dilluns, 28 de novembre del 2011

FER QUADRAR ELS NÚMEROS


No és fàcil fer política local, i menys en els moments actuals. Per exemple, aquest mateix mes alguns amics m’han fet arribar el seu malestar pels acomiadaments de personal a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Darrerament em trobo en situacions com aquesta bastant sovint, perquè evidentment toca gestionar en moments complicats i les decisions que es prenen més aviat són incòmodes. En realitat no estem gens acostumats a aquestes situacions, però no entenc que saltin les alarmes pels acomiadaments que es produeixen en l’àmbit de l’administració i les seves empreses, i pel contrari  no parlem massa dels autònoms o els treballadors de l’empresa privada que treballen en condicions molt pitjors que fa uns anys.  

Precisament, el cas de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament em sembla bastant raonable. Els actuals responsables expliquen que quan el març de 2008 va esclatar de ple la crisi econòmica, el conseller d’Economia Antoni Castells va publicar un decret pel qual no es podien fer més contractacions a l’administració pública. Sembla que tot i el decret, des del 2008 fins al desembre de 2010, l'Agencia va contractar 47 treballadors més. i tot apunta a que realment es va sobrecarregar l’estructura. Per tant, penso que és lògic que en l’actual situació es posi per davant i es prioritzi destinar els recursos a la cooperació i no pas a mantenir l’estructura.

En aquest sentit, els actuals gestors fan una referència comparativa amb la cooperació basca que a l’any 2010 va executar un el pressupost 51 milions d’euros amb 7 treballadors, mentre que l'Agència Catalana va gestionar 37 milions d'euros amb 105 treballadors. És a dir, que en aquest cas més plantilla no equival necessariament a més eficàcia.

Lamento el disgust dels meus amics, però penso que el més important és gestionar els projectes amb professionalitat i destinar els recursos a la cooperació abans que mantenir estructures sobrecarregades. 

dissabte, 26 de novembre del 2011

EL JOC DE LES COMPARACIONS

Hi ha comparacions gratuïtes, simplistes i odioses. Comparar vol dir mirar que fan a fora. Mirar que fa el veí.  És clar que mirar que fan els altres pot servir de referència, però la comparació ha de ser objectiva. No s'hi val a fer trampa. Una comparació és posar en relació dues realitats semblants, però cal anar amb cura. Per això, llegint el post que va publicar fa uns dies les joventuts del PSC malgratenc em van venir dos pensaments al cap:

-El primer va ser que han d'actualitzar més sovint el bloc. 

-El segon, que per criticar l’oposició i parlar "d’oposició constructiva” el primer que has de fer és un escrit constructiu. Personalment, el seu escrit no em sembla pas un exemple d’actitud constructiva. No argumenten res, i la comparació és massa simplista, però anem a pams.

Diuen que a Calella l'oposició té una actitud constructiva al permetre l'aprovació de la modificació d'ordenances, però evidentment el cas no és comparable. Què Malgrat és diferent?. Segurament, perquè a Calella el que han fet és apujar l'IBI segons l'IPC, el que representa un 3,1%. L'increment suposarà per les families un augment de 10 euros anuals de mitjana, i reportarà a les arques municipals 165.000 euros més. S'ha augmentat també l'Impost de vehicles segons l'IPC i no s'han tocat la resta d'impostos. Política de moderació fiscal per no castigar més al ciutadà.

Precisament, aquest no és el cas de Malgrat. Les ordenances fiscals aprovades pel PSc i el PP a Malgrat no són exemple de moderació fiscal. Incrementen l'IBI més d'un 6,5% (en cap cas parlem de l'IPC), i aquest increment suposarà per les families un augment de 25 euros anuals de mitjana segons el regidor d'hisenda (el que vol dir que pujarà una mica més), i una recaptació per les arques municipals de 350.000 euros (curiosament el cost de cobrir la riera al tram de Can Feliciano). La resta d'impostos s'incrementen molt per sobre de l'IPC (un 4%), i a la mateixa vegada augmenta el preu de l'aigua. Tot plegat, podem afirmar que el cas no presenta cap coincidència i que la comparació ja d'entrada sembla gratuïta i absurda, però la cosa no acaba aquí i posats a fer comparacions podem fer més comparacions.

Així, per exemple a l'inici del mandat es va constituir a Malgrat el nou Consell d'Administració de l'empresa Malgrat Turisme. CIU va demanar estar present al Consell d'Administració donat que la proposta del govern no era representativa de la nova composició del consistori. La resposta va ser la negativa habitual. Una situació ben allunyada de la de Calella on precisament el cap de l'oposició ha estat escollit President de l'empresa municipal GESTVIA.

Definitivament, Malgrat és diferent. De tots nosaltres dependrà canviar la dinàmica, i per fer-ho no és suficient criticar i acusar sempre a l'oposició.  Deixem de mirar-nos el melic, de fer-nos retrets o buscar culpables i posem-nos, cadascú en l’àmbit que li pertoca, a teixir de nou complicitats per impulsar els projectes que el poble necessita. Potser així, la gent deixarà d'expressar als comicis el cansament que ara mostra i retornarà la confiança en la política. Pensem-hi.

dimecres, 16 de novembre del 2011

QUÈ FARAN ELS DIPUTATS DEL PPC A MADRID? EL MATEIX QUE ELS 25 DEL PSC



L’ eslogan del PP crida a sumar-te al canvi. “Suma’t al canvi”, diuen. I una pensa, quin canvi?. De Guatemala a “Guatepeor”. Si fas l’exercici de reflexionar sobre l’ utilitat que tenen realment per Catalunya els diputats que obtingui el PP el proper diumenge no veus la diferència amb l’ utilitat dels 25 diputats que ha tingut el PSC a Madrid que fins i tot han actuat sota disciplina del PSOE a l’hora de votar a favor de Catalunya com, per exemple, per demanar els 1.400 milions d’euros del Fons de competitivitat. Una vergonya. I els diputats que obtingui el PP a Catalunya, no faran el mateix?. ÉS clar que sí. El dia 21 de novembre es posaran immediatament sota la disciplina del PP i no mouran un dit per Catalunya.  

D’entrada, no hi ha dubte que el PP es presenta a aquestes eleccions amb una clara voluntat recentralitzadora que té com a objectiu tornar a concentrar tot el poder en el Govern de l’Estat i reduir les quotes d’autogovern de les autonomies, especialment en el cas de Catalunya. Un clar exemple d’aquesta voluntat va ser la reforma exprés de la Constitució que de forma unilateral van dur a terme PP i PSOE sense tenir en compte la resta de forces polítiques. De fet,  la visió de país que té el PP és el d’un Estat central omnipotent que no trobi impediments en les competències autonòmiques a l’hora d’aplicar les seves polítiques. Aquesta visió xoca frontalment a les aspiracions de Catalunya de seguir creixent, sense fixar-nos cap límit, en les nostres quotes d’autogovern i capacitat de decisió. El PP tampoc vol el Pacte Fiscal. Rajoy ha dit que no sap ni que és això, i com no li expliquem els catalans amb el nostre vot ho portem clar. Desprès estan els que pensen que el PP ens pot treure de la crisi. Com?. Si no ha mogut ni un dit fins ara, ni hem vist cap gest constructiu. D’altra banda, ja sabem quin és el seu model econòmic, no?.

La veritat és que el PSC no té projecte per Catalunya, només cal veure la seva campanya que es limita a criticar l’actuació del govern de la Generalitat i parlar de “retallades” des del cinisme més absolut. Sí, d’allò que des de Madrid en diuen “ajustes de la economia”, a Catalunya els mateixos en diuen retallades. Si no fos tant dramàtic fins i tot tindria gràcia. Però si el que ens espera a la cantonada és una majoria absoluta del PP l’ escenari no pot ser més dolent per les nostres aspiracions.

En definitiva, que si no pensem en clau catalana el proper 20N només servirà per empitjorar les coses. Ens podrem manifestar, podrem lamentar-nos 4 anys més, podrem acampar a la Plaça Catalunya o podrem estripar-nos les vestidures, però la responsabilitat del que passi serà nostre.
.
PP e

dilluns, 14 de novembre del 2011

FEM PINYA!

A Catalunya tenim una tradició de gran bellesa que són els “castells”. Bellesa plàstica i bellesa en el seu simbolisme de construir torres humanes. A dalt els més joves i menuts, a baix la gent gran. No importa l'experiència, ni l'edat, ni l'orígen, ni la condició per fer pinya., i sempre m’ha impresionat aquesta simbologia amb la societat de la tradició castellera, i m’encanta observar els moviments d’una colla a la plaça per bastir un castell. A més,  des que els fan per la televisió fins i tot he pogut adquirir un vocabulari casteller i sé que és l’agulla, l’aixecador, l’enxaneta, carregar, descarregar, folre, manilles i, sobretot, la pinya.

La pinya és la base del castell, tot el cos de castellers i persones que s'agrupen al voltant del tronc del castell per donar-li suport. Qualsevol persona del carrer pot situar-se a la pinya dels castells, ja que com més gran sigui i més gent hi participi, més compacte serà el castell, més segur i amb més coixí en cas de caiguda. La imatge d’una plaça plena de gent fent pinya és d’una bellesa i plasticitat singular, però a més és d’una simbologia estranya i inquietant. Una icona. Una imatge  molt potent de força, superació, sacrifici, esforç i identitat.

Ahir Duran demanava “fer pinya al voltant la força política de casa, la força política nacionalista, la única que tenim, i tindrà sempre, les mans lliures, per defensar el progrés econòmic, social i nacional del país que ens estimem, de la nació catalana”. Penso que ho va clavar. Fins i tot podria servir com eslogan de campanya. Fer pinya. Amb les enquestes a la mà toca fer pinya. La majoria del PP el proper 20 de novembre sembla inevitable  i  els catalans no ens podem permetre una posició debilitada a Madrid.  Jo sempre penso que els partits catalans haurien d’anar plegats a les eleccions generals, però avui per avui no sembla possible, i no hi ha dubte que el vot més útil i pràctic és el vot a CIU. És una manera de reforçar el govern català davant el govern que surti del 20N. Ens agradi més o menys toca fer pinya si volem mantenir l’horitzó.     

diumenge, 13 de novembre del 2011

C DE CALLATS, C DE CHACÓN, C DE CAMPOY I C DE CARBASSERA

Ahir va afirmar Duran Lleida que la C de PSC és de “callats”, i no li falta raó. Tot hi així, després de seguir atentament el debat de dijous a TV3 entre els candidats a les eleccions generals a Catalunya, i suportar durant el decurs del mateix l’estudiada seriositat i el gest teatral de la Sra. Chacón cada cop que amb els llavis apretadets pronuncia la paraula “retallada”, vaig recordar de cop un dels episodis més ridículs viscuts al passat mandat municipal a Malgrat.


Resulta que un bon dia, la inefable, experta en qualsevol tema i actual alcaldessa va tenir la gran idea d’anar a Madrid, -a parlar amb la Chacón, va dir-, per fer una gran oferta de paquet turístic als treballadors del Ministeri de Defensa. L’oferta (que podeu trobar encara per internet) finalitzava amb una extraordinària sessió de “baile espanyol”, com no podia ser d’altra manera tractant-se de un municipi català com el nostre amb un Esbart dansaire. El projecte era promocionar Malgrat com a destinació turística i omplir els hotels, però tot plegat, va ser un estrepitós fracàs que li va costar al consistori uns 7000 euros com a mínim, és a dir, que la idea va acabar amb una C de carbassa, C de capsigrany, C de carallada o C de calés gastats per no res.


Certament, la C és l’element comú dels personatges i la seva farsa. Dic això de farsa, perquè després d'escoltar el debat del ple de l'Ajuntament de Malgrat del passat dijous al voltant d'una bandera catalana i l'adhessió a l'Associació de Municipis per la Independència no hi ha per menys. Què coi pinta la C a les sigles del PS?, perquè el que us explico del viatge misteriós en tren a Madrid tampoc passaria d’anècdota si no es donés el cas que hi ha conincidència de protagonistes i que darrerament algunes volen donar lliçons d’austeritat i bona gestió.         

divendres, 11 de novembre del 2011

DES DE LA CÀMERA DEL PLE

Intento continuar amb les meves cróniques del Ple. Més que res, perquè és la única utilitat que a dia d'avui he trobat per aquesta càmera inútil que un bon dia  vam pagar els malgratencs/ques amb els nostres impostos.

Doncs bé, darrer Ple i darrera sortida de to de la Sra. Campoy. Sembla que algunes persones són incapaces genèticament de mantenir una mínima forma o un mínim respecte per les normes democràtiques. Però anem a pams.

Entre els assumptes inclosos a l’ordre del dia es portava a aprovació les bases reguladores de les subvencions pel 2012 sense cap canvi significatiu, i tres mocions. La primera era una Moció del GM d’ERC per tal que l’Administració local insti a la població a penjar la Bandera catalana en les ocasions assenyalades. El text parla de diades com Sant Jordi, l’11 de setembre i les Festes Majors i, aparentment no hauria de comportar massa polèmica. És bonic engalanar finestres i balcons i fa poble. La Sra. Campoy i la Sra Vega -sempre d'acord en aquets temes- consideren que no cal, perquè ningú ens prohibeix posar la senyera, però a mi em sembla que no hi ha cap perill en convidar als teus conciutadans a celebrar les festes i tradicions. Des de CIU vam donar suport a una moció que sembla prou raonable, només vam afegir que ens agradaria que des del govern es treballi per assolir un símbol local, una bandera pròpia que ara no tenim, un escut com Déu mana i un símbol vinculat amb la nostra Festa Major. El PSC-PSOE i el PP van votar contra la Moció, (una mostra més del que tenen en comú), i la proposta es va aprovar finalment amb els vots de CIU, ERC i ICV-EUA. Per què?, Doncs, perquè ahir es va visualitzar que el govern es troba en minoria, una realitat que està bé que recordin, perquè de tots els bons propósits inicials ja els han oblidat. Ni diàleg, ni col·laboració, ni res de res.  
La segona Moció d’ERC proposa l’adhesió i participació de Malgrat de Mar en l’Associació de Municipis per la Independència. La proposta es va aprovar també amb el suport de CIU, ERC i ICV-EUA. La notícia, doncs, és que Malgrat s’ha adherit a l’Associació de Municipis per la Independència amb un govern del PSC-PSOE i PP. Ui quan s'enteri en Rajoy!. Aquí és on es va produir la sortida de to definitiva de la nostra alcaldessa. Diu “que no pensa complir els acords”. Bé, de fet, guardar acords de Ple al calaix dels oblits és una pràctica habitual dels governs Campoy, i sinó que li preguntin als veïns de Can Palomeres, però la seva expressió va ser una mostra de conducta antidemocràtica inacceptable. O les regles del joc només són per uns?. A partir d’aquí, la conducta frívola de la nostra màxima autoritat em va deixar perplexa. No es talla, vota que sí a la proposta i, tot seguit designa a la portaveu d’ERC com a representant entre rialles i afirmacions de que ella no pensa anar-hi. De fet, a ella tot el que no sigui imposar la seva veu li bufa. Frivolitat i arbitrarietat, perquè designar a ERC sense demanar el consens de la resta de grups va ser una estratègia més per obrir esquerdes entre els grups de l’oposició. Ara bé, ja ens pentinem sols fa temps i no vam caure al seu parany.
Per últim, es va portar a Ple la Moció de CIU que reclama impulsar la millora i adequació del Pavelló Municipal d’Esports i la sala annexa. La Moció es planteja per la necessitat urgent de renovar i modernitzar la dotació esportiva que tenim i, en concret, el pavelló vell. Recordem que el Ple del gener de 2009 va aprovar el MIEM (Mapa d’Instal·lacions esportives del Municipi) com a eina de suport a les decisions polítiques i tècniques  que es prenguin en matèria esportiva, i en especial en matèria de construcció i millora dels equipaments esportius de Malgrat. El MIEM fa una anàlisi de la situació d’una manera realista i afirma que el pavelló vell és un equipament obsolet que no s’ adiu amb el procés de creixement i modernització de la població. Els episodis reiterats de pluja i les goteres persistents a la coberta, unides a les queixes dels usuaris ens han portat a presentar una moció que es va aprovar amb el suport d’ERC i ICV-EUA.
El PSC-PSOE i el PP van recórrer com sempre a la clàssica estratègia de dir que NO, perquè “ja hi estan treballant”. Un treball curiós sota secret de sumari i guardat amb pany i clau. Curiós, perquè fa quatre dies ens van presentar uns pressupostos on per cap costat es va veure una partida per arranjar el pavelló vell, ni se’n va parlar. A la comissió informativa la Sra. del PP no es va ni presentar (malesllengues diuen que estava a un acte de campanya). Tampoc ens ha ofert abans del Ple cap mena d'explicació i a darrera hora ens demasna retirar la moció.  Es veu que la Sra. Regidora d’Esports treballa per alguna organització secreta que no la deixa comunicar a la resta d'autoritats les gestions que fa. Curiós. Gestions, cal dir, fetes a correcuita. Per això són les mocions, perquè el govern es posi les piles.
A la part final es van fer preguntes sobre l'aparcament inundat i la necessitat de senyalització, pregunta que va permetre veure que el regidor d'urbanisme va ben peix i necessita espavilar-se. Es va parlar també de la dessaladora sense aportar cap informació, però aquest tema el deixo per un nou post. A disposar.