POPULISME, DEMAGÒGIA I DESINFORMACIÓ A "TUTIPLEN"

Mes o menys ja m'ho esperava, però la realitat sempre supera la ficció. Després del post que vaig dedicar a la concentració socialista de protesta del divendres passat, avui puc afegir alguns comentaris a l'excel·lent actuació teatral de la Sra. Campoy a la tertúlia d'ONA MALGRAT. Transformista, aprofitada, oportunista. Sobren adjectius per qualificar la funció. Per comptes d'informar al ciutadà aquesta senyora es dedica a crear alarma social per pur interès electoralista. "I que no passi res, eh?", "que jo no ho voldria pas, eh?". Al·lucinant!.

El nostre país pateix una situació de crisi econòmica que obliga a fer contenció de la despesa, entre d'altres raons per reduir l’enorme dèficit que ens va deixar d’herència l’anterior govern Tripartit, que es un dels principals responsables de la situació actual. Dóna la sensació per la teatralitat que li ha posat l'alcaldessa de Malgrat que el PSC no hi era en aquella nefasta etapa tripartita. És com si no hagués existit, i la realitat, encara que sigui dura i la  Sra. Campoy no li agradi, demostra que l’anterior govern tripartit va dilapidar tot el pressupost de la Generalitat i va crear un dèficit de 7500 millions de €. Evidentment, el PSC hi era, i malgastava de la mateixa manera que ho feien els altres socis del govern tripartit. D'altra banda, als primers símptomes de crisi un tal Zapatero, del PSOE per més senyes, es va dedicar a dir que era una desaccelaració de l'economia i, més tard, el remei que es va treure de la xistera va ser en forma de Plans E descabellats que van consistir no pas en ajuts a les empreses que produeixen i poden crear llocs de treball. No. Van consistir ni més ni menys que en abocar la saca de diners en la construcció fomentant obres a dojo als municipis. Mentre, els alcaldes i alcaldesses aplaudíen. És clar. Obres en clau local sempre equival a inauguració, i inauguració és el mateix que vots al sac. 

A Malgrat estem molt contents de tenir un nou camp de fútbol, un arxiu i una torre restaurada en un temps record, però evidentment les mesures restrictives son, en bona mesura, conseqüència de la situació a la que ens van abocar ells amb les seves actuacions. Ara, en lloc de fer costat al govern per sortir el més aviat possible de l’atzucac, utilitzen una bona dosi de cinisme per criticar les mesures, sense assumir cap responsabilitat. La Sra. Alcaldessa sense anar més lluny està "indignada". M'agrada, perquè espero que aquesta nova condició li permeti llegir i entendre el manifest dels indignats que comença per demanar més participació dels ciutadans, una coseta que precisament no li agrada gens ni mica.

I quina solució dona la Sra. Campoy per eixugar aquest dèficit que ha creat el seu estimat Montilla i Cia. Doncs "apagar la tele i no fer més llibres que ningú es llegeix". Meravellós. Apa!. El que es coneix popularment com la xocolata del lloro. Vaja uns estalvis!. Ah, també reben els mossos d'esquadra i les casernes de policia. Tot plegat d'una frivolitat impressionant. Quan una creia haver-ho vist tot a Malgrat, va l'alcaldessa i es supera. Certament el govern de Catalunya està aplicant unes mesures que no son gens populars, i ja s’encarreguen els agitadors professionals de carregar contra el govern i muntar protestes o manifestacions gairebé a diari, tal i com van fer abans de les eleccions municipals. Hi ha ciutadans que evidentment estàn molestos i emprenyats. És ben legítim. Però també hi ha una gran majoria silenciosa en aquest país  que sap que no queda altra solució. Patirem, però crec que tenim un govern seriós que sap on va. Un govern que pren mesures poc populars. Que governa pensant en el país i el futur d'aquest país, i no  només en les eleccions i els resultats electorals.