"NORD", EL MILLOR AMIC

Va arribar a casa per casualitat. Feia poc que s'havia mort el nostre gos, company de jocs de molts anys i el disgust encara era massa present. En aquell moment ningú a casa volia un gos, perquè sempre penses que no podrà ocupar mai el lloc de l'altre. Però vet aquí que un desaprensiu va decidir abandonar el seu gos a un carrer, prop de l'estació de Pineda. Senzillament, va obrir la porta de la seva furgoneta i va llençar al terra un pobre cadell espantat i desorientat. El meu germà ho va veure. Va esperar un parell de dies per si l'amo venia a buscar l'animal, però com era previsible ningú va tornar i al final el va recollir per portar-lo a casa.

 -Et dono uns dies per buscar algú que vulgui el gos, perquè a casa no es pot quedar. No vull un altre gos, ni un altre disgust -li vaig dir molt seriosa.

El meu germà em va prometre que era només cosa de dies, però com acostuma a passar res va anar com havia previst. El gos era juganer i tenia una mirada tendra i plena de bondat. Era manyac i agrait. Anava on jo anava. S'estirava a terra, panxa enlaire, confiat. Aviat el meu fill li va posar el nom de "Nord", i vaig saber que el gos havia guanyat la batalla. Quan el meu germà va tornar a casa a buscar-lo, el "Nord" ja s'havia fet un lloc entre nosaltres. A veure qui era el valent que el deixava marxar. 

El "Nord" es va convertit poc a poc en un amic. S'ho va guanyar. Va anar creixent i es va convertir en un gos molt gran, però molt dòcil. Company de jocs i vigilant del meu fill Xavier.

Pacient amb els nens,  afectuós, obedient. Durant l'embaràs de l'Enric va ser també el meu company de passejades, i el primer dia que vam arribar a casa amb el nen li vaig apropar perquè el pugués observar bé. El "Nord" el va mirar fixament, i tot seguit es va estirar als peus del seu llitet com un guardià fidel. Ha estat un bon gos i un bon amic.

Però el "Nord" també s'ha anat fent vell. Cada vegada estava més feble. Li costava aixecar-se i menjar. Finalment, ahir va recolçar la galta a les mans del meu pare. Confiat i amb la seva mirada noble. Va tancar els ulls i es va adormir per sempre. El meu pare va plorar com un nen. Els meus fills em van abraçar. L'Enric diu que aquesta nit ha somniat amb el "Nord", i jo m'he despertat amb una pena profunda. Qualsevol que hagi viscut aquesta experiència m'entendrà.