Sempre dic que el debat sobre la riera al tram de Can Feliciano és una mica “guadianesc”. Ara apareix, ara desapareix com ho fa el Guadiana. La pregunta és “fins quan”?. No se sap, però sembla que aquest debat és el leit motiv del govern malgratenc. Dijous passat en vam tenir una bona mostra. El tema de la riera va tornar a posar-se sobre la taula. Fins i tot, El Punt/Avui ens va dedicar un article el diumenge. En el decurs del debat, la nostra alcaldessa ens va fer saber que li molesta que es tregui el tema de manera reiterada, el que no deixa de resultar singular i sorprenent si tenim en compte que qui no para de fer declaracions -tot i la canícula estival- és la mateixa alcaldessa.
En definitiva, que a l’apartat de precs i preguntes del passat ple d’agost es van posar les cartes de nou sobre la taula. D’una banda, des de CIU i ERC es retreu que es prioritzi una inversió que haurem de pagar els malgratencs i que mai ha estat un clam o una demanda ciutadana. D’ICV-EUA no en puc parlar, perquè es troba en una etapa de mutació molt estranya i, francament no se sap massa cap on va (ho dic amb afecte).
El que si tinc clar és que el pacte PSC-PPC del cobriment de la riera a Can Feliciano no en parla. De fet, el que prioritza és el tram 0 o tram de sortida a mar, però evidentment és més senzill posar fil a l’agulla en el punt de Can Feliciano que dedicar-se amb cos i ànima a resoldre el que és més necessari. per tal d'encarar la reforma del passeig marítim. Una cosa li vull dir a la Sra. Campoy, -i que no s’ho prengui malament-, a certes cosetes no hi jugarem. No s’hi val a traspassar responsabilitats a l’oposició i demanar que s’ajudi a desencallar el tram 0, perquè som de CIU. Evidentment, això només es pot fer si el govern realment ho prioritza i es treballa conjuntament des del principi. Llavors sí. Llavors hi anirem plegats. Anirem a totes. Obviament, això exigeix uns requisits mínims com compartir les prioritats i tenir les coses clares. Ja hem comprovat com les diferents administracions al final acaben coordinant-se amb el govern local i no amb l'oposició per molt lluitadora que sigui.
Com a resum de tot plegat destaco la frase de l'alcaldessa quan diu que Can Feliciano “ara més que mai demana a crits que es cobreixi”. Tot un homenatge al cinisme polític pur i dur. Pronunciar una frase com aquesta requereix cert valor. O valor o irresponsabilitat. Una de dues. No deixa de ser tot un reconeixement al mérit d'aquells que sempre van defensar que el projecte -que ella i el seu equip es van entossudir a executar- és un autèntic disbarat urbanístic. Un desastre que ara vol tapar i ocultar. Doncs mira, nosaltres no tenim cap pressa.
Aquesta dona, les deixa anar com els ases els pets, quan diu en el ple, que ara més que mai es cobreixi la riera per lo lleig que ha quedat, ho està reconeixent ella mateixa (la causant dels fets). Dons sí, li ha quedat un nyap, i aquí tots hi estem totalment d’acord, però els errors son precisament per esmenar-los i corregir-los degudament, per tant, cal reconduir el tram de la riera de Can Feliciano tal com estava abans , que és el que li pertoca. Voler tapar-la a més d’un nyap quedarà tètric i paupèrrim, lo bo del cas, i més ara que estem en temps de crisis, en lloc de tapar-la surt més econòmic tornar-la a deixar amb el seu estat natural, lloc on conflueix, el medi ambient, amb l’ ecologia, la part paisatgística i pintoresca, i que per la seva situació s’hi suma com un fet diferencial amb els altres pobles del seu entorn, (se’n diu identitat). També no tapar-la evita un altre cost econòmic que suposarà per el veïnat d’urbanitzar-la. Senyors regidors i ciutadans de Malgrat de Mar, si fan números, veuran que això es cert, però clar, els capricis son els capricis, que amb el temps es converteixen en dèries, i aquí
ResponEliminael cost es els de menys, sobretot si ho paga el poble, MERAVELLÓS!