DES DE LA CÀMERA DEL PLE

Dijous passat vam tenir sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament, i si més no intentaré fer un mínim resum. Va ser un Ple mogudet per la surrealista situació creada entre la nostra alcaldessa i el ciutadà rebel que té prohibida l'entrada a l'Ajuntament. Amb uns petits retocs l'argument és digne d'una pel·lícula de Tarantino. De fet, el mateix dijous al matí, la portaveu d'ERC i una servidora van intentar fer un exercici de responsabilitat i diàleg parlant amb la màxima autoritat per trobar una sortida coherent al tema de la prohibició d'entrar als plens. Res. Cada cop és més complicat. La paraula diàleg ha desaparegut fa temps de l'agenda de l'equip de govern. De fet, des del primer minut de la reunió va quedar clar que intentar pacificar les coses és una empresa difícil a Malgrat. La Campoy no serà mai ambaixadora de l'ONU. Déu me'n guar!. Es triplicarien els conflictes armats. -Què demani perdó!, ens va dir, en una brillant demostració que la seva millor virtut és saber embolicar la troca. A continuación, ens va abocar les acusacions, retrets i mentides habituals......us ho  estalvio. No val ni la pena repetir-ho. Hi ha actituds que dolen. Actituds que no són pròpies de persones que ocupen càrrecs públics i diuen defensar l'interès general, quan en realitat sembla que posen per davant el seu orgull personal i la seva guerra interna. 


Amb aquests ànims, i a les set en punt, va començar el ple de novembre que va donar llum verda a les ordenances fiscals del 2010.  Aquest primer punt no va comptar amb el suport de cap grup de l'oposició, per bé que des de CIU vam optar per l'abstenció com a mostra de voluntat d'arribar a acords abans no s'hagin d'aprovar definitivament les ordenances. Tot i així, val a dir que enguany no hem vist cap gest que faci preveure voluntat de consens. De fet, el regidor d'hisenda ens va convocar a una reunió prévia on va quedar clar que poca cosa podrem aportar. Espero la seva resposta a qüestions que li vaig plantejar a la trobada, una resposta que sincerament penso que no ha arribat abans per simple descuit o indiferència. El que puguem aportar interessa poc. Precisament, vaig notar molt agressiu al regidor d'hisenda durant la seva intervenció al ple. Per ser un home que va de flema britànica i moderació, dijous fins i tot es va despentinar una mica. Bé, és una apreciació sense més importància. El regidor va començar de manera poètica amb la frase "com cada any a la tardor presentem les ordenances". Després va seguir amb el de sempre, que si no s'augmenten tots els impostos, que si cal tenir cura, que si ells pensen en la gent, ...res original. Es crea una nova taxa per obtenir el certificat d'arrelament, una taxa per utilització del camp de tir de la policia, es modifica el preu públic del transport escolar, s' actualitza la taxa per utilitzar el nou camp de futbol, i es manté el 15% de bonificació per obertura d'establiments. La proposta del govern és congelar, però si l'any passat es van apujar taxes i tributs un 4,5% en funció de l'IPC, i que aquest indicador des del març del 2009 és clarament negatiu, pensem que congelar no és suficient.

Des de CIU continuem apostant per ampliar el ventall de les bonificacions en els impostos i taxes per a les families en major grau de dificultat, que avui cal tenir en compte que són moltes més que fa tres anys. De fet, el nostre pas pel govern ja va suposar la rebaixa del tipus de l'IBI, del 0,92 al 0,86,  i l'aplicació per primer cop de la bonificació de l'IBI a les families nombroses. Eren mesures pensades per rebaixar la pressió fiscal i ajudar a les famílies. Mesures que ara el PSC aprofita per abanderar quan no sabía ni que era una bonificació.  La rèplica des del govern va ser la de sempre: s'ha de garantir la prestació de serveis. Nosaltres repetim també el de sempre, gastin menys, gastin millor, i els quedarà marge per fer més bonificacions. Els vaig posar un exemple pràctic, si l'Ajuntament pot fer front al pagament de 600.000 euros per adquirir una zona verda i enderrocar un magatzem simplement per obrir un carrer al costat del tram de riera pendent d'urbanitzar, hauríem de tenir capacitat per aplicar més bonificacions. Imagineu aquests diners posats a disposició de bonificacions o ajuts per famílies de Malgrat en dificultats?. Lluir superàvits comptables i després negar-se a oferir ajudes als ciutadans en temps de penúries no és gens coherent. Tampoc és coherent negar-se a fraccionar tributs. Tinc clar que ni el regidor sap el motiu de tanta negativa, però ho defensa a morir.

Des de CIU obrim la porta a votar sí quan s'hagin d'aprovar definitivament les ordenances i concretarem per escrit les propostes que vam desgranar al ple: fraccionament de rebuts, bonificació per famílies nombroses que viuen de lloguer i el propietari els repercuteix l'IBI, per families monoparentals, bonificació de la taxa d'escombraries per ús de la deixalleria, per subjectes passius de més de 65 anys, jubilats o pensionistes, o amb certificat de disminució igual o superior al 65%, entre d'altres. Sabem que els tributs deixen poc marge, però que les taxes tenen més recorregut per ampliar el ventall de mesures que ajudin a passar el temps de dificultats que vivim. Votació 9 a favor (PSC-PP) i 8 abstencions.

A continuació, tres punts d'aprovació de  préstecs i un d'acceptació de la subvenció del FEDER pel barri antic. Abstenció als tres punts primers, i aprovació del punt del FEDER.

Moció d'ERC que demana aplicació del nou títol de família monoparental en l'àmbit municipal. 9 (PSC-PP) a 8 (ERC-CIU-ICV-EUA). Es desestima. Què progressistes són els socialistes malgratencs, eh?.

Una de les mocions que més declaracions i debat van generar va ser la Moció de CIU demanant al govern espanyol que no faci efectiva la pujada de l'IVA. Apujar impostos en plena crisi és una idea equivocada. De fet, altres països que ja s'estan recuperant han fet just el contrari. La pujada d'impostos perjudicarà les famílies i empreses: menys consum, inversió i estalvi. L'únic que farà és allargar la crisi. Pensem que apujar l'IVA castiga de manera clara a les rendes mitjanes i baixes. A més, cal dir que els socialistes apujen impostos per pagar la festa. Pagar els errors que s'han fet amb mesures populistes i inútils com els 400 euros lineals independentment de la renda i que no ha servit per reactivar el consum. Avui llegeixo que el Gobierno de España vol justificar la pujada amb la llei de la dependència, però això és pura demagògia. Portem una política descontrolada de despesa sense ordre ni concert que suposadament ha de crear ocupació, i el que tenim és un atur que augmenta dia a dia. Falta austeritat i eficiència en la despesa pública. A Malgrat hem calculat que, tot i aplicar-se a partir del juliol a l'Ajuntament, si prenem com a referència el 2009 ens costarà passar del 16% al 18% pagar més de 100.000 euros més.

En aquest punt, l'alcaldessa s'anima a fer política de gran volada amb el discurs social i la llei de la dependència, però definitivament no té el dia o se l'ha llegit poc. El gobierno de España queda amb una defensa de pa sucat amb oli. Finalment, votacions: 9 a favor (CIU, ERC, ICV-EUA, PP) a 8 en contra (PSC-PSOE). S'aprova la moció i em fa fins i tot il·lusió, perquè el PP aquest cop vota amb coherència i ens dona suport. Anoto el comentari de pèssim gust de la Sra. Alcaldessa sobre "haver donat llibertat de vot al PP". Fidel a l'estil.

Moció de CIU per demanar consens sobre el FEIL 2010. Es va entrar inicialment com una petició i sense cap ànim de portar-ho a ple, però davant el silenci del govern es va optar per convertir l'escrit en una Moció. L'objectiu era aconseguir un mínim consens i convidar a la participació d'altres grups i consells municipals per establir quins projectes eren prioritaris a Malgrat i aptes per presentar a la convocatòria. De fet, per Junta de Govern del mateix dia del ple vam trobar un punt que parla de l'arxiu municipal i l'encàrrec del projecte, i això ja ens va dur a pensar que potser es vol prioritzar la solució de Can Serra. Confirmat des d'alcaldia aquest propòsit, i desestimada la nostra petició només queda que lamentar la falta de voluntat per explicar les coses. 9 a 8. Desestimada.

Moció conjunta d'ERC-CIU-ICV-EUA en defensa del dret a decidir i les consultes populars. Res de nou. Es va complir el pronòstic. 9 a 8. Anoto que la preocupació de la Sra. Campoy és que qualsevol entitat no pugui convertir la consulta en una enquesta encoberta. Mare de Déu!. Es veu que això no la deixa dormir, el que no deixa de ser un senyal curiós. 

Finalment, Moció conjunta ERC-CIU-ICV-EUA per instar a la conservació i posada en valor de La Pilona. La proposta va rebre el suport de tots els grups, i això és bonic de veure. Us aconsello donar un cop d'ull al llibre editat per l'Arxiu Municipal sobre les mines de Can Palomeres, que a banda d'informació interessant recull articles de premsa de l'any 98. Serveix per constatar les mentides i promeses que fan alguns i que mai s'arribin a complir. Un grapat d'anys governant, i ha de ser l'oposició qui demani la conservació d'un element tan emblemàtic de Malgrat?.   Parlar parlen molt, però fer el que es diu fer, no han fet mai res per posar en valor les mines i La Pilona.

Finalment, preguntes als regidors sobre diferents assumptes. Interessant la resposta de la regidora d'urbanisme a la pregunta sobre la situació del Càmping Kufert. Una altra que demana les preguntes per escrit. Al final suprimiran el Ple i ens haurem d'enviar mails els regidors. Resulta que ja ni preguntes es poden fer.

Abans d'acabar el Ple em vaig aixecar i marxar. Vull dir que assistirem sempre al Ple com a mostra de respecte i compromís amb els ciutadans de Malgrat, però considero un fet insòlit que no es deixi entrar una persona a un Ple. Una cosa és fer sortir algú que no es comporta, i l'altra impedir que algú pugui entrar. No he trobat cap resolució d'alcaldia ni cap document que ampari aquesta decisió i ja n'estic més que tipa de tanta arbritarietat i tanta prepotència. Que a sobre alguns ciutadans li riguin la gràcia és per llogar-hi cadires. No es pot confondre mai el respecte a l'autoritat amb aquestes formes feudals que es practiquen a Malgrat. A més, algú s'ha parat a pensar el cost que té la decisió de mantenir a la policia a la porta de l'Ajuntament a cada Ple per aquestes frivolitats?. Cal aplaudir l'actuació policial que no podía ser més respectuosa i professional, però penso que la policia s'ha d'utilitzar per coses necessàries i no per posar en pràctica decisions irresponsables de l'autoritat que no porten res de bó ni positiu.