COSES QUE PASSEN

Aquesta setmana m'han passat moltes coses. Algunes no massa bones. Perquè no ens enganyem, hi ha setmanes que comencen capgirant tot allò que havies previst. Això m'ha passat aquesta setmana. Un accident absurd que ha patit el meu fill li ha causat una greu lesió a l'ull, hem anat cada tarda a l'IMO, i ens ha tingut molt preocupats. Per sort, ahir ens van assegurar que no tindrà conseqüències. Ara només cal ser pacients i seguir el tractament.

Mentrestant, el món no s'atura. Se m'ha acumulat la feina. He presentat el protocol d'infància al Consell Comarcal del Maresme, he tingut judicis gairebé cada matí, una reunió surrealista amb el representants de l'equip de govern, assemblea local de la federació, i avui trobada del món municipalista a Terrassa. Una batalla amb el temps per poder assumir-ho tot. Sort dels companys!. 

Tot això fa que hi hagi moments en que una emocionalment ha de carregar les piles, i veure que sí, que val la pena lluitar cada dia per totes aquestes coses. Que el que fas omple i és part d'una vocació per la familia, la meva feina i per fer coses pel meu poble. Amb el pas del temps vas aprenent que no sempre podem fer el que voldríem, però una no s'ha de rendir. Tot plegat ajuda a trepitjar més fort a terra. A saber mesurar la realitat, perquè de problemes en tenim tots, i també dificultats.  

PETIT HOMENTATGE A JOAN SOLÀ

Avui ha mort Joan Solà, referent en el món acadèmic i intel.lectual català.  Persona compromesa en la defensa de la llengua catalana. No imagino millor homenatge que apuntar uns breus fragments de la seva obra amb el que em sento plenament identificada. (Anotacions totalment oportunes després de conèixer ahir que el TSJC amparant-se en l'Estatut ha acordat la suspensió cautelar de diferents articles dels reglaments d'ús del català de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida. En el cas de l'Ajuntament de Barcelona el recurs va ser interposta pel PPC (més val que es tregui la C) del Sr.Fernádez Díaz). 

 

"Jo no m'he pogut sentir mai espanyol. Exactament tot al contrari. Jo vull, només, ser precisament igual que els altres: en economia, en dret, en llengua, en dignitat personal. No vull sentir-me incòmode, així que surto de la meva pàtria i fins i tot en la meva pròpia pàtria, davant els altres espanyols que durant segles han rebut l'emmetzinada llavor, la goteta fatídica que els ha calat fins dins i els ha fet discriminar radicalment una part d'aquest Estat. No vull haver d'abdicar més de la meva llengua dins la meva mateixa terra, no vull constatar més que la justícia i la policia són els meus enemics, no vull veure amb la ràbia de la impotència que s'espolia econòmicament el meu país, que se'l manté subordinat de mil maneres a un poder central que ens vol esborrar."
("El canvi que necessitem", Avui, 16-III-2004, p. 45.) 

"El sol fet que la llengua és un organisme viu ja en justifica la tasca contínua d'estudi i de vigilància, que és la que la societat ens encomana."
(Del llibre Lingüística i normativa. Barcelona: Empúries, 1990.)

MONTILLA RENEGA DEL TRIPARTIT?

Molt bó l'article de Barbeta sobre l'acabament del tripartit que va anunciar Montilla. Bó i oportú. Ara Montilla diu que no canviarà "principis per vots", que és el mateix que dir que fins avui "ha canviat principis per vots". A bones hores. Per fer aquesta "genial" afirmació Montilla ha organitzat tot un espectacle al Foyer del Gran Teatre del Liceu -sempre chic i elegant- i que porta per títol "Punt i a part". Però tanta escenificació i ortografía em fa pensar que la seva credibilitat es troba sota mínims. Ara Montilla -convertit en simbol de la contradicció absoluta- rebutja "camins incerts, dreceres, aventures, o passes enrera" i es queda ben tranquil. És a dir, ara rebutja tot allò que fins ara ha estat el govern. El "Supermontilla" pensa que fer referendums per la independència és una aventura i fer passes enrera. Però, és sincer Montilla?. Evidentment que no. No ho és, perquè en realitat les seves paraules són mesurades. Si ha d'escollir entre ser President i canviar vots per principis ho tornarà a fer. En teniu cap mena de dubte?. El que passa és que aaquesta tardor es porta l'equidistància. ERC critica al PSC ergo el PSC critica a ERC. I així, qui dia passa any empeny. De fet, fa poc el mateix Montilla va convocar eleccions lloant al "tripartit" que ara diu voler enterrar. En què quedem?. A sobre, ara "Supermontilla" diu que farà un govern dels millors i sense quotes (¿?). I fins ara?. En definitiva, l'únic que es pot aprofitar de les paraules de Montilla és quan afirma emocionat que "ser President l'ha fet millor persona". Mira, això ho celebro. Sempre reconforta pensar que el tripartit ha servit per alguna cosa. La resta ho poso a la nevera a refredar.

A MALGRAT COMENÇA EL CANVI (III)

Parlar de Malgrat és necessariament parlar de la seva gent, perquè els pobles són, sobretot, la seva gent. Per tant, construïr un municipi és construïr l'espai idoni per la gent que hi viu, i per fer això és important tenir un model de poble. La meva idea de municipi és, doncs, la d'un Malgrat amable i acollidor;  un Malgrat dinàmic; un Malgrat ple d'oportunitats; un bon lloc per viure i per fer-hi vida. Siguem sincers...a Malgrat s'hi viu bé. Però tots plegats som conscients que Malgrat fa temps que ha deixat de ser un poble petit per fer una transició a petita ciutat. Aquest pas s'ha produït els darrers anys de la mà d'un fort creixement que no sempre s'ha traduit en el creixement dels serveis i equipaments que es necessitaven. A més, en aquest trànsit no sempre s'ha tingut la sensibilitat suficient per  evitar  perdre pel camí un part de la identitat del Malgrat que tots tenim a l'imaginari, i això genera un sentiment de pèrdua a moltes persones que hem vist com aquell poble acollidor s'ha transformat no sempre per millorar. El que per alguns són millores i modernitat, per altres és una pérdua constant de la personalitat i del punt de referència.


Penso, sincerament, que Malgrat té avui actius suficients per formar part del desenvolupament econòmic de la comarca i conservar, a la vegada, els seus trets singulars i el seu valuós entorn com a carta de presentació. El Pla de Grau, el delta de la Tordera, la platja, la muntanya, els camins, les mines, i molts altres elements poden estar molt millor gestionats i convertir-se en factors claus per diferenciar-nos dels pobles que ens envolten. 

Evidentment, tenim reptes per davant i no tots el reptes es tradueixen  en macroprojectes. Hem de saber avançar-nos al futur i planificar i impulsar els centres escolars avui necessaris, potenciar el comerç local i el turisme, el polígon industrial, atraure inversions, i seguir amb projectes de millora dels nostres barris i carrers, entre d'altres. També hem de saber  vorejar els perills que tenim a l'horitzó. En alguns moments ha semblat que Malgrat es podría convertir en un poble residencial més, i això ens ha de fer estar alerta. La gent de Malgrat  no podem baixar la guàrdia. És responsabilitat de tots saber trobar l'equilibri suficient perquè no ens converteixin en un poble dormitori i prou. Per no ser diluïts en un entorn metropolità, gris i confós. La temptació per alguns és molt forta.  Només cal veure que, tot i haver consensuat un model de creixement en el POUM, ordenat i planificat, els ha faltat temps per trencar l'ampli consens assolit  i trobar escletxes per afavorir més creixements amb figures inventades com les ARES (Àrees Residencials Estratègiques), figures que la crisi ha  retardat, però que  són una amenaça real pel nostre equilibri.

I tenim encara un repte més important socialment que és ser una societat cohesionada, una comunitat de persones diverses que han nascut a Malgrat o que han vingut de fora. El nostre és un model de poble inclusiu, un model que no exclou ningú. Perquè un poble ha de ser fonamentalment de i per les persones. Això vol dir integrar. Això vol dir també confiar en la gent. Això vol dir, per tant, incloure als ciutadans en les decisions que es prenen que afecten al municipi. Això vol dir que l'espai  públic és de tots, i que no s'hi val a demanar corresponsabilitat en l'ús d'aquest espai públic per evitar la seva degradació i no estar disposat a facilitar al mateix temps la participació del ciutadà en la gestió d'aquest espai i en la presa de decisions. El meu és un model que lluita contra l'incivisme, però que confia en les persones. És un model on cap col.lectiu queda desatès, que pensa en les necessitats de la gent gran, però també de la gent jove; en els infants i en les families; en  les persones discapacitades. El meu és un model que vol refermar l'orgull de poble, un orgull creatiu i emprenedor, però sense excés de triomfalismes. 

I per fer tot això, penso en un Ajuntament proper, de qualitat. Un Ajuntament sempre en busca de l'excel.lència, que fuig de la rutina i la inèrcia. Un Ajuntament humil, previsor i amb il.lusió. Un Ajuntament que s'avança a les necessitas i ofereix instruments de desenvolupament i progrés. Un Ajuntament amb visió de futur, actuant en interès del poble i dels malgratencs/ques. Un Ajuntament que amb el suport de tots lideri un municipi viu, equilibrat, cohesionat, actiu i emprenendor, sostenible i emmarcat per un delta del Tordera recuperat. Un municipi amb una pagesia viva, amb un turisme de qualitat, amb una industria activa i amb un comerç dinàmic. 

L'INCREÏBLE HOME "NORMAL" I LA SEVA INCREÏBLE BALLARUCA

Confesso que no sóc experta en comunicació, i que sovint els missatges que preparen els experts se m'escapen. Per exemple, em costa de veure la gràcia al super cómic del super Montilla que s'han inventat les Joventuts Socialistes de Catalunya, però no sóc ningú per criticar-ho. Ben segur que la imatge ha estat dissenyada per un equip d'experts amb un brillant curriculum que ha calculat l'efecte d'una foto tant "anormal". Tot plegat entra dins el joc de la comunicació d'una campanya electoral on sempre hi ha sorpreses per captar l'atenció del ciutadà adormit.

Ara bé, d'això al "guateque" que es van muntar ahir el president i alguns  diputats i consellers a la matinal del PSC hi ha una distància. D'entrada diuen que és per aixecar la moral, però això és dubtós davant la imatge d'un Montilla amb poca aptitud pel ball i d'un Nadal amb cara de "tierra trágame". Però és que veure a la consellera de Treball "soltándose la melena" i a una consellera Geli fent piruetes per l'escenari em va posar els pèls de punta. Vols dir que tenen motius per ballar amb tanta alegria?. De què reien?. Jo entenc que el país no està per tanta festa, ni per tanta tonteria. Perdoneu, pero algú ho havia de dir. 

"NORD", EL MILLOR AMIC

Va arribar a casa per casualitat. Feia poc que s'havia mort el nostre gos, company de jocs de molts anys i el disgust encara era massa present. En aquell moment ningú a casa volia un gos, perquè sempre penses que no podrà ocupar mai el lloc de l'altre. Però vet aquí que un desaprensiu va decidir abandonar el seu gos a un carrer, prop de l'estació de Pineda. Senzillament, va obrir la porta de la seva furgoneta i va llençar al terra un pobre cadell espantat i desorientat. El meu germà ho va veure. Va esperar un parell de dies per si l'amo venia a buscar l'animal, però com era previsible ningú va tornar i al final el va recollir per portar-lo a casa.

 -Et dono uns dies per buscar algú que vulgui el gos, perquè a casa no es pot quedar. No vull un altre gos, ni un altre disgust -li vaig dir molt seriosa.

El meu germà em va prometre que era només cosa de dies, però com acostuma a passar res va anar com havia previst. El gos era juganer i tenia una mirada tendra i plena de bondat. Era manyac i agrait. Anava on jo anava. S'estirava a terra, panxa enlaire, confiat. Aviat el meu fill li va posar el nom de "Nord", i vaig saber que el gos havia guanyat la batalla. Quan el meu germà va tornar a casa a buscar-lo, el "Nord" ja s'havia fet un lloc entre nosaltres. A veure qui era el valent que el deixava marxar. 

El "Nord" es va convertit poc a poc en un amic. S'ho va guanyar. Va anar creixent i es va convertir en un gos molt gran, però molt dòcil. Company de jocs i vigilant del meu fill Xavier.

Pacient amb els nens,  afectuós, obedient. Durant l'embaràs de l'Enric va ser també el meu company de passejades, i el primer dia que vam arribar a casa amb el nen li vaig apropar perquè el pugués observar bé. El "Nord" el va mirar fixament, i tot seguit es va estirar als peus del seu llitet com un guardià fidel. Ha estat un bon gos i un bon amic.

Però el "Nord" també s'ha anat fent vell. Cada vegada estava més feble. Li costava aixecar-se i menjar. Finalment, ahir va recolçar la galta a les mans del meu pare. Confiat i amb la seva mirada noble. Va tancar els ulls i es va adormir per sempre. El meu pare va plorar com un nen. Els meus fills em van abraçar. L'Enric diu que aquesta nit ha somniat amb el "Nord", i jo m'he despertat amb una pena profunda. Qualsevol que hagi viscut aquesta experiència m'entendrà.     

DES DE LA CÀMERA DEL PLE

Començo puntual la crònica del Ple d'ahir. Un Ple que podria haver estat prou calent en l'ambient polític general pel tema de la riera.

El primer punt a debat va ser la sol.licitud de bonificació de l'Impost sobre Construccions, Instal.lacions i Obres que formula l'empresa Esport i Salut Malgrat S.L. en relació a les obres del complex esportiu que construeix a Ragull i Vilaró i del que és concessionària. A nosaltres, francament, ens sembla estrany que l'Ajuntament hagi comunicat l'impost amb número de liquidació i amb una quantitat a liquidar de 175.989, 71 euros, que l'empresa s'excusi dient que "no es va avaluar la imputació d'aquest impost municipal i que, per tant, el pagament el causa un perjudici important", i que al final l'Ajuntament faci marxa enrera. La finalitat del centre serà tot l'esportiva que vulguis, però l'empresa és privada i ha participat a una licitació i s'ha adjudicat una obra i la gestió posterior del complex. Trobo que si l'Ajuntament hi ha posat 2 millons d'euros i el terreny, el mínim que ha de fer l'empresa és saber fer comptes. Per tant, no hi vam donar suport.

El 2n punt va ser l'Informe favorable al "Projecte de restitució mediambiental del delta del riu Tordera (tram I) -actualitzat per TADEC SL".  Un projecte que com el seu nom no indica ho preveu tot menys la restitució mediambiental de la Tordera. Es tracta del nou redactat del projecte de 1998, però el projecte original comprenia també el tram entre el camí Mas Bages i el delta (ara Tram II sense data), mentre que el projecte que ahir va passar pel ple només abasta des del pas a nivell de l'Abat Oliba fins el camí de Mas Bages. Això vol dir que s'opta per allò més fàcil i que ningú posa fil a l'agulla per definir la zona de càmpings ni es prioritza recuperar el delta. El projecte en sí no té res de restauració ambiental, sobretot si pensem que estem parlant d'una de les poques zones sense urbanitzar que queden al litoral maresmenc i que presenta un potencial molt gran. Però és clar, com no hi ha cap altre projecte damunt la taula toca tirar d'aquest sense tenir clar que hi han altres temes prioritaris a Malgrat com la millora del Passeig Marítim, l'Avinguda Barcelona i la desembocadura de la  riera. Ara ve el millor: a una pregunta del públic sobre la desembocadura doña Campoy es despenja traslladant als ciutadans i a altres partits la responsabilitat de no resoldre el tram. Sembla que els veïns de Malgrat som els culpables perquè no truquem a l'ACA. Tindrà cara!. Es veu que ella -que cobra per ser la nostra màxima representant- no té competències. ni temps per trucar ocupada com està fent cobriments al tram  de Can Feliciano. Caldrà recordar-li allò de que: "a un alcalde, lo que no le compete, le incumbe", oi?. Si la mateixa insistència que posa en el tram de Can Feliciano l'hagués posat a la desembocadura ja estaria inaugurada.

La discussió la va centrar, finalment, el punt estrella: "sol.licitar a l'Agència Catalana de l'Aigua l'autorització per la cobertura de la canalització de la riera en el tram situat entre el pont del carrer Riera i el pont del carrer Passada". L'equip de govern es va limitar -com acostuma a fer en aquests casos- a dir "d'això ja n'hem parlat altres vegades...". Apa. No ens van oferir cap argumentació ni justificació. Quan difícil és donar arguments i defensar una cosa que una mai ha escrit!. Serà per això que no van parlar massa?. La fins fa poc regidora d'urbanisme no va ni badar la boca. Sembla que la seva preocupació pel cost de l'obra mostrada a les reunions amb l'ACA ha desaparegut. Ahir van haver-hi moments ben peculiars, perquè vaig recordar la campanya de desprestigi que va suportar l'oposició de Malgrat durant el conflicte de Can Feliciano, sobretot el G.M. de CIU. Ens vam haver d'escoltar acusacions molt greus sobre "falta de coherència, que on diem blanc després diem negre, que no sabem llegir projectes, etc, etc..". Coses que més val esborrar. però vet aquí que arriba el dia en que els avaladors de la coherència presenten una estratègia plena de contradiccions i es posa en evidència la seva manipulació. Després d'oferir-nos un Butlletí Municipal monogràfic defensant  el projecte de canalització com si els hi anés la vida, ara van i reconeixen que el projecte és una porqueria. Ja no ens hauria de sorprendre res. Ni tan sols les explicacions surrealistes de la regidora del PPC. Ahir va quedar clar que quan el PSC-PPC van votar el projecte de canalització no van escollir el millor projecte pel poble, sinó que van prioritzar interessos polítics i prou. Ara fan un nou gest cara la galeria. Un gest que per mi és purament teatral i que posa de manifest la seva incoherència. CIU mai va votar un projecte de cobriment a Can Feliciano. Ni ara ni abans. El més lamentable és que mentre ens acusa la Sra. Campoy de no tenir respecte per fer notes de premsa abans d'un ple, ella ja parla directament de drets urbanístics a Can Feliciano i aixeca espectatives urbanístiques. Carai tú, d'això en podem dir prudència?. Llàstima que la gent té poca memòria!. Per cert, CIU va votar en contra, i personalment vaig optar per no votar aquest punt per raons prou conegudes.

A continuació, s'aprova la revisió del "pla municipal de prevenció d'incendis forestals".

Al punt 6è s'aprova la Moció de CIU que demana millorar la imatge, enjardinament i entorn d'una de les principals entrades de Malgrat, concretament la de la nacional II-Avinguda Costa Brava. Estranyament aconseguim unanimitat. Dic estranyament perquè el regidor Don Valentín es va cuidar de recordar que ell "ja treballa sobre la qüestió". És un dir, és clar, però si així es queda més tranquil no el farem pas enfadar.  Des de CIU considerem que si el 2008 es va presentar la nova imatge de promoció de Malgrat i volem ser un municipi turístic de qualitat cal renovar aquesta entrada que és la que fa més visible la imatge del nostre poble. L'enjardinament deixa molt que desitjar i contrasta amb el d'altres punts del municipi. No parlem ja de la cartellera totalment obsoleta. En fi, que ho arreglin.

Finalment, dues mocions d'ERC. La primera sobre la redistribució d'espais a l'Ajuntament que va ser rebutjada pel govern amb arguments de pa sucat amb oli. La darrera demanant la nul.litat del judici a Companys. Totes dues van rebre el suport de CIU.

CREIX LA TAXA D'ATUR AL MARESME

El mes de setembre s'ha acabat amb un increment de la taxa d'atur al Maresme que torna a superar el 15%. Molt mala notícia, perquè percentualment i respecte del mes passat, l'atur s'ha incrementat més al Maresme (+1,30%) que al conjunt de Catalunya (+0,25%). Una altra indicador preocupant és que per edats s'incrementa més l'atur en la franja dels 16 als 19 anys (+13,86%). Malgrat de Mar és un dels municipis situat per sobre de la mitjana amb un 15,58%.

A MALGRAT COMENÇA EL CANVI (II)

Sovint la gent no sap explicar-te perquè vota a un partit polític o un altre. De fet, normalment ho acaba fent per raons ben diverses ja sigui per tradició, ideologia, lligams sentimentals o per la persona que es presenta. Alguns no volen ni escollir. En un poble com Malgrat això és molt visible. De fet, saber les raons que mouen a la gent a votar i escollir una o altra opció és molt complicat, i si algun expert ho hagués descobert ja ho hauria envasat i comercialitzat. Però encara és més difícil que la gent et pugui descriure de forma clara les diferències que hi ha entre una i altra opció política, sobretot a nivell local. Molts utilitzen l’eix ja anacrònic de la dreta/esquerra i d'altres l’eix nacionalista/no nacionalista.  I quan parlem de la gestió dels governants la cosa encara es torna més complexa. Per exemple, posem el cas de Malgrat de Mar. Què fa el PSC a Malgrat diferent a CIU, ERC o ICV-EUA a  nivell de gestió?. I CIU respecte ERC?. En realitat, la major part d’acció de govern i de gestió municipal no seria pas massa diferent per raons del partit que governi si pensem que es tracta fonamentalment de  donar serveis  necessaris i respostes a les demandes dels ciutadans. 

En aquest sentit, tots els governs municipals gestionen el municipi: subvencionen entitats, posen voreres, recullen escombraries, posen enllumenat, asfalten carrers, s’encarreguen de la neteja, tenen cura dels espais públics, de l’esport local, de la seguretat , de la cultura, organitzen festes majors, etc. De la mateixa manera que tots els governs municipals planifiquen el territori del seu municipi, construeixen equipaments, impulsen plans parcials, polígons d’actuació, fan convenis urbanístics, inauguren ponts, places, pavellons, etc.

Ara bé, uns governs prioritzen uns equipaments al seu municipi i altres en prioritzen altres. Així, hi ha municipis com el nostre que gaudeixen de fantàstics equipaments esportius, de camps de futbol en condicions i de piscina municipal coberta des de fa temps, mentre que a municipis com Malgrat hem hagut d’esperar anys i panys per estrenar un camp de futbol i encara estem en llista d’espera per banyar-nos a la piscina municipal coberta.  A sobre quan aconseguim aquests equipaments en s adonem que el pavelló vell està com està perquè ningú s'ha cuidat de mantenir-lo en condicions. Certament, un retard considerable i una gestió criticable si tenim en compte que aquí l’alcaldia ha estat sempre en mans del mateix partit polític que governa sense masses ensurts des de fa més de 30 anys. 

Un exemple més. Posem el cas de l’habitatge social. Com s’explica que un govern d'“esquerres” no hagi prioritzat mai l’habitatge pels més desafavorits?.  Altres municipis de característques semblants han dedicat molts esforços a prioritzar una política d'habitatge. A Malgrat no. No els ha interessat i  s'hi posen quan esclata la crisi, és a dir, tard i  malament. I no parlem ja de dinamització econòmica?. Què haig de dir de les accions per fomentar el comerç, el turisme i la industria local?. Són la prioritat d'aquest govern?. Des de quan?. Qui no recorda memorables afirmacions de la màxima autoritat sobre la qüestió?.

Però si ho enfoquem des d’una altra òptica també podem parlar d’actituds, valors i models de poble per distingir l’acció de govern d’uns i altres. L’actitud és important, perquè de l’actitud en deriva sovint l’eficàcia i, en conseqüència, l’avenç en el benestar de la gent. Dels valors també, perquè avui es fa més necessar que mai apostar des de la política per valors fonamentals  com el diàleg, l'honestadat i la trasparència. I del model de poble en deriva saber com volem el municipi, com l’imaginem, en què el volem transformar i com ho volem fer, i això és fonamental per saber on anem.

És a dir, que al final la diferència entre una opció i una altra la veus en les prioritats a l’hora de governar, en la visió del poble, en el projecte, en les actituds i valors, i en els objectius. En el cas de Malgrat queda clar que el binomi “dreta/esquerra” no serveix per diferenciar el model de poble ni l'opció que hem d'escollir. De fet, actualment ens governa un estrany binomi PSC-PPC que, curiosament, sempre afirma coincidir en tot i que s'han atipat de dir que el seu programa  és idèntic. Per tant, està clar que ser d'esquerres o de dretes a Malgrat no és útil per escollir l'opció política que vols que et representi. Per això, és important que els malgratencs sàpiguen que hi ha diferents models de poble i diferents visions segons l’opció que puguin escollir. És important que coneguin aquests models i les prioritats d’uns i altres a l’hora de fer progressar el municipi. És important analitzar que tenim i que podríem tenir. Per això en el proper escrit intentaré exposar quin MODEL DE POBLE imagino i us parlaré de CANVIS DE MODEL, VALORS i ACTITUDS.