tag:blogger.com,1999:blog-19320960638444522032024-02-20T20:36:07.418-08:00el bloc de la neus serraFent paraulesUnknownnoreply@blogger.comBlogger418125tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-42968661622470591052022-09-13T06:13:00.000-07:002022-09-13T06:13:03.280-07:00TOT TÉ EL SEU MOMENT<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQoHX3H3LJXslj2jWqytCOaUrFsSOHCJ1Sjo9-K-WWkjAiCc9pqt-RKq088PQTNSWa1DcsdUBctVVLRjsRsw3BPG6GzyiffURW5IT7bAytOzSimlbv-_rNC8uQPgK1Enyhtsx38K_3zijOgaoUbPTse7mwSagXSVWi3Uul0s7S2_0NH46urA_SfITl/s1440/neus%20estiu%2022.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQoHX3H3LJXslj2jWqytCOaUrFsSOHCJ1Sjo9-K-WWkjAiCc9pqt-RKq088PQTNSWa1DcsdUBctVVLRjsRsw3BPG6GzyiffURW5IT7bAytOzSimlbv-_rNC8uQPgK1Enyhtsx38K_3zijOgaoUbPTse7mwSagXSVWi3Uul0s7S2_0NH46urA_SfITl/s320/neus%20estiu%2022.jpg" width="240" /></a></div><p style="text-align: left;"><span style="background-color: white; text-align: justify;"><span style="color: #999999; font-family: verdana;">Tot té el seu moment i s</span></span><span style="background-color: white; color: #999999; font-family: verdana; text-align: justify;">ota el cel</span><span style="background-color: white; color: #999999; font-family: verdana; text-align: justify;"> </span><i style="color: #999999; font-family: verdana; text-align: justify;">hi ha un temps per a cada cosa</i><span style="background-color: white; color: #999999; font-family: verdana; text-align: justify;">.</span></p><span style="font-family: verdana;"><span style="background-color: white; color: #999999; text-align: justify;">Hi ha un temps d'infantar</span><br style="background-color: white; color: #999999; text-align: justify;" /><span style="background-color: white; color: #999999; text-align: justify;">i un temps de morir.<br />Un temps de plantar </span><span style="background-color: white; color: #999999; text-align: justify;">i un temps de collir.<br />Un temps de matar </span><span style="background-color: white; color: #999999; text-align: justify;">i un temps de guarir.<br />Un temps d'enrunar i un temps de construir.<br />Un temps de plorar i un temps de riure.<br />Un temps de plànyer-se i un temps de dansar.<br />Un temps de tirar pedres i un temps d'aplegar-ne.<br />Un temps d'abraçar i un temps d'estar-se'n.<br />Un temps de cercar i un temps de perdre.<br />Un temps de guardar i un temps de llençar.<br />Un temps d'esquinçar i un temps de cosir.<br />Un temps de callar i un temps de parlar.<br />Hi ha un temps d'estimar i un temps d'odiar.<br />Hi ha un temps de guerra i un temps de pau.</span><br style="background-color: white; color: #999999; text-align: justify;" /><span style="background-color: white; color: #999999; text-align: justify;"> </span><br style="background-color: white; color: #999999; text-align: justify;" /><span style="background-color: white; color: #999999; text-align: justify;"> </span><span style="background-color: white; color: #999999; text-align: justify;"> Cohèlet 3, 1-15</span></span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-11721779592554322712022-07-21T01:10:00.004-07:002022-07-21T01:44:48.816-07:00ESPAI NEUS CATALÀ: LA PEDAGOGIA DE L'EXTERMINI<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP4O5i1kGoZ9Y9f8J3vJYXwpcSZvtlxZosYZyfHU0RtsWihBXE16OxAbcGT8fNiok5In2epvkv8zviJXueLbM5u9lk6z9Zi4bhcjAYHYQN6PC3SGWZM7tvPGdIUt1H_B7p13bkpp85_xZmqoWO8f4-Wv7JX5aijbPaEOfxpCZabw7DkpRu0Sdt-fM4/s1500/EspaiNeusCatala.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="786" data-original-width="1500" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP4O5i1kGoZ9Y9f8J3vJYXwpcSZvtlxZosYZyfHU0RtsWihBXE16OxAbcGT8fNiok5In2epvkv8zviJXueLbM5u9lk6z9Zi4bhcjAYHYQN6PC3SGWZM7tvPGdIUt1H_B7p13bkpp85_xZmqoWO8f4-Wv7JX5aijbPaEOfxpCZabw7DkpRu0Sdt-fM4/w460-h241/EspaiNeusCatala.jpg" width="460" /></a></div>(Foto: Ajuntament de Malgrat de Mar)<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: verdana;">Diu Raffaele Mantegazza, en el
pròleg al seu llibre “<i>El olor del humo: Auschwitz y la pedagogía del
exterminio</i>”, que la seva obra és una resposta a l’actitud dels joves en un
viatge de final de curs de batxillerat a Auschwitz, en que aquests adolescents
reien i feien broma sobre la tragèdia dels jueus. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 107%;">Sense arribar aquest extrem, el
cert és que massa sovint </span><span lang="CA" style="line-height: 107%;">el coneixement
que tenim del que s’anomena Holocaust i les deportacions de persones als camps
d’extermini nazis és fragmentat i dispers. A vegades obeeix més al que hem
llegit o a pel·lícules que hem vist, o potser al que molt per sobre vam
estudiar a l’escola o institut, però sense estar integrat en un autèntic marc
explicatiu. Fa temps que busco informació als arxius de la Memòria Democràtica
de la Generalitat per un projecte personal de novel·la i en aquesta recerca
vaig trobar el nom d’alguns malgratencs com Antonio Rios Egea, nascut a Malgrat
de Mar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’1 de gener de 2014 i que va
morir el 7 de febrer de 1942 a Hartheim, camp d’extermini de Mauthausen. Em consta
que els historiadors locals de Malgrat tenen documentats altres noms. Per això,
aquests dies que alguns aprofiten per acolorir el seu Instagram amb imatges de l’espai que
Malgrat dedica a Neus Català (una proposta que aplaudeixo) penso que estaria
bé que el projecte no quedés aquí, i que s’acompanyi d’un espai de divulgació i
de recuperació de la memòria històrica. No sé si s’ha plantejat, si el projecte
va més enllà o no. No ho puc saber de les informacions que llegeixo, perquè són
més aviat poques i centrades més en els impresionants murals que s’han dibuixat, però crec que hi ha necessitat de saber més i que aquest espai serveixi com a eina i estímul
per l’ensenyament i coneixement. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: verdana;">En
un moment d’involució de la societat com el que vivim, en que alguns drets van enrere
i no endavant, i en que algunes formacions polítiques construeixen el seu
discurs sobre la banalització del passat, reforçar l’educació contra l’horror
és bàsic. Desitjo que l'espai Neus Català a Malgrat faci de punt de sortida de moltes accions de recuperació, divulgació i pedagogia de la memòria històrica.</span></span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-57746941157215054662022-04-29T06:20:00.003-07:002022-04-29T06:20:47.771-07:00NIT LITERÀRIA A CAN NINETES<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRbD8WVFnMZOhwjxYB1gGeJvFvPruhgHZkwB3AWo-MZTrntFDktFunS_qmocf1QH69el0s3pVC0r2XORLHAeQcMgXVYel5uXk_rLkx_UQwmy0V3GyZEAkMkYWAzCGRnjCB2L_Xgbr4HfJlQfIWCr9WR_AifSVqTK4NOIMFB1ZgVZAu-gARtLV-9NE7/s4000/CAN%20NINETES%203.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="3000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRbD8WVFnMZOhwjxYB1gGeJvFvPruhgHZkwB3AWo-MZTrntFDktFunS_qmocf1QH69el0s3pVC0r2XORLHAeQcMgXVYel5uXk_rLkx_UQwmy0V3GyZEAkMkYWAzCGRnjCB2L_Xgbr4HfJlQfIWCr9WR_AifSVqTK4NOIMFB1ZgVZAu-gARtLV-9NE7/s320/CAN%20NINETES%203.jpg" width="240" /></a><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit7UfjYI9ZsIro1PwOiUBhJHJJHAzzchrT7es4HDwgE5f90yIzumBaneFAbAZ4VxoQqUaMLmclxEOu9Vs1W2n7hEWfYDiVOdqkzDvhuPcVEIGoY-UfeOlm-xUSa7Vsf5XhckNFxWAsv1-WLZPcwDNaWRITMAMZshsZMrcpmIyA2IjKJ5_1UFG_kdr0/s3413/can%20ninetes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3413" data-original-width="2560" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit7UfjYI9ZsIro1PwOiUBhJHJJHAzzchrT7es4HDwgE5f90yIzumBaneFAbAZ4VxoQqUaMLmclxEOu9Vs1W2n7hEWfYDiVOdqkzDvhuPcVEIGoY-UfeOlm-xUSa7Vsf5XhckNFxWAsv1-WLZPcwDNaWRITMAMZshsZMrcpmIyA2IjKJ5_1UFG_kdr0/s320/can%20ninetes.jpg" width="240" /></a></div><br /></span></div><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><span style="font-family: verdana;"><br />Ahir amb el "Magma. Poemes i cristalls en suspensió" vaig participar a la XXII Nit Literària de Can Ninetes, enguany dedicada al Centenari de Joan Fuster. </span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">La vetllada va ser molt especial, i vaig sortir sorpresa per l'ambient i la qualitat i varietat de les actuacions. Havaneres, rap, tangos, boleros, poesia, versos de Joan Fuster, rapsodes, poemes en anglès, àrab i esperanto, llenguatge per sords. Tot amanit amb una inmensa dosi de creativitat. Una nit rodona en un espai cultural singular, i molt ben acompanyada per l' escriptora Silvia Vilacoba i la Carrie Dorca. </span><span style="font-family: verdana;"> </span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-81633626496068338822022-02-11T03:46:00.010-08:002022-02-11T07:49:46.314-08:00PULSAR ENTER O EXPLOTAR<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgYSv48NpYB2HW2hwSEGzpOS_kNlm5YtomjjTVZZ87aU5cZRgi3uSWlxUX31y9BK8m5QhztWNZbWup0aQTuUMVQQPR7kt3Z6Q2IH0qFjaaWqLnwX9o47bTYRTrlKilrf6J35f58f29GLOksKLV_Tan9gnsrfFhbnjZX4BJXyCD9TMux5ZGat-i41ut-=s800" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="534" data-original-width="800" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgYSv48NpYB2HW2hwSEGzpOS_kNlm5YtomjjTVZZ87aU5cZRgi3uSWlxUX31y9BK8m5QhztWNZbWup0aQTuUMVQQPR7kt3Z6Q2IH0qFjaaWqLnwX9o47bTYRTrlKilrf6J35f58f29GLOksKLV_Tan9gnsrfFhbnjZX4BJXyCD9TMux5ZGat-i41ut-=s320" width="320" /></a></div><span style="font-family: verdana;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">No em negareu que la vida a vegades se'ns fa feixuga, i que la relació amb els altres sovint resulta desconcertant. I avui és un dia d'aquells que no saps quina cara has de posar a la vida. Si riure o plorar. Si pulsar Enter o explotar. M'adono que porto a l'esquena molta lluita i decepcions. Un cert regust agre per moltes raons que ara no venen al cas, perquè de fet, qui em coneix bé ja sap que les meves raons sempre son argumentades. Que no soc pas dona d'amagar sentiments o veritats, ni dissimular les emocions. Que sempre vaig de cara. I enmig d'aquesta barreja de sentiments sento que encara puc viure cada moment donant-li el regust que jo decideixi. Pot semblar contradictori, però és com ho sento al meu interior. Soc humana i contradictòria. M'esforço per descobrir cada dia els petits gestos i situacions que em fan la vida més feliç. Aquells que a vegades semblen no tenir cap valor aparent, però que en realitat són els que t'omplen de llum. Aquest exercici aparentment senzill em serveix per no perdre el nord i continuar confiant en les persones. </span><span style="text-align: justify;">I quan estic més concentrada en les meves </span><span style="text-align: justify;">divagacions mentals i espirituals rebo per sorpresa un missatge de la meva amiga Paquita. Una pila de records i moments viscuts a Formentera. Imatges desades al núvol d'una universitària que s'empassava la vida a glops i es divertia. Casaments, embarassos, fills, filles i feines. Ostres. La vida passa a velocitat ultrasònica. De cop em cau a sobre tot el temps que fa que no em trobo amb la meva estimada amiga de la Facultat de Dret. I sento a dins una necessitat estranya. Una urgència d'abraçar-la. De recuperar d'alguna forma una gent, un temps, una vida que mai em decepciona. És com la necessitat de tocar amb els dits per comprobar que encara queda gent autèntica. Certament, la lógica de la vida és ben original i molt més senzilla del que imaginem.</span><span style="text-align: justify;"> És bonic creure que quan més cansada de tot em sento sempre hi ha qui pensa en mi. Que algú per allà dalt m'estima. </span></div></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> </span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-71312710943715848822021-12-22T05:54:00.005-08:002021-12-22T06:00:19.880-08:00QUAN EL NADAL FA MAL<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiS-uYEAeMe5U6EMY_lNM2F3pwsAdBd3_GCEkrJfvuZ3GP0aOA22f4AuoN7nlhUoqwHA8DGbqu5YyeRensBW2MbTXQa7gh8iyxdTJbQIR1Fh2mBnanignI1iW-am5FyHy5Blu_rjgXINGX__VwNstcauqY6xAm5EzjERZ1TeNn5EuLAYNUCvwI_HBgp=s600" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="600" height="307" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiS-uYEAeMe5U6EMY_lNM2F3pwsAdBd3_GCEkrJfvuZ3GP0aOA22f4AuoN7nlhUoqwHA8DGbqu5YyeRensBW2MbTXQa7gh8iyxdTJbQIR1Fh2mBnanignI1iW-am5FyHy5Blu_rjgXINGX__VwNstcauqY6xAm5EzjERZ1TeNn5EuLAYNUCvwI_HBgp=s320" width="320" /></a></div><br /><p></p><p style="background: white; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><strong><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="border: 1pt none windowtext; color: #444444; font-weight: normal; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-no-proof: yes; padding: 0cm;">Arriba
Nadal i fa mal. Quan eres petita sentíes una il·lusió desmesurada per les
festes nadalenques i tot el que portaven: dinars familiars, abraçades i petons,
avis, tiets i cosinets, neules i turrons, regals i retrobaments. </span></strong></p><p style="background: white; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><strong><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="border: 1pt none windowtext; color: #444444; font-weight: normal; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-no-proof: yes; padding: 0cm;">Però passen els anys, i t’adones que aquella inmensa taula que comparties es va fent petita,
que falta gent que estimes i enyores. De sobte, el pes del temps et cau a les
espatlles, sents que eres molt feliç sense saber-ho, i que la felicitat no es un
caneló que pots guardar al congelador. </span></strong></p><p style="background: white; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><strong><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="border: 1pt none windowtext; color: #444444; font-weight: normal; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-no-proof: yes; padding: 0cm;">Llavors la màgia del Nadal s’esvaeix. Mentres
la televisió parla de xifres, percentatges i recomanacions de governs i
organismes sense ànima, tu recordes que l’any passat vas decidir celebrar el
Nadal a casa al darrer minut. Somrius. Penses en els ulls del teu pare a l’obrir
el cava, en aquella il·lusió que et va saber transmetre cada Nadal malgrat els
cops de la vida. Que el vau fer feliç, perquè estar tots junts era el millor
regal. Com el poeta, et dius que “<i>potser Nadal és la força per reprendre el
camí de cada dia quan el misteri s’ha esvait, i tot torna a ser trist i llunyà,
i difícil</i>”. I decideixes guarnir la casa, parar taula i celebrar el Nadal.
Viure cada moment intensament. Saps que a la vida cada moment és únic i irrepetible.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></strong></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-27308500661053587562021-11-25T03:37:00.001-08:002021-11-25T03:40:28.735-08:00BOTES D'AIGUA<p style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoEUttNT1MJAcdpUwKN3RBwVNokXKqAwmMwHEsh1I513r87Wrm2Ry28f-Scz_MhcfE63r2Tb9zadv4WY0BZb3gN5ShtQgoEGesICrb1SkeBbLdD_wSUjaL_PJprstLsReLfO8XueTLheA/s1440/pluja.jpg" style="font-family: verdana; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoEUttNT1MJAcdpUwKN3RBwVNokXKqAwmMwHEsh1I513r87Wrm2Ry28f-Scz_MhcfE63r2Tb9zadv4WY0BZb3gN5ShtQgoEGesICrb1SkeBbLdD_wSUjaL_PJprstLsReLfO8XueTLheA/s320/pluja.jpg" width="240" /></a></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Aquesta setmana vivim el regal de la pluja, aquest bé tan escàs a casa nostra que permet el cicle de la vida i el lleu balenceig de la nostra memòria d'infants sobre els bassals. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Confesso que a mi em passa una mica com els cargols, que la pluja em fa sortir de casa. M'encanta sentir com cau gota a gota sobre la caputxa de l'anorak i com regalima per les mans, passejar sense paraigües i xipollejar bassals. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Recordo que quan era petita tots els nens i nenes teníem unes botes d'aigua pels dies de pluja. Katiuskas, en deien a casa. Quan sortiem de l'escola amb el meu germà ens encantava ficar els peus a tots els bassals que trobavem pel camí. I no en teniem prou encara que sovint ens ficavem dins la riera de Sant Genís que baixava per Can Feliciano i la pujavem caminant per dins de l'aigua. Mai se'ns va emportar una riuada i quin gust ens provocava xipollejar i esquitxar-nos d'aquella manera. Arribavem xops a casa.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Aquests records m'han vingut al cap, perquè fa uns dies posant ordre a l'armari vaig rescatar unes botes d'aquestes de goma. Sembla que ara tornen a estar de moda de la mà de Zara i companyia. No ho sé. Les meves són més velles que l'anar a peu, però em van fer gràcia. Les vaig netejar i me les vaig provar. Perfectes. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">-Potser me les puc posar un dia, vaig pensar.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Dit i fet. Ahir plovia a bots i barrals i les vaig veure al costat de la porta. La temptació era molt gran, així que me les vaig posar per anar a la feina. Tot el dia vaig sentir una sensació màgica als peus. Quin gust recuperar per un instant aquella nena que viu al meu interior. De camí cap a casa no va quedar bassal sense trepitjar. Vaig arribar xopa i amb un somriure. Els de casa encara flipen.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><span style="font-family: verdana;"><br /> </span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-56246147543918452022021-11-08T07:21:00.000-08:002021-11-08T07:21:28.328-08:00EL DIA QUE EM VAIG CASAR<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">El dia que em
vaig casar va ploure. No una pluja normal d’aquelles que més aviat són una
benedicció pels nuvis, no. Aquell 8 de novembre va caure la mundial. Durant el matí espurnejava i va
aguantar una mica, però a la sortida de l’ església de Sant Genís algú ens va
deixar un paraigües i ja no va haver qui ho pogués aturar. Nosaltres érem tan
feliços i pipiolis que ni paraigües havíem previst. Per què?. Qui es preocupa
de la pluja quan prepara un casament? Nosaltres no. De fet, ni el diluvi
universal ens va esborrar el somriure de la cara. Va ser un dia preciós. Sempre
el recordo amb nostàlgia i amor. Durant un temps no vaig voler tornar a mirar les
fotografies. Quan perds la persona estimada tot et fa mal. Tot allò que has
guardat com a record es gira contra teu i se’t clava entre les costelles com l’afilada
punta del ganivet. Ara que ha passat un temps torno a mirar les imatges i son
com les recordava. Dos pipiolis enamorats amb els ulls a vessar d’il·lusions i
projectes. És estranya la vida.</span><o:p></o:p></span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-24239946619164678042021-10-25T01:01:00.002-07:002021-10-25T01:01:34.841-07:00CAMINS, ETAPES I ANAR FENT<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNfyq5S5w0c1bCwEAtfSTSUkhVRXOV_K4PswCPopIZkbjdyiJiCGbA8-JpFbXNXSgHzhPzYtIuF5zWDILx0HTwd-lky9J1KDtM5Mk9xIi3GDm6iXucl8HY8n5aB1ULJfe3fGinYyfa2m4/s640/A7D77A4A-D347-48E4-BFE8-8778501560B8+%25283%2529.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="618" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNfyq5S5w0c1bCwEAtfSTSUkhVRXOV_K4PswCPopIZkbjdyiJiCGbA8-JpFbXNXSgHzhPzYtIuF5zWDILx0HTwd-lky9J1KDtM5Mk9xIi3GDm6iXucl8HY8n5aB1ULJfe3fGinYyfa2m4/s320/A7D77A4A-D347-48E4-BFE8-8778501560B8+%25283%2529.JPG" width="309" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Paulo Coelho diu que </span><b style="font-family: verdana;"><i>"sempre es preciso saber cuando se acaba una etapa de la vida. Si insistes en permanecer en ella más tiempo del necesario, pierdes la alegria y el sentido del resto. Es importante poder cerrar capítulos, dejar ir momentos que se van clausurando</i></b><span style="font-family: verdana;">".</span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">I sembla tan fàcil, oi?. Però la vida t'ensenya que no és fàcil. En els darrers anys he après a passar pàgina de moltes coses. He après a acceptar que les coses passen, que tenen principi i final, que després dels dies grisos en venen de més clars, i que el cel -el miris com el miris- sempre és blau. I he après que la vida la pots omplir de somnis i projectes a qualsevol edat. Només depén de tú. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Paulo Coelho també diu allò de "<b style="font-style: italic;">Dios creó el desierto para que el hombre pudiera sonreir al ver las palmeras"</b>. Doncs això, que el tal Coelho a vegades em resulta irritant, perquè sempre té raó. I les palmeres acaben simbolitant la simplicitat d'allò que t'envolta i que aprens a valorar des de la teva acceptació personal. Això és el que realment aporta felicitat. Pel camí he perdut segurament part de la meva pròpia essència, però he estat capaç de posar punt i a part a moltes coses de la meva vida que ja no m'omplien ni em feien feliç. </span></p><p><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-37082923767805697002021-10-07T02:36:00.004-07:002021-10-07T03:10:13.387-07:00AVUI EL MEU PARE HAURIA FET ANYS<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span style="background-color: white; color: #050505; text-align: justify;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><span style="background-color: white; color: #050505; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbvbYx4OGh6j1oa7JNnsqfVhh-a0rgY92NRnPTonGgD6P8r-SBFYMEdEO4JQCJNnIuwTfqzDGai58H_SIfOs4zF35q2ZTC95xq_zbb-qa8MOub97j4I5xaJ-el7YNMHH6dHjvWjmFNF1I/s591/papa.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="591" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbvbYx4OGh6j1oa7JNnsqfVhh-a0rgY92NRnPTonGgD6P8r-SBFYMEdEO4JQCJNnIuwTfqzDGai58H_SIfOs4zF35q2ZTC95xq_zbb-qa8MOub97j4I5xaJ-el7YNMHH6dHjvWjmFNF1I/s320/papa.jpg" width="320" /></a></span></span></div><span style="font-family: verdana;"><span style="background-color: white; color: #050505; text-align: justify;"><br /><div style="text-align: justify;">Avui el meu pare hauria fet anys.
84 anys. Sempre li havia agradat celebrar els aniversaris, perquè era un home sembrador
de vitalitat i optimisme. Li encantava fer anys, i el seu aniversari era l’excusa
perfecta per celebrar la vida i brindar. Penso que aquest és el seu millor llegat, esprémer cada dia i cada minut de la vida com si fos
únic. Saber observar, apreciar, estimar, respirar i donar. Contemplar i
assaborir la senzillesa de les petites coses, la llum, el mar, la brisa. </div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; font-family: verdana; text-align: center;"><span style="color: #050505; text-align: justify;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; font-family: verdana; text-align: center;"><span style="color: #050505; text-align: justify;">El meu
pare era miop com jo, i els miops no podem enfocar bé els objectes llunyans, però si podem veure amb claredat els objectes propers. </span></span><span style="color: #050505; font-family: verdana; text-align: center;">Potser per això veiem la vida des d' una perspectiva especial. I el meu pare sabia veure la vida des d'aquesta perspectiva especial. La seva mirada intel·ligent no perdia detall de tot el que l'envoltava. El dia que va morir vaig guardar les seves ulleres de miop entre
les meves mans com un tresor, perquè m’agradaria fer anys i saber mirar la vida
com ell. No perdre detall. Valorar el que tinc a prop. Mantenir aquesta capacitat de trobar sentit a tot, de descobrir el
millor de les coses i de la gent. La capacitat de viure cada sortida del sol
com si fos única i de donar gràcies. </span></div></span></span><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #050505; font-family: verdana;">Fa molts dies que l’enyoro i que sento una
tristesa tendríssima. No deixo de preguntar-me que li deu semblar tot el que fem. De tan en tan em posaré les seves ulleres per no oblidar com em va ensenyar que cal afrontar i veure la vida.</span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-20556040473073662602021-09-29T00:52:00.005-07:002021-09-29T01:35:29.282-07:00 CONVERSA AMB JOSEP RULL I ALGUNA PEDRETA PEL CAMÍ<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh17P46AByATkAJzAfLrwtnrukgg9QvXkar20yhAXwR9sFyB2e8aZixYNnp7k3rlgiwGouR6EhbW2zZy31pVsQjNM8vua9i9-LvYvkk8_-K4GjQG3G8S9zmv4FDjqlGvJafltKdmOQARyA/s320/acte+josep+rull.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="240" data-original-width="320" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh17P46AByATkAJzAfLrwtnrukgg9QvXkar20yhAXwR9sFyB2e8aZixYNnp7k3rlgiwGouR6EhbW2zZy31pVsQjNM8vua9i9-LvYvkk8_-K4GjQG3G8S9zmv4FDjqlGvJafltKdmOQARyA/s0/acte+josep+rull.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-family: verdana;"><br />Resulta inevitable que pels camins de la vida trobis pedres més o menys grans, més o menys punxagudes. Pots trobar pedres que rodolen i altres que mouen muntanyes, i de la pedra en pots fer un obstacle o un repte. La única certesa és que a cada pedra hi pots seure, pensar i reflexionar.</span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">La voluntat de JUNTS organitzant la presentació del llibre de Josep Rull "1 dia d'octubre i 2 poemes" a Malgrat a les portes d'un nou 1 d'octubre era clara, seure i reflexionar sobre uns fets que agradi o no han marcat la nostra història. I pel que sembla fer-nos pensar, observar i reflexionar també era la sana intenció de l'Ajuntament de Malgrat i els serveis municipals quan ahir -després d'instàncies, trucades i emails- ens van deixar sense cadires per seure a l'acte de presentació del llibre. Però que suposa una insignificant pedreta al camí quan tens al davant la poderosa energia d'un convidat com en Josep Rull?.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Doncs això. Res. La pedreta te la penjes al coll i segueixes. Tots els assistents van col·laborar a posar cadires i l'acte es va dur a terme. De la vibrant conversa amb l'exconseller Josep Rull s'apren molt. Aprens del seu immens compromís polític, de les seves conviccions, esperances i reflexions. Unitat, va demanar. Quan hem anat units sempre hem guanyat i ens hem esquerdat. Rull ens va ajudar entendre algunes decisions d'aquell 1 d'octubre i a posar-ho en valor.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">L'1 d'octubre -amb encerts i errors- el vam fer units i va valdre la pena. Continuem escrivint pàgines senceres. Res s'ha acabat. Dels 2 poemes us deixo amb l'epíleg i els versos d'Espriu sempre vigents:</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> "</span><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Ara digueu: nosaltres escoltem les veus del vent per
l’alta mar d’espigues”. </span></i></b></p><p style="text-align: justify;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"> Ara digueu: “ens mantindrem per sempre més fidels al
servei d’aquest poble</span></i></b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">”</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> </span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-41311108864921430752021-09-21T07:09:00.001-07:002021-09-21T07:13:08.290-07:00S'ACABA L'ESTIU I ALGUNA COSA MÉS<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIyqWwQ0eTRbNNTDdbBUeslXMNLK6v7qj4WzU9EGYIsQmwN6w3DFG3SUCP93v1zDOcKwVM5NlwfYL_ufJ5J8QWq5e8TVD5-9noVAq4g_3SriOl70m_A0Y6byTT9D7GV_5y17v8SuayA8o/s2048/MALLORCA.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIyqWwQ0eTRbNNTDdbBUeslXMNLK6v7qj4WzU9EGYIsQmwN6w3DFG3SUCP93v1zDOcKwVM5NlwfYL_ufJ5J8QWq5e8TVD5-9noVAq4g_3SriOl70m_A0Y6byTT9D7GV_5y17v8SuayA8o/w400-h300/MALLORCA.jpg" width="400" /></a></div><br /><br /><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">S' acaba l' estiu. Comença l' evocador període de la tardor associat a la maduresa, la rutina i la malenconia. Per mi s'acaba l'estiu i alguna cosa més. L'estiu ha marcat des de sempre la meva vida, potser perquè m'agrada aquesta estació de l'any, o potser perquè les coses importants a la vida passen en aquest període de temps. Un estiu em vaig enamorar, i els darrers dies d'un estiu em vaig acomiadar desfeta d'aquell amor per sempre. I aquest estiu ha estat estrany i m'ha deixat sense el meu referent vital, el pare. I passen els dies i el cervell -que està pensat per rependre el curs i la rutina de setembre- s'autoenganya i en vol dissimular l'absència. Això m'ha permés passejar pel món, anar uns dies a Mallorca i retornar a la feina. Viure.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Però hi ha moments que el cervell sembla badar, i llavors de cop s'inunda d'imatges, records i sensacions. Aquest mateix cervell que m'ha ensenyat a girar full, a perdonar deslleialtats, tristeses i desenganys per sobreviure i fer la vida suportable, m'agafa per sorpresa i em llença a la cara una onada de nostàlgia. És llei de vida, et diuen. És clar. És llei de vida morir. Com és llei de vida plorar tot allò que estimes i que perds. La frase "és llei de vida" m'ha semblat sempre un mal consol, així que deixeu que m'abraci a la malenconía per dir adèu aquest estiu estrany que marxa. </span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-66258243162272995772021-08-02T03:19:00.000-07:002021-08-02T03:19:02.161-07:00LA FESTA DELS EMPESTATS CELEBRA EL DESÈ ANIVERSARI<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqqBThRU3UCrh9sYldcsEpt-eWv1rz2YJ_5hzSvZonPEKbJxPpyGXaEfUSAvwLmhMK1QFqKDMtNBF8qIKhUwf59H5uZwAJXF8HribQzm3HT_mWJh2RVJXbGUIIT6jqHIe2THsZusGyyQ4/s960/empestats2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="960" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqqBThRU3UCrh9sYldcsEpt-eWv1rz2YJ_5hzSvZonPEKbJxPpyGXaEfUSAvwLmhMK1QFqKDMtNBF8qIKhUwf59H5uZwAJXF8HribQzm3HT_mWJh2RVJXbGUIIT6jqHIe2THsZusGyyQ4/s320/empestats2.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;">La Festa_dels Empestats de Malgrat ha celebrat 10 anys de vida. Un aniversari que significa implicació, feina, voluntat i sentiment de poble, i que només és possible per la participació de molta gent que col.labora desinteressadament per recordar el Malgrat-Vilanova de Palafolls d' un altre temps més fosc. Un viatge en el temps convertit en una representació múltiple a diferents punts del poble que recorda l'arribada de la pesta i els motius que van portar al poble de Malgrat a decidir i reclamar el vot de vila a Sant Roc. Un recorregut per un temps en que la gent només podia mirar al cel per intentar comprendre la malura de la pesta, els atacs dels pirates a la costa, la mort i la misèria. Una festa que recorda el vot de vila, la misericòrdia i la voluntat de persistir. L' estima de tots -artistes, técnics i públic- ha mantingut viva la flama. Ni la pandèmia, ni la pluja que va caure dissabte -amb llamps i trons- va poder apagar aquest esperit de ser. La festa va continuar sota la pluja fins al final i ens va recordar que malgrat els avanços i la modernitat continuem mirant el cel per entendre algunes coses. Col·laborar, participar o formar part d'aquesta projecte és per mi un autèntic privilegi.</span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;">Amor infinit pel nostre poble i pel que som. Visca Sant Roc! </span></p><p style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #333333; font-family: "Libre Franklin", "Helvetica Neue", helvetica, arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; padding: 0px;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-28061205043198046382021-06-17T02:37:00.005-07:002021-06-18T03:00:33.142-07:00EL NOU PASSEIG MARITIM. QUÈ EN PENSES? <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="font-family: verdana;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitFV1x1N8IGiUBbp2e04iQZnbZUIXoauQ_vQOiVyQjdMGh_jDElUuitIwwirUNE5YbpjVtRr7v75xcJPjXCRJ8Sy8UjSyL1e5fnWgJRlUzCqBaTv4HympynxV20tzKSMkrD-IwkHJZcQk/s2048/received_2751210318503013.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" height="365" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitFV1x1N8IGiUBbp2e04iQZnbZUIXoauQ_vQOiVyQjdMGh_jDElUuitIwwirUNE5YbpjVtRr7v75xcJPjXCRJ8Sy8UjSyL1e5fnWgJRlUzCqBaTv4HympynxV20tzKSMkrD-IwkHJZcQk/w640-h365/received_2751210318503013.jpg" width="640" /></a></div></div> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuB8_h-8UZ_oY-U6MlaBIygyXLdP_HIoGHcgjagds0GXGsripq9ZNpwKUCN9DUtgU0sCQAFSfX4D82Cu9KpaH6JuMvBh7zYdqndiwJGyci-s4y4sGB_ufGD_Un_aZkAmNR80oUn6yYdWs/s2048/received_226096839073311.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuB8_h-8UZ_oY-U6MlaBIygyXLdP_HIoGHcgjagds0GXGsripq9ZNpwKUCN9DUtgU0sCQAFSfX4D82Cu9KpaH6JuMvBh7zYdqndiwJGyci-s4y4sGB_ufGD_Un_aZkAmNR80oUn6yYdWs/w640-h360/received_226096839073311.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">No tenia planejat escriure un apunt sobre el Passeig Marítim de Malgrat en
particular, però fa temps que m’endinso en l’escriptura conscient i surt el que surt. La</span></span><span style="font-family: verdana;"> reflexió neix d’un retall del tram remodelat del Passeig Marítim que va
quedar pres a la meva retina durant la passejada d'un matí de diumenge. </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">De fet, el gust
de passejar pel Passeig Marítim un diumenge assolellat de primavera, quan tenim
tot l’espai per nosaltres, o bé</span><span style="font-family: verdana;"> </span><span style="font-family: verdana;">una
tarda d’estiu, quan el sol perd intensitat i compartim amb els visitants un
passeig ple de música, bars, botigues, hotels, colors, sabors, trànsit, gent
amunt avall, terrasses i paradetes és un dels grans plaers per molts
malgratencs i malgratenques. Això ho sap l’Ajuntament i ho sabem tots els que som de
Malgrat.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Com també sabem que la remodelació d’aquest Passeig Marítim -l’autèntic eix
vertebrador del nostre turisme, sense cap gràcia històrica més enllà de la seva
traça rectilínia-, és la “ultima bala” per dotar-nos d’un front marítim nou i
modern. Perquè al final, quan el Passeig i el poble van de la mà tots hi sortim
guanyant. Així ha estat durant molts anys i així hauria de seguir sent.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Per aquesta raó, molt abans de l’any 2011 el nostre equip va posar a l’agenda la
necessitat d’afrontar el repte de la remodelació urbanística del passeig, i la proposta no deuria ser gens desafortunada, perquè a banda de
comentaris irònics sobre aquell “cosir el mar” per part
d’adversaris polítics de curta visió, el cert és que poc temps
després la unanimitat respecte la proposta es va acabar imposant.<span style="mso-spacerun: yes;"> Per això, d</span>es de la perspectiva del temps, lamento la utilització barroera i partidista
que alguns han fet d’unes obres que ja se sabia que eren complexes. I
ho lamento més encara quan penso que la majoria que vam pujar al carro
de la remodelació ho vam haver de fer per lleialtat al poble i des de l’oposició. Però
les coses són com són. Allà cadascú amb la seva
consciència, perquè al final la història és dels projectes i no pas de les
misèries humanes. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Però aquest escrit no va de retrets, ni de repassar els punts de
discrepància concrets que guardo amb el projecte que es va començar a executar.
Va de constatar la realitat. D’entendre que ara que ja es recupera lentament la
vida i l’activitat turística contrasta el tram remodelat amb la decadència de la fase que resta per executar. A la part recent estrenada destaca l’elegància estètica i la
simplicitat del nou urbanisme (hi haurà opinions per tot, és clar) i desvirtua
completament el “mantra” d’aquells que han sostingut de forma interessada que
amb un rentat de cara n’hi havia prou. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">I és que un Passeig nou pensat pel futur
no s’improvisa. Aquesta és la dificultat. No es tracta de pintar jardineres i
reparar forats, ni reposar papereres. Passejant pel tram remodelat una s’adona
que el buit és un valor, i que el contingut dels espais s’ha de resoldre amb la
màxima simplicitat. I a mi em comença agradar aquest buit radical del nou
passeig, amb bicicletes pel carril bici, sense vehicles estacionats, sense mobiliari sobrer..., i somio en
veure les façanes endreçades i gent, i nous paraments per les terrasses en la
mateixa línia de simplicitat, naturalitat i elegància, i amb un
reglament pel mobiliari que no faci tard (desitjo). No assolirem mai la perfecció
absoluta, però una bona endreça hauria d’anar per aquí. I després caldrà
esperar que la jardineria faci el seu curs i ompli l’espai de verd, que això comporta un temps, i sinó mireu l'Avinguda Bon Pastor. Qui
l’ha vist i qui la veu. I haurem de veure com poc a poc el Passeig es recupera de la crisi i paràlisi del Covid, com torna a bategar fort, i com les activitats es posen les piles també per oferir la millor imatge. I vagi per davant que si qui ens governa no enten la necessitat i urgència de culminar aquest gran projecte s'equivocarà de ple. Com ja es van equivocar un dia deixant que la degradació guanyés terreny entre les palmeres del nostre estimat Passeig. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">I un altre dia us parlo del que no m’agrada, i de que
posats a fer hi trobo a faltar elements naturals i alguna singularitat. Però això
serà un altre dia. Les fotos son de l' Alfred Traveria que ha tingut la gentilesa de deixar-me compartir les imatges.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Anem parlant!</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana; font-size: xx-small;">Fotos: @Alfred Traveria</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-34417525824549219512021-06-09T10:09:00.002-07:002021-06-09T10:12:44.338-07:00PRESENTAR UN LLIBRE ÉS TOT UN MÓN<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtzaH0aEc7CTkWky3ribHDOlt-lyD3bpTgp4lpJGSif6QuKrnKYCTJw6d-US15yFDSYpULypRqTyiRlbulg_gLbRmcB0_QJ1EbN4TtV6kWRhP-UMiJCu5e3F46-WWKwZQfndyCDwbv7Uw/s1600/presentacio+Magma+Olot.jpg" style="font-family: verdana; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtzaH0aEc7CTkWky3ribHDOlt-lyD3bpTgp4lpJGSif6QuKrnKYCTJw6d-US15yFDSYpULypRqTyiRlbulg_gLbRmcB0_QJ1EbN4TtV6kWRhP-UMiJCu5e3F46-WWKwZQfndyCDwbv7Uw/s320/presentacio+Magma+Olot.jpg" width="320" /></a></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: verdana;">Presentar un llibre és tot un
món. Aplegar gent al voltant del primer llibre que acabes de publicar te un
significat molt especial i et fa sentir estranya. I ahir, la presentació de “<b><i>Magma.
Poemes i cristalls en suspensió</i></b>” a la Biblioteca d’Olot va tenir aquesta atmosfera
màgica i clàssica d’una presentació envoltada de prestatgeries plenes de
llibres, i alhora va comptar també amb la dosi de generositat pròpia d’aquest
tipus d’actes. Generositat dels assistents que venen a escoltar a una autora desconeguda
que parla dels sentiments i emocions que ha posat sobre el paper barrejades amb el fang i la pluja; i generositat d’aquells que l’acompanyen en aquest
viatge i en fan la presentació. Les paraules de la Silvia Vilacoba resseguint el fil de l’AIGUA, l’AIRE,
el FOC i la TERRA, el mite ancestre dels quatre elements que han fet de fil
conductor de cada poema, i la veu melodiosa de la Carrie Dorca recitant
hi van posar la nota d’autenticitat i intensitat que fa d'una vetllada un
moment inoblidable. <o:p></o:p></span></span></p><p style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: verdana;">I en aquesta atmosfera màgica vaig intentar traslladar el
batec del meu esforç d' abocar en paraules el silenci, el paisatge, la
tristesa, el dol, però també la passió per la vida, la terra, les arrels i l’ origen.
Un magma interior que connecta amb la dualitat màgica de bellesa i destrucció que
simbolitzen els volcans. Una fusió personal i estranya de materials diversos
que h</span></span><span style="font-family: verdana;">abiten dins meu i que eclosiona en forma de paraules.</span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-15431162831943777342021-05-24T06:54:00.006-07:002021-05-25T00:01:00.194-07:00ART A LES FAÇANES<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNkAEySwqrghtugZ9Thz6nPKOfKWOegCa7XiZxZx6m5qv-fFnlWATHhdWJIysfuJTKvv3lhBOZX-krlHPgCgs-vpD0_KL97AV4DjbvxenXYwhHIycKgaP1Sscer3QoEWXgPVTsLxPbqrw/s2048/exposicio+gent+gran+olot.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNkAEySwqrghtugZ9Thz6nPKOfKWOegCa7XiZxZx6m5qv-fFnlWATHhdWJIysfuJTKvv3lhBOZX-krlHPgCgs-vpD0_KL97AV4DjbvxenXYwhHIycKgaP1Sscer3QoEWXgPVTsLxPbqrw/s320/exposicio+gent+gran+olot.jpg" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Des de fa díes a les façanes d'alguns edificis de la ciutat d'Olot es poden observar unes lones de gran format que tenen a la gent gran com a protagonistes. No hi ha dia que anant o tornant de la feina no m'aturi a contemplar-les. En un moment en que la crisi de la Covid19 ha evidenciat la fragilitat del sistema d'atenció a la gent gran que està institucionalitzada i que s'ha sumat a la fragilitat de la gent gran en sí mateixa, em fa sentir emocions que algú hagi tingut la inspiració de tractar l'art com a comunicador de vivències i transmisor de sentiments d'aquest col·lectiu. </span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Els protagonistes han escollit obres que pel motiu que sigui els desperta emocions. El fotògraf ha captat la imatge amb la peça a les mans, i la fotografia s'acompanya d'una frase amb la que el protagonista explica les raons que l'han dut a escollir aquesta peça. El resultat és un treball delicat que transmet molta sensibilitat i respecte cap a un col·lectiu que cal posar en valor. Personalment, l'exposició em fa reflexionar sobre la necessitat de recuperar el respecte a la gent gran, i recordar més sovint que si som on som és gràcies a ells. He llegit que el projecte artístic ha estat impulsat pels museus d'Olot i s'anomena "El museu entra a casa". M'ha semblat una iniciativa preciosa i plena de significat després del temps tan dur que hem viscut. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">https://museus.olot.cat/museu-garrotxa/activitats/donem-los-la-veu/</span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-76501952380276972742021-05-06T02:01:00.002-07:002021-05-06T04:47:06.717-07:00"MAGMA. Poemes i cristalls en suspensió"<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCtdsiN6no82HwQxoNiuLto6qg2PviIh3ML3V-zh8w3giEy6ttYB_jD899Vst-_pW6YMJ2S5QvHOhdUnah32fvBmNwHOSRmXCUkNoqc5FmWMh8hvJTMCZ7yFwwIHuMIhMC0Y8IMTspF4U/s2048/SALPEM.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCtdsiN6no82HwQxoNiuLto6qg2PviIh3ML3V-zh8w3giEy6ttYB_jD899Vst-_pW6YMJ2S5QvHOhdUnah32fvBmNwHOSRmXCUkNoqc5FmWMh8hvJTMCZ7yFwwIHuMIhMC0Y8IMTspF4U/s320/SALPEM.jpg" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> <i><b>"MAGMA" és un recull desordenat de sentiments, silencis i paisatges que germina en forma de poemes. Imatges construides a partir del fang, la pluja, el vent i el mar. Una eclosió de paraules des del fons de l'ànima que simbolitza l'erupció d'un volcà.</b></i></span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><i><b>L'AIRE, el FOC, l'AIGUA i la TERRA, el mite ancestre dels quatre elements que ens sustenta són el connector, el fil invisible que ho embasta tot, la clau que obre la porta a la saviesa i claredat necessàries per entendre'ns millor.</b></i></span></p><p style="text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Arriba un confinament inesperat, i en mig d’aquell desconcert inicial obres
el calaix dels somnis i recuperes un projecte llargament acariciat. Mot a mot
intentes posar ordre als sentiments i les emocions de diferents etapes de la
vida. “<i>I mentre fas i desfàs cada nus de la troca de la teva vida vas
capturant aquells instants viscuts, la tristesa, els somnis i les esperances. Ho
poses tot en una capsa imaginària. Fragments del mar, horitzons blaus, pols de
terra del Pla de Grau, llavors a punt de germinar, el crec-crec de les fulles
seques, la roca basàltica i el paisatge de la Garrotxa, el teu poble, el vent
que et despentina, l’olor dels teus fills, el sabor de les pomes reineta...I
amb tots aquests cristalls de vida construeixes lentament la teva pròpia càmera
magmàtica. I només de tant en tant la sorra del temps esquerda aquest embolcall
soterrani que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>habita al teu interior i
deixa fluir la lava, escupin per la boca espurnes de foc i de paraules. Llavors
la pressió afluixa. El dolor es dilueix i, serena, acates que les coses
realment<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>importants de la teva vida són
aquells fragments de mar, l’horitzó blau, la fulla seca que trepitges, el teu
poble, el paisatge que t'acull, el vent que et despentina, l’olor dels teus fills, el sabor de les pomes
reineta.... Les petites coses que has desat en un garbuix dins aquella mateixa
capsa. Llavors entens les raons del teu íntim viatge. Et sents alliberada. Lliure
per créixer, per florir, per donar fruits com el ventre d’una mare. Sona “Un
bel di vedremo”. Èxtasi absolut. Ja estàs a punt per tornar a començar</i>”. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">Fragment de “MAGMA. Poemes i cristalls en suspensió”</span>. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">*En breu trobareu el llibre a la llibreria La Pilona.</p><br /><p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-14678408126410047022021-05-04T01:14:00.002-07:002021-05-04T01:14:24.324-07:00PENSO<p><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbX8o3IMEtCwQYkX3cj5VTridfeOB6_wbpxR91kBqOyYwqYKTNysR5cEjm3XIgGITOT8sMtjiTvyNWqin3LD_1MpaQ52kg8Fb34ttefX98hruYNcGvrkOwlwl_n7q0hAPJJ1CdFuuSqH8/s800/Neus+Serra+retrato+Olot-183.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="534" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbX8o3IMEtCwQYkX3cj5VTridfeOB6_wbpxR91kBqOyYwqYKTNysR5cEjm3XIgGITOT8sMtjiTvyNWqin3LD_1MpaQ52kg8Fb34ttefX98hruYNcGvrkOwlwl_n7q0hAPJJ1CdFuuSqH8/s320/Neus+Serra+retrato+Olot-183.jpg" /></a></div><span lang="CA" style="color: #666666; font-family: Roboto; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Ara et penso -tan lluny!-<br />
i t’invento un posat<br />
expectant, perquè m’omplis<br />
aquest buit de la tarda.<br />
Cada mot és un món<br />
amb rius i mars i pobles,<br />
o un vidre trencadís,<br />
o una cambra en silenci.<br />
Que lent el pas del temps!<br />
Que feixuga la vella<br />
solitud, i que pròxims<br />
els teus ulls quan t’invento<br />
un posat expectant<br />
perquè m’omplis la tarda.<o:p></o:p></span><p></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="color: #666666; font-family: Roboto; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Miquel Martí i Pol. "Ara et penso"<br /></span><span style="background-color: transparent;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">“Ara et penso -tan lluny!”, diu el poeta. I per
omplir-me el buit d’aquesta tarda jo també et penso, i em penso. I penso que
haig de trobar les paraules com en un joc imaginari per més tard abocar-les
desordenadament sobre els fulls en blanc com si fossin diminutes taques de
vida. I en cada mot hi aplego sorolls, veus, olors, la pluja que cau sense
misericòrdia i el fang. I de la barreja en surt una filera de lletres que es
van col·locant sobre el paper, com una llarga filera de formigues que avança
ordenadament per la pantalla del meu portàtil. I penso que vull retrobar-me en
aquest espai imaginari en el que jo poso les regles. I la primera regla diu que
hauré de traspassar el mirall d’ Alícia mil vegades, perseguir el seu punyeter
Conill Blanc i descabdellar d’una vegada el misteri del País de les Meravelles.
Però el Conill corre que se les pela i, de sobte, em recorda que si no
m’organitzo millor no hi ha manera d’entrar al cau, ni de pensar, ni de trobar
els mots, i que així no hi ha manera tampoc d’ordenar-los com una filera de
formigues sobre el paper. I és llavors que agafo d’una revolada la llibreta i
dibuixo la graella imaginària que ha de ser la meva fortalesa, marco un temps
per pensar i un temps per escriure, i el subratllo amb retolador fluorescent
perquè quedi clar que aquest serà el meu temps i el meu espai. I de sobte,
apareix el punyeter Conill Blanc i passa corrent entre el teclat mirant el seu
rellotge i rient com si es burlés dels meus propòsits. I decideixo empaitar-lo,
més que res per dir-li a la cara el que penso. Què sàpiga d’una vegada que mai
em va fer gràcia l’estúpid Conill Blanc del conte.</span></span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-87450325247011727262021-04-27T04:33:00.004-07:002021-04-27T04:37:46.835-07:00DONES POETES DE LA MARESMA<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGkLqC49FTAxAEmQR-VeB3fTN8jtsgYRawFRuCcx6POgxB8JMn-cq_i4j5Mb99Pby39rHl4MTd_1AphqDTiuxprpjQeuprvDK1zlEw-D8efJodGvmpWuzr6CA1hXFH9RXcbQ41Y6p3qFI/s1440/dones+poetes2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGkLqC49FTAxAEmQR-VeB3fTN8jtsgYRawFRuCcx6POgxB8JMn-cq_i4j5Mb99Pby39rHl4MTd_1AphqDTiuxprpjQeuprvDK1zlEw-D8efJodGvmpWuzr6CA1hXFH9RXcbQ41Y6p3qFI/s320/dones+poetes2.jpg" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJoEV7YGUkwUdR9FjcNtJhJg-Krona_tGE-C3ZgF5mE905-nrQE2nQMfBWc2G9KX90gkfC-j7ESSeG9qqCXoxjPN9_nflBVxoOKtKqcRh9wPOWMLIO5tb8rIKrO4G_SbJRM3iQh6V6Mj4/s1440/dones+poetes.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJoEV7YGUkwUdR9FjcNtJhJg-Krona_tGE-C3ZgF5mE905-nrQE2nQMfBWc2G9KX90gkfC-j7ESSeG9qqCXoxjPN9_nflBVxoOKtKqcRh9wPOWMLIO5tb8rIKrO4G_SbJRM3iQh6V6Mj4/s320/dones+poetes.jpg" /></a></div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px 0px 1.25rem; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: verdana;">Ahir es va presentar a la sala Joaquim Garriga de l'Arxiu Municipal de Malgrat de Mar el llibre Dones poetes de la Maresma, de l'Emilia Illamola i la Queralt Morros editat per l'editorial Voliana. L'obra és un recull poètic de 107 dones de la comarca, i vol ser una eina divulgativa que permeti descobrir veus desconegudes i aprofundir en d'altres més reconegudes. El recull permet d'alguna manera veure l'evolució en la poesia, i es converteix en una porta oberta per escoltar la veu de dones que fan de la poesia una manera d'entendre el món i un paisatge comú. </span></em></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px 0px 1.25rem; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: verdana;">Formar-ne part com a malgratenca és un orgull i un autèntic privilegi. I com tot el que et passa de bó a la vida, la proposta de ser-hi arriba en el moment precís. En una etapa en la que una ja ha deixat enrera moltes motxil·les i ha après a despullar-se sense por ni prejudicis. Perquè escriure és revelar-te. És explicar secrets. És un monòleg interior i un procés en el que surten coses de molt endins. I entre totes aquestes coses que surten de l'ànima, i a les que intentes donar forma, trobes l'amor inmens pel teu paisatge, pel lloc on vius, per aquest punt de l'univers del que no vols moure't mai més. </span></em></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px 0px 1.25rem; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: verdana;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> </em> </span></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 18px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px 0px 1.25rem; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-19508352349458877892021-04-26T06:38:00.006-07:002021-04-26T06:54:27.681-07:00L'ESQUELET DE LES PAPALLONES<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje9-SY5X306Z0U9N8LMMHXhY7p2KGYa_8mBaxg4bvkPw-5ZJxICwzPiglEm7bB63m_QX5qBVBvdW4sievZDPI7lWdVlbmE77m9npcnEdoWCZnS7uXjGfdXvnrnqWwhsNdfvYrtxCurzOY/s1600/delta.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: verdana;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje9-SY5X306Z0U9N8LMMHXhY7p2KGYa_8mBaxg4bvkPw-5ZJxICwzPiglEm7bB63m_QX5qBVBvdW4sievZDPI7lWdVlbmE77m9npcnEdoWCZnS7uXjGfdXvnrnqWwhsNdfvYrtxCurzOY/w640-h317/delta.jpg" width="640" /></span></a></div><span style="font-family: verdana;"><br /> </span><p></p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Arrels<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><i>Escoltes el batec suau del
vent<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><i>que xiula entre la
filera de canyes<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><i>i et despentina els
cabells.<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><i>Sents el lleu moviment
de la Terra,<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><i>la energia d’una onada
infinita <o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><i>rebentant el ventre de
la Tordera.<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><i>Enfonses els peus a la
sorra humida<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><i>i t’arreles al terra fins
a tocar fons.<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><i>Sents que formes part
d’aquest lloc,<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana;"><i>que no vols moure’t mai
més d’aqu</i>í.</span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana;">de "<i>L'esquelet de les papallones</i>". </span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana;">CERTÀMEN LITERARI</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">PREMI DE POESIA</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">SANT JORDI 2021</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">LA BARRETINA VERMELLA</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Gràcies</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-59571320278289448512021-04-23T04:58:00.008-07:002021-04-23T05:04:22.923-07:00LLEGIR I ESTIMAR<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEoCQGE4kz-dqHcsW-OOh85Vbs27B5TzP7NiBa7VQM8ugyRtVjeg2ljCw-PaGi_OsyYIkHYKX3jEAfbrHlYFS8dFrSI_pq0Iv_RrzvxlkeWVIkwV2qcfgxcEwADsrIa3HAPp_I9dg0HAQ/s1600/23+abril.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="562" data-original-width="1600" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEoCQGE4kz-dqHcsW-OOh85Vbs27B5TzP7NiBa7VQM8ugyRtVjeg2ljCw-PaGi_OsyYIkHYKX3jEAfbrHlYFS8dFrSI_pq0Iv_RrzvxlkeWVIkwV2qcfgxcEwADsrIa3HAPp_I9dg0HAQ/s320/23+abril.jpg" width="320" /></a></div> <p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Arriba una nova Diada de Sant Jordi i, de sobte, m’adono de com l’he trobat
a faltar. Cultura, natura, llengua, terra, amor, roses i llibres. Què seria la vida sense llegir i estimar? Els ingredients perfectes que
fan de la festa un privilegi. I aquesta ja no serà una festa silenciosa com la
de l’any passat. Recuperem els carrers amb cura, però de manera intensa. Les parades,
les llibreries, les mirades. La suavitat de les cobertes i el fullejar pàgines. Em considero una dona afortunada a la que
regalen llibres i roses. Aquesta és la prova defintiva de que qui m'estima em coneix bé. Aquest any “El pèndol” d’Anna Gas, una jove escriptora
que diu coses tan belles com que “<i>la literatura és una manera de
defensar la manera com veus el món</i>”. Ganes de Sant Jordi i ganes de llegir!!!!!<br /><o:p></o:p></span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-17241061216266579052021-04-08T02:43:00.004-07:002021-04-08T02:43:24.139-07:00"MAHALO". GRÀCIES A LA VIDA<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTm0hTSTCZ0VhhbA_EfNekKSQsBU_7GL2MhPqnMiioYrBSdpTZoOSEK8RV6d7ipCXElRTcPCbV5hHHrkANysutgUJAIsVMCJqjTtXy4DIBOX6URIqjGk71z389v7y8ecnO-ATvV2jFaAs/s1600/MAHALO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="679" data-original-width="1600" height="215" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTm0hTSTCZ0VhhbA_EfNekKSQsBU_7GL2MhPqnMiioYrBSdpTZoOSEK8RV6d7ipCXElRTcPCbV5hHHrkANysutgUJAIsVMCJqjTtXy4DIBOX6URIqjGk71z389v7y8ecnO-ATvV2jFaAs/w508-h215/MAHALO.jpg" width="508" /></a></div><span style="background-color: white; font-family: Helvetica, sans-serif; font-size: 13.5pt; text-align: justify;"><p><span style="background-color: white; font-family: Helvetica, sans-serif; font-size: 13.5pt; text-align: justify;"><br /></span></p>Ja fa uns anys, la meva germana Carmina va afrontar un diagnòstic molt dur
sense saber que aquell moment íntim i personal seria també el primer pas d'un
viatge interior. </span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background: white; color: black; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 13.5pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Sempre he pensat que cada ànima necessita trobar el seu camí segons la manera en què el toca la
vida. I si la vida et toca en forma de malaltia, pots decidir enfocar la malaltia com una desgràcia, o bé, la pots entendre
com una motivació per encetar un llarg viatge a la recerca de l’equilibri
personal i emocional. Al final es tracta d’alleujar el dolor o, simplement,
abstreure’ns del dolor del món, l’angoixa de la incertesa i, a poder ser, saber
retrobar els camins que et connecten de nou a la teva essència i t’aporten
l’equilibri i la felicitat. </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background: white; color: black; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 13.5pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Aquesta opció sanadora va ser la decisió de la Carmina a partir d'un punt de no retorn del seu propi procés de sanació. Una opció que l'ha portat a escriure i publicar 2 llibres. El primer "Desperta't a la vida", un autèntic crit de coratge de qui és capaç de nedar contracorrent, i ara aquest nou llibre "MAHALO", per mi un llibre que està escrit com un càntic d'agraiment a la vida. </span><span style="background-color: white; font-family: Helvetica, sans-serif; font-size: 18px;">I quan de sobte trobes algú com la Carmina que et regala un bri de llum i esperança en aquest camí fosc i costerut que és la vida, que et parla de connectar amb l’univers, de les arrels i l’escorça dels arbres, de la veu interior, de la vibració, de la saviesa ancestral de les tortugues, de somnis de color turquesa i de viatges a llocs remots, realment mereix la pena aturar la nostra petita i atrafegada vida per escoltar.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background: white; color: black; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 13.5pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Com diu el pròleg de la doctora Isabel Cusó “<i>al final la vida és un viatge que enllaça destinacions, rutes, llocs, persones i situacions".</i></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background: white; color: black; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 13.5pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><i>Com diu la Carmina:</i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background: white; color: black; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 13.5pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">“</span><i><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Si he conseguido despertar, a través de
este maravilloso viaje, el deseo de aprendizaje para hacer florecer en vuestro
interior el espíritu que nos proporcionará la energía del universo, y el
equilibrio necesario para purificar cuerpo y alma, el esfuerzo ha merecido la
pena</span></i><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">”. –MAHALO- Carmina Serra.</span><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.5pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p><br /><p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-44436850984679175762021-03-09T02:20:00.004-08:002021-03-09T03:32:55.132-08:00VORA L' AIGUA<p style="text-align: justify;"><span face="Calibri, sans-serif"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1FpFktW30gPNg3sYp5EYo5v3Qkf7TAjgLEUVWCfBbxnEkggeIGVl2O3rKQ5FIbaIF2DG8GIDLrt4A4kZvaSzj9oUke_oPw7Vfkeagn_lQdlCX95snIGiI0gbqkfEhnHxOlWjKKqbMbAo/s937/font.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="937" data-original-width="750" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1FpFktW30gPNg3sYp5EYo5v3Qkf7TAjgLEUVWCfBbxnEkggeIGVl2O3rKQ5FIbaIF2DG8GIDLrt4A4kZvaSzj9oUke_oPw7Vfkeagn_lQdlCX95snIGiI0gbqkfEhnHxOlWjKKqbMbAo/s320/font.jpg" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-font-family: Calibri;">Aquell era un d’aquells
dies que es sentia petita i difuminada. Massa petita per entendre un món tan
gran, injust i complicat. Es es va seure
a la vora de l’aigua per enfonsar les mans en aquella veu mullada i deixar
lliscar entre els seus dits un rastre líquid de paraules mai
dites. Aquella làmina cristal·lina i nodridora li va semblar el fil de tot
el que havia viscut. L’artèria íntima del seu món que conduïa els sentiments i
els somnis que habitaven dins seu per una espina dorsal imaginària.
L’ àvia Margarida sempre deia que l’aigua sanava i nodria l’ànima.
Ara el sol declinava suaument sobre els còdols i banyava d’ombres aquella font
inquieta. Va recordar tots els tresors ocults i fascinants que amb el pas del
temps i les batalles de la vida havia descobert al seu interior. Va revisar
mentalment cada pedra del mur que havia bastit per protegir el seu cor. Cada
pèrdua i cada engruna de felicitat viscuda va desfilar en processó per la
memòria. Llavors va sentir com una energia desconeguda pujava amb fúria des de
la terra per les seves cames com les bràctees d’una buguenvíl·lia vigorosa. Un
somriure es va dibuixar al seu rostre. Amb un gest va espolsar l’aigua que duia
a les mans i va alçar la mirada serena per buscar el blau d’un cel infinit
i transparent. Va tancar els ulls amb força. Quan els va tornar a
obrir aquella font minúscula li va semblar tot un mar per navegar.<o:p></o:p></span></p><p style="text-align: justify;"><span face="Calibri, sans-serif"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-61319204438000586472021-03-05T03:08:00.007-08:002021-03-05T07:19:46.571-08:008 DE MARÇ. EN MARXA!<p><span style="text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM1z1LMzcnVAGff1HWcWZez32w0S7uuLrEfzULjEGCLEaGt5jkSf21V05CZU-RFH-J1haJ5qQMuxExWA9pOtq3gmQ_EtzfE2osWra9_muEnvzX55MoFUicGNzrazkg_UnwrmD8gNULz9I/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="150" data-original-width="336" height="143" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM1z1LMzcnVAGff1HWcWZez32w0S7uuLrEfzULjEGCLEaGt5jkSf21V05CZU-RFH-J1haJ5qQMuxExWA9pOtq3gmQ_EtzfE2osWra9_muEnvzX55MoFUicGNzrazkg_UnwrmD8gNULz9I/" width="320" /></a></div><br /><br /></span></div><span style="text-align: justify;">S’acosta el </span><b style="text-align: justify;">Dia Internacional de les Dones</b><span style="text-align: justify;">. El </span><b style="text-align: justify;">8 de març</b><span style="text-align: justify;">. Una jornada reivindicativa
que enguany arriba en un context especialment complex que fa més necessària que
mai la lluita i la reflexió en clau </span><span style="text-align: justify;"> </span><span style="text-align: justify;">de
feminisme. El perill real de fer passes enrere justifica sobradament la
mobilització. Comparteixo la idea de que impedir les marxes per raons de salut és
oportunisme i criminalització del feminisme.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ara mateix ens
trobem en plena lluita contra una pandèmia que ens ha esclatat a la cara. La
hòstia ha estat descomunal,<span style="mso-spacerun: yes;"> però</span> ens ha
permès veure amb claredat que l’alliberament que pensàvem haver aconseguit potser
no era un “alliberament real”. El confinament ha estat especialment dur amb les
dones, i les dades apunten a Catalunya que les dones hem patit un major risc d’exposició
a la malaltia que els homes. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La pandèmia
ha fet evident que també hi ha una bretxa de gènere que es pot identificar en
relació a la situació laboral d’homes i dones davant la COVID-19 (<a href="https://directa.cat/la-doble-bretxa-de-genere-en-la-covid-19/">mireu l’anàlisi d’Ester Fayos a la publicació Directa</a>). </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">I en aquest context
una ombra de foscor apareix a l’horitzó. C</span><span style="text-align: left;">ontemplem atònites com la irrupció d’una extrema
dreta desfermada ha trobat una clara estratègia electoral en la “política antifeminista”.
Un avís a navegants que posa de relleu que en aquest escenari, el feminisme, el
seu rearmament i la lluita col·lectiva serà cavall de batalla i l'opció imprescindible per
avançar i barrar el pas al feixisme. </span><span style="mso-spacerun: yes; text-align: left;"> </span><span style="mso-spacerun: yes; text-align: left;"> </span></p><p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-13574933429985255332021-03-01T00:45:00.003-08:002021-03-01T00:45:53.543-08:00PRINCIPI I FINAL<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiT_dUvEiTI5kL3oT4j86H8nQlHX2S8n_Ar_5qAth82Sz_iQgbCgbMx83U3V-W6LL-XpY0_Pql5mJLWORmChbT2nomaB_PVqX843iYr7w8VCHT1DNN0s-7qLP2QyxS2deE3fVbvZlr9g7A/s750/arbre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="730" data-original-width="750" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiT_dUvEiTI5kL3oT4j86H8nQlHX2S8n_Ar_5qAth82Sz_iQgbCgbMx83U3V-W6LL-XpY0_Pql5mJLWORmChbT2nomaB_PVqX843iYr7w8VCHT1DNN0s-7qLP2QyxS2deE3fVbvZlr9g7A/s320/arbre.jpg" width="320" /></a></div><br /> <p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bookman Old Style", serif; font-size: 12pt;">"L’arrel de l’arbre</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">
</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">clavada al ventre<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">d’una terra d’ocres,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">verds i rogencs.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El xiscle de l’ocell<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">entre les branques</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">que son arrels.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El batec suau<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">de la llavor dins<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">la medul·la basàltica.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style", serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">La terra estirant-se<o:p></o:p></span></p><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style", serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">per allà on passes.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bookman Old Style", serif; font-size: 12pt;">Principi i final."</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style", serif; line-height: 18.4px;"><span style="font-size: x-small;">Neus Serra</span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style", serif; line-height: 18.4px;"><span style="font-size: x-small;">(Foto by David Serramitjana)</span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932096063844452203.post-46900776667387967832021-02-26T01:50:00.007-08:002021-02-26T02:13:01.490-08:00FANG AL POEMA<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1utf1ZlWI7m8qNaqcxc-py-yuVK2JKyOtcM4cnRYkaAAn8l3gjNCpl3Sqy9BD8_gX8VFxNLi5XsN8eIgwMwD5FrE1zjtQZU0odE27waPELl31HlzdxX9pDz11SxYqOZbmYRnJqAsvoLQ/s800/67c22ed5-ab22-400a-95b5-e7c10187958d.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="534" data-original-width="800" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1utf1ZlWI7m8qNaqcxc-py-yuVK2JKyOtcM4cnRYkaAAn8l3gjNCpl3Sqy9BD8_gX8VFxNLi5XsN8eIgwMwD5FrE1zjtQZU0odE27waPELl31HlzdxX9pDz11SxYqOZbmYRnJqAsvoLQ/s320/67c22ed5-ab22-400a-95b5-e7c10187958d.JPG" width="320" /></a></div><br /> <p></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Em vaig adormir amb un titular d’<a href="http://www.malgratcomunicacio.cat/index.php?cont=not&id=7610">Ona Malgrat</a>
al cap, i m’he despertat amb lleganyes i un poema de Gabriel Celaya als llavis. "NOU PIS PER EMERGÈNCIES SOCIALS”. Alegria i un tel de decepció. Per què l'administració és tan lenta posant en servei un recurs tan valuós?. Es tracta del mateix pis adquirit el
2018 quan servidora era regidora d’habitatge. I en fan un titular. Hi posen la paraula "emergències" i es queden tan amples. Enhorabona. M’alegra que s’hagi enllestit,
com celebro que aquella humil llavor d’aprofitar el dret de retracte dels pisos provinents d’execucions hipotecàries vagi germinar i obtenir el suport
necessari. Però em rebenta que l’administració sigui tan lenta per posar en
funcionament un recurs tan valuós i necessari. Calma, em diu la veueta. Calma. Que vam quedar que en aquest blog només escriuries poesia. Però tinc un mantra al cervell. Tic-tic-tic-tic. Gabriel Celaya i aquell demolidor " <i>en un poema debe haber barro</i>", "<i>la poesia es un instrumento para transformar el mundo</i>". Què fem, Neus? Calles?. No. no ho faràs. Et conec massa bé, diu la veueta amb sorna. I ara mateix sento que tinc fang entre les mans. I no puc callar. Cal parlar. L'habitatge d'emergència social, senyors meus, és una urgència. I llavors recordo la idea, com la vam compartir, que cercàvem i, sobretot, que sentíem. Recordo que la idea ja no em pertany i que algú ha pensat que era un bon titular, però el titular fa pena i m'acabo cagant en aquest món de merda. Fi del poema.</span><span style="text-align: left;"> </span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">"</span><i>Estamos tocando fondo. Maldigo la poesía concebida como un lujo cultural por los neutrales que, lavándose las manos, se desentienden y evaden. Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse</i>". Gabriel Celaya.</p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 19.2pt; vertical-align: baseline;"></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><br /></p><p></p></blockquote>Unknownnoreply@blogger.com0