Em llevo molt d'hora, però sense la pressa habitual. Aixeco la persiana i miro els arbres que queden a Can Feliciano coberts d’una llum esmorteïda. Farà sol. És el primer que endevino. Fa un temps agradable d’estiu. Ni massa calor, ni pluja. Després vaig al menjador i mentre preparo un te dono un cop d’ull al munt de paperassa que espera sobre la taula. No sé en quin mal moment se’m va acudir la genial idea de dur-me feina a casa. Evidentment, no ho penso deixar per al setembre, perquè vull començar el nou curs amb els deures fets i la feina al dia, però costa trobar una estoneta. De moment m’ha donat pel fer te verd, per cremar encens de sàndal, i per submergir-me en la lectura d’un llibre. És una mena de catarsi d’agost absolutament imprescindible. Ahir vam anar al cinema amb el meu fill a veure “El Capità América”, i vaig acabar el dia a la platja de Malgrat amb un bany molt refrescant abans de sopar. Treballo a mig gas esperant les autèntiques vacances, i em dedico per estones a contemplar la vida que llisca suau. Quin gust....
text amb calitat literària.
ResponEliminaedmon.