divendres, 5 de març del 2010

DES DE LA CÀMERA DEL PLE (I)

El ple d’ahir va ser un ple curtet. De fet, havies de tenir moltes ganes d’anar a dormir tard per fer-lo durar, perquè a l’ordre del dia hi havia 9 punts, (presa de raó de les resolucions d’alcaldia, aprovació de l’acta anterior i precs i preguntes inclosos). A sobre, la majoria de punts es van aprovar per tots els grups i tampoc es va trobar massa espai pel debat.

Per tant, em limitaré a explicar-vos el que em va semblar més interessant. Finalment, es va aprovar el Pla d’Acció Cultural de Malgrat. Un pla que -deixeu-me dir- arrenca precisament d’una Moció de CIU presentada al ple del 7 de febrer del 2008 i que, curiosament, va ser aprovada per unanimitat. Dic això de “curiosament”, perquè és públic i notori que no ha estat aquesta la tònica general d’aquest mandat i no deixa de ser estimulant aconseguir aprovar el que has proposat. L’objectiu que perseguia el nostre grup municipal amb la Moció era el que s’ha fet, és a dir, que es prengués el pols a la cultura local. Nosaltres ja fa temps que sentim a Malgrat la necessitat de planificar una programació cultural diversa i regular, potenciar les entitats i ser més innovadors. També veiem que cal buscar nous públics, entre moltes altres coses. Sobretot si després parlem d'impulsar projectes ambiciosos com el Nou Auditori. El resultat final és un document que assenyala mancances i debilitats i això és important. No és el document que haguéssim fet, perquè penso que s’ha volgut intencionadament marcar massa la línia de treball als tècnics, però en qualsevol cas ens apropem bastant als objectius. A sobre, estem contents perquè la diagnosi que fa coincideix plenament amb la que vam fer des del nostre grup ara farà 3 anys quan vam presentar un programa electoral sobre cultura amb un recull de propostes molt treballades fruit de l’entrevista amb un grapat d’ entitats i associacions del poble. Però ja hi haurà temps per dedicar un post al PAC. En realitat, penso que podria haver anat molt més enllà, però és un bon punt de partida per obligar a fer un gir en la política cultural de Malgrat i la ja massa evident manca de qualitat, d’imaginació, de risc, d’innovació i planificació en cultura.

A continuació es va aprovar el protocol de violència de gènere de Malgrat de Mar. Aquí també va haver-hi coincidència, tot i que vam voler destacar alguns aspectes del protocol que al nostre entendre poden millorar. (cont)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada