Hi ha plantes o herbes a les que des de sempre hem atribuït propietats medicinals, i pel que es veu la nova llei electoral entra dins aquesta categoria. Tot i el risc de ser políticament incorrecta, confesso que posar ara damunt la taula com a tema prioritari la llei electoral em desconcerta. No puc entendre tanta urgència per tenir una llei electoral pròpia quan no s'ha fet abans. No ho van fer els governs de CIU. Tampoc ho ha fet el tripartit ( i això que al document programàtic que justifica el pacte de govern ho van fer constar).
Sincerament, penso que a les acaballes d'un mandat és difícil trobar el consens suficient, i que tenim altres temes que requereixen més atenció. Em costa entendre que l'elevada abstenció i la desafecció política de molts ciutadans es puguin curar només amb una nova llei electoral. En tot cas ha de ser una llei màgica o curativa excepcional. Tampoc penso que ho sigui poder votar una llista oberta o tancada. La desafecció política del ciutadà té unes raons molt més profundes que no es curen amb paper, ni a cop de decret. El primer que cal fer per superar la distància entre la política i el ciutadà, és precisament obrir aquest debat d'una manera clara i transparent sense utilitzar-lo per distreure al personal. La política no es legitima fent més lleis. Es legitima canviant altres coses, sobretot es legitima assumint els ciutadans les nostres responsabilitats quan decidim marcar distància de la política i fem acusacions gratuites de brutícia. Ens agradi o no, des del moment que som ciutadans/nes amb drets i deures ens convertim en "polítics", i som les persones, només les persones, les que podem embrutar o no la política.
Sincerament, penso que a les acaballes d'un mandat és difícil trobar el consens suficient, i que tenim altres temes que requereixen més atenció. Em costa entendre que l'elevada abstenció i la desafecció política de molts ciutadans es puguin curar només amb una nova llei electoral. En tot cas ha de ser una llei màgica o curativa excepcional. Tampoc penso que ho sigui poder votar una llista oberta o tancada. La desafecció política del ciutadà té unes raons molt més profundes que no es curen amb paper, ni a cop de decret. El primer que cal fer per superar la distància entre la política i el ciutadà, és precisament obrir aquest debat d'una manera clara i transparent sense utilitzar-lo per distreure al personal. La política no es legitima fent més lleis. Es legitima canviant altres coses, sobretot es legitima assumint els ciutadans les nostres responsabilitats quan decidim marcar distància de la política i fem acusacions gratuites de brutícia. Ens agradi o no, des del moment que som ciutadans/nes amb drets i deures ens convertim en "polítics", i som les persones, només les persones, les que podem embrutar o no la política.
Catalunya és de les poques comunitats, o l'única, que encara no té llei electoral pròpia i ara tots a córrer. Ara bé, no he vist fins ara mass voluntat de consens. Ara mateix, hi ha una plataforma propera al PSC que impulsa una ILP sobre la llei electoral, i curiosament el primer que fa és parlar de "vots i número d'escons". Vots i escons. No em quedat que parlem de regeneració política?. De veritat que això pot regenerar la política?. Jo crec que a banda de parlar de llistes obertes o de conèixer als diputats, també cal parlar de pactes "estranys", de com governen els partits menys votats del sistema, de com el sistema permet tombar projectes amb un sol vot i rebre a canvi sou i càrrec de confiança, de limitació de mandats, i tantes altres coses que el ciutadà veu en el dia a dia. No crec que una llei electoral pugui posar remei als mals del sistema i la desafecció.
La modificació de la llei electoral, per si sola, no canviarà pas gaire cosa, però sí que hi pot contribuir. Un diputat nomenat per elecció directa, representant d'uns determinats ciutadans, tindrà més autonomia que el diputat d'una llista tancada, aportarà una mica d'aire fresc a les discussions, i estarà en contacte amb els "seus" electors.
ResponEliminaDit això, ara, a un any de les eleccions, no és el moment d'embarcar-se en un canvi així, ja que és ineluctable que es pensi més en els escons que en els votants: un canvi d'aquesta mena, amb una nova delimitació de les circinscripcions, pot fer-se de manera que afavoreixi un o altre partit. Per això estic gairebé segur que, per ara, no hi haurà cap canvi. O, si n'hi ha un, serà per anar a un sistema com l'alemany, encara més complicat que el que tenim actualment, i que no garanteix cap des possibles avantatges d'una elecció directa.
Bé, els nostres punts de vista no són massa distants, no?. Si no han trobat consens fins ara, és difícil que el trobin amb tant poc temps. Després està el gran debat de fons de la proporcionalitat´i que en realitat també comporta tenir visions del país molt diferents. També és difícil, perquè primer s'hauría d'haver aprovat la llei d'organitzaciÓ territorial que fa desaperèixer les diputacions i els substitueix per vegueries. Per ara, tot i el compromís d'Ausàs, el més calent a l'aigüera. També és difícil que s'aprovi aquest mandat, i cal tenir en compte que la llei electoral parteix del nou model amb vegueries.
ResponEliminaSobre la proximitat dels diputats, avui he llegit un interessant article a La Vanguardia de Jordi Barbeta que fa pensar. Segueixo pensant que les llistes obertes poden aportar oxígen, però no seràn cap solució a la desafecció, perquè les raons d'aquesta desafecció són molt profundes. Una solució , per exemple, és que abans d'unes eleccions els partits diguin amb claredat amb qui pensen pactar i amb qui no.
Aprofito per demanar-te que penses de les afirmacions avui del PP sobre repetir el pacte d'Euskadi a Catalunya.