EL MODEL DE LA TOTXANA I LA CRISI

Us deixo un article que m'ha semblat molt interessant. Quanta raó!.

Ara sí que acaben amb la crisi – Iu Forn (Avui, 3/3/10)

És ben bé que una cosa porta l’altra… Comences enduent-te un “excedent” de 35 milions d’euros (així va qualificar ahir l’espoli del Palau l’advocat de Millet i Montull al programa d’en Jordi Basté a RAC 1) i acabes aparcant a la zona reservada per a minusvàlids sense ser-ho, tal com mostràvem ahir la portada del nostre diari gràcies a una foto d’en Francesc Melcion.

Passa igual amb els plans econòmics d’en ZP (Zapatero Populista) per acabar amb la crisi: comences llençant els milions en fantàstics projectes que només serveixen per eixamplar voreres i plantar arbrets i acabes dient que has parit un sistema perquè les administracions paguin a 30 dies i no a 120, 240 o 3.081, com fins ara.

Què hauria passat, per exemple, si en comptes de llençar els calés amb el pla E, els haguessin donat a les administracions, sobretot als ajuntaments, per liquidar els seus deutes? Potser cobrant les factures impagades, algunes empreses s’haurien salvat, la seva salvació n’hauria salvat d’altres i totes juntetes podrien haver tingut líquid i deixar d’estar collats pels crèdits que no donen bancs i caixes. I fins i tot, amb els comptes sanejats, més d’un petit empresari hauria tingut marge per reconvertir el seu negoci. És que és ben bé que comencem dient que canviarem el model econòmic basat en la totxana i acabem apostant per la totxana sigui en forma de pla E o del nou pla Ara ens dediquem a la rehabilitació. I quan ja ho tinguem tot rehabilitat, què? Donarem ajuts a la compra de totxanes?

“El pressupost ha d’equilibrar-se, el Tresor ha de ser reaprovisionat, el deute públic ha de ser disminuït, l’arrogància dels governants ha de ser moderada i controlada [...]. La gent ha d’aprendre novament a treballar en comptes de viure de l’Estat”. Què, trencadora, la frase, oi? La va escriure Marc Tul·li Ciceró 55 anys abans de Crist i 2065 abans de ZP.