divendres, 28 d’octubre del 2016

UNA FOTO QUE JA ÉS HISTÒRIA

Fer una foto no és gens fàcil, i abans de disparar cal seguir una sèrie de passos. Normalment, el primer que fem és escollir el lloc i fixar-nos en el fons i en tot allò que volem que surti. Mirarem l'enquadrament i mesurem la llum. Enfoquem i...... Clik.

Fa temps vaig escriure un petit post amb aquesta imatge, en el que parlava d'estimar Malgrat. Avui he remenat arxius per trobar la fotografia. Per nostàlgia. Per una mena de sentiment de tristesa i d'impotència. En aquell escrit desgranava allò que volia pel meu poble i recordava la lletra d'una cançó que diu:"en mig de la nit, que envolta la plaça tot és com ahir, aquí el temps no passa".

Està clar que a Malgrat el temps passa sense aturador, i que passa amb una piconadora. Cal veure l'espai que ha quedat on abans estava el pont que presidia una de les entrades principals de Malgrat. Ja sé que diran que era vell, que no era segur i bla bla bla. El cert és que sóc bastant pessimista sobre el futur del patrimoni local de Malgrat, sobretot perquè és notori la manca de sensibilitat i el grau de desconeixement des nostres governants en relació als elements patrimonials de Malgrat, però és necessari recordar al nostre govern que, encara que no tinguin sensibilitat envers el patrimoni, "en tenen responsabilitat". Hem de recordar que aquest patrimoni està format per una diversitat de béns, objectes i tradicions. Vestigis capaços de transmetre en el temps, missatges i experiències de gran calat. No és retòrica. De fet, el terme "patrimoni" -d' orígen llatí- vol dir "el que ve dels pares", i evoca per sí mateix el valor del llegat i la herència.

Lamentablement, en aquest món d' avui, buit i artificial, la tendència és prioritzar allò més nou. Som una societat que fabrica, transforma i consumeix novetats a ritme trepidant, i que ràpidament converteix en vell tot el que és nou. En el dia a dia ho veiem i ho constatem en tot. En la política tenim el gran exemple. Prima lo nou. Allò que es ven com a nou i sense passat, però que en realitat arriba sense projecte i sense programa. A veure que cau. Polítics buits i sense sensibilitat. Carcasses. Efímers, Llàstima que quan marxin el pont ja no hi serà.    

dimecres, 26 d’octubre del 2016

TOURDERA: I SI EXPLIQUEM LES COSES COM SÓN?

Aquesta setmana sabem que, finalment, Malgrat s'ha incorporat a la "Tourdera", el projecte de via verda que recorrerà el territori al voltant del riu la Tordera. En tot això, la regidora de turisme subratlla l'oportunitat que s'obre per donar a conèixer Malgrat i en fa una valoració positiva. I jo que ho celebro!. 

Ho celebro, perquè vam ser l'únic grup que portava aquesta proposta al programa electoral del 2015 i que vam fer un compromís públic per treballar conjuntament amb les poblacions veïnes per fomentar activitats vinculades a la valorització dels recursos del territori d'una manera sostenible. Els únics que vam apostar per participar en aquesta iniciativa de desenvolupament local de territori que s'estructura entorn un itinerari que connecta diferents municipis seguint els cursos fluvials de la Tordera, que busca promoure activitats econòmiques i potenciar valors naturals i paisatgístics.

L' Ajuntament de Malgrat s'havia mantingut sempre al marge, però des de CIU (avui PDECat) ja teniem clar que això ens feia perdre oportunitats. Per aquesta raó el passat mes de juny vam presentar una Moció demanant que l' Ajuntament de Malgrat deixes de mirar a un altre costat i poses fil a l'agulla per tal que el nostre poble no quedi despenjat d'un projecte tant important. Curiosament, desprès d'un debat més aviat agre el PSC no va la votar. Sort que el temps posa les coses al seu lloc. i que quan ens creiem un projecte som tossuts de mena. Al final, el més important és creure en el que fas i en allò que defenses. Al final, quan una proposta val la pena el més important és que tiri endavant. La resta -com diuen alguns- "escenografia, foto i medalla".