LA DESGRÀCIA DE SER PATRIMONI LOCAL A MALGRAT

Comencem la setmana amb un dia gris i entristit. Un dilluns d'aquells que sense els avis és complicat, perquè les escoles de Malgrat tenen el dia festiu. Un dia d'aquells que et fan reflexionar sobre la utopía de conciliar vida laboral i familiar.  Aprofito un descans del matí per donar novament un cop d'ull a l'informe emès pels Serveis Territorials del meu Ajuntament en data 19 d'octubre en relació al carrer dels Arcs i el canvi de pavimentació. Un informe fet a petició del grup municipal de Convergència i Unió, i que han tingut l'amabilitat de notificar-me personalment a casa.

Ja he manifestat que sento un cert recel respecte del paper del nostre consistori, en general, pel que fa a la protecció del patrimoni local. Tinc la percepció que tendeix a ser negligent en molts aspectes, o com a mínim poc curós. Són destralers de mena. Una ullada a les actuacions més recents, des de la polèmica Torre del Castell, a les escales del carrer Hug Descolomer, passant per la Torre de Can Serra, posen de manifest que el nivell de sensibilitat és més aviat justet. Penso que organitzar Matinals d'Història està molt bé i que és una magnífica tasca, però que no és suficient. Avui no cal ser massa lletrat per entendre que la memòria i la gestió del patrimoni és un recurs preciós pel desenvolupament local. Divulgar, conservar, gestionar, socialitzar el passat i el patrimoni ha de tenir espai propi a qualsevol agenda política local. Per això no acabo d'entendre aquestes actuacions. El consistori hauría d'haver aprés de l'experiència de la Torre i "el barret", una polèmica que va posar de manifest que l'Ajuntament també s'equivoca. El que passa és que quan no es volen reconèixer els errors no s'apren res de res.

Ara s'ha fet una "millora" de les escales de l'Hug Descolomer que s'ha convertit en un  nyap. Una actuació que salta a la vista ha comportat una pérdua significativa del valor de l'àmbit que el catàleg municipal de béns d'interès local va voler protegir.  Einstein va dir en un dels seus aforismes més coneguts que "només hi a dues coses infinites: l'Univers i l'estupidesa humana, i que l'Univers sigui infinit no és ben bé segur".  Això queda clar al carrer dels Arcs.

Anem a la cronologia dels fets. El dia 8 d'octubre la Junta de Govern Local aprova a correcuita canviar el paviment del carrer dels Arcs. Diu un informe que s'ha malmès amb les obres de l'escala, i curiosament, per comptes de demanar responsabilitats a l'autor de les obres com es faria a qualsevol obra, posen la directa i encarreguen aixecar el terra i posar asfalt color sauló que pel que sembla ningú sap quin color és. El dia 13 d'octubre CIU entra un escrit demanant un informe previ que justifiqui l'actuació i els materials que es poden emprar a un àmbit protegit, però en un exercici de celeritat sense precedent a l'administració municipal, el mateix dia a les 13 hores el paviment ja s'ha arrencat practicament del tot. El dia 19 d'octubre l'arquitecte Mas Arnijas a petició de l'Ajuntament redacta l'informe, és a dir, amb posterioritat.

L'informe diu textualment "el Passatge dels Arcs forma part del conjunt protegit urbanísticament pel Catàleg de Béns Protegits del POUM(C2Conjunt carrer dels Arcs/Passada i Hug Descolomer)" "La remodelació dels carrers inclosos dins conjunts protegits urbanísticament, ha de potenciar la contemplació dels béns protegits i ha de reforçar la conservació ambiental d'aquell espai, amb la qual cosa qualsevol intervenció ha de ser molt curosa i no pot desvirtuar la imatge del conjunt ambiental catalogat". Segons l'informe "el paviment retirat no aportava cap qualitat a l'entorn ambiental, més aviat el desqualificava, ja que imitava un paviment de pedra sense ser-ho realment. Ara es contempla aixecar aquest paviment i repavimentar amb paviment asfàltic color sauló. Es tracta d'una proposta amb paviment continu, modern, llis, flexible, amb molt bona planeïtat, i el color escollit similar a l'existent. Un paviment neutre que es diferencia dels materials tradicionals i que resalta les seves qualitats. Des del punt de vista de la imatge del conjunt és una solució adequada, donada la seva neutralitat, que reforça la imatge de l'entorn, similar a la què en origen devia haver en aquest espai acabat en terra".

L'informe es notifica el dia 20 d'octubre, i hores més tard pregunto directament a l'autor sobre alguns extrems de l'informe que em generen dubtes. Molt amablement m'explica el que li demano, fet que li agraeixo molt. Abans de res, deixo clar que respecto el criteri técnic de qui ha signat l'informe. De fet, és qui va redactar el Catàleg, i per ser justos val a dir que em va semblar que tenia força sensibilitat a l'hora de incloure alguns béns. Em tranquilitza bastant que em digui que l'acabat final ens agradarà (tot i que ara que el veig acabat em costa de creure, però faré l'esforç). Ara bé, em queda clar que hi havien altres possibilitats que ja no podré posar en valor, perquè les obres han finalitzat. També em queda clar que l'informe s'havia de redactar abans de fer l'obra i exposar les diferents possibilitats d'actuació. No s'ha fet. Em queda molt i molt clar que no s'ha actuat segons el que indica el Catàleg i que si l'Ajuntament no està disposat a complir les seves pròpies disposicions més val que no les faci. El més trist és que tinc la certesa que no s'ha actuat de mala fe. Senzillament, penso que ningú es va recordar del coi de Catàleg municipal. Com sempre. El més trist és que tot s'ha fet a correcuita per incloure el pressupost a la Llei de Barris, aquesta  llei que teòricament té l'objectiu de posar en valor els barris oblidats, i que en segons quines mans pot acabar convertint-se en un instrument ben perillós. Ja ho vaig dir, les pedres són testimoni de la història d'un poble. A Malgrat el formigó, i ara l'asfalt, també.