MARXA LAICA I JMJ

Evidentment, és legítim i respectable que no es comparteixi que l'Estat participi amb els seus mitjans a garantir la seguretat de la visita del Papa, o que es pensi que el Papa no ha de ser rebut com a Cap d’Estat. També és legítim pensar que el cost de la visita resulta contradictori amb el missatge de Jesús. Cert. I personalment, com a cristiana, també hi ha aspectes de l'església que em resulten difícils d'acceptar. Ara bé, tampoc es pot ignorar que el cost en sí resulta bastant ajustat a la dimensió de la visita i la quantitat de gent que mou.

A mi el que sempre em costa entendre és la intolerància i la manca de respecte, els disturbis i la necessitat d’intervenció policial. A què juguen aquests pretesos representants dels laics?. Personalment, em sorprèn que cada visita de Benet XVI hagi d’estar envoltada de polèmica i, sincerament, penso que alguns confonen el significat de la llibertat d'expressió de les persones, i l'aconfessionalitat de l'Estat amb el laïcisme.  La Constitució deixa ben clar que s'han de respectar totes les religions i, la catòlica, és una d’elles, agradi o no. Voler silenciar allò que no agrada a no compartim amb contramanifestacions és un exercici realment incomprensible. Cadascú pot tenir la seva opinió. A uns els pots semblar un escàndol  que amb diners públics es pagui part del cost de la JMJ, però a mi em sembla ben curiós que els mateixos no posin en qüestió el cost de seguretat, neteja i reposició de mobiliari urbà de qualsevol partit de futbol, de les celebracions del Barça, per exemple.O, sense anar més lluny, el cost que va tenir finalment la protesta del 15M. Jo també estic "indignada" i no em dedico a trinxar l'espai públic. Per què no dir-ho?. Posar l'accent només en el cost econòmic és pervers i dona peu a comparacions odioses, perquè si es tracta d'enviar diners a l'Àfrica, per exemple, per què no parlem de les subvencions  que reben els sindicats que diuen posar-se les mans al cap, o dels diners que destinem a la Festa Major,  o del que val contractar un grup de rock, o de la recaptació que ahir va fer el Camp Nou?. És clar, no és això.

Certament,  des del punt de vista cristià, alguns aspectes d’aquesta trobada els trobo una mica confosos. Es trasllada d’alguna manera un missatge molt conservador de la fe oferint sovint el protagonisme a certs grups eclesials, i es presenta tot plegat com un acte massiu i multitudinari per mi molt allunyat de l’Evangeli. La meva església és ben diferent. És l'església dels pobres i dels humils, però em consta que la meva és  una església que viu dins aquesta "altra església" d'altaveus mediàtics, i que camina en paral·lel. Per això, tinc també molt present la gran tasca social de l’església, i estic convençuda que els joves que assisteixen a la JMJ busquen realment una experiència sincera i honesta.  També estic segura que entre els milers de joves assistents  hi ha una gran majoria de laics, perquè una cosa pot ser perfectament compatible amb l'altra. Precisament, aquests dies ha estat fàcil observar alguns dels grups de joves que han fet estada pels municipis propers abans d’anar a Madrid. Joves divertits, alegres, educats, amables i humils. Normals. Il·lusionats. 

No sé realment que té de dolent en aquests moments de desconcert que tots vivim, i en el que el món sembla haver perdut el nord , que els joves puguin trobar esperança en els valors cristians i en el missatge de Jesús. En qualsevol cas, el debat no és quant costa o quanta gent ve.  Un cap d'estat s’ha de protegir i això inevitablement costarà diners. No hem de centrar el debat en les xifres, sinó en la relació entre la societat i la religió. La condició és que  aquest debat es faci sempre des del respecte i la tolerància. Sense etiquetes ni prejudicis. Tenit en compte allò realment important: resulta sorprenent que en ple segle XXI un senzill missatge que parla d'amor i pau sigui capaç de fer moure i reunir milers de joves de tot el món en plena canícula d'agost. Aquest és el veritable i autèntic misteri de la fe.