PLA D'ACCIÓ CULTURAL DE MALGRAT (I)

Per parlar del recentment aprovat PAC de Malgrat haig d'anar enrera. El 23 de març de 2007, ja fa gairebé tres anys, va tenir lloc la segona Taula Rodona convocada per CIU amb la cultura com a protagonista (web/ciu/26/03/2007). Vàrem comptar amb Jordi Vilajoana, exconseller de cultura de la Generalitat de Catalunya, que ens va oferir una fantàstica exposició sobre la llei del Llibre, però també sobre el valor de les entitats culturals i el paper de la cultura com a factor de cohesió social. L'acte va servir per desgranar les propostes de CIU sobre cultura cara les municipals del 2007 i, francament, vaig notar algunes absències de gent que podía haver fet aportacions interessants. Ja se sap. La política massa sovint es veu com allò que ens separa i no com els que ens pot unir en un mateix projecte. Algunes de les propostes que vam abocar van ser precisament: 1.- Fer de la cultura una valor de cohesió social. 2.- Impulsar un Pla d'Acció Cultural i elaborar un programa de gestió dels equipaments culturals i una guia d'entitats, 3.- El patrimoni cultural com a sentiment d'identitat compartida, vetllar per la conservació i difusió del patrimoni local, entre moltes altres.

Era un programa molt treballat, i no estavem disposats ni a renunciar ni a deixar-lo al calaix. Per això, el febrer del 2008 es va decidir elaborar una Moció per traslladar algunes de les propostes que consideravem importants per impulsar, sobretot pel fet que impliquen una diagnosi prévia de l'actual politica cultural local. La Moció va prosperar. Es va aprovar, i es va impulsar la redacció del Pla d'Acció Cultural de Malgrat.

Avui puc afirmar que estem prou satisfets. Si el lideratge hagués estat nostre segurament el PAC hauría estat més agosarat en les propostes, però la diagnosi de base és útil com a punt de sortida. La veritat és que costa creure que uns técnics professionals i coneixedors de la cultura, curtits en redactar altres Plans semblants, no hagin fet cap proposta realment novedosa i que facin una diagnosi tan perfilada. Fàcilment es pot entendre que el govern va marcar el punt de partida del projecte i ha direccionat clarament el projecte, el que d'altra banda potser és lógic si el vol fer seu.

Però anem al document. D'entrada, discrepo de la metodologia. Cert que s'ha buscat documentació (només faltaria), bibliografia (sempre anem a les mateixes fonts), visita d'equipaments (obvi), entrevistes individualitzades i seminaris (restringits a l'equip de govern i técnics municipals). Em sembla tot plegat bastant de calaix, però trobo a faltar més treball de camp del conjunt del poble per copsar i contrastar la realitat, així com la convocatòria de taules de treball obertes a la participació ciutadana per fer debat, discussió i reflexió a l'entorn de la cultura. És clar que aquests són conceptes que als governants de Malgrat els posen els pèls de punta. Llàstima, perquè poden fer que el PAC sigui al final un veritable instrument participatiu de reflexió al voltant de la cultura, i hauria aconseguit un procés i un resultat molt més estimulant.

A nivell técnic el document s'articula clarament en dues fases diferents: diagnosi i propostes d'acció.

(cont)