Avui ha mort Joan Solà, referent en el món acadèmic i intel.lectual català. Persona compromesa en la defensa de la llengua catalana. No imagino millor homenatge que apuntar uns breus fragments de la seva obra amb el que em sento plenament identificada. (Anotacions totalment oportunes després de conèixer ahir que el TSJC amparant-se en l'Estatut ha acordat la suspensió cautelar de diferents articles dels reglaments d'ús del català de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida. En el cas de l'Ajuntament de Barcelona el recurs va ser interposta pel PPC (més val que es tregui la C) del Sr.Fernádez Díaz).
"Jo no m'he pogut sentir mai espanyol. Exactament tot al contrari. Jo vull, només, ser precisament igual que els altres: en economia, en dret, en llengua, en dignitat personal. No vull sentir-me incòmode, així que surto de la meva pàtria i fins i tot en la meva pròpia pàtria, davant els altres espanyols que durant segles han rebut l'emmetzinada llavor, la goteta fatídica que els ha calat fins dins i els ha fet discriminar radicalment una part d'aquest Estat. No vull haver d'abdicar més de la meva llengua dins la meva mateixa terra, no vull constatar més que la justícia i la policia són els meus enemics, no vull veure amb la ràbia de la impotència que s'espolia econòmicament el meu país, que se'l manté subordinat de mil maneres a un poder central que ens vol esborrar."
("El canvi que necessitem", Avui, 16-III-2004, p. 45.)
"El sol fet que la llengua és un organisme viu ja en justifica la tasca contínua d'estudi i de vigilància, que és la que la societat ens encomana." ("El canvi que necessitem", Avui, 16-III-2004, p. 45.)
(Del llibre Lingüística i normativa. Barcelona: Empúries, 1990.)
O comenceu a mostrar amb claredat i transparència la vostra inequívoca voluntat de servei al país i a la seva independència de l'Estat opressor, deixant-vos de collonades tipus estatutets o concerts econòmics, o el país finalment passarà compta amb vosaltres i us situarà al lloc que per mèrits propis mereixeu ocupar per la vostra ja clàssica ambigüitat: Eternament oposició.
ResponEliminaMentre el poble clama independència, vosaltres encara defenseu la permanència dins la decadent i opressora Espanya. Duran Lleida és dels vostres, oi?, doncs teniu un greu problema a gestionar i poc temps per fer-ho.
No en dius res de la WEB "Malgrat desperta"?
ResponEliminala Neus no ha de donar explicacions de res. Ja te les donc jo: bla bla bla bla...
ResponEliminaEl que indiques hi estariem d'acord molts ciutadans dels Països Catalans, però els polítics que ens han portat a aquesta situació tenen una bona part de culpa, em sembla. Això de caure en l'autocomplaença no ens porta enlloc.
ResponEliminaTinc la gran sort que no he tingut mai carnet de cap partit pilític, tot i haver-me estrenat fa una pila d'anys, de ben jove a la Marxa de la Llibertat. Si remenes al bloc hi poso unes notes d'aquests fets històrics.
Al cap de més de 30 anys, amb tants somnis per complir, i tanta feina a fer, quí ens hagués dit que estariem on estem l'hauriem tractat de boig. O no?
Salut i sort,
Jordi
www.miradesalvent.blogspot.com
Desperta Neus, desperta i mou-te.
ResponEliminaMalgrat desperta = Malgrat es mou
ResponEliminaQue voleu que digui. Celebro que a Malgrat alguns vinculin un projecte nou i de qualitat amb la meva tasca. La veritat és que sembla interessant i caldrà veure com evoluciona. D'això a relacionar Malgrat es Mou amb Malgrat Desperta hi va una certa distància, però és evident que qui es desperta es mou, el que no vol dir que tothom que es desperta es mogui, és clar.
ResponEliminaEl ja clàssic "siperonó" del gran Mag "Masdelmateix" Genial.
ResponEliminaMés que repartir-les se les fotran ells sols i això ho faran el 28N quan la mijoria absoluta quedi en un malson producte de la seva altiva actitud vers els demés patriotes catalans no concertistes ni peixencovistes i miserablement hagin de pactar per puge tocar poder.
ResponEliminaDiu que repartiran castanyes. Qui se les fotrà?
ResponEliminaHi ha comentaris ben abstractes. Jo l'actitud altiva la trobo precisament en aquests comentaris. Comentaris que ataquen una persona o un grup de persones sense arguments, simplement perquè fan coses. Vergonyós. I més si venen de suposats adversaris. La veritat és que a la gent com jo que em limito a llegir tot allò que s'escriu per la xarxa de Malgrat i que no estic massa ficat en política l'únic que em provoca aquesta actitud de menyspreu és precisament donar suport a gent que es limita a treballar sense entrar en polèmiques infantils. I mirfa que no els he votat mai abans per raons ideològiques.
ResponElimina