M'agrada observar de prop com es mouen els polítics entre la mainada. Cap manual de política a l’ús ofereix consells sobre com s'ha de comunicar quan els interlocutors són nens o nenes. Potser perquè els manuals acostumen a pensar en votants, i els nens i nenes no entren encara en aquest concepte. Tot i així, sovint la mainada es converteix en protagonista de la foto del polític, i resulta molt interessant observar un polític des de la distància curta mentre encaixa preguntes o situacions que només poden sortir de la ingenuïtat i l'audàcia dels infants. Recordo una situació concreta durant la campanya de les darreres municipals amb en Duran Lleida. En acabar l’entrevista que li va fer Ràdio Malgrat un nen d’uns 10 anys el va cosir a preguntes. Eren tan incisives i directes que per un instant em vaig quedar sense saber que dir. Però Duran Lleida no es va mostrar gens incòmode. Ben al contrari. Va mostrar-se atent, tendre i pacient. NO va tenir cap pressa. Cada resposta era un nou interrogant que el nen contestava amb una agilitat sorprenent per la seva edat. Tot i el posat seriós que acostuma a mostrar Duran es notava a gust davant d'aquell petit “periodista” improvisat.
Ahir a Gurb l’Enric va complir un dels seus objectius. Sempre que haig d’assistir a qualsevol acte polític em dona encàrrecs o consells que s’han de fer arribar al Mas perquè “sigui president de Catalunya”. En fi, són idees i propostes de l’Enric que té 10 anys, i que confesso em deixa perplexa amb les inquietuds polítiques que mostra des de ben petit. Per això, excepcionalment poso al meu bloc les fotos de la conversa que van mantenir ahir l’Enric, la Marina i la Júlia amb l’Artur. No sé si el van atabalar massa, però francament l’Artur Mas es mou d’allò més bé amb els més petits. Van tornar a casa encantats de la vida.
Per respecte als menuts no faré cap comentari sobre l'ús que en fas....
ResponEliminaFas bé. És una decisió meditada, pensada i parlada. En cap cas improvisada. Plenament conscient de que malauradament pot ser objecte de comentaris com el teu, però convençuda que no per això hem d'amagar l'il·lusió d'uns nens, ben innocent d'altra banda.
ResponEliminaNo es questiona la il.lusió dels nens que, sens dubte, és innocent... sino el teu ús (meditat, pensat i parlat) que d'innocent no en té res.
ResponEliminaexacte, un ús com el que tu en fas, anònim. Aquest, no deixa de ser el bloc personal de la seva autora. Per tant, en pot fer el que vulgui. Segur que tu ets dels penja les fotos dels seus fills al Facebook o qualsevol altre lloc, o potser els tens tancats en una vitrina per a què ningú els pugui fer mal? No fotem, home?
ResponEliminaa mi m'ha agradat, Neus.
Blog personal i posa a parir a tercers! va vinga que et penses que som rucs si no pensem com tu?
ResponEliminacom sempre Neus escrius molt be i en aquest cas tambe descrius la part mes maca dels politics que es atendre els mes menuts al fi i a la cap ells seran el nostre futur.Felicitats per el teu artcle,som molts els que pensem que amb tu el poble donaria una millor imatge.
ResponEliminaAl cap i a la fi.
ResponEliminaI va arribar el ROF...
ResponEliminaEstava cantat: després de la tempesta, la calma. Després del memorable Ple del mes de maig, els polítics malgratencs han fet un acte de constricció i han decidit prendre el camí del diàleg serè. Coneixent-los, fins quan serà així?
Pobre ROF! La feina que se't gira!
El Ple de juny ha estat el primer que ha d'encetar, d'una vegada per totes, un clima de respecte entre els nostres representants municipals. Si la crispació i l'insult s'han d'evitar, donem la benvinguda al Reglament. Però, se'ns planteja, a la vegada, un dubte: seran capaços de no caure en una dinàmica que no encarcari excessivament el debat polític, que l'empobreixi amb les limitacions de rèpliques i intervencions... En definitiva, ahir (3/06/10) el Ple va mostrar que fer la feina ben feta és possible però a estones el plenari era poc vigorós, li faltava vida... Caldrà, també, veure quin és l'ús que se'n fa del Reglament. Em remeto, per exemple, a la pantomima que, en un moment determinat, uns regidors del govern escenificaren quan, no volent contestar a la pregunta d'un regidor de l'oposició digueren, més o menys, "el meu portaveu és qui contestarà". Així fins a vuit vegades!
Pobre ROF! Quanta feina se't gira!
Un malgratenc escèptic
Mentres hi hagi la ContxitA no canviará res ella mana, i els seus baixen el cap
ResponEliminaAl Ple va quedar clar que el ROF no és cap remei. Precisament, els impulsors de la seva aplicació van quedar retratats al ser els que més el van incomplir. Això sí, garanteixo que a precs i preguntes s'aplicarà amb rigor. De fet, aquest sembla ser el seu objectiu principal.
ResponElimina