DES LA CÀMERA DEL PLE

En el darrer Ple municipal del dijous passat van passar coses. A priori era un ple normal. L’ordre del dia tenia set punts, bàsicament quatre mocions. Bé, vam començar com sempre amb l’aprovació de l’acta. Fins aquí tot anava bé.

Poca gent a la sala, però molts socialistes vestits de diumenge. Una ja ha aprés que quan trobes desplegament socialista a la sala és que hi ha nervis. Algunes cares ja s’han convertit en autèntiques senyals de que hi ha temporal a la vista. És una cosa estranya, perquè nosaltres no acostumem a tocar la trompeta per anar al ple, però els socialistes fan una mena de teràpia col•lectiva que consisteix en fer creure als seus acòlits que la seva sacrificada vida corre alguna mena de perill davant els bàrbars membres de l’oposició i cal fer pinya. Només els falta pintar-se la cara de vermell tipus Braveheart. Ara fins i tot posen cotxes policials a cada cantonada. Tot plegat al servei de les paranoies dels governants. Mare de Déu!.

El 2n punt era una Moció proposada per UGT a la que vam donar suport tots els grups. La moció demana al govern que repensi la desaparició de l’eliminació de les escoles taller, cases d’ofici i tallers d’ocupació. Aquest anunci de suprimir les escoles taller s’ha fet sense cap consens i en el moment actual no sembla una decisió encertada, ni hi ha una alternativa clara. Les motivacions que van dur a la seva creació l’any 85 segueixen vigents: atur juvenil, greu situació d’abandonament del patrimoni històric i pèrdua d’oficis tradicionals. Tothom va donar-hi suport. El PSC amb la boca petita.

El 3r punt era una moció d’ICV de suport al jutge Garzón. El G.M. de CIU es va abstenir i només va rebre 3 vots (ICV, Mérida i Romero). Per nosaltres no es tracta d’anar aprovant mocions de suport al Garzón. Estem en tot cas a favor que qualsevol jutge del país que sigui emparant-se amb el dret internacional pugui investigar crims que no prescriuen comesos sota dictadures reconegudes, però una moció com aquesta sembla que porta només a donar suport al Garzón, quan es tracta d’un personatge amb moltes llums i ombres (ERC va recordar l’episodi dels jocs olímpics), que té causes obertes, i del que no podem defensar els mètodes al 100%. Abstenció.

A continuació, una moció d’ICV contra la pobresa infantil i en suport a la campanya “Acabem amb la pobresa infantil ara!” que va rebre el suport de tots.

Per acabar, moció conjunta d’ERC-CIU-ICV- per instar a l’ajuntament a reubicar o clausurar el camp de tir La Gaviota. La Sra. Mérida ens va dir que és una preocupació de “tots”, el que passa és que a ella no se li nota massa el patiment. Primer ens van dir que el club marxava a Lloret i era mentida. Ara diu que marxa a Tordera i ja ho veurem. Això sí, no farà res per mantenir el club a Malgrat. Tampoc per fer que marxi. Per nosaltres la situació comença a ser urgent i l’actitud del govern una mica estranya. Sempre tirant pilotes fora, sempre donant llargues. L’activitat està sotmesa a llicència municipal i l’Ajuntament podria haver actuat de diverses maneres: fent inspeccions, posant en coneixement de la Generalitat la situació per tal de revisar la llicència donat el perill de contaminació,....en definitiva, podria haver apretat. Però no ho ha fet. Per què?. Segons la Sra. Mérida s’han de tenir informes (?). Bé, ella sempre necessita molts informes. Informes a mida, és clar. La Moció no es va aprovar, però tampoc és cap sorpresa, oi?. (em reservo dedicar-hi un post més endavant)

I arribo al final del Ple. Sí. El final, perquè ens van deixar amb les preguntes a la boca. De cop l’esperpent es va apoderar de la sala de plens. Un fenòmen paranormal. Algú ens ha fet vudú, perquè això no és normal. De fet, tot va començar amb a pregunta de la portaveu d’ERC sobre la ciutat sanitària que va posar dels nervis a la Campoy. Ja sabeu com és de susceptible. Es va tocar un tema delicat que li cou. Les presses no són bones conselleres. Ja ho vam dir. Ara la Comissió Territorial d’Urbanisme frena el projecte de la ciutat sanitària. Pobre Campoy!. Què injusta és la vida!. Ella que sempre ho fa tot bé i ara li diuen que falten informes, que no està prou justificada la modificació dels paràmetres de sostre i superfície d’aprofitament privat, que redueixi l’ús comercial, que augmenti la reserva d’aparcament, que fixi les alineacions obligatòries i acoti els gàlibs màxims, que garanteixi la destinació a residència geriàtrica...vaja, que no n’ha encertat ni una. Per sort, tal i com diu la Campoy tot el que posa la Comissió d’Urbanisme en un informe “són xorrades”. Una frase memorable que us podeu apuntar per si un dia voleu demanar que us requalifiquin alguna coseta.

A partir d’aquí, la cosa es va escalfar i encara no entenc el motiu. El regidor d’ICV va voler interrogar a la regidora del PP sobre les obres de Can Feliciano i va esclatar la mascletà. -“S’ha acabat el ple” , va xisclar la nostra Rita Barberá. -“Què ho preguntin per escrit”, i va sortir enfurismada cap el seu despatx. Això sí, el seguici al seu darrera amb cara d'espant. El Secretari amb cara de circumstàncies va recollir els trastos. Apa, s’ha acabat el Ple i tots al carrer. Desconcert. Vergonya aliena. Aplaudiments dels seguidors del PP i PSC del públic. Crits entusiastes de la claka PPOE. Què aplaudien?. Què la democràcia ha mort a Malgrat?. No ho sé pas, però només els va faltar cridar OLÉ!.