dissabte, 17 de juliol del 2010

DESCAFEINAT I AMB SACARINA

Ahir, decepció sonada. Sorprenent pirueta final del tripartit. Acord de mínims. Per votar un text unitàri de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional es va haver de tirar de sacarina. De nou es va vorejar el ridícul i només la sortida airosa que va oferir Mas a Montilla ens va salvar d'un patètic i dramàtic final. Ni una resposta conjunta. ERC va a la seva, com sempre. Al govern, però fent veure que van per lliure. A bones hores. El tripartit s'han convertit en un fenòmen complex digne d'estudi. Del PSC cap sorpresa. Quan a Malgrat vam negociar la Moció de rebuig a la mateixa sentència ja es va detectar la incomoditat del PSC per acceptar la frase "donar suport a la resolució que aprovi el Parlament". I és que els socialistes tenen  molt clar on van. Altre cosa és que un cop a l'any treguin la senyera com qui treu la simbomba per Nadal. Res, és la tradició. Amb la resta de principis culturals, polítics, psicològics , territorials i sociològics que centren la definició d'un terme tan controvertit com nació tenen serioses dificultats d'expressió. Mira el gir copernicà del discurs de Montilla les darreres setmanes. De Timbaler del Bruc a llegir un bonic preàmbul. Quan es tracta de defensar la nació tenen problemes aquesta gent, i a aquestes alçades tinc clar que l'únic que poden entendre des de Madrid és un canvi radical de majories. Una majoria sobiranista al Parlament treballant en un mateix objectiu. Utopía?. Crec que no, però tampoc serà fàcil. El tripartit és una criatura amb vida pròpia i té set vides com els gats. Ara tornem a l'equidistància, però aquest cop ja no hi ha engany. Per alguns la nació és un bonic joc de paraules i punt.    

11 comentaris:

  1. "Una majoria sobiranista al Parlament treballant en un mateix objectiu". Quanta retòrica enrevesada per no parlar clar. Amb quin objectiu?.
    Amb el del Sr Duran que avui manifesta que cal treballar per un estat confederal?
    "http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/196685-duran-aposta-per-un-estat-confederal.html".

    ResponElimina
  2. M'ha fet molta gracia, quan Iceta diu que Mas ha de sortir de l'armari, a vegades el subconcient et fá males passades, ja ja

    ResponElimina
  3. doncs lo de surtir de l'armari ja toca nois. marejeu la perdiu!! ara sí toca, ara no toca, ara sí toca, ara voto NO a la IP, ara m'abstenc al parlament per la moció d'independència, ara el poble català no està preparat per un referèndum, ara sí que ho estem..
    vinga va, molta NACIÓ, VOLEM DECIDIR, però re de re. de fet és el que sempre heu fet i fareu. vendre vendre i vendre, i després fer el doble paper, nosé com no teniu vergonya.

    ResponElimina
  4. El que ha de sortir de l'armari és el Sr. Puigcercós que ara li entren les ganes de ser indepedent de cop i volta. Ai les enquestes!. Abans de demanar als altres definició cal que digui per escrit si pensa fer president al Montilla de nou. No veig que ho negui.

    ResponElimina
  5. Jo vaig escoltar Duràn parlant d'autodeterminació i nació. Que faci el mateix Montilla i en parlem.

    ResponElimina
  6. jajajaj. heu escoltat en duran als matins de tv3??? LA INDEPENDÈNCIA ÉS DIVIDIR EL PAÍS. bona eh? com sempre, marejant la perdiu. tb va dir que volia autodeterminació quan es va reunir amb el circulo ecuestre??? al final li haurem de dir el HOMBRE DE LAS DOS CARAS

    ResponElimina
  7. Per cara la dels que demanen que CIU surti de l'armari. El 1931 UDC ja parla d'autodeterminació i tu no havies ni nascut.

    ResponElimina
  8. Des del 31 ha plogut molt i alguns no s'han mullat gaire....

    ResponElimina
  9. Altres es mullen quan els convé demanant la independència per d'aquí 15 minuts. Això és realista?. No. ÉS seriós?. Tampoc.

    ResponElimina
  10. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. suprimeix, suprimeix comentaris

    ResponElimina