Camí de la feina escolto la ràdio. Segueixo el debat d’avui al Congrés de Diputats sobre el Pla d’Austeritat del Gobierno de España. Reducció de sous als funcionaris, congelació de pensions, supressió del xec nadó, ...... Tot per estalviar i reduir el dèficit públic. Diumenge passat a la reunió de l’Eurogrup, Espanya es va comprometre a fer els deures i reduir un 0,5% aquest 2010, i un 1,5% més el 2011. L’objectiu és aconseguir la reducció del 3% el 2013. Però els percentatges a una ciutadana com jo no li diuen massa res, perquè a la fi els governs en saben molt de donar percentatges amunt i avall per al final passar, en un no res, de repartir 400 euros per tothom i "visca la gresca" a posar les tisores allà on més mal fa. Així que segueixo escoltant a Mister Zapatero de les mil cares demanar ara un “esforç a la societat”, i arribats aquest punt m’he emprenyat. Carai. El sacrifici sempre ha de ser dels mateixos?. El Sr. Zapatero ha estat un venedor d’il•lusions. Un prestidigitador d’aquells que treuen conills del barret. Però quan s’ha acabat la funció s’ha vist el truc. Després de tants discursos ara toca retallar les polítiques socials. El pitjor de tot és que no ha parlat de cap estímul per crear ocupació. Només he sentit a parlar de pujar impostos, retallar drets. Bé, veurem com acaba. Ho dic perquè la retallada d’alts càrrecs que va proposar fa quatre dies va quedar en no res. Lamentable el debat ZP-Rajoy. De pati de col·legi. Quan estic estacionant comencen les notícies i parlen del pacte britànic. Liberals i conservadors. El justifiquen perquè "posen el país per damunt de les ideologies", diuen els liberals. No volen pactes de perdedors en l'actual context econòmic. Sí, sí. El país per damunt de les ideologies. Com us ho dic.
Neus, tot forma part d'un pla estratègicament calculat per a collar els ciutadans de la Unió Europea i convertir els països que en formen part en un de sol. I als seus ciutadans en persones sense drets i depenents de l'estat (cada dia més autoritari). L'economia s'està redireccionant cap als països asiàtics, i per a fer-ho possible cal eliminar els competidors directes, que som els europeus. Els treballadors, vull dir.
ResponEliminaSempre han de ser els més febles o les famílies qui pateixin les conseqüències?. Vols dir que no hi ha res més a retallar?. De totes maneres, la crisi posa de manifest que aquest concepte de política que ens han venut els que es fan dir "d'esquerres" en que l'Estat és omnipresent i que tothom acaba per dependre de l'Estat fa aigües i no és viable. Queda clar que l'Estat no arriba per a tot.
ResponEliminaEls liberals britànics poden dir el que vulguin -el que els interessa que la gent escolti- però en tot aquest merder -la crisi i el paper de Brusel.les- el que ha imperat ha estat la ideologia.... com sempre ha estat i sempre serà. O és que les mesures econòmiques que els governants d'Europa -de dretes, per cert- han imposat no responen a un model econòmic i ideològic concret??
ResponEliminasi europa te una mateixa moneda també hauria de tenir una mateixa politica economica i ara per ara estem molt lluny d´aixó.
ResponEliminaAhir dijous es va fer una xerrada a la Biblioteca a càrrec del Sr. Arcadi Oliveras que, entre altres temes, va tocar el tema de la crisi i les mesures del PSOE. Interessant i il.lustrador com sempre, Arcadi Oliveras va questionar la política econòmica dels líders europeus, les raons finals i ocultades de la implantació de l'euro, quins son els veritables rectors de l'economia i la política mundials... un panorama desolador.
ResponEliminaLamentable la difusió de l'acte que en va fer l'Ajuntament: gairebé res.
Han fet uns cartells molt bonics que no he vist enlloc per anunciar la jornada. És clar que el nou model de comunicació via panells informatius és un autèntic desastre. De totes maneres, tampoc vaig entendre la programació d'una nova xerrada del Sr. Oliveras quan fa 4 dies vaig assistir a la biblioteca de Malgrat a una xerrada del Sr. Oliveras per parlar del mateix tema. La veritat és que a vegades caldria esprimir una mica més la neurona, perquè acabem sempre escoltant les mateixes veus. A no ser que es tracti d'això.
ResponEliminaHola:
ResponEliminaJo segueixo l'actualitat en diari de paper, a través de LA VANGUARDIA queden llunyans els dies on podia comprar varios diaris, i deien que els LIBDEM, (CIU diu sovint que ells son els LIBDEM Catalans i si veieu la seva fun´dació ara es diu CATDEM) son de centre-esquerra i que el pacte amb Cameron els li pot costar Municipis, Nick Clegg és fill de banquer, europeista, ha treballat a la CEE, i casat amb espanyola, peró repssava els carrecs del nou govern britànic i ....si gairebé tots .....son multimillonaries , com els culpables d'aquesta crisis ens treuran d'ella, al final tindrà raó, alló de la teoria de la Conspiració, els Bildelberg, Un grup de capitalistes que via mercats volen controlar els governs, dona que pensar, sabeu el ajust per Espanya que aniria bé.....fer tributar les SICAV de les grans fortunes que tributen al .....1 %....si, si, que fort, crec que hem arribat a la Mercadocràcia, en lloc de la democràcia, ara els mercats marquen les agendes als governs......
A Casa Nostra qui marca l'agenda al Tripartit?????, sempre m'he preguntat com han pogut durar 7 anys, perqué.....si els poders econòmics catalans volen, aquests haguessin durat 2 mesos?????, aqui hi ha alguna cosa que algun dia ens hauran d'explicar o......és que la gent de CIU colocada a les empreses privades no tenía necesitat de tornar al govern i deien....ja ens van bé ....uns anys de vacances????? no m'ho explico.