dissabte, 13 de març del 2010

PLA D'ACCIÓ CULTURAL DE MALGRAT . LA DIAGNOSI

La diagnosi del PAC de Malgrat apunta algunes dades interessants ja conegudes. Es constata que els recursos destinats a Malgrat per cultura són inferiors als d'altres municipis de referència. Es reconeix el paper de la Biblioteca a Malgrat de Mar per crear hàbits culturals entre la mainada, però ens avisa que sense una programació forta i consolidada de difusió en els diferents àmbits artístics es fa difícil consolidar aquests hàbits culturals. Fins aquí, francament, no cal ser un expert per fer la diagnosi. Dones un tomb per la vida local i aviat veus les mancances que arrossega el nostre poble des del punt de vista cultural. No hi ha projecte, però el problema és que en realitat ningú pensa que sigui necessari.

Es fa un recull de consideracions sobre les entitats que cal tenir en compte. Diuen que tot i tenir una important presència en la vida cultural del poble no tenim tantes entitats com acostumem a pensar. De fet, pensem que en tenim moltes, perquè afirmar-ho és una frase recurrent en qualsevol discurs de les nostres autoritats. Ara sabem que també és un indicador del poc que saben sobre la nostra realitat local i cultural. A Malgrat hi ha menys entitats que a la mitjana de municipis, que al Maresme, i que a la província de Barcelona. El PAC també apunta que hi ha certa inèrcia, manca de relleu i poca coordinació.

Un dels punts més interessants de la diagnosi és el relatiu a la política de subvencions, una política que defineix com a "poc clara" i "poc transparent". Bé, tampoc cal ser un expert en cultura per adonar-te de quin tipus de política es fa  a Malgrat quan parlem de subvencions. Es defineix la normativa i els objectius de les subvencions com a massa genérics i amb pocs criteris clars. També es fa una crítica de la política que s'ha vingut aplicant sobre les subvencions extraordinàries (conegudes popularment com "la Conxita ens dona" o "per gràcia de Déu"). Acostumen a atorgar-se per actes puntuals.  Aquest tipus de subvenció es defineix com "poc controlable i molt habitual a Malgrat".

S'apunta que només hi ha actualment una entitat amb conveni, però que seria recomanable fer-ho extensiu a altres entitats que poden gaudir dels beneficis  de continuïtat i millor visualització dels projectes. 

Un punt destacat el trobem a "dinàmiques culturals", on es fa un recull de festes que es presenten com "emblemàtiques" entre les que s'inclou festes com la "festa de la diversitat" de dubtosa tradició i que, a sobre, no he vist que el consistori s'hagi esforçat a mantenir (no deixa de sorprendre, oi?). També es fa referència a la Festa de Sant Antoni que ja fa un parell d'anys que els pagesos han deixat d'organitzar. Es diu que es vol recuperar. Com?. No he vist cap moviment ni voluntat en aquest sentit. Com sempre, parlar per parlar. Una autèntica llàstima.

Demoledor que a la pàgina 53 es digui "no hi ha cap esdeveniment referent que singularitzi la cultura popular i tradicional de Malgrat, ni cap iniciativa més enllà de les Barrakes, per renovar. L'acte més destacable són les jornades gastronòmiques del Fesol del Ganxet". No els fa vergonya?. Les jornades gastronòmiques que han deixat sota mínims?. Algú recorda que s'ha fet la passada edició?. Vergonyós que un esdeveniment com aquest s'hagi deixat caure en un no res.
Sobre patrimoni i memòria crec sincerament que el PAC passa de manera descarada de puntetes per no fer soroll. Apunta que no s'ha potenciat prou i "a otra cosa mariposa". En aquest apartat em sembla que és massa notori l'autobombo consistorial. Sense menystenir la feina que fa l'Arxiu -que és notoria i sort en tenim-, a nivell cultural fer xerrades i digitalitzar fotos no em sembla suficient quan hi ha tantes coses a fer.

Sobre joventut ja en parlarem un altre dia. Tot i així, h
i ha un punt a destacar: (pàg. 59 "els públics de la cultura"). No hi han indicadors de públic. Com en altres àmbits malgratencs les dades de la regidoria s'obtenen a partir de "percepcions", un sistema ben poc científic, però que a Malgrat ha fet fortuna massa sovint. És allò de "m'han dit...", "em penso..." o "diuen que...", sense cap criteri. El que  m'interessa resaltar és la conclusió sobre els joves. El PAC apunta que molts joves han de marxar a partir dels 16 anys per fer cicles formatius o batxillerats artístics. Això es relaciona a l'informe amb la falta de participació dels joves a la vida cultural local. Ho destaco, perquè en el debat que es va produir fa poc al voltant de l'IES i la futura ampliació aquesta realitat es va exposar com argument. Ara doncs, és ja una circumstància que la regidora de cultura -la mateixa responsable d'educació- ha de començar a considerar seriosament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada