Resulta estrany que portant el nom de Neus precisament per una gran nevada no us hagi parlat de la neu dels darrers dies. Si que us vaig regalar algunes postals malgratenques de la nevada, però la veritat és que una es queda sense paraules davant la dimensió del desastre. Tant moderns que pensem ser com a país i resulta que amb una nevada tot se'n va a fer punyetes. Avui fa una setmana que va nevar i encara es pateixen les conseqüències. Un desastre que visc de ben a prop, perquè el meu germà viu en una masia a la comarca de La Selva i ho ha passat francament malament: teulades ensorrades, arbres caiguts, falta de llum i d'aigua, sense móbil, danys en material i equips de treball. Danys i perjudicis. Avui funcionen a mig gas, perquè només tenen una fase de llum i els diuen que encara gràcies. Si es volen queixar que ho facin. Apa!. És el que té aquest país. Ningú mai és culpable de res. Ningú es fa responsable. Si et toca el rebre a pagar de la teva butxaca i gràcies que no et cobrin. Un país que gasta milers d'euros en promoció turística per després en una sola foto en blanc i negra en tens prou per oferir la pitjor imatge. Una nevada que com dic tampoc és la nevada del segle i tot per terra. En una setmana hem passat de la imatge idílica dels nens llençant boles de neu al caos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada