dissabte, 21 de desembre del 2013

EL PRESSUPOST MUNICIPAL O LA MARE DELS OUS


El Pressupost municipal pel 2014 que ha presentat al Ple el govern municipal del PSC-PP no ha aconseguit cap suport i no s’ha aprovat. A partir d’ara, el principal responsable, és a dir, el propi govern municipal- ens voldrà fer creure que el pressupost municipal és la mare dels ous i que el cul-de-sac en el que es troben immersos és culpa de l’oposició (CIU,ERC i ICv-Eua). 


Però és més senzill que tot això. La realitat és què el PSC i el PP són incapaços de portar al Ple uns comptes amb un mínim de consens, i tots plegats hem de pagar les limitacions funcionals que això comporta. La paradoxa és absoluta. A Malgrat tenim una situació estructural que permet aprovar uns pressupostos ambiciosos i amb voluntat d’inversió i creixement, tenim un consistori en el que cap partit te una majoria per imposar el seu projecte, i tenim un govern en minoria que ha decidit seguir una estratègia sorprenent: creure’s el rei del mambo i que no necessita dialogar per governar el poble. Fins i tot considera que pot menystenir a la resta de grups i que allò que democràticament aprova una majoria formada per l'oposició s’’ho pot passar pel forro sense cap conseqüència.


Vist així, resulta evident que a Malgrat s’està pagant un preu molt alt per la minsa governabilitat i l’actitud del govern. Per tant, el debat no es pot reduir a la “pròrroga o no” del pressupost. Ben al contrari, a Malgrat el debat s’ha de remuntar al moment en que qui governa pren la decisió de fer-ho des de la debilitat absoluta. Això no és pas culpa de l’oposició.

Ara tracten de fer extensiva la qüestió del Pressupost prorrogat als malgratencs, a les entitats i associacions del poble publicant escrits carregats de victimisme per intentar vendre que aquest any no hi haurà subvenció, o no es podrà fer inversions, traslladant la culpa als altres. Llavors haurem d’analitzar la responsabilitat que té cadascú, però des de l’objectivitat i amb un debat sincer.

Al meu entendre, és aquesta dinàmica absurda del govern PSC-PP basada en la debilitat,la confrontació i la fugida de la realitat, la que fa mal de veritat al municipi. Aquest govern ha generat un escenari en el tot s’aposta a l’oportunisme i la improvisació. Un escenari en el que pretén no moure’s ni un mil·límetre i prefereix perdre el futur abans de cedir. Al final, a efectes pràctics la pròrroga del pressupost no vol dir altra cosa que el repartiment de les partides del 2014 serà el mateix que enguany, si bé es poden fer canvis a través de les modificacions de crèdit. Alguns municipis utilitzen la pròrroga del pressupost com a pràctica habitual quan venen eleccions municipals per deixar la possibilitat de fer el pressupost al nou govern que surti de les eleccions. Segur que la cosa no és tant dramàtica com ens la volen pintar.
          

divendres, 20 de desembre del 2013

AVUI FAIG ANYS!

Sí, avui faig anys. Ho diu el meu DNI i ho confirma la meva mare. Un aniversari especial, la veritat. Fer anys sempre és especial, però fer una xifra tant rodona imposa bastant. Mig segle és molt de temps, i la vida no és mai un camí de roses ni com te l'has imaginat. Aquest darrer any ha estat especialment dur, ple de circumstàncies inesperades, de dolor al cor, de llàgimes, però també d'amor. He donat i he rebut molt d'amor. Això no té preu ni es pot comprar. Han estat 365 dies d'una barreja de sentiments i d'una gran lluita interior per no rendir-me al dolor. A vegades, m'he sentit ofegada, però tot suma i tot serveix per aprendre. L'avantatge de fer anys és que ja no amagues les ferides, ni ocultes el que et fa mal. Al contrari, mostres les cicatrius de l'ànima amb orgull, perquè vol dir que has viscut. De fet, quan fas mig segle ja saps que no ets indestructible, et coneixes  millor a tú mateixa, i saps quines són les teves febleses i limitacions. Saps que et fa riure i que et fa plorar. No ens enganyem, fer anys aporta perspectiva.

La Susan Sontag deia que "la por a envellir neix del reconeixement que un no està vivient el que desitja". Doncs deu ser això, que no tinc rutina, ni una vida còmode, ni paro quieta, ni sóc conformista, que no em doblego, que faig el que vull i el que m'agrada fer.  Per això m'encanta fer anys. M'encanta fer-me gran i celebrar-ho.

diumenge, 15 de desembre del 2013

DES DE LA CÀMERA DEL PLE

Confirmat: si el Ple de dijous passat s’endevinava tens  el seu acabament ho va confirmar. Al PSC  hi ha nerviosisme i molta, molta mala baba. La sessió es va iniciar amb un aclariment d’ERC sobre l’acta del Ple anterior. Pel que es veu, a l’acta no es reflexen els desqualificatius  que el regidor d’hisenda ens va dedicar a l’oposició per allò de “ulls que no veuen, cor que no plora”. Llàstima que tenim orelles i memòria.

Tot seguit, el 2n punt era la modificació pressupostària que el mes passat l’oposició en bloc va tombar no tant per posar entrebancs, sinó de donar un toc d'atenció davant tanta arrogància. Hi hem sortit guanyant, perquè per obtenir suports hem afegit la dotació econòmica dels llums de Nadal que CIU va demanar al Ple d’octubre. Sí, aquest cop l’oposició va facilitar l’aprovació. 

El punt 3r era l’Aprovació del Pressupost General 2014. Ai, amics. La crisi ha paralitzat aquest govern, el govern municipal ha perdut empenta, o les dues coses alhora. Les esquifides i minses ordres del dia de les sessions de Ple d’aquest mandat ho apunten, i els números d’aquest pressupost són prou eloqüents. La proposta del govern no només és continuista, sinó que està mancada absolutament d’ambició i de visió de futur. Per quan un debat seriós sobre quin Malgrat de futur volem?.  Cada vegada tinc més clar que el poble funciona per una saludable inèrcia dels serveis i l’experiència dels treballadors, però no pas per les sucoses aportacions dels regidors de govern.

Ja no si val a continuar utilitzant la crisi com excusa quan el principal motiu d’aquesta situació és que tenim un govern feble, incapaç de dialogar amb una mica de seny, i incapaç d’anar més enllà de la gestió del dia a dia. Si el pressupost és el full de ruta nosaltres trobem a faltar tres elements fonamentals: una aposta clara per la dinamització econòmica i el foment de l’ocupació, inversions en punts que han de ser claus pel futur com el passeig Marítim, Avinguda Barcelona, ampliació del Polígon Industrial,...i, finalment, una aposta decidida pels sectors econòmics sobre els que pivota la economia local.

Per contra, aquest pressupost prioritza inversions ben peculiars com urbanitzar una Plaça Seynod amb 70.000 euros (??), o destinar 185.000 euros a ampliar el local del GEM sense que ningú hagi vist un sol projecte ni sàpiga de que estem parlant, o els 150.000 euros de millores urbanes destinats íntegrament a un nou “tapaforats” al Passeig Marítim i carrer de Mar (Recordeu que el 2009 ja es van destinar 105.000 euros al mateix propòsit i que després s'han anat fent pegats any rera any ?). Ostres noi! Podem dir que no són temps de fer volar coloms, però com a mínim aquest és un bon moment per treballar propostes de futur, mostrar la capacitat imaginativa i engrescar amb allò possible a curt termini. Però per això cal lligar propostes amb imaginació i aquest, pel que sembla, és un ingredient escàs  a la cuina del govern malgratenc.

En definitiva, que ens porten uns Pressupostos amb una inversió ridícula en un municipi que presumeix de bona salut financera i amb un marge d’endeutament molt ampli, un pressupost que no es preveu cap canvi significatiu més enllà de la bossa de 200.000 euros  prevista a Benestar Social per bonificar l’IBI que, no ens enganyem, no suposa que realment es faci aquesta despesa en la seva totalitat donades les restrictives condicions d'accés als ajuts que han posat (per cert, una proposta que el regidor d’hisenda va afirmar reiteradament que ell mai posaria al pressupost, però que s’ha vist obligat a fer-ho arrel de la moció d’ICV-Eua de bonificar un 5% l’IBI per compensar la pujada sagnant del Gobierno de España, i que es va aprovar pels vots de l’oposició (CIU,ERC i ICV-Eua). 

El regidor d'hisenda critica que no fem propostes...com vols fer propostes?. L'any passat va ser CIU qui en un gest de responsabilitat va facilitar finalment l'aprovació del Pressupost. Per alguns va ser un error. No ho discutiré aquí, però si que assumeixo que vaig ser la primera a defensar la necessitat de trencar la dinàmica municipal de confrontació i d'estendre la mà. Burxaré poc en la ferida, però l'actitud del govern en aquest darrer any m'ha demostrat que no és pas el diàleg el que els interessa realment. Un dia en parlarem en calma. Jo més aviat diria que s'han esforçat molt i molt en trencar qualsevol pont i en demostrar que si un dia va haver-hi vida intel·ligent al PSC de Malgrat, aquesta es troba clarament en vies d'extinció.

Vinga, per avui ho deixo aquí, però seguiré. No us podeu perdre el final d'un Ple que inclou actuacions de cavallers, dames i bufons de la Cort.    
(Cont)

divendres, 13 de desembre del 2013

#SÍ, SÍ. TENIM FUTUR!















I als personatges que no han volgut sortir a la fotografia no els veig tampoc en la fotografia d'aquest futur..........Felicitats a tots els partits signants de l'acord!

dimecres, 11 de desembre del 2013

UNA MICA DE CALMA!

Quan necessito una mica de calma tanco tots els arxius i em poso a escriure. El que sigui. El que surti. Aquesta és una setmana d'intensa activitat. El dia a dia em treu energia, perquè s'acaba l'any i sembla que per alguns s'acaba el món. A més, demà tenim un Ple municipal que s'endevina carregat. Per tant, haig de trobar una estona per desconnectar com sigui i carregar piles. Això no sempre és fàcil, però m'ajuda molt la meditació. Fa temps que he descobert que t'allibera del patiment, pacifica la ment i et permet encarar la vida amb més serenor. Realment és necessari trobar el teu espai de pau interior i agafar distància del ritme de la vida, dels obstacles i de les debilitats humanes. Ho he acabat convertint en un hàbit que m'aporta molta tranquil·litat. La ment oberta et permet mantenir el cor obert i això és molt saludable. Com a mínim, per ara tinc una salut de ferro!.

dimecres, 4 de desembre del 2013

BONA FESTA MAJOR!



Un any més, el nostre poble enceta el desembre amb la Festa Major de Sant Nicolau, una celebració popular que permet donar el tret de sortida del cicle festiu del Nadal, Cap d’Any i Reis. Aquesta és la Festa Major d’hivern, una Festa que m’encanta perquè em resulta entranyable i  em permet passar de puntetes per damunt d’un  festiu com el de la Constitució. La veritat és que en aquest temps en que tot ha de ser ràpid i rentable, en que comptem amics al facebook per icones, en que ens diem les coses per wasap, en que sovint els arbres no ens deixen veure el bosc i tot és massa fugisser, resulta realment reconfortant retrobar-te amb la vella tradició. Només una observació sobre el programa: la creativitat i la innovació són dues de les eines que ens han d'ajudar a superar la crisi. Vist el que hem vist, caldrà continuar treballant. Per quan un tríptic que no es limiti a ser un recurs anunciador de la festa?. Vull dir que serveixi per transmetre alguns aspectes locals del poble, que doni més personalitat a la festa major des de la primera comunicació que rep la gent. No cal un discurs complicat, però es poden trobar fils conductors molt interessants a partir d'elements locals que d'alguna manera expliquin la festa major. Pensar no és car. Al contrari!.


I com ha de ser tota festa major, Sant Nicolau arriba carregat d'actes perquè els malgratencs puguem gaudir fent poble. El tradicional Mercat de Sant Nicolau, la Sopa de Pedres i el caldo solidari, la cercavila de gegants, l'ofici, els versots, espectacles infantils, el concert i el ball, escacs, el concurs de colles improvisades o el cros, el vermut solidari, tabalada i teatre. 


Preparem-nos, doncs, per convertir els carrers de Malgrat en un espai amable de convivència i germanor. Apa!. A gaudir tots de la Festa Major!.