DESCAFEINAT I AMB SACARINA

Ahir, decepció sonada. Sorprenent pirueta final del tripartit. Acord de mínims. Per votar un text unitàri de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional es va haver de tirar de sacarina. De nou es va vorejar el ridícul i només la sortida airosa que va oferir Mas a Montilla ens va salvar d'un patètic i dramàtic final. Ni una resposta conjunta. ERC va a la seva, com sempre. Al govern, però fent veure que van per lliure. A bones hores. El tripartit s'han convertit en un fenòmen complex digne d'estudi. Del PSC cap sorpresa. Quan a Malgrat vam negociar la Moció de rebuig a la mateixa sentència ja es va detectar la incomoditat del PSC per acceptar la frase "donar suport a la resolució que aprovi el Parlament". I és que els socialistes tenen  molt clar on van. Altre cosa és que un cop a l'any treguin la senyera com qui treu la simbomba per Nadal. Res, és la tradició. Amb la resta de principis culturals, polítics, psicològics , territorials i sociològics que centren la definició d'un terme tan controvertit com nació tenen serioses dificultats d'expressió. Mira el gir copernicà del discurs de Montilla les darreres setmanes. De Timbaler del Bruc a llegir un bonic preàmbul. Quan es tracta de defensar la nació tenen problemes aquesta gent, i a aquestes alçades tinc clar que l'únic que poden entendre des de Madrid és un canvi radical de majories. Una majoria sobiranista al Parlament treballant en un mateix objectiu. Utopía?. Crec que no, però tampoc serà fàcil. El tripartit és una criatura amb vida pròpia i té set vides com els gats. Ara tornem a l'equidistància, però aquest cop ja no hi ha engany. Per alguns la nació és un bonic joc de paraules i punt.