sobte, la dependenta s’adona de la meva presència i somriu. 
-Aquesta vegada ho teniu bé, oi?, i ho agafo a la primera, és clar. 
-T’ho diré el dia 29. Ja saps com van les coses. Les enquestes són favorables, però són enquestes. L’enquesta que val és la del dia 28.
-És la “noia de convergència”, explica la dependenta a les senyores de la parada i a l’home que acaba d’arribar. 
Aquesta és una presentació a la que una ja s’ha acostumat quan va a comprar pel poble.  A les hores, les dones que parlen de política se’m queden mirant. Em fan un resum de la campanya que ni en Barbeta en persona pot millorar. Es nota que segueixen l’actualitat i que estan molt ben informades. En Cuní és el seu referent, però tenen altres fonts. Són senyores d’una edat, mestresses de casa. La que porta la veu cantant em diu molt seriosa. 
-Aquest cop us votarem a vosaltres. A casa ens ho hem parlat fa temps. Anem a pitjor. La cosa està molt malament i ho tenim molt clar. Votarem al Mas, i d’aquí quatre anys passarem comptes.
La conversa informal segueix fins que acabo la compra. Aquestes petites converses improvisades a peu de carrer et fan adonar de l’abast i grandesa de la democràcia i el paper que juguem els ciutadans.

-“Quan el vegis li dius això al Sr. Mas. Li dius que ara el votem però que passarem comptes”, em diu la senyora quan marxa.

divendres, 19 de novembre del 2010

FALTEN 9 DIES!

Nou dies són els que ens falten per les eleccions del 28 N, per renovar el nostre Parlament. El temps passa ràpid, però per ara ens trobem immersos en plena campanya. Lamentablement, això equival a endinsar-se en el bosc espès de la tonteria supina. El que hauria de ser un període per exposar idees i projectes s'acaba convertint en el regne fantàstic del tot s'hi val per sortir als mitjans. Des de fingir orgasmes amb videos sexistes a disparar contra estelades i immigrants. De sortir embolicats en tovalloles per fer soroll mediàtic a  la mania de despullar persones als cartells que tenen alguns. I això que estem al novembre. La gran proposta del tripartit és jurar que no hi haurà tripartit, però ho diuen des del tripartit. A sobre, avui ens trobem la gran notícia del dia. Montilla diu que és la darrera vegada que es presenta. Mira quina gran aportació al debat. Quina gran proposta. Tot plegat és el de sempre. Cap sorpresa. Sembla que parlar de la crisi i les solucions que  es proposen és massa avorrit. De fet, està clar que hi ha molta gent que viu de dir tonteries. El món de les campanyes electorals és un món complexe en el que res és el que sembla i tot és el mateix.

Per sort, ahir vaig poder assistir a un acte on es va parlar d'allò del que ningú parla. De feina, d'atur, d'empreses, d'autònoms, d'economia, d'impostos, de futur, de país, ..........és clar que això potser no ocupa massa espai al YouTube, però va valer la pena escoltar a l'Artur Mas.

divendres, 12 de novembre del 2010

EL CONFLICTE DEL SÀHARA

Des que s'ha obert de nou el conflicte amb el Sàhara segueixo amb interès les informacions que van apareixen als mitjans i les que em fa arribar en Josep Gelpí. Aquest és un conflicte que apareix i despareix periòdicament, però en el rerafons sempre hi ha el mateix poble maltractat i una gran injustícia. Ningú pot negar que és també un conflicte de llargs silencis, perquè hi ha masses interessos en joc i veus que cal fer callar. Lamentablement, amb el pas dels anys el Marroc ha assolit un pes internacional molt important que posa serioses dificultats a les aspiracions del poble saharaui. Marroc utilitza la lluita contra la immigració il·legal i la lluita antiterrorista com a eina per pressionar Europa i, sobretot, l'Estat espanyol. Això no treu que una senti vergonya del paper d'aquest Estat espanyol en l'afer. Avui he pogut llegir l'opinió de Duran Lleida sobre el tema. M'ha agradat que com a mínim posi una opinió, mentre d'altres senzillament callen i miren a un altre costat.

El meu tiet Salvador va haver de viure dos anys en aquell Sàhara espanyol. No va ser un temps fàcil per ell, però sempre ens va transmetre la seva estima i admiració per un poble i una gent entre la que es va sentir feliç. Lamento profundament la indiferència de l'opinió pública davant uns fets tant greus com els que han passat i estàn passant. Sap greu comprovar com un país tant solidari com el nostre és capaç de tancar els ulls per no veure la pols del desert.  

dilluns, 8 de novembre del 2010

DES DE LA CÀMERA DEL PLE

Començo el meu resum amb un petit advertiment. Aquesta no és l'acta del ple ni ho vol ser. Ho dic, perquè després hi han comentaris de gent que encara no sap que és un blog personal. Respecto totalment les diferents visions que es poden tenir d'un mateix fet , però lógicament jo ho explico com ho veig. De fet, la història de la Càmera del Ple va sorgir de la necessitat d'explicar les coses que passen al ple més enllà del formalisme, i després de constatar les mentides que diuen els actuals integrants del govern. No sé si ho recordeu, però a la sala de plens es va instal·lar una càmera al principi del mandat i es va justificar la despesa dient que era per fer difussió dels plens, una explicació que el temps s'ha encarregat de demostrar que era una falsetat.

Així, la sessió del ple de novembre s'enceta amb la sala més buida del normal. Cinc persones de públic i tres periodistes. Un fet que per sí mateix ja diu moltes coses. S'aprova l'acta i el Sr. Secretari exposa el punt relatiu a la modificació pressupostària. De fet, els punts 2 i 3 de l'ordre del dia fan referència a modificacions per ajustar-se a la nova normativa que restringeix la capacitat d'endeutar-se dels Ajuntaments en els propers exercicis. S'exposen també alguns ajustos de les actuacions i es concerten crèdits per un total de 4.250.000 euros per finançar inversions diverses. Els punts s'aproven amb el vot del govern i les abstencions de la resta de grups, però cal destacar que l'Ajuntament s'està endeutant de forma notable.

El punt 4 tracta de la finalització de l'encomana de la gestió al CCM de la recollida de la fracció orgànica que ara s'incorpora a la concessió municipal. Res de nou. 

El punt 5è és la suspensió de l'atorgament de llicències en determinats àmbits per estudiar la procedència de modificació del planejament general aplicable i que es relaciona amb la porció dels pins d'en Vidal i la finca del carrer Comerç número 9 destinada a l'ampliació de l'escola Montserrat. Per ara ho aprovem tots els grups. El punt 6è és el canvi de qualificació jurídica d'una finca per ser destinada a sistema d'equipaments i cessió gratuïta a la Generalitat per construir l'equipament educatiu previst al POUM. L'any 2007 ja es va fer una cessió anticipada de terrenys per destinar-la al CEIP, però l'ARE ha alterat el previst inicialment al canviar l'estructura viària i demanar més dimensió d'equipaments i, per tant, més cessió. A més, ara el departament demana més metres de superfície per fer un institut-escola. 

Al respecte, recordo que el desembre de 2009 els grups a l'oposició vam entrar una moció conjunta demanant l'ampliació de l'IES Ramón Turró  per resoldre la problemàtica actual d'espais i que va generar molt debat i crispació amb la regidora d'educació. Lamento constatar a l'obrir l'expedient que en aquelles dates aquesta senyora tenia sobre la taula una carta del director del serveis territorials que ens va ocultar. La meva sorpresa va ser  comprovar que la carta era del 22 de setembre de 2009 i que el que es parlava eren més que converses. Mai entendré aquesta manca de transparència. Llavors la regidora ens deia que el Departament s'havia de definir i no era cert, donat que tot estava més que definit. El punt s'aprova amb el vot afirmatiu de tots els grups.

A continuació, Punt 7è, presa de raó de l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme sobre l'aprovació definitiva de la Ciutat Sanitària. No m'extendré massa, perquè el tema dona per un post. Finalment, la CTU dona el vist i plau al projecte, però imposant prescripcions d'ofici. El procés cal dir que ha estat tota una bufetada pel govern Campoy. En el seu moment el G.M. de CIU va fer al·legacions per exposar la inquietud davant un projecte gestat a correcuita i en penombra en el que hi havia massa interrogants. Vam denunciar la manca d'estudi per emparar nous usos comercials a la parcel.la, la manca de transparència i de participació, la manca de justificació de l'interès públic i la pèrdua de centralitat dels terrenys municipals. Però el govern Campoy va tirar pel dret menyspreant qualsevol argument. Ara ha estat la pròpia CTU qui ha frenat el procés per garantir l'interés públic. No hi ha dubte que s'ha nintroduit definicions importants durant el procés i que la proposta tot i deixar oberts els interrogants és, com a mínim, més entenedora. Per això justifico canviar del vot negatiu a l'abstenció.

Després dues Mocions d'ICV. Sobre les finances municipals i sobre l'adhesió al Pacte Nacional per la Laicitat. No s'aproven, però nosaltres donem suport a la primera, i justifiquem el vot negatiu a la segona per manca de coherència del text presentat. Tot i defensar una laicitat positiva no podem donar suport a un text confós que barreja laicïsme i laicitat. El G.M. de CIU presenta també per urgència una Moció en defensa del català com a llengua preferent de les administracions, però com era previsible el govern no accepta la urgència. Queda clar que el debat incomoda als socialistes en aquest moment.

A les preguntes dels regidors sorpresa. El regidor de mobilitat es queda sense paraules quan li preguntem pel balanç del nou servei de transport urbà. El notem intranquil?. Li demanem també els estudis que es va comprometre a donar-nos i no recorda haver estat a la reunió. UMMMM!. Preocupant. Bé, el cas és que diu que ens els donarà.

Preguntem per la web municipal i la desaparició miraculosa del Butlletí Municipal dedicat a la canalització de la riera a Can Feliciano. Es veu que és un cas paranormal. Ai!, què estrany!, es miren tots amb cara de "ohhh!" , qui haurà estat?. El Follet Aniversari?. No. Al final, la nostra cap de premsa els dona un cop de mà i els treu de l'ensurt. 

Bé. S'acaba el ple. Ah!, no!. Em deixo una cosa. Sembla que el govern ha decidit registrar el títol d'un programa de ràdio regalant 5.900 euros a la Oficina Española de Patentes y Marcas. Carai!. I us preguntareu el motiu. Doncs no van donar cap motiu. No sabem si a partir d'ara registraran tots els títols de la graella, però el cas és que la frase és un slogan utilitzat en diferents campanyes, però que ara, vet aquí, es pensen haver inventat ells solets la sopa d'alls. Sembla que algú ha gosat pertorbar el seu descans obrint una web amb el nom "Malgrat, Desperta!". Mira tu. Quan amb la que cau a les cases de Malgrat els problemes del municipi tenen aquesta dimensió posa't a tremolar.  

dissabte, 6 de novembre del 2010

FU MANCHÚ

Sovint, no pots evitar associar determinades imatges a certes situacions. Suposo que això ens passa a tots. A mi algunes coses que passen darrerament em sorprenen. Ho sento. Que ningú s'ho prengui malament, però des de fa un parell de dies una imatge em passa pel cap amb insistència. La de Fu Manchú. Sabeu de qui parlo, no?. Recordeu aquell personatge de ficció que odia la civilització occidental?. L'arquetip de personatge malvat. Un personatge que a la ficció apareix sempre dotat de grans mitjans econòmics al servei del mal i envoltat de sicaris i sectes orientals a les seves ordres. Un personatge sinistre. Una calamitat que a totes les novel·les resulta finalment derrotat. El gest, la veu, la por.....


Evidentment, es tracta d'un personatge literari. Res a veure amb la realitat, eh?. 

dilluns, 1 de novembre del 2010

EL CANVI POSITIU QUE MALGRAT NECESSITA

El setembre ha estat molt negatiu pel que fa a l'atur al Maresme. La taxa d'atur s'ha tornat a situar per sobre del 15%. Concretament, el mes de setembre s'ha tancat amb un augment de 439 persones desocupades i una taxa d'atur del 15,13%. Segons el Report d'atur que elabora mensualment l'Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, a la comarca hi ha 34.216 persones sense feina. Malgrat de Mar es col.loca entre els municipis amb una taxa d'atur més elevada (15,58%). Això vol dir que l'actual situació econòmica ha colpejat amb força la comarca, i que a Malgrat aquesta realitat no ha estat una excepció.

Al nostre país s'han destruït més de 350.000 llocs de treball des de l'inici de la crisi, i molts d'aquests llocs de treball no es recuperaran mai més. Segurament, una inversió pública en la indústria i l'activitat econòmica per evitar el tancament de  moltes empreses i activitats hagués estat més eficaç que alguns dels Plans E que ens han regalat als municipis, que a llarg termini no garanteixen ocupació i que ara haurem de pagar entre tots.

Aquesta realitat ens porta a la reflexió sobre el model econòmic que tenim a Malgrat. Avui cal, més que mai, una aposta decidida per impulsar l'economia local. Ja no val fer discursos sobre economia diversificada. Sabem que a la indústria més potent que tenim les decisions es prenen a quilòmetres de distància com s'ha vist recentment. Sabem que la pagesia té dificultats. Sabem que el comerç pateix la crisi. Sabem que moltes activitats es donen de baixa. Sabem, sobretot, que a Malgrat fa anys que es perd pistonada.

Per exemple, durant massa temps s'ha donat l'esquena a un sector tan important com el turístic. Un fet real que mostra la curtesa de mires dels que ens governen des de fa 32 anys. Mentre municipis turístics propers feien una autèntica aposta estratègica de futur a l'entorn del sector serveis, del turisme i del comerç, a Malgrat ho invertien tot en la construcció. Pel que fa a la resta d'activitats s'ha tingut una política erràtica. Només raons d'oportunitat han portat a impulsar plans de dinamització segons el matís polític del govern de torn. Una aposta estratègica que el temps s'ha encarregat de fer evident no és l'aposta del PSC. Ara paguem les conseqüències i les seguirem pagant en un futur de no  posar-hi remei. Qualsevol s'adona que els gairebé quatre anys de govern PSC-PPC han estat pràcticament un temps mort.

A Malgrat ha faltat la visió suficient per avançar-nos a un canvi de model molt centrat en construcció immobiliària. Potser s'ha pensat que el sector químic era una solució segura de futur i que obtenir sòl industrial era una solució estratègica suficient. Però quan empreses del nivell de Henkel marxen és quan s'encenen les alarmes i topes amb la crua realitat.

Aquesta és una contudent mostra que avui els nous models econòmics i productius no es fan amb discursos. Tampoc es fan creant consells que duren quatre dies segons la conveniència del governant de torn. Els nous models productius demanen estratègies serioses i a llarg termini, demanen estratègies consensuades tant a nivell polític com social i lideratges que no tinguin por a sumar idees i esforços. Una administració ha de saber escoltar. Ha de saber facilitar les coses als emprenendors. Ha de saber parlar. De fet, la realitat és tossuda. Avui podem afirmar que a Malgrat no hi ha cap mena de política industrial més enllà d'ampliar l'actual polígon. Falten idees clares i projectes. També podem afirmar que no hi ha una política clara de turisme. Ja no parlem de comerç, perquè de continuar amb la dinàmica actual no caldrà ni regidoria de comerç (però aquest serà un altre post). En definitiva, hi ha una clara manca de capacitat per oferir propostes econòmiques de futur que no es moguin únicament en la construcció. L'ARE i la Ciutat Sanitària són l'exemple més evident d'aquest vell estil de fer política que s'entossudeix a cedir el pas a noves visions i maneres de fer política.