PARLEM CLAR, PERÒ SIGUEM SERIOSOS

Després de la manifestació del 10 de juliol el millor que podem fer és parlar clar i no embolicar a la gent amb populismes que no porten enlloc. Fa pocs mesos ens van anunciar una fantàstica llei de consultes que fins i tot el PSC va votar. Això d'entrada ja feia sospitar, però a vegades hi ha qui prefereix jugar amb els sentiments de la gent i fabricar-se autogols. Ara, la Mesa del Parlament atura la IP per convocar una consulta via referèndum sobre la independència en base a raons jurídiques, sobretot, en base al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Un dictamen redactat precisament per un conseller proposat per ERC. Un dictamen aprovat per unanimitat que indica que la pregunta de la consulta és contraria a l'Estatut. Recordem que  el passat 8 de juny, la Mesa del Parlament va decidir amb els vots favorables de CIU, ERC i ICV admetre a tràmit la IP en base als informes dels lletrats, però resulta que ara el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries diu el contrari. I qui va demanar el dictamen? Doncs el va demanar el PSC i el PP. 

En el seu moment, des de CIU es va advertir que ERC no parlava clar en relació a l'IP. Personalment em desconcerta el moment en el que es va plantejar. Tot plegat és un engany que genera encara més frustració. La Llei de Consultes no és el que ens van vendre i ara el Tribunal Constitucional  anul·la la competència de la Generalitat sobre referèndums. Qualsevol consulta requereix autorització de l'Estat i això ja suposa d'entrada estar lligats de mans. En el seu moment el que demanava CIU era que la llei de consultes desplegués el màxim potencial previst a l'article 122 de l' Estatut: la regulació de les consultes ciutadanes, que no requereixen el permís de Madrid, per poder desplegar així el dret a decidir dels catalans. No es va fer així.

Ara, doncs, el final d'aquesta IP és perfectament imaginable, no?.  D'entrada m'atreveixo a dir que la resposta de l'Estat serà no, però és que amb el dictamen del CGE encara és més inimimaginable que l'Estat autoritzi res de res. La realitat és la que és. La Mesa del Parlament també va decidir per unanimitat no admetre a tràmit la ILP presentada pels mateixos promotors que la IP com a Plan B que demanava una proposició de llei de convocatòria i regulació de consulta popular no referendària per copsar l'opinió sobre la independència de Catalunya. En aquest cas, un informe dels serveis jurídics del Parlament ha dictaminat que queda fora de l'abast competencial de la Generalitat i que el contingut és substancialment equivalent al d'altres ILP no admeses a tràmit per la mesa aquesta mateixa legislatura. 

Ara hi ha qui es desmarca. Suposo que s'han de disfressar les renúncies. Però les renúncies no s'amaguen recollint signatures ni donant-se cops al pit. Ahir el Sr. Benach es justificava carregant contra els promotors de l'IP. Avui el Sr. López Tena li fa la  réplica i el posa a caldo a ell i a la resta de partits polítics.

Mentre es distreuen uns i altres no perdem de vista el més important: el 10 de juliol els catalans van dir ben alt i clar que volen decidir. Seria una mostra de respecte a la gent que vam sortir de casa per manifestar-nos deixar-se de tants personalismes i ser una mica més seriosos. Algú autoritzarà un referèndum que el Consell de Garanties Estatutàries considera il·legal per unanimitat?. És amb un govern caducat i un Parlament practicament esgotat el moment més oportú per plantejar aquesta via? Personalment penso que no. Que s'ha de plantejar amb un govern nou que tingui tot un mandat per davant. El contrari per mi és fum, però admeto que pugui haver opinions per a tot. El més important és treballar des de ja per fer el referèndum possible de la manera que sigui. El primer pas convocar eleccions.